Deutsches Kaiserreich
Imperi Alemany

← ← ← ← ← ← 1871  ?  1918 → → → → → → → → →
Bandera Escut
Lema nacional : Gott mit uns Deu es amb nosaltres
Himne nacional : Cap Himne de l'emperador: Heil dir im Siegerkranz Popular: Das Lied der Deutschen Patriotic: Die Wacht am Rhein
Informacio
Capital	Berlin 52° 31′ N, 13° 24′ E  /  52.517°N , 13.400°E  / 52.517; 13.400
Idioma oficial	Oficial: Alemany No oficials: Danes , Frances , Friso , Polones , Sorab
Religio	Luterans ~60% Catolics ~30%
Moneda	Vereinsthaler , Gulden , Bremen thaler , Hamburg mark , Franc frances (fins a 1873, junts) Goldmark (1873-1914) Papiermark (despres de 1914)
Geografia
Poblacio	1871 (est.): 41.058.792  1890 (est.): 49.428.470  1910 (est.): 64.925.993
Periode historic Nou imperialisme
Unificacio	18 de gener  de  1871
Proclamacio de la Republica	9 de novembre  de  1918
Politica
Forma de govern	Monarquia constitucional
Emperador
? 1871?1888:	Guillem I de Prussia
? 1888:	Frederic III
? 1888?1918:	Guillem II de Prussia
Area i poblacio incloent possessions colonials [1] [2]

L' Imperi Alemany , alemany : Deutsches Kaiserreich , es va construir al segle  xix i va ser la culminacio d'un proces d'unificacio en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d' Austria . ^[3] Es refereix a Alemanya des de la unificacio alemanya i la proclamacio de Guillem I d'Alemanya com a emperador, el 18 de gener de 1871 fins al 1918, quan va esdevenir una republica despres de la derrota a la Primera Guerra Mundial i l'abdicacio de Guillem II d'Alemanya (9 de novembre de 1918). El terme Deutsches Reich es va mantenir com a nom oficial d'Alemanya durant la Republica de Weimar i la major part del periode nazi fins al 1943, quan va ser canviat a Großdeutsche Reich ≪Gran Imperi Alemany≫. Durant els seus 47 anys d'existencia, l'Imperi Alemany va esdevenir una de les economies industrials mes poderoses del mon i una gran potencia, fins que es va ensorrar despres de la seva derrota militar a la Primera Guerra Mundial . Els estats fronterers mes importants eren l' Imperi Rus a l'est, Franca a l'oest i l' Imperi Austrohongares al sud.

Geografia [ modifica ]

Les possessions de l'antic Imperi Alemany (tret d' Alemanya ) es reparteixen avui en dia entre els seguents paisos:

Nom alemany	Estat	Regio
Eupen i Malmedy	Belgica	Eupen i Malmedy , dues ciutats a la provincia de Lieja
Hultschiner Landchen	Republica Txeca	L' area de Hlu?in
Sudjutlands Amt	Dinamarca	Comtat de Sønderjyllands Amt
Elsaß-Lothringen	Franca	Els departaments de Bas-Rhin i Haut-Rhin ( Alsacia ), i Moselle
Memelland, Memel	Lituania	Regio de Klaip?da
Pommern, Schlesien, Land Lebus, Ermland, Masuren (Ostpreußen)	Polonia	Les parts nord i oest, incloent Pomerania , Silesia , Lubusz i Warmia i Mazury
Konigsberg	Russia	Oblast de Kaliningrad al Baltic

Antecedents [ modifica ]

Des de mitjan segle  ix , els pobles germanics es trobaven agrupats dins de l'anomenat Sacre Imperi Romanogermanic , que va ser una entitat politica peculiar que agrupava sota un emperador (amb la inclusio pero d'altres territoris) a tots els pobles on avui es parla alemany .

Encara que aquest imperi va durar formalment fins a la seva dissolucio per Napoleo el 6 d'agost de 1806 , quan Francesc II renuncia al titol d'Emperador del Sacre Imperi romanogermanic, la seva existencia real va acabar el 1648 , quan el tractat de Westfalia va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autonoms i amb l'autoritat imperial practicament nul·la a la major part del territori.

El 1701 , es va crear dins del Sacre Imperi el regne de Prussia , que acabaria convertint-se en el capdavanter del proces unificador. Els filosofs de finals del segle  xviii i principi del xix com Herder , Hegel i Fichte elaboraren les bases ideologiques del nacionalisme alemany i estengueren els conceptes de Volksgemeinschaft (comunitat nacional) com a organisme biologic mogut pel Volksgeist (esperit nacional o anima col·lectiva).

