Isabella Bird

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaIsabella Bird

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 15 octubre 1831 Modifica el valor a Wikidata
Boroughbridge (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort 8 octubre 1904 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Edimburg (Escocia) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Dean Cemetery (Edimburg) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Activitat literaria , ciencia natural , fotografia , viatge i exploracio Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio exploradora , geografa , fotografa , naturalista , escriptora , viatgera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Goodreads author: 2995242 Find a Grave: 78469741 Project Gutenberg: 393 Modifica el valor a Wikidata

Isabella Bird ( Boroughbridge ,   15 d'octubre de 1831   - Edimburg ,   8 d'octubre de 1904 ) -el seu cognom de casada era Bishop - va ser una exploradora, escriptora, fotografa i naturalista anglesa del segle  xix . [1] Ella, al costat de Fanny Jane Butler, va fundar l'hospital John Bishop Memorial a Srinagar . Va ser la primera dona a formar part de la Royal Geographical Society . [2] [3] [4] [5] [6]

Primers anys [ modifica ]

Bird va neixer el 15 d'octubre de 1831 a Boroughbridge, North Yorkshire , llar de la seva avia materna. Els seus pares eren el reverend Edward Bird i Dora Lawson. El seu pare va ser el primer capella de Boroughbridge, on comenca l'any 1830, i on va coneixer la seva dona. Despres va ser nomenat coadjutor de Maidenhead i l'any 1834 la familia es va mudar a Tattenhall, Cheshire . [2] [7] [8] [9] Les polemiques d'Edward Bird contra el treball del diumenge van fer que la seua congregacio disminuis, i el 1842 va demanar que el transferiren a St. Thomas a Birmingham . L'any 1848, Isabella Bird i la seua familia van establir la residencia a Wyton, Huntingdonshire (que actualment es Cambridgeshire) despres d'haver passat temps a Eastbourne. [8]

Isabella Bird tenia una salut delicada que la feia patir greus dolors d'esquena que no li permetien fer vida normal. El seu pare, mirant de trobar millora per a les dolencies de la seva filla va fer instal·lar la familia durant sis mesos a Escocia. Aquest seria el primer viatge d'Isabella, i li va provar. [10] [1]

Isabella usant robes manxurianes en un viatge a traves de la Xina
Il·lustracio de dos Ainu, original del seu text d' Unbeaten Tracks in Japan
Korea and Her Neighbours (1898)

Viatges [ modifica ]

Nomes comencar a viatjar se li va obrir un mon nou.

≪ Es com si visques en un mon nou, tan lliure, tan vivificant, tan despreocupat, tan ple d'interes que sap greu fins i tot anar a dormir. ≫
? Isabella Bird, Cartes a la seva germana, Henrietta

Bird es va dirigir a l' illa del Princep Eduard , al Canada, des d'on segui fins a arribar a la ciutat de Nova York . The Englishwoman in America seria el seu primer llibre de viatges. [1]

Despres de tornar a casa i viure la mort dels pares, torna a marxar per dirigir-se a Melbourne , Australia , i despres a les illes Hawaii (conegudes a Europa com les illes Sandwich), que van donar peu al seu segon llibre (publicat tres anys despres). Mentre estava alla va pujar a Mauna Kea i Mauna Loa . [11] Despres es va dirigir a la vall d' Estes Park , a Colorado , on havia sentit que l'aire era excel·lent per als malalts. Vestida de manera practica i muntada no en cadira, sino cap endavant com un home, va recorrer mes de 800 quilometres a les muntanyes Rocoses el 1873 . Les cartes a la seva germana, impreses per primera vegada a la revista The Leisure Hour, van constituir el quart llibre de Bird i potser el mes famos, A Lady's Life in the Rocky Mountains . [11] [1]

Alla va coneixer Jim Nugent, "Rocky Mountain Jim", un llibre de text proscrit amb un sol ull i una certa disposicio a la violencia i la poesia, que temps despres li declararia el seu amorː "un home a qui qualsevol dona podria estimar, pero amb el qual cap dona sana podria casar-se". Nugent va ser assassinat a trets menys d’un any despres. [10]

Es va interessar pel Japo a traves de My Circular Notes, 1876 , de John Francis Campbell, i va demanar consell a Colin Alexander McVean, ex topograf de l'Oficina d'enquestes del Japo, el febrer de 1878. Despres va tornar a viatjar, aquesta vegada a Asia: Japo , Xina , Corea , Vietnam , Singapur i Malaisia . Quan la seva germana va morir de tifus, el 1880, Bird va acceptar la proposta de matrimoni de John Bishop. Es van casar el febrer de 1881 i, mes tard, aquell mateix any, va rebre la Royal Order of Kapiolani pel rei Kal?kaua de Hawaii. [2] La salut de Bird va fer un tomb greu, pero, a part d’un periode d’escarlatina el 1888, es va recuperar despres de la mort de John Bishop, el 1886, moment en que va heretar una gran quantitat d’ingressos. Sentint que els seus viatges anteriors havien estat irremeiablement diletants, Bird va estudiar medicina i va decidir viatjar com a missionera. Tot i tenir gairebe 60 anys, va partir cap a l' India .

