한국   대만   중국   일본 
Massachusetts Institute of Technology - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Massachusetts Institute of Technology

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Institut Tecnologic de Massachusetts )
Infotaula d'organitzacióMassachusetts Institute of Technology
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Lema mens et manus Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt MIT Modifica el valor a Wikidata
Tipus universitat
Institut de Tecnologia
editorial academica
organitzacio educativa privada sense anim de lucre
institut de tecnologia
space grant institution (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 10 abril 1861
Fundador William Barton Rogers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de Digital Library Federation
Consell America d'Educacio
Open Education Global
National Humanities Alliance
Association of Public and Land-grant Universities
Coalition for Networked Information
arXiv
ORCID
Shibboleth Consortium
DDI Alliance
IIIF Consortium
LIGO Scientific Collaboration
Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition
Consortium of Social Science Associations
Associacio d'Universitats Americanes (1934?)
Higher Education Leadership Initiative for Open Scholarship (2022?)
Northeast University Semiconductor Network (2023?) Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants 11.574 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Melissa Nobles (en) Tradueix (2021?)
Sally Kornbluth (2023?) Modifica el valor a Wikidata
Empleats 14.032 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Deshpande Center for Technological Innovation, Massachusetts Institute of Technology (en) Tradueix
Massachusetts Institute of Technology School of Science (en) Tradueix
MIT School of Architecture and Planning (en) Tradueix
MIT Sloan School of Management
MIT Schwarzman College of Computing (en) Tradueix
MIT School of Humanities, Arts, and Social Sciences (en) Tradueix
MIT Museum (en) Tradueix
Bates Research and Engineering Center (en) Tradueix
McGovern Institute for Brain Research (en) Tradueix
Phillip T. and Susan M. Ragon Institute (en) Tradueix
Picower Institute for Learning and Memory (en) Tradueix
Cambridge?MIT Institute (en) Tradueix
Novartis-MIT Center for Continuous Manufacturing (en) Tradueix
Laboratori Lincoln Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Indicador economic
Dotacio financera 18.382 M$ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals 980 M$ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals 30.506 M$ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Numero de telefon +1-617-253-1000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web web.mit.edu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: MITnews Twitter (X): mit Instagram: mitpics LinkedIn: mit Youtube: UCFe-pfe0a9bDvWy74Jd7vFg Modifica el valor a Wikidata

El Massachusetts Institute of Technology ( MIT ) es una institucio i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigacio, situada a la ciutat de Cambridge , Massachusetts . Es dedica sobretot a la tecnologia, ciencia i enginyeria, pero tambe a altres temes. Va ser creada el 1861 pel cientific William Barton Rogers ( 1804 - 1882 ) pero no va comencar a funcionar fins quatre anys mes tard a causa de l'esclat de la Guerra civil americana . La feina del MIT s'ha premiat amb forca premis Nobel i es considerada una de les millors del mon , [1] en el Ranquing de Xangai de 2021 estava classificada la quarta del mon i tercera dels Estats Units. [2]

Historia [ modifica ]

William Barton Rogers , fundador i primer president de la MIT, va estar treballant durant anys per a organitzar una institucio d'aprenentatge avancat enfocada unicament a ensenyament cientifics i tecnics, pero l'esclat de la Guerra Civil Americana va retardar l'obertura de l'escola fins al 1865, quan 15 estudiants van comencar les primeres classes, a Boston . L'escola es va moure a Cambridge (Massachusetts) al 1916, en un campus al costat del Riu Charles.

Sota l'administracio del president Karl T. Compton (1930-48), l'institut va evolucionar d'escola tecnica ben considerada a centre reconegut internacionalment per la recerca cientifica i tecnologica. Durant la Gran Depressio , la facultat va establir nombrosos centres d'uns quants camps, dels que cal destacar el de computacio analogica (dirigit per Vannevar Bush) i el d'aeronautica (dirigit per Charles Stark Draper). Durant la Segona Guerra Mundial , el MIT va administrar el Laboratori de Radiacio, que va tornar-se el centre capdavanter de la nacio en recerca i desenvolupament radar, i tambe en altres laboratoris militars. Despres de la guerra, el MIT va continuar mantenint forts llacos amb les corporacions militars, que donaven suport a la recerca de ciencies de fisica, de computacio, aeroespacials i d'enginyeria. [3]

Fonament i visio [ modifica ]

...un tipus especial d'institucio educativa que es pot definir com una universitat polaritzada al voltant de la ciencia, l'enginyeria i les arts. Podriem anomenar-la una universitat limitada en els seus objectius pero il·limitada en l'amplitud i la minuciositat amb que persegueix aquests objectius.