La historia alemanya del segle  xix s'ha caracteritzat fins a la formacio de l'Estat-nacio per multiples canvis politics i territorials que es van produir despres del col·lapse del Sacre Imperi Romanogermanic de 1806 en una nova fase. L'Imperi Antic, mantingut pels emperadors del Sacre Imperi Romanogermanic antigament i en estructures supranacionals, es va caracteritzar cada vegada mes pels interessos conflictius de les seves dues grans potencies: l' Imperi Austriac i la potencia ascendent de Prussia . A traves de les Guerres Napoleoniques , la fundacio es va iniciar per part de Franca , a la Confederacio del Rin .

Despres d'un temps d'intensificacio, causat per l'exemple de la Revolucio Francesa i la guerra d'alliberament contra l'hegemonia de la Gran Nacio en temps de Napoleo Bonaparte , en la majoria d' Europa , inclosos els moviments de pais de parla alemanya amb la idea de nacio com a base de construccio. Com es tractava d'una sola solucio de Gran Reich Alemany, entre ells Austria , a la qual anomenaven ≪la solucio d'un petit regne alemany sense Austria≫.

Despres de la victoria de Franca davant els principats d'Europa (que eren especialment els del Regne Unit , Prussia , Russia i Austria ) sobre els exercits de Napoleo , els princeps alemanys, pero, no es van interessar en un poder central que erosiona la seva autonomia. Al Congres de Viena va ser fundada el 1815 la Confederacio Germanica, una confederacio de les zones que havien format part abans del 1806 al Sacre Imperi Romanogermanic pertanyents a la nacio alemanya. A continuacio al Congres de Viena, que es descriu en la historia mes tard com el Vormarz , Alemanya va estar marcada per una politica de restauracio, el superior va ser el canceller austriac, el princep que va dominar va ser Klemens Wenzel von Metternich. Com a part de l'anomenada Santa Alianca, es va fer un primer acord d'alianca entre Austria , Prussia i Russia , la restauracio va haver restablir les relacions de poder entre estats nacionals i de l' Antic Regim a Europa , ja que havien existit abans de la Revolucio Francesa el 1789 .

Aquesta politica d'oposar-se a la nacio i als moviments democratic-burgesos va portar a nombroses protestes en moltes parts d'Europa Central, que finalment van incloure la Revolucio alemanya de 1848-1849, la Revolucio de marc el 1848 en els estats alemanys. Els membres de la revolucio per la recentment formada Alemanya van crear el primer parlament democraticament, l' Assemblea Nacional de Frankfurt . Al rei prussia Frederic Guillem IV de Prussia se li va lliurar la corona imperial alemanya. A causa d'aixo, pero apel·lant al seu "dret divi", es va negar a l'intent fallit, la majoria dels estats alemanys van decidir unir-se en una base constitucional.

El govern federal alemany va seguir existint despres de la supressio violenta del moviment revolucionari de 1848-1849 sota la direccio del bandol austriac. Es va suprimir una decada de la reaccio politica ( Reaktionsara ), en que les aspiracions democratiques i liberals van ser creades de nou. Des del comencament de la decada de 1860 en els estats alemanys es van formar els primers partits politics en el sentit modern.

El 1864 el govern federal havia arribat a una alianca unificada de gran importancia amb Austria , com en la questio de Schleswig-Holstein de la guerra alemanya-danesa, en la qual Prussia i Austria a causa d'una aplicacio federal estaven una al costat de l'altra. No obstant aixo, aquest consens entre les dues potencies va durar poc. En la disputa sobre el Schleswig-Holstein el 1866 van ser els alemanys els que van iniciar la Guerra Austro-Prussiana en la qual els austriacs van lluitar contra els exercits de Prussia i alguns estats del nord d'Alemanya, al costat d' Italia i els estats del sud, incloent-hi Baden , Baviera , Hessen-Darmstadt i Wurttemberg . Despres de la derrota d' Austria , al final de la Confederacio Germanica, la Confederacio Alemanya del Nord va ser establerta sota el lideratge de Prussia .

Accionada per una disputa entre Prussia i Franca a la Successio Espanyola el 1870 va comencar la Guerra francoprussiana . La declaracio de guerra va arribar des del costat frances, despres que Bismarck, el primer ministre de Prussia , publiques una versio editada del ≪Telegrama d'Ems≫, de manera que Franca estava compromesa politicament. Els estats del sud d'Alemanya es van annexionar a Prussia . Bismarck va utilitzar aquest acte per conduir la coronacio del rei de Prussia com a emperador d'Alemanya i per tant la integracio dels estats del sud com a part d'una "petita solucio alemanya" en el regne unit. Les tres guerres que van durar des del 1864 fins al 1871, tambe es van coneixer com les guerres de la unificacio alemanya.