Darrers anys [ modifica ]

En arribar al subcontinent el febrer de 1889, Bird va visitar missions a l’India, va visitar Ladakh , a les fronteres del Tibet, i despres va viatjar a Persia , Kurdistan i Turquia . A l'India, el maharaja del Caixmir li va donar un tros de terra per construir un hospital amb seixanta llits i un dispensari per a dones; alla va treballar amb Fanny Jane Butler per fundar el John Bishop Memorial Hospital en record del seu marit, que havia deixat fons per a aquest proposit en el seu testament. L’any seguent es va unir a un grup de soldats britanics que viatjaven entre Bagdad i Teheran . Va romandre amb el comandant de la unitat durant la seva tasca d’investigacio a la regio, armada amb el seu revolver i un cofre de medicaments subministrat per la companyia de Henry Wellcome a Londres, possiblement un primer exemple de patrocini corporatiu. A traves de Balutxistan arriba fins a Persia i Armenia , explorant la font del riu Karun . Mes tard, aquell mateix any, va pronunciar un discurs en una sala de comites de la Cambra dels Comuns sobre la persecucio dels cristians al Kurdistan , en que havia fet representacions davant el gran visir de l’Imperi Turc.

Present en diaris i revistes durant decades, Bird ja s’havia convertit en un nom conegut. El 1890 va esdevenir la primera dona guardonada amb la beca honoraria de la Royal Scottish Geographical Society. Dos anys mes tard, es va convertir en la primera dona autoritzada a ingressar en la Royal Geographical Society i fou elegida membre de la Royal Photographic Society el 12 de gener de 1897. El seu gran viatge final va tenir lloc el 1897, quan va viatjar pels rius Iang-Tse i Han a la Xina i Corea, respectivament. Mes endavant, va anar al Marroc , on va viatjar entre els berbers i va haver d'utilitzar una escala per muntar el seu semental negre, un regal del sulta. [11]

Mort [ modifica ]

Pocs mesos despres de tornar d'un viatge al Marroc, mentre planejava un altre viatge a la Xina, Bird va caure malalta i va morir a casa seva, a Edimburg, el 7 d'octubre de 1904. Va ser enterrada amb la seva familia al cementiri Dean, a l'oest de la ciutat.

Llegat [ modifica ]

La Torre del rellotge de Tobermory, a l'illa de Mull, a les Hebrides interiors escoceses , fou construida amb fons donats per Isabella Lucy Bird

La primera biografia de Bird va ser escrita per Anne M Stoddart i publicada el 1907.

Caryl Churchill va utilitzar Bird com a personatge a la seva obra Top Girls (1982). Gran part del dialeg escrit per Churchil

Obra [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ferrer Valero , Sandra. ≪ Viajar como terapia, Isabella Bird (1831-1904) ≫. Mujeres en la historia. [Consulta: 18 agost 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Middleton, Dorothy ≪ Bishop [Bird , Isabella Lucy (1831?1904)]≫. Oxford Dictionary of National Biography . Oxford University Press, 2004.
  3. ↑ ≪ Isabella Bird (1831?1904) ≫. The John Murray Archive . National Library of Scotland. Arxivat de l' original el 2014-03-17. [Consulta: 16 marc 2014].
  4. ↑ Ogilvie , Marilyn Bailey. Women in science : antiquity through the nineteenth century : a biographical dictionary with annotated bibliography . Reprint.. Cambridge, Mass.: MIT Press, 1986, p. 38. ISBN 9780262650380 .  
  5. ↑ ≪ Health Care Institutes - John Bishop Memorial Mission Hospital, Kashmir ≫. Diocese of Amritsar . Arxivat de l' original el 26 desembre 2014. [Consulta: 21 abril 2015].
  6. ↑ ≪Mrs Bishop≫. The Times [London, England], 37521, 10-10-1904, pag. 4.
  7. ↑ Lucas, Charles Prestwood [16 febrer 2017]. Bishop, Isabella Lucy . Dictionary of National Biography, 1912.  
  8. ↑ 8,0 8,1 Stoddart, Anna M, (1906) The Life of Isabella Bird, Mrs Bishop  : London, J. Murray OCLC 4138739
  9. ↑ ≪The Life of Isabella Bird≫. The Spectator [Londres], 26-01-1907, pag. 6.
  10. ↑ 10,0 10,1 Lapierre , Alexandra. Grandes aventureras 1850-1950 (en castella). 1a ed. Barcelona: Art Blume, 2008, p. 58-61. ISBN 978-84-9801-162-3 .  
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 ≪Bird, Isabella≫. The Hawaiian Archipelago . eBooks, 2004, p. i.
  12. ↑ Bird, Isabella. A Lady's Life in the Rocky Mountaing , 1877.  
  13. ↑ Unbeaten Tracks .  
  14. ↑ Bird, Isabella [1 juliol 2012]. The Golden Chersonese and the Way Thither , 1883.  
  15. ↑ Bird, Isabella [28 maig 2014]. The Golden Chersonese and the Way Thither . A Celebration of Women Writers.  

Bibliografia [ modifica ]

  • Luke Gartlan: A complete Craze: Isabella Bird Bishop in East Asia, in PhotoResearcher [Vienna: ESHPh], no. 15, April 2011 (p. 13-26), ISSN 0958-2606.
  • Carole Glauber, Isabella Bird Bishop: Korea, the Yangtze Valley, and Beyond, Photo Review, Summer 2002.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabella_Bird&oldid=33242109 ≫