Perseu i Andromeda
Un
instrument musical
es un artefacte modificat o construit de manera que tingui unes peces que puguin ressonar en ser accionades amb el proposit de generar
musica
; es un dispositiu creat o adaptat per emetre sons musicals. En principi qualsevol objecte que produeixi
so
pot servir com a instrument musical, pero l'expressio s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat especifica; es a traves del proposit que l'objecte es converteix en un instrument musical. Els instruments poden ser de cuir, de fang, de fusta, de metall…
La historia dels instruments musicals es remunta als inicis de la cultura humana. Els primers instruments musicals podrien haver estat utilitzats per a realitzar rituals, com una trompeta per assenyalar l'exit en la caca o un tambor en una cerimonia religiosa. Diverses cultures desenvoluparen creacions tot fent musica per a l'entreteniment. Els instruments musicals es van desenvolupar progressivament a partir d'un canvi en la funcionalitat de l'objecte.
La classificacio d'instruments musicals forma part d'una disciplina, l'
organologia
, que estudia els instruments musicals. En els darrers anys s'han proposat diversos sistemes de classificacio. Aixi, poden ser classificats per la manera de ser manipulats, pel material del que estan formats, per la mida, etc.; pero el metode mes comu es el de
Hornbostel-Sachs
, que es basa en els mitjans pels quals es produeix el so.
La data i l'origen del primer artefacte considerat un instrument musical no esta clara. L'objecte mes antic que alguns especialistes consideren com un instrument musical es una simple flauta feta amb un os, es remunta a uns 67.000 anys.
[1]
Hi ha mes consens en la datacio d'unes flautes de fa uns 37.000 anys. No obstant aixo, la majoria dels historiadors creuen que la determinacio d'un moment especific en que apareixen els primers instruments musicals es impossible a causa de la subjectivitat de la definicio i la relativa inestabilitat dels materials utilitzats en la seva fabricacio. Molts instruments musicals primerencs estaven fets de pell d'animal, os, fusta i altres materials poc duradors.
Els instruments musicals es desenvoluparen de manera independent en les diverses regions poblades del mon. Tot i aixi, el contacte entre les civilitzacions va permetre una rapida propagacio i adaptacio de la majoria dels instruments en llocs allunyats d'on s'originaren. A l'edat mitjana, els instruments propis de Mesopotamia tambe eren presents al sud-est d'Asia; en canvi, a Europa es tocaven instruments similars als existents al nord d'Africa. El desenvolupament dels instruments a America es va produir a un ritme mes lent, i les cultures del nord, centre i sud d'America compartiren els mateixos. Cap al 1400, el desenvolupament dels instruments musicals fou especialment potenciat en el si de la cultura occidental.
Classificacio
[
modifica
]
Les diferents cultures han emprat diversos esquemes per classificar els
instruments musicals
. Als paisos occidentals, el mes habitual es distingir entre instruments
de corda
,
de vent
i
de percussio
. Amb tot i aixo, aquesta es una classificacio ambigua i de vegades contradictoria des d'un punt de vista cientific.
[2]
El
cos
es la part principal i mes prominent d'un instrument que sol coincidir amb la
caixa
. Als
aerofons
, el cos esta format per les parts centrals del tub que s'uneixen amb encaixos a la resta de l'instrument. Aquestes parts poden ser movibles i intercanviables.
[3]
Historia de les classificacions
[
modifica
]
L'esquema mes antic emprat per a classificar els
instruments
es
xines
, i data del
segle
iv
aC
. Agrupa els
instruments
segons el material de que estan fets:
metall
,
pedra
,
seda
,
bambu
,
terra
,
fusta
,
carabassa
i
pell
. Aixi com l'Orient Llunya ha mantingut la classificacio al llarg dels segles, i encara perdura avui dia, l'Occident ha elaborat propostes diferents.