Proces unificador [ modifica ]

Entre el 1803 i el 1806, mes d'un centenar d'estats alemanys foren incorporats a entitats politiques de major abast geografic i el nombre d'estats alemanys queda reduit a 38. El 1806 , els principats alemanys del marge dret del Rin i del Sud d'Alemanya constituiren la Confederacio del Rin , de la qual Napoleo fou nomenat Protector.

Un primer pas vers la unitat politica va ser la unio duanera ( Zollverein ) de 1834 , on participaven 33 estats, entre ells la mateixa Prussia. Austria en canvi no s'hi va incorporar.

El 1848 , despres dels fets revolucionaris, es va autoritzar l'Assemblea de Frankfurt, amb diputats escollits per eleccio popular directa els quals oferiren a Frederic Guillem IV de Prussia el titol d'emperador d'Alemanya, pero aquest no ho accepta.

El 1862 , el rei Guillem I de Prussia encomana la direccio del govern a Otto von Bismarck , el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarrega de portar a terme totes les mesures d'unificacio politica d'Alemanya. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat politica d'Alemanya a traves de tres guerres:

1. Guerra dels Ducats ( 1864 ). Bismarck guanya la guerra contra Dinamarca i s'annexiona els territoris de parla alemanya situats a la peninsula de Jutlandia: Slesvig-Holstein .
2. Guerra austroprussiana ( 1866 ). Despres de la derrota d'Austria, va ser dissolta la Confederacio Germanica i el 1867 es va establir la Confederacio d'Alemanya del Nord sense integrar a Austria.
3. Guerra francoprussiana (1870-1871). Despres de vencer el 1870 la guerra contra Franca i d'incorporar a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d' Alsacia i Lorena , el 1871 Guillem I fou proclamat emperador d'Alemanya. Tambe van passar a l'imperi els territoris alemanys de Baden , Baviera , Hessen-Darmstadt i Wurttemberg .

L'imperi Alemany [ modifica ]

Amb la creacio de l' Imperi Alemany o Segon Reich s'inicia un periode de gran desenvolupament de la nacio alemanya en tots els camps; economicament, geograficament, politicament i militarment. A partir d'aquest moment Alemanya es transforma juntament amb el Regne Unit en una de les dues grans potencies mundials, si be la presencia colonial d'Alemanya es molt inferior a la de l' Imperi Britanic .

A partir d'aquest punt i durant les seguents dues decades s'estableixen els anomenats "sistemes bismarckians", que dominen la politica europea en aquest periode. Entre 1884 i 1885 Bismarck convoca la Conferencia de Berlin en la qual les potencies estableixen les pautes pel repartiment colonial d'Africa.

Amb la coronacio de Guillem II com a Kaiser, s'inicia un enfrontament entre aquest i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller. L'emperador sera incapac de continuar amb les politiques implantades per Bismarck i Alemanya es veu a poc a poc en la incapacitat de mantenir l'equilibri europeu que llavors era mes que mai la base de l'equilibri mundial.

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial que, en provocar la derrota d'Alemanya el 1918 , marca la fi de la dinastia dels Hohenzollern i de l'Imperi Alemany. Les nacions vencedores imposen el Tractat de Versalles .

Fundacio de l'Imperi Alemany [ modifica ]

Bismarck es va preparar un ampli esquema, la Constitucio alemanya del nord de 1866 , va esdevenir la Constitucio alemanya de 1871 , amb alguns ajustaments. Alemanya va adquirir alguns trets democratics. En el nou imperi hi havia un parlament amb dues cambres. La cambra baixa, o el Reichstag , va ser elegida per sufragi universal masculi. No obstant aixo, les circumscripcions originals elaborades el 1871 mai es van tornar a dibuixar per reflectir el creixement de les zones urbanes. Com a resultat, en el moment de la gran expansio de les ciutats alemanyes en els anys 1890 i 1900, les zones rurals estaven excessivament representades.