Targeta estereografica que mostra un estudi de dibuix mecanic del MIT, segle  xix (foto d’EL Allen, esquerra/dreta invertida)
Edifici Rogers original, Back Bay, Boston, c. 1901

El 1859, es va presentar una proposta a la Cort General de Massachusetts per utilitzar les terres acabades d'omplir a Back Bay, Boston per a un Conservatori d'Art i Ciencia , pero la proposta va fracassar. [4] [5] Una carta per a la incorporacio de l'Institut Tecnologic de Massachusetts, proposada per William Barton Rogers, va ser signada per John Albion Andrew, el governador de Massachusetts, el 10 d'abril de 1861. [6]

Rogers, un graduat de William and Mary i professor a la UVA , volia establir una institucio per abordar els rapids avencos cientifics i tecnologics. [7] [8] No volia fundar una escola professional, sino una combinacio amb elements tant d’educacio professional com liberal, [9] proposant que:

≪ El veritable i unic objecte practicable d'una escola politecnica es, tal com penso, l'ensenyament, no dels detalls minuciosos i manipulacions de les arts, que nomes es poden fer al taller, sino la inculcacio d'aquells principis cientifics que en formen la base i explicacio, i juntament amb aixo, una revisio completa i metodica de tots els seus processos i operacions principals en relacio amb les lleis fisiques. [10] ≫

El Pla Rogers reflectia el model d'universitat de recerca alemanya, posant emfasi en una facultat independent dedicada a la recerca, aixi com en una instruccio orientada al voltant de seminaris i laboratoris. [11] [12]

Primeres evolucions [ modifica ]

Un mapa de 1905 del campus de Boston del MIT
El llavors nou campus de Cambridge , acabat el 1916. El pont de Harvard, que porta el nom de John Harvard, el fundador de la Universitat Harvard , es troba en primer pla, connectant Boston amb Cambridge.

Dos dies despres de la constitucio del MIT, va esclatar la primera batalla de la Guerra Civil . Despres d'un llarg retard durant els anys de la guerra, les primeres classes del MIT es van celebrar a l'Edifici Mercantil de Boston el 1865. [13] El nou institut es va fundar com a part de la Morrill Land-Grant Colleges Act per financar institucions ≪per promoure l'educacio liberal i practica de les classes industrials≫ i va ser una escola de concessio de terres. [14] [15] El 1863 sota la mateixa llei, la Commonwealth de Massachusetts va fundar el Massachusetts Agricultural College, que es va desenvolupar com la Universitat de Massachusetts Amherst. El 1866, els ingressos de la venda de terres es van destinar a nous edificis a Back Bay. [16]

El MIT es va anomenar informalment Boston Tech . [16] L'institut va adoptar el model d'universitat politecnica europea i va posar emfasi en la instruccio de laboratori des d'un principi. [11] Malgrat els problemes financers cronics, l'institut va veure un creixement en les dues ultimes decades del segle  xix sota el president Francis Amasa Walker. [17] Es van introduir programes d'enginyeria electrica, quimica, marina i sanitaria, [18] [19] es van construir nous edificis i la mida del cos d'estudiants va augmentar a mes de mil. [17]

El curriculum va derivar cap a un emfasi vocacional, amb menys enfocament en la ciencia teorica. [20] La nova escola encara patia una escassetat financera cronica que va desviar l'atencio de la direccio del MIT. Durant aquests anys de Boston Tech , el professorat i els antics alumnes del MIT van rebutjar els repetits intents del president de la Universitat Harvard (i antic professor del MIT) Charles W. Eliot de fusionar el MIT amb la Lawrence Scientific School del Harvard College. [21] Hi hauria almenys sis intents d'absorbir el MIT a Harvard. [22] A la seva estreta ubicacio de Back Bay, el MIT no es podia permetre el luxe d'ampliar les seves instal·lacions superpoblades, impulsant una recerca desesperada d'un nou campus i financament. Finalment, la Corporacio del MIT va aprovar un acord formal per fusionar-se amb Harvard, davant les objeccions vehements dels professors, estudiants i antics alumnes del MIT. [22] No obstant aixo, una decisio de 1917 del Tribunal Judicial Suprem de Massachusetts va posar fi efectivament a l'esquema de fusio. [22]

Placa a l'edifici 6 en honor a George Eastman , fundador d’ Eastman Kodak , que es va revelar com l'anonim "Mr. Smith" que va ajudar a mantenir la independencia del MIT

L'any 1916, l'administracio del MIT i la carta del MIT van travessar el riu Charles a la barcassa cerimonial que Bucentaur va construir per a l'ocasio, [23] [24] per significar el trasllat del MIT a un nou campus ampli que consistia en gran part en terres guanyades al mar al llarg del costat de Cambridge del riu Charles. [25] [26] El campus neoclassic de la Nova Tecnologia va ser dissenyat per William W. Bosworth [27] i havia estat financat en gran part per donacions anonimes d'un misterios Mr. Smith , a partir de 1912. El gener de 1920, es va revelar que el donant era l'industrial George Eastman de Rochester, Nova York , que havia inventat metodes de produccio i processament de pel·licules i va fundar Eastman Kodak . Entre 1912 i 1920, Eastman va donar 20 milions de dolars (236,6 milions de dolars en dolars del 2015) en efectiu i accions de Kodak al MIT. [28]