A l'Antiguitat els instruments es van poder classificar segons diferents criteris, per exemple, segons la funcio per a la qual es volien utilitzar: per la guerra, per a l'amor, per al teatre, etc. A l'Edat Mitjana es va donar mes importancia als instruments de corda que no pas als de percussio, pero es mantenia la distincio en funcio de per a que es tocava: trompetes, llauts i timbals per a la noblesa i la cavalleria o flautes i tambors per al poble i la infanteria.
El Renaixement va ser l'imperi dels instruments de vent, al Barroc van prevaldre els que podien fer acords, com el llaut o el clavicembal, i, malgrat que no van apareixer instruments nous, es van perfeccionar els anteriors. Al llarg dels segles
xvii
i XIX van apareixer avencos en la mecanica dels instruments, de manera que van manar els instruments melodics i el piano.Al segle
xx
es dona molta importancia, sense perdre la que tenen els altres, a la percussio i als instruments musicals electronics.
Mes habitualment, els
instruments
es classifiquen segons la manera que tenen de produir el
so
. L'actual sistema occidental que hem esmentat abans (corda-vent-percussio) era emprat a la
Grecia antiga
, i va mantenir-se durant l'
edat mitjana
amb l'obra de teorics com
Johannes de Muris
. Posteriorment, al segle
xvi
,
Martin Agricola
va ampliar aquest esquema, separant els
instruments de corda pincada
(com la
guitarra
) dels de
corda fregada
(com el
violi
). Els musics actuals no sempre mantenen aquesta divisio (tot i que tots dos tipus d'instrument s'agrupen per separat a les
partitures
), pero si que distingeixen entre els instruments de vent amb embocadura, anomenats
instruments de metall
i els que empren altres dispositius com
llenguetes
de
canya
(el
clarinet
, per exemple) i de
doble canya
(l'oboe, el fagot, la tenora, el tible),
xiulets
(el
flabiol
o
flauta dolca
), o forats (com la
flauta travessera
), que s'anomenen
de fusta
.
Amb tot, aquest sistema continua provocant problemes. Alguns
instruments
rars o no occidentals no encaixen del tot en una sola categoria, com el
serpento
, per exemple. Tambe hi ha problemes per classificar certs
instruments de teclat
. Per exemple, el
piano
te cordes, pero son colpejades per martells, de manera que no queda clar si s'ha d'incloure en els instruments
de corda
o en els de
percussio
. Per aixo els
instruments de teclat
es mantenen sovint en una categoria a part, que inclou
instruments de corda percudida
(com el
piano
),
pincada
(com el
claveci
), o sense cordes (com la
celesta
). Cal dir que amb aquesta categoria afegida, i amb la subdivisio dels
vents
en
fusta
i
metall
, el sistema classic de classificacio dels
instruments
se centra mes en la tecnica emprada per a tocar-los que no pas en la manera de produir el
so
.
Un sistema antic d'origen hindu i que data com a minim del primer segle abans de Crist, divideix els
instruments
en quatre categories principals: els instruments que produeixen el
so
mitjancant cordes vibrants; els instruments en que el
so
es produeix fent vibrar columnes d'aire; instruments
de percussio
fets de fusta o de metall; i instruments
de percussio
amb membranes de pell, o tambors. Al segle
xix
el frances
Francois Auguste Gevaert
va adoptar un sistema molt similar a aquest.
Victor Mahillon
, conservador de la col·leccio d'
instruments musicals
del conservatori de
Brussel·les
, va adoptar aquesta classificacio per al cataleg del 1888: cordes, vents, tambors i altra
percussio
. Aquest esquema va servir a
Erich von Hornbostel
i
Curt Sachs
per a publicar un nou esquema de classificacio a
Zeitschrift fur Ethnologie
el 1914. El seu esquema es ampliament emprat avui en dia i es coneix com el
sistema Hornbostel-Sachs
(o sistema Sachs-Hornbostel).
