In nomine Domini

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula documentIn nomine Domini
Tipus Decretal Modifica el valor a Wikidata
Llengua original llati Modifica el valor a Wikidata
Tema eleccio papal Modifica el valor a Wikidata
Publicacio 13 abril 1059 Modifica el valor a Wikidata
Autor Nicolau II Modifica el valor a Wikidata
Serie
Part de Decret de Gracia Modifica el valor a Wikidata

In nomine Domini ( llati : En el nom del Senyor ) es una butlla papal escrita pel papa Nicolau II i un canon del Concili de Roma . La butlla fou publicada el 13 d'abril de 1059 i va ser la Indiccio dotzena. [1] Va causar importants reformes en el sistema d' eleccio papal , perque va establir que nomes els cardenals podien participar en l'eleccio del papa .

Context [ modifica ]

Abans de la publicacio de la butlla, l'eleccio del papa es decidia sovint per un proces electoral adulterat. [2] L'Emperador Roma sovint nomenava directament el qui havia de succeir al papa difunt, o be el mateix pontifex nomenava el seu successor. [3] Aquest nomenament no era valid segons el dret canonic vigent [4] i els electors legals havien de ratificar el nomenament, pero la manera de procedir influia indubtablement i la preferencia imperial marcava l'eleccio. [3] [note 1]

A la decada del 1050 el cardenal Hildebrand , futur Gregori VII , va comencar a canviar el ritu d'aprovacio de l'Emperador Roma. [5] El predecessor del papa Nicolau II , Esteve IX , havia estat elegit durant un periode de confusio despres de la mort d' Enric III del Sacre Imperi Romanogermanic i, dotze mesos despres, la mort del Victor II , a qui Enric III havia facilitat l'eleccio. [5] L'eleccio d'Esteve IX va obtenir el consentiment de l'emperadriu regent, Agnes d'Aquitania , que va ignorar les gestions preliminars tradicionals i ni va esperar els cardenals per la nominacio imperial. [5]

Poc despres del seu nomenament com a papa el 1058, a la mort d'Esteve IX, Nicolau II va convocar el sinode a Sutri , amb el suport d'un canceller imperial, que reprensentava els interessos de l'empeerador. [5] La primera tasca del sinode va ser denunciar i excommunicar l'eleccio irregular de l' antipapa Benet X , que era un titella del poderos Comte de Tusculum i que s'estava a Roma. [6]

Acompanyat per tropes del Duc de Lorraine , Nicolau va fer cami cap a Roma, i Benet X va fugir. [7] Nicolau va ser consagrat papa el 24 de gener de 1059 [3] amb l'acceptacio de la gent de Roma. [8] Per evitar futures controversies en les eleccions papals i frenar la influencia externa de les parts no eclesiastiques, a l'abril de 1059 va convocar un sinode a Roma . [6] In nomine Domini va ser la codificacio de les resolucions del sinode. [8]

Llegat [ modifica ]

In nomine Domini va ser la primera de la serie de butlles que van reformar radicalment el proces d'eleccio papal. [6] No obstant, la butlla no va eliminar totalment la influencia de la faccio imperial. En canvi, el poder de l'emperador roma va ser gradualment erosionat des que va perdre el privilegi de nomenament papal , al Concordat de Worms de 1122. [9]

La butlla tambe va ser clau en la reforma del Col·legi de Cardenals , que no va entrar plenament en vigor fins l'eleccio del Papa Innocenci II el 1130. [10] Als primers temps els cardenals es distingien com un grup separat pels mes alts privilegis de l'Esglesia, entre els que hi havia l'eleccio del successor de Sant Pere. [11]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Va ocorrer d'aquesta manera amb el nomenament per part d' Oto III del Sacre Imperi del Papa Gregori V i el Papa Silvestre II . [3]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Depuydt , Leo ≪ A.D. 297 as the Beginning of the First Indiction Cycle ≫. Bulletin of the American Society of Papyrologists . The Bulletin of the American Society of Papyrologists, 24, 3-4, 1987, pag. 137?139 [Consulta: 17 maig 2012].
  2. ↑ Thatcher , Oliver J. A Source Book for Medieval History: Selected Documents Illustrating the History of Europe in the Middle Age . Ams Pr Inc. (1971 Edition), juny 1971, p. 113. ISBN 0404063632 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Fanning , W. ≪ Papal Elections ≫. A: The Catholic Encyclopaedia . Robert Appleton Company, 1911. ISBN 0840731752 .  
  4. ↑ Smith , S. B.. ≪Ecclesiastical punishments≫. A: Elements of Ecclesiastical Law . BiblioBazaar - reprint of historic original, 24 desembre 2009, p. 83?85. ISBN 1113699566 .  
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Heinrich , Friedrich. ≪The ecclesiastical election of popes / Pope Nicholas II., 1059≫. A: Church and state: their relations historically developed . Book on Demand, 1877, p. 193?197. Unknown ID:B007OFIHQ8.  
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Mann , Rt. Rev. Monsignor Horance K.. ≪Pope Nicholas II≫. A: The Lives of the Popes in the Middle Ages . B. Herder; Binding Thread Showing edition, 1929, p. 226?260.  
  7. ↑ Fanning , W. ≪ Pope Nicholas II ≫. A: The Catholic Encyclopaedia . Robert Appleton Company, 1911. ISBN 0840731752 .  
  8. ↑ 8,0 8,1 Guruge , Anura. ≪1059: The Beginning Of The Cardinals As The Exclusive Electors≫. A: The Next Pope: After Pope Benedict XVI . WOWNH LLC, 16 febrer 2012, p. 94?96. ISBN 061535372X .  
  9. ↑ Colmer , Joseph M.; McLeane , Iain ≪ Electing Popes: Approval Balloting and Qualified-Majority Rule ≫. The Journal of Interdisciplinary History . MIT Press, 29, 1, 1998, pag. 1?22. Arxivat de l' original el 20 de desembre 2012. DOI : 10.1162/002219598551616 [Consulta: 20 maig 2012]. Arxivat 20 de desembre 2012 a Wayback Machine .
  10. ↑ Fanning , W. ≪ Cardinal ≫. A: The Catholic Encyclopaedia . Robert Appleton Company, 1911. ISBN 0840731752 .  
  11. ↑ Panvinii (also known as Panvinio) , Onofrio. Onuphrii Panvinii De episcopatibus, titulis, et diaconiis cardinalium liber . Unstated (Venetian provenance), 1929, p. 19. Unknown ID:B0017C7VX4.  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=In_nomine_Domini&oldid=32244127 ≫