Reformes curriculars [ modifica ]

A la Decada del 1930, el president Karl Taylor Compton i el vicepresident (efectivament rector) Vannevar Bush van emfatitzar la importancia de les ciencies pures com la fisica i la quimica i van reduir la practica vocacional requerida a les botigues i els estudis de dibuix. [29] Les reformes de Compton ≪van renovar la confianca en la capacitat de l'Institut per desenvolupar el lideratge tant en ciencia com en enginyeria≫. [30] A diferencia de les escoles de la Ivy League , el MIT atenia mes les families de classe mitjana i depenia mes de la matricula que de les dotacions o subvencions per al seu financament. [31] L'escola va ser escollida a l’Associacio d'Universitats Americanes el 1934. [32]

Aixi i tot, fins al 1949, el Comite Lewis va lamentar en el seu informe sobre l'estat de l'educacio al MIT que ≪l'Institut esta ampliament concebut basicament com una escola professional≫, una percepcio ≪en part injustificada≫ que el comite pretenia canviar. L'informe va revisar de manera exhaustiva el pla d'estudis de pregrau, va recomanar oferir una educacio mes amplia i va advertir que l'enginyeria i la investigacio patrocinada pel govern restaurarien les ciencies i les humanitats. [33] [34] L’Escola d'Humanitats, Arts i Ciencies Socials i la MIT Sloan School of Management es van formar el 1950 per competir amb les poderoses escoles de ciencia i enginyeria. Les facultats anteriorment marginades de les arees d'economia, gestio, ciencies politiques i linguistica van sorgir en departaments cohesionats i assertius atraient professors respectats i llancant programes de postgrau competitius. [35] [36] L'Escola d'Humanitats, Arts i Ciencies Socials va continuar desenvolupant-se sota els successius termes dels presidents d'orientacio mes humanistica Howard W. Johnson i Jerome Wiesner entre 1966 i 1980. [37]

Investigacio de defensa [ modifica ]

La participacio del MIT en la ciencia militar va augmentar durant la Segona Guerra Mundial . El 1941, Vannevar Bush va ser nomenat cap de l’Oficina federal d'Investigacio i Desenvolupament Cientific i va dirigir el financament nomes a un grup selecte d'universitats, inclos el MIT. [38] Enginyers i cientifics de tot el pais es van reunir al Laboratori de Radiacio del MIT, establert el 1940 per ajudar l’exercit britanic a desenvolupar un radar de microones . La feina feta alla va afectar de manera important tant la guerra com les investigacions posteriors a la zona. [39] Altres projectes de defensa incloien sistemes de control basats en giroscopis i altres sistemes complexos per a la mira d'armes, la mira de bombes i la navegacio inercial sota el laboratori d'instrumentacio de Charles Stark Draper; [40] [41] el desenvolupament d'un ordinador digital per a simulacions de vol sota el Projecte Whirlwind ; [42] i fotografia d'alta velocitat i altitud sota Harold Edgerton . [43] [44] Al final de la guerra, el MIT es va convertir en el contractista d'R+D mes gran del pais en temps de guerra (atreure algunes critiques de Bush), [38] emprant gairebe 4000 nomes al Laboratori de Radiacio [39] i rebent mes de 100 milions de dolars (1.2 milions de dolars el 2015). dolars) abans de 1946. [30] El treball en projectes de defensa va continuar fins i tot despres. La investigacio patrocinada pel govern de la postguerra al MIT incloia SAGE i sistemes d'orientacio per a missils balistics i el Projecte Apol·lo . [45]

... una escola de ciencies industrials que ajuda a l'avenc, desenvolupament i aplicacio practica de la ciencia en relacio amb les arts, l'agricultura, les manufactures i el comerc.(Charter,1861)

Aquestes activitats van afectar profundament el MIT. Un informe de 1949 va assenyalar la manca de ≪cap gran afluencia en el ritme de vida a l'Institut≫ per igualar el retorn a temps de pau, recordant la ≪tranquil·litat academica dels anys d'abans de la guerra≫, tot i que reconeixia les importants contribucions de la investigacio militar a l'augment de l'emfasi. sobre la formacio de postgrau i el rapid creixement del personal i les instal·lacions. [46] El professorat es va duplicar i el cos d'estudiants graduats es va quintuplicar durant els mandats de Karl Taylor Compton, president del MIT entre 1930 i 1948; James Rhyne Killian, president de 1948 a 1957; i Julius Adams Stratton, canceller de 1952 a 1957, les estrategies de construccio institucional del qual van donar forma a la universitat en expansio. A la Decada del 1950, el MIT ja no nomes beneficiava les industries amb les quals havia treballat durant tres decades, i havia desenvolupat relacions de treball mes estretes amb nous patrons, fundacions filantropiques i el govern federal. [47]

A finals de la Decada del 1960 i principis de la Decada del 1970, estudiants i activistes del professorat van protestar contra la Guerra del Vietnam i la investigacio de defensa del MIT. En aquest periode, els diferents departaments del MIT estaven investigant helicopters, bombes intel·ligents i tecniques de contrainsurgencia per a la Guerra del Vietnam, aixi com sistemes d'orientacio per a missils nuclears. [48] La Unio de Cientifics Preocupats es va fundar el 4 de marc de 1969 durant una reunio de professors i estudiants que buscaven canviar l'emfasi en la investigacio militar cap als problemes ambientals i socials. [49] Finalment, el MIT es va desvincular del laboratori d'instrumentacio i va traslladar tota la investigacio classificada fora del campus a les instal·lacions del MIT Lincoln Laboratory el 1973 en resposta a les protestes. [50] [51] El cos estudiantil, el professorat i l'administracio es van mantenir comparativament no polaritzats durant el que va ser un moment tumultuos per a moltes altres universitats. Es va veure que Johnson tenia un gran exit a l'hora de conduir la seva institucio a ≪una major forca i unitat≫ despres d'aquests temps de convulsions. [52] No obstant aixo, sis estudiants del MIT van ser condemnats a preso en aquest moment i uns quants antics liders estudiantils, com Michael Albert i George Katsiaficas, encara estan indignats pel paper del MIT en la investigacio militar i la seva supressio d'aquestes protestes. [53] (La pel·licula de Richard Leacock, November Actions , registra uns quants d'aquests esdeveniments tumultuosos. [54] )

A la Decada del 1980, hi va haver mes controversia al MIT sobre la seva participacio en la investigacio SDI (armament espacial) i CBW (guerra quimica i biologica). [55] Mes recentment, la investigacio del MIT per a l'exercit ha inclos treballs sobre robots, drons i vestits de batalla . [56]

Historia recent [ modifica ]

El MIT Media Lab allotja investigadors que desenvolupen nous usos de la tecnologia informatica i aqui es mostra l'edifici de 1985, dissenyat per IM Pei , amb una extensio (dreta de la foto) dissenyada per Fumihiko Maki inaugurada el marc de 2010.

El MIT ha mantingut el ritme i ha ajudat a avancar en l'era digital. A mes de desenvolupar els predecessors de les tecnologies d'informatica i xarxes modernes, [57] [58] estudiants, personal i professors del Projecte MAC, el Laboratori d'Intel·ligencia Artificial i el Tech Model Railroad Club van escriure uns quants dels primers videojocs interactius d'ordinador com Spacewar! i va crear gran part de l'argot i la cultura dels pirates informatics moderns. [59] Diverses organitzacions importants relacionades amb l'ordinador s'han originat al MIT des dels anys vuitanta: el projecte GNU de Richard Stallman i la posterior Free Software Foundation es van fundar a mitjans dels anys vuitanta al Laboratori d'IA; el MIT Media Lab va ser fundat el 1985 per Nicholas Negroponte i Jerome Wiesner per promoure la investigacio sobre nous usos de la tecnologia informatica; [60] l’ organitzacio d'estandards del World Wide Web Consortium va ser fundada al Laboratory for Computer Science el 1994 per Tim Berners-Lee ; [61] el projecte OpenCourseWare ha fet que els materials del curs per a mes de 2.000 classes del MIT estiguin disponibles en linia de manera gratuita des del 2002; [62] i la iniciativa One Laptop per Child per ampliar l'educacio informatica i la connectivitat als nens de tot el mon es va llancar el 2005. [63]

El MIT va ser nomenat col·legi de subvencions maritimes el 1976 per donar suport als seus programes d'oceanografia i ciencies marines i el 1989 va ser nomenat col·legi de subvencions espacials per donar suport als seus programes d'aeronautica i astronautica. [64] [65] Malgrat la disminucio del suport financer del govern durant l'ultim quart de segle, el MIT va llancar diverses campanyes de desenvolupament reeixides per ampliar significativament el campus: nous dormitoris i edificis d'atletisme al campus oest; el Tang Center for Management Education; uns quants edificis a la cantonada nord-est del campus que donen suport a la investigacio en biologia, ciencies cerebrals i cognitives, genomica, biotecnologia i investigacio del cancer; i una serie de nous edificis backlot al carrer Vassar, inclos el Stata Center. [66] La construccio del campus a la decada de 2000 va incloure l'ampliacio del Media Lab, el campus oriental de la Sloan School i residencies de postgrau al nord-oest. [67] El 2006, el president Hockfield va posar en marxa el Consell d'Investigacio d'Energia del MIT per investigar els reptes interdisciplinaris que planteja l'augment del consum d'energia global . [68]