Originalment, el sistema
Hornbostel-Sachs
classificava els
instruments
en quatre grups principals:
Una posterior revisio afegi una cinquena categoria: els
electrofons
, que produeixen el
so
amb la participacio de l'
electricitat
que n'amplifica la intensitat, com la
guitarra electrica
, o be amb mitjans
electronics
, com el
theremin
.
Dins de cada categoria hi ha diferents subgrups. Aquest sistema ha estat criticat i revisat al llarg dels anys, pero roman ampliament emprat per
etnomusicolegs
i
organolegs
.
Aerofons o ressonadors d'aire
[
modifica
]
En aquests instruments, l'
aire
es el productor principal de so. Alguns exemples en son: les
flautes
, els
clarinets
, els
oboes
, les
trompetes
i els
orgues
(instruments de vent fusta i vent metall)
El material pot ser la fusta o el metall (tot i que tambe se'n fabriquen de plastic i s'ha experimentat amb altres materials com el cristall o l'argila).
La majoria son de bufada humana, pero n'hi ha alguns de manxa mecanica, com l'orgue de tubs i l'acordio.
Quan modifiquem la columna d'aire d'aquests instruments allargant-la o escurcant-la per mitja de tubs de mides diferents, valvules que desvien l'aire per tubs complementaris o forats modifiquem l'altura dels sons. Les embocadures dels aerofons determinen el seu so. Els de metall tenen un tipus d'embocadura principal, i el que vibra son els llavis de l'instrumentista. En canvi, els de fusta tenen tres tipus d'embocadures diferents, en les quals l'aire es talla en dues parts (bisell) o vibren directament uns cossos flexibles anomenats
canyes
.
Els aerofons de metall poden modificar la seva longitud per mitja de valvules o d'una vara.
Al
Pais Basc
hi ha un clarinet anomenat
alboka
que esta fet de dos tubs de canya o de fusta, amb una llengueta batent a l'interior de cada tub, que acaben en una cambra d'aire i un pavello fet de banya. Un dels tubs te tres forats i l'altre en te cinc. Per tocar-lo cal dominar la tecnica de respiracio circular, que consisteix a inspirar l'aire al mateix temps que s'expira.
Cordofons o ressonadors de corda
[
modifica
]
Aquests instruments produeixen el so mitjancant una o mes cordes tensades entre dos punts.En son un exemple el violi, la viola, el violoncel, el contrabaix, la guitarra, el piano el banjo o la balalaica. Les cordes poden ser de nilo o de fils finissims de metall entorxats (tot i que antigament s'havien fabricat de crins, vibres vegetals, seda o de tendons i budells d'animals).
Les cordes d'aquests instruments es poden fer sonar de tres maneres diferents: fregant-les amb un arc (
violi
) o amb una maneta (
viella de roda
), picant-les amb martells recoberts de roba (piano), o puntejant-les amb els dits, les ungles o una pua (
guitarra
) o amb un mecanisme (
clavicembal
).
Hi ha una altra manera de fer sonar les cordes que es per simpatia. Aquest fenomen es produeix quan una corda es posa en vibracio nomes per la reaccio al rebre les vibracions d'una altra corda que esta vibrant.
En el cordofons el so es modifica escurcant les cordes exercint-hi pressio en el cas dels que tenen un pal o mastil, o be fent servir cordes de mides diferents com passa a les citares i als pianos.
A l'
Africa
existeix un instrument de corda que consisteix en un forat a terra tapat amb una tela o placa d'escorca, del centre de la qual parteix una corda que es tensa lligant-la a una branca flexible.
Membranofons o ressonadors de membrana
[
modifica
]
En aquest petit grup d'instruments, el so el produeixen unes membranes tenses que poden ser de plastic, pell o pergami. Hi ha tres grups principals; el mes nombros el constitueixen els copejats com els tambors; els fregats com les simbombes, i el bufats com, per exemple, una pinta recoberta per una membrana que vibra en entrar en contacte amb vibracions produides per la veu humana.
