De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
indult
o
perdo
es l'acte mitjancant el qual es causa l'extincio de la
responsabilitat penal
, i suposa el perdo de la pena. Es una situacio diferent de l'
amnistia
, perque en aquesta els beneficiaris son exonerats tant de la
pena
com del
delicte
que la motivava, mentre que l'indult nomes exonera del compliment de la
pena
, pero no de l'atribucio del delicte. Aixi la persona continua estant culpable pero no ha de complir la pena. Cada
estat
en te una legislacio propia, pero a grans trets es poden assenyalar algunes caracteristiques comunes de les legislacions dels diferents paisos. L'indult pot esser total o parcial. Tambe pot esser general o particular.
- L'indult total compren la remissio de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.
- L'indult parcial implica la remissio d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.
A Espanya l'indult esta regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870
[1]
En els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribucio no esta sotmesa a l'aprovacio de ningu mes que el
ministeri de Justicia
, que no esta obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no esta controlada pel
poder judicial
i no es pot
recorrer
en cap cas.
[2]
Tanmateix aquesta regulacio ha estat criticada per la seva indefinicio que permet una aplicacio arbitraria d'aquesta prerrogativa del
govern d'Espanya
[3]
- ↑
≪
LEY 1/1988. de 14 de enero, por la que se modifica la Ley de 18 de junio de 1870. estableciendo reglas para el ejercicio de la Gracia de Indulto
≫ (
PDF
) (en castella).
BOE
, num. 13, 15-01-1988, p. 1386 [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑
Martialay
, Angela. ≪
Gallardon concedio 501 indultos en su primer ano de Gobierno
≫ (en castella), 19-01-2013. [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑
Sanchez-Vera Gomez-Trelles
, Javier ≪
Una lectura critica de la Ley de Indulto
≫ (
PDF
) (en castella).
InDret
, Num. 2, 2008, p. 1-32 [Consulta: 18 febrer 2013].
Viccionari