L'any 2001, inspirat en els moviments de codi obert i acces obert, [69] el MIT va llancar OpenCourseWare per fer que les notes de la conferencia, els conjunts de problemes, els plans d'estudis, els examens i les conferencies de la gran majoria dels seus cursos estiguin disponibles en linia de forma gratuita, encara que sense cap cost. acreditacio formal dels treballs cursats. [70] Tot i que el cost de suport i allotjament del projecte es elevat, [71] OCW es va expandir el 2005 per incloure altres universitats com a part del Consorci OpenCourseWare, que actualment inclou mes de 250 institucions academiques amb contingut disponible en almenys sis idiomes. [72] El 2011, el MIT va anunciar que oferiria una certificacio formal (pero no credits ni titols) als participants en linia que completessin els cursos del seu programa "MITx", per una tarifa modesta. [73] La plataforma en linia " edX " que dona suport a MITx es va desenvolupar inicialment en col·laboracio amb Harvard i la seva iniciativa analoga "Harvardx". La plataforma de programari es de codi obert i altres universitats ja s'han unit i han afegit el seu propi contingut del curs. [74] El marc de 2009, el professorat del MIT va adoptar una politica d'acces obert per fer que la seva beca fos accessible publicament en linia. [75]

El MIT te el seu propi cos de policia. Tres dies despres de l’ atemptat de la Marato de Boston d'abril de 2013, l'oficial de patrulla de la policia del MIT Sean Collier va ser abatut a trets pels sospitosos Dzhokhar i Tamerlan Tsarnaev, provocant una violenta cacera que va tancar el campus i bona part de l'area metropolitana de Boston durant un dia. [76] Una setmana despres, el servei commemoratiu de Collier va comptar amb la presencia de mes de 10.000 persones, en una cerimonia organitzada per la comunitat del MIT amb milers d'agents de policia de la regio de Nova Anglaterra i Canada. [77] [78] El 25 de novembre de 2013, el MIT va anunciar la creacio de la medalla Collier, que s'atorgaria anualment a ≪una persona o grup que encarna el caracter i les qualitats que l'oficial Collier va mostrar com a membre de la comunitat del MIT i en tots els aspectes de la seva vida≫.. L'anunci afirmava, a mes, que ≪els futurs destinataris del premi inclouran aquells les contribucions dels quals superin els limits de la seva professio, aquells que hagin contribuit a construir ponts entre la comunitat i aquells que realitzin actes de bondat de manera coherent i desinteressada≫. [79] [80] [81]

El setembre de 2017, l'escola va anunciar la creacio d'un laboratori d'investigacio en intel·ligencia artificial anomenat MIT-IBM Watson AI Lab. IBM gastara 240 milions de dolars durant la propera decada, i el laboratori comptara amb cientifics del MIT i d'IBM. [82] L'octubre de 2018, el MIT va anunciar que obriria un nou Schwarzman College of Computing dedicat a l'estudi de la intel·ligencia artificial, el nom del principal donant i CEO de The Blackstone Group, Stephen Schwarzman. L'objectiu de la nova universitat es estudiar no nomes la IA, sino l'educacio interdisciplinaria d'IA i com es pot utilitzar la IA en camps tan diversos com la historia i la biologia. S'espera que el cost dels edificis i del nou professorat per a la nova universitat sigui de 1.000 milions de dolars un cop finalitzada.

El Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO) va ser dissenyat i construit per un equip de cientifics de l'Institut Tecnologic de California , MIT i contractistes industrials, i financat per la National Science Foundation . Va ser dissenyat per obrir el camp de l'astronomia d'ones gravitatories mitjancant la deteccio d’ ones gravitatories predites per la relativitat general . [83] Les ones gravitatories van ser detectades per primera vegada pel detector LIGO l'any 2015. Per les contribucions al detector LIGO i l'observacio d'ones gravitacionals, dos fisics de Caltech, Kip Thorne i Barry Barish , i el fisic del MIT Rainer Weiss , van guanyar el Premi Nobel de Fisica el 2017. [84] Weiss, que tambe es graduat al MIT, va dissenyar la tecnica interferometrica laser, que va servir com a model essencial per al LIGO. [85]

Departaments [ modifica ]

  • Escola d'arquitectura i Planificacio
    • Arquitectura
    • Arts Media i ciencies
    • Estudis urbans i planificacio
  • Escola d'enginyeria
    • Aeronautica i astronautica
    • Enginyeria biologica
    • Enginyeria quimica
    • Enginyeria civil i mediambiental
    • Enginyeria electrica i informatica
    • Ciencia dels materials i enginyeria
    • Enginyeria mecanica
    • Ciencia nuclear i enginyeria
    • Institut de dades, sistemes i societat
    • Institut de ciencia i enginyeria medica
  • Escola d'humanitats, arts i ciencies socials
    • Antropologia
    • Estudis comparatius de media/escriptura
    • Economia
    • Global studies i llengues
    • Historia
    • Humanitats
    • Llengues i filosofia
    • Literatura
    • Musica i arts teatrals
    • Ciencies politiques
    • Ciencia, tecnologia i societat
  • Escola Sloan de Management
    • Management
  • Escola de Ciencies
    • Biologia
    • Ciencies cognitives i cerebrals
    • Quimica
    • Terra, atmosfera i ciencies planetaries
    • Matematiques
    • Fisica

Alguns alumnes i membres destacats [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ 2014-2015 ≫ (en angles). The world iniversity rankings . The Times, 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
  2. ↑ ≪ 2021 Academic Ranking of World Universities ≫ (en angles). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
  3. ↑ ≪ Massachusetts Institute of Technology | History & Facts ≫ (en angles). [Consulta: 15 desembre 2018].
  4. ↑ Kneeland , Samuel. ≪ Committee Report: Conservatory of Art and Science ≫. Massachusetts House of Representatives, House No. 260, Marc 1859. Arxivat de l' original el 12 de juny 2010. [Consulta: 7 juny 2008].
  5. ↑ ≪ MIT Timeline ≫. MIT History . MIT Institute Archives. Arxivat de l' original el 19 febrer 2013. [Consulta: 1r abril 2015].
  6. ↑ ≪ Acts and Resolves of the General Court Relating to the Massachusetts Institute of Technology ≫. MIT History . MIT Institute Archives. Arxivat de l' original el 1 juliol 2015. [Consulta: 29 maig 2012].
  7. ↑ ≪ MIT Facts 2012: Origins and Leadership ≫. MIT Facts . MIT. [Consulta: 29 maig 2012].
  8. ↑ Rogers , William. ≪ Objects and Plan of an Institute of Technology: including a Society of Arts, a Museum of Arts, and a School of Industrial Science; proposed to be established in Boston ≫. The Committee of Associated Institutions of Science and Arts. Arxivat de l' original el 12 de juny de 2010. [Consulta: 7 juny 2008].
  9. ↑ Lewis 1949, p. 8.
  10. ↑ ≪ Letter from William Barton Rogers to His Brother Henry ≫. Institute Archives, MIT, 13-03-1846. Arxivat de l' original el 4 marc 2016. [Consulta: 2 octubre 2010].
  11. ↑ 11,0 11,1 Angulo , A.J.. William Barton Rogers and the Idea of MIT . The Johns Hopkins University Press, 26 gener 2009, p.  155?156 . ISBN 978-0-8018-9033-8 .  
  12. ↑ Angulo , A.J.. ≪The Initial Reception of MIT, 1860s?1880s≫. A: Geiger. Perspectives on the History of Higher Education , p. 1?28.  
  13. ↑ Andrews , Elizabeth. ≪ William Barton Rogers: MIT's Visionary Founder ≫. MIT. Arxivat de l' original el 12 maig 2008. [Consulta: 8 marc 2006].
  14. ↑ Stratton , Julius Adams. ≪The Land-Grant Act of 1862≫. A: Mind and Hand: The Birth of MIT . MIT Press , 2005, p.  251 ?276. ISBN 0-262-19524-0 .  
  15. ↑ ≪ Primary Documents in American History ≫. , 2016 [Consulta: 10 febrer 2016].
  16. ↑ 16,0 16,1 Prescott , Samuel C. When MIT Was "Boston Tech", 1861?1916 . MIT Press , 1954.  
  17. ↑ 17,0 17,1 Dunbar , Charles F. Quarterly Journal of Economics , 11, 4, juliol 1897, pag. 446?447. DOI : 10.2307/1880719 . JSTOR : 1880719 .
  18. ↑ ≪ Explore campus, visit Boston, and find out if MIT fits you to a tea ≫, 16-12-2006. [Consulta: 16 desembre 2006].
  19. ↑ Munroe , James P. A Life of Francis Amasa Walker . Henry Holt & Company, 1923, p. 233, 382.  
  20. ↑ Lewis 1949, p. 12.
  21. ↑ ≪ Alumni Petition Opposing MIT-Harvard Merger, 1904?05 ≫. Institute Archives, MIT. Arxivat de l' original el 22 juliol 2010. [Consulta: 1r octubre 2010].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Alexander , Philip N. ≪ MIT-Harvard Rivalry Timeline ≫. MIT Music and Theater Arts News . Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 7 juliol 2014].
  23. ↑ ≪ MIT150 Exhibition Nomination ≫. museum.mit.edu . Arxivat de l' original el 2016-03-05. [Consulta: 3 gener 2016].
  24. ↑ ≪ MIT Museum ≫. webmuseum.mit.edu .
  25. ↑ ≪ Souvenir Program, Dedication of Cambridge Campus, 1916 ≫. Object of the Month . MIT Institute Archives & Special Collections. Arxivat de l' original el 10 maig 2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  26. ↑ J. B. Shields. [[[Fitxer:Middlesex Canal (Massachusetts) map, 1852.jpg]] {{{title}}}] [mapa].