El kazoo o mirlito es un membranofon bufat que sona, contrariament al que indica el seu grup de classificacio, no per la bufada, sino per la vibracio de les cordes vocals de l'instrumentista. El
da-daiko
, un tambor japones, es un dels mes grans del mon, el seu diametre pot arribar a mesurar un metre i mig i sol estar format per parelles (l'un amb un emblema lunar dibuixat i l'altre amb un emblema solar). La seva situacio es vertical i els executants es col·loquen drets davant dels tambors i els copegen amb una maca a cada ma.
A occident, modificar el so dels tambors al mateix temps que es toquen es una innovacio, pero a l'Africa existeix aquesta tecnica des de fa molt temps. El tambor d'aixella africa permet modificar l'altura dels sons per mitja de la pressio simultania de l'instrumentista.
Idiofons o autoressonadors
[
modifica
]
En aquest cas, el material de l'instrument, elastic o solid, produeix el so sense necessitat d'altres elements de vibracio que el mateix instrument (del
grec
idios
, que significa "propi").
El so es pot generar per tots els procediments que ens puguem imaginar. Alguns exemples d'instruments poden ser: les claus, les castanyoles, les maraques, la matraca, els plats o el xilofon.
Hi ha idiofons molt curiosos, com l'eolifon o maquina de vent (una maquina per imitar-lo que consisteix en una roda de fusta que, quan gira, frega una tela tibant), el fuet (dues fustes planes unides en un extrem i copejades), les encluses, fustes de rentar roba tocades amb didals, cadenes, maquines d'escriure, etc.
Electrofons o ressonadors electrics
[
modifica
]
Aquests instruments musicals han d'amplificar o produir el so a partir del corrent electric, que es converteix en so quan es transforma en vibracio mecanica per mitja d'un altaveu. alguns exemples son els sintetitzadors i guitarres electriques. Necessiten quatre elements o parts:
- un productor (mecanic o electric)
- un receptor (microfon)
- un connector (cable)
- emissor (altaveu)
Classificacio
[
modifica
]
Tradicionalment, els instruments es classifiquen segons la manera que tenen de generar el
so
:
- De vent
: generen el so per mitja de la vibracio de l'aire, normalment en forma de la columna d'aire que tenen a l'interior.
- De corda
: generen el so per mitja de la vibracio d'una corda que es frega (el
contrabaix
), es colpeja (el piano), o es pinca (la
guitarra
), etc.
- De percussio
: generen el so per mitja de la vibracio d'un cos que es colpejat.
A aquesta classificacio classica se'ls hi afegeix les categories de veu, teclats i electronics.
Classificacio de Hornbostel-Sachs
[
modifica
]
El
1914
,
Erich von Hornbostel
i
Curt Sachs
van proposar un nou esquema de classificacio a
Zeitschrift fur Ethnologie
, basat en una sistematica que permetes classificar tots els instruments de totes les cultures del Planeta. El seu esquema es ampliament emprat avui en dia i es coneix com el sistema Hornbostel-Sachs (o sistema Sachs-Hornbostel).
Segons aquesta classificacio els instruments es divideixen en quatre grups:
- Els idiofons
: produeixen el so vibrant ells mateixos.
- Els membranofons
: produeixen el so mitjancant una membrana vibrant.
- Els cordofons
: produeixen el so mitjancant la vibracio de cordes.
- Els aerofons
: produeixen el so per mitja de la vibracio de columnes d'aire.
Posteriorment s'hi va afegir un cinque grup:
Bibliografia
[
modifica
]
- Remnant
, Mary. Batsford.
Musical Instruments: An Illustrated History from Antiquity to the Present
, 1989.
ISBN 0-7134-5169-6
.
.
- Alsina, Pep i Diaz, Maravillas
.
Grao Musica
. Barcelona: Grao, 1996.
ISBN 978-84-7827-136-8
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari