Innocenci XIII
(Poli, prop de
Palestrina
,
Estats de l'Esglesia
,
13 de maig
de
1655
- Roma,
7 de marc
de
1724
). Va ser el
Papa
num. 244 de l'Esglesia Catolica, entre
1721
i
1724
. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com
De bona religione
(de bona religio), cita que, pel que sembla, fa referencia a la familia de la que formava part, els Conti, que havien donat a l'Esglesia, segon alguns
genealogistes
, de quatre a setze papes i molts cardenals.
El seu nom de naixement era Michelangelo Conti i pertanyia a la familia aristocratica dels Conti di Segni, familia amb diversos papes i cardenals des del segle
xii
. Va ser fill de Carlo IV Conti, duc de Poli i de Guadagnolo, i d'Isabella Muti. Estudia als
jesuites
d'Ancona i, mes tard, en el
Collegio Romano
. Es va doctorar en
dret civil
i
canonic
a la
Universitat de La Sapienza
de Roma. A partir de
1690
, va ocupar diversos carrecs civils quan va complir una missio protocol·laria a la
Republica de Venecia
. Va tenir diversos nomenaments: referendari de la Signatura Apostolica, governador de les ciutats d'
Ascoli Piceno
i
Frosinone
(1691), comissari general
contra banditos
dels Estats de l'Esglesia (
1692
), i governador de la provincia de
Campania
(1692) i de la ciutat de
Viterbo
(
1693
).
El
1695
va ser consagrat arquebisbe titular de
Tars
, i nunci apostolic a
Lucerna
, a l'actual
Suissa
. Tres anys despres, va ser destinat a la nunciatura de
Portugal
, on va madurar la seva animositat contra els jesuites, molt influents en aquest pais.
El
7 de juliol
de
1706
va ser nomenat
cardenal
prevere i, cinc anys despres, se li va assignar el titol de
Ss. Quirico e Giulitta
. Abans pero, el
1709
, havia estat nomenat bisbe d'Osimo mantenint-se-li
ad personam
la dignitat d'
arquebisbe
. El
1712
va ser traslladat a la seu arquebisbal de Viterbo i Toscanella, carrec al qual va renunciar per
malaltia
el
1719
. Durant un any, entre
1716
i
1717
, va exercir de cardenal camarlenc.
Al conclave que va seguir la mort de
Climent XI
, el cardenal Mihaly Frigyes Althan, del titol de S. Sabina i arquebisbe de Vac, Hongria, va presentar el vet de l'emperador
Carles VI
contra l'eleccio del favorit, Fabrizio Paolucci de'Calboli, cardenal bisbe de Frascati; sembla que es va optar per un papa de transicio. El cardenal Conti tenia un gran prestigi, pero tambe un estat de salut precari; tot i aixi, finalment va resultar elegit papa el
8 de maig
de
1721
. Va voler ser anomenat Innocenci en honor del gran papa Innocenci III (1198-1216), primer summe pontifex de la seva familia. Deu dies despres de la seva eleccio va ser coronat pel cardenal Benedetto Pamphilii, protodiaca de S. Maria in Via Lata.
Poc despres de la seva eleccio, va corroborar l'acord del
tractat d'Utrecht
que atorgava a l'emperador Carles VI el
regne de Sicilia
, feudatari de la Santa Seu. El
1723
, tanmateix, es va oposar tenacment, tot i que sense exit, a la decisio imperial d'atorgar els ducats de
Parma
,
Piacenza
i
Guastalla
, tambe feudataris papals, al princep
Carles de Borbo-Anjou
.
Igual que el seu antecessor, va donar suport al pretendent
Jaume III d'Escocia
, fill del destronat
Jaume II Estuard
, prometent-li una subvencio de 100.000 ducats en al cas que intentes recuperar el tron angles per la forca de les armes. Tambe va socorrer economicament la Republica de Venecia per protegir l'
illa de Malta
de l'amenaca
otomana
.
En la disputa entre
dominics
i
jesuites
per l'assumpte de les missions a la
Xina
, no nomes va seguir la causa dels primers, sino que va prohibir a la
Companyia de Jesus
l'admissio de nous membres. Aquesta manifestacio de les seves preferencies va animar set bisbes francesos a formular-li la peticio per derogar la
butlla
Unigenitus
de
Climent XI
(1713) per la qual les idees del jansenista Pasquier Quesnel, enemic frontal dels jesuites, havien estat condemnades. Innocenci XIII no solament va rebutjar la peticio, sino que va exigir l'escrupolosa submissio a la butlla.
Malgrat tot, Innocenci XIII va sucumbir a les pressions franceses d'elevar (1721) a cardenal prevere a Guillaume Dubois, bisbe de Cambray i primer ministre de
Lluis XV
, que s'havia distingit en l'atac al
jansenisme
, pero que era un home de notoris costums depravats. Amb tot, Dubois no va arribar a ser investit ni rebre cap titol, ja que va morir dos anys despres sense haver ates les exhortacions del papa per reformar la seva vida dissipada.
Innocenci XIII va morir a Roma el
7 de marc
del
1724
i va ser sepultat a les Grutes Vaticanes.
|
|---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
|---|
|
|  Escut d'armes del Papat
|
|
|
|
|
|