  27. ↑ ≪ Freeman's 1912 Design for the "New Technology" ≫. Object of the Month . MIT Institute Archives & Special Collections. Arxivat de l' original el 27 maig 2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  28. ↑ Lindsay , David. ≪ Eastman Becomes a Mystery Donor to MIT ≫. PBS-WGBH.
  29. ↑ Lecuyer , Christophe Historical Studies in the Physical and Biological Sciences , 23, 1, 1992, pag. 153?180. DOI : 10.2307/27757693 . JSTOR : 27757693 .
  30. ↑ 30,0 30,1 Lewis 1949, p. 13.
  31. ↑ Geiger , Roger L. To advance knowledge: the growth of American research universities, 1900?1940 , 2004, p.  13 ?15, 179?9. ISBN 0-19-503803-7 .  
  32. ↑ ≪ Member Institutions and Years of Admission ≫. Association of American Universities. Arxivat de l' original el 28 octubre 2012. [Consulta: 26 juny 2012].
  33. ↑ Lewis 1949, p. 113.
  34. ↑ Bourzac, Katherine, "Rethinking an MIT Education: The faculty reconsiders the General Institute Requirements" , Technology Review , Monday, marc 12, 2007
  35. ↑ ≪ History: School of Humanities, Arts, and Social Sciences ≫. MIT Archives. Arxivat de l' original el 11 marc 2010. [Consulta: 25 juliol 2008].
  36. ↑ ≪ History: Sloan School of Management ≫. MIT Archives. Arxivat de l' original el 21 juny 2010. [Consulta: 25 juliol 2008].
  37. ↑ Johnson , Howard Wesley. Holding the Center: Memoirs of a Life in Higher Education . MIT Press , 2001. ISBN 0-262-60044-7 .  
  38. ↑ 38,0 38,1 Zachary , Gregg. Endless Frontier: Vannevar Bush, Engineer of the American Century . Free Press, 1997, p.  248?249 . ISBN 0-684-82821-9 .  
  39. ↑ 39,0 39,1 ≪ MIT's Rad Lab ≫. IEEE Global History Network. Arxivat de l' original el 2010-07-07. [Consulta: 25 juliol 2008].
  40. ↑ ≪ Doc Draper & His Lab ≫. History . The Charles Stark Draper Laboratory, Inc.. Arxivat de l' original el 27 maig 2012. [Consulta: 30 maig 2012].
  41. ↑ ≪ Charles Draper: Gyroscopic Apparatus ≫. Inventor of the Week . MIT School of Engineering. Arxivat de l' original el 18 abril 2012. [Consulta: 30 maig 2012].
  42. ↑ ≪ Project Whirlwind ≫. Object of the Month . MIT Institute Archives & Special Collections. Arxivat de l' original el 30 maig 2012. [Consulta: 30 maig 2012].
  43. ↑ ≪ Wartime Strobe: 1939?1945 ? Harold "Doc" Edgerton (Doc's Life) ≫. [Consulta: 28 novembre 2009].
  44. ↑ ≪ MIT and World War II: Ingredients for a Hot Spot of Invention ≫. , maig 2010 [Consulta: 30 maig 2012].
  45. ↑ Leslie , Stuart. The Cold War and American Science: The Military-Industrial-Academic Complex at MIT and Stanford . Columbia University Press, 1993. ISBN 0-231-07959-1 .  
  46. ↑ Lewis 1949, p. 49.
  47. ↑ Lecuyer, 1992
  48. ↑ MIT Review Panel on Special Laboratories Final Report ; S.Leslie, The Cold War and American Science.
  49. ↑ ≪ Founding Document: 1968 MIT Faculty Statement ≫. Union of Concerned Scientists, USA. Arxivat de l' original el 15 gener 2008. [Consulta: 12 agost 2008].
  50. ↑ Hechinger , Fred ≪Tension Over Issue of Defense Research≫. The New York Times , 09-11-1969.
  51. ↑ Stevens , William ≪MIT Curb on Secret Projects Reflects Growing Antimilitary Feeling Among Universities' Researchers≫. The New York Times , 05-05-1969.
  52. ↑ Warsh , David. ≪ A tribute to MIT's Howard Johnson ≫. The Boston Globe , 01-06-1999. [Consulta: 4 abril 2007].
  53. ↑ 'Battering Ram: The occupation of the president's office', The Tech , 14/12/71 p. 4 Arxivat 2022-03-21 a Wayback Machine . and The Tech , 4/8/72 Arxivat 2023-03-23 a Wayback Machine .; M.Albert, Remembering Tomorrow pagines 9, 97?99; 'Michael Albert interview', 17/4/07 ; G.Katsiaficas, 'Review of Howard Johnson's Holding the Center Arxivat 2017-01-17 a Wayback Machine .; S.Shalom, 'A flawed political biography' Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine ., New Politics , Issue 23.
  54. ↑ ≪ ricky leacock november actions clip ≫. [Consulta: 23 agost 2023].
  55. ↑ The Tech , 27 de maig de 1988, pagines 2, 11 and febrer 24, 1989, p. 5 and 7 marc 1989, 2, 16 ; The Thistle , Vol. 9 No. 7 ; Science for the People , Vol. 20 January/February 1988, pagines 17?25, 41?2 and March/April 1988, p. 6 .
  56. ↑ MIT News , 'MIT cheetah robot lands the running jump' (2015) and 'Driving drones can be a drag' (2012); 'Department of Defense Announces Successful Micro-Drone Demonstration' (2017); MIT Technology Review , marc 20, 2002 .
  57. ↑ Lee , J.A.N.; McCarthy , J.; Licklider , J.C.R. IEEE Annals of the History of Computing , 14, 1, 1992, pag. 18?54. DOI : 10.1109/85.145317 .
  58. ↑ ≪ Internet History ≫. Computer History Museum. [Consulta: 13 agost 2008].
  59. ↑ Raymond , Eric S. ≪ A Brief History of Hackerdom ≫. Arxivat de l' original el 2008-10-10. [Consulta: 11 agost 2008].
  60. ↑ ≪ The Media Lab ? Retrospective ≫. MIT Media Lab. Arxivat de l' original el 17 abril 2009. [Consulta: 12 agost 2008].
  61. ↑ ≪ About W3C: History ≫. World Wide Web Consortium. [Consulta: 11 agost 2008].
  62. ↑ ≪ MIT OpenCourseWare ≫. MIT. [Consulta: 12 juny 2008].
  63. ↑ ≪ Mission ? One Laptop Per Child ≫. One Laptop Per Child. Arxivat de l' original el 2008-08-13. [Consulta: 11 agost 2008].
  64. ↑ ≪ Massachusetts Space Grant Consortium ≫. Massachusetts Space Grant Consortium. [Consulta: 26 agost 2008].
  65. ↑ ≪ MIT Sea Grant College Program ≫. MIT Sea Grant College Program. Arxivat de l' original el 4 abril 2009. [Consulta: 26 agost 2008].
  66. ↑ Simha. , O. R.. MIT campus planning 1960?2000: An annotated chronology . MIT Press , 2003, p. 120?149. ISBN 978-0-262-69294-6 .  
  67. ↑ ≪ MIT Facilities: In Development & Construction ≫. MIT. Arxivat de l' original el 12 marc 2009. [Consulta: 22 juliol 2008].
  68. ↑ ≪ About MITEI ≫. MIT Energy Initiative. [Consulta: 31 maig 2012].
  69. ↑ Attwood , Rebecca ≪ Get it out in the open ≫. , 24-09-2009.
  70. ↑ Goldberg , Carey ≪ Auditing Classes at M.I.T., on the Web and Free ≫. , 04-04-2001.
  71. ↑ Hafner , Katie ≪ An Open Mind ≫. , 16-04-2010.
  72. ↑ Guttenplan , D.D. ≪ For Exposure, Universities Put Courses on the Web ≫. , 01-11-2010.
  73. ↑ Lewin , Tamar ≪ M.I.T. Expands Its Free Online Courses ≫. , 19-12-2011.
  74. ↑ ≪ What is edX? ≫. , 02-05-2012.
  75. ↑ ROARMAP: Registry of Open Access Repository Mandates and Policies [UK], 15-12-2014 [Consulta: 24 juliol 2018].
  76. ↑ , 24-04-2013.
  77. ↑ The New York Times , 24-04-2013 [Consulta: 30 gener 2014].
  78. ↑ The Tech , 133, 26-04-2013. Arxivat de l' original el 2014-02-19 [Consulta: 30 gener 2014].
  79. ↑ MIT News , 25-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
  80. ↑ ≪ Collier Medal ≫. MIT Police . MIT. [Consulta: 26 novembre 2013].
  81. ↑ The Boston Globe , 26-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
  82. ↑ Associated Press , 07-09-2017. Arxivat de l' original el 7 setembre 2017 [Consulta: 7 setembre 2017].
  83. ↑ ≪ About LIGO ≫. MIT. [Consulta: 8 setembre 2020].
  84. ↑ ≪ Rainer Weiss ? Facts ≫. Nobel Foundation. [Consulta: 8 setembre 2020].
  85. ↑ ≪ MIT physicist Rainer Weiss shares Nobel Prize in physics ≫. MIT News. [Consulta: 8 setembre 2020].

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Massachusetts_Institute_of_Technology&oldid=33379583 ≫