La legislacio tambe requeria l'aprovacio del Bundesrat , el consell federal de diputats dels estats del Reich. El poder executiu residia en l'emperador, o kaiser (de l'emperador roma cesar). A l'emperador se li va donar amplis poders per la Constitucio. El canceller, era el comandant en cap suprem de les forces armades, i l'arbitre final de totes les relacions internacionals. Oficialment, el canceller era un gabinet d'un sol home i era responsable de la conducta de tots els assumptes de l'estat, practicament, com la burocracia d'alts funcionaris a carrec de camps com les finances, la guerra, les relacions internacionals, etc.; s'assemblava al President del Consell de Ministres. El Reichstag tenia el poder d'aprovar, modificar o rebutjar projectes de llei i d'iniciar una legislacio.

Encara que tots els estats tenien el mateix poder executiu, practicament, l'imperi estava dominat per l'estat mes gran i poderos, Prussia . S'estenia pel nord i posseia dues terceres parts del Reich, i contenia tres cinquenes parts de la poblacio. La corona imperial era hereditaria de la dinastia dels Hohenzollern , la casa regnant de Prussia. Amb l'excepcio dels anys 1872 - 1873 i 1892 - 1894 , el canceller va ser sempre al mateix temps el primer ministre de Prussia. Amb 17 vots dels 58 al Bundesrat , Berlin nomes necessitava uns quants vots dels estats petits per exercir un control efectiu.

Els altres estats van conservar els seus propis governs, pero es van limitar nomes als aspectes de la sobirania. Per exemple, els segells postals emesos per l'imperi en el seu conjunt, igual que la moneda eren a traves d'una marca. Les peces superiors valorades, van ser emeses pels estats, pero aquestes eren practicament monedes commemoratives i tenien una circulacio limitada.

Mentre que els estats tenien les seves propies condecoracions, i alguns tenien els seus propis exercits, les forces militars dels mes petits van ser posades sota control prussia. Aquells exercits dels estats mes grans, com els regnes de Baviera i Saxonia , es van coordinar amb els exercits principals de Prussia i en temps de guerra eren controlats pel govern federal.

L'evolucio de l'Imperi alemany va d'acord amb els desenvolupaments paral·lels al Regne d'Italia que va esdevenir una nacio unificada, deu anys abans que l'Imperi Alemany. Alguns elements clau de l'estructura politica autoritaria de l'Imperi Alemany tambe van ser la base per a la modernitzacio conservadora en l' Imperi del Japo de l' emperador Meiji i en la conservacio d'una estructura politica autoritaria sota els tsars de l' Imperi Rus .

Una de les caracteristiques d'aquests governs va ser la retencio d'una part molt important del poder politic per part l'elit terratinent, els junkers , a causa de l'absencia d'avencos revolucionaris dels camperols en combinacio amb les zones urbanes.

Encara autoritari en molts aspectes, l'imperi va permetre el desenvolupament de partits politics. Bismarck va tenir la intencio de crear una facana constitucional de mascara per a la continuacio de politiques autoritaries. En el proces, va crear un sistema amb un greu defecte. Hi havia una disparitat significativa entre els sistemes electorals de Prussia i d'Alemanya. Prussia va utilitzar un sistema de votacio molt restrictiu en tres classes en que la tercera part mes rica de la poblacio podia triar el 85% de la legislatura, el que assegurava una majoria conservadora. Com es va esmentar anteriorment, el rei (amb dues excepcions) i el primer ministre de Prussia tambe eren l'emperador i el canceller de l'imperi, el que significava que els mateixos governants van haver de buscar les majories de les legislatures elegides completament en diferents franquicies.

Poder industrial [ modifica ]

Sota el lideratge de Prussia i de Bismarck, Alemanya s'havia convertit en una nacio i una potencia mundial. El 1871 39 estats independents es van unir. Els reis de Saxonia i Baviera , els princeps, ducs i electors de Ducat de Brunsvic, Baden , Hannover , Mecklenburg , Wurttemberg, Oldenburg, van jurar lleialtat al rei de Prussia, el kaiser . Amb la unitat es va produir un periode extraordinari d'energia i expansio economica.

El 1871 hi havia 41 milions de ciutadans en l'Imperi Alemany. El 1913 n'hi havia gairebe 68.000.000, un augment de mes de la meitat. I mes de la meitat d'ells vivien en pobles i ciutats.

Pero no era mes que una expansio de la poblacio. Els fonaments de la fortalesa economica en el canvi de segle eren d'acer i carbo, i Alemanya va fer grans progressos amb els dos:

• La produccio d' acer es va multiplicar per dotze en 30 anys.
• La produccio de carbo gairebe es va multiplicar per cinc en 30 anys.
• Les manufactures es van multiplicar per quatre.
• Les exportacions es van multiplicar per tres.
• Les exportacions de productes quimics es van multiplicar per tres.
• Les exportacions de maquinaria es van multiplicar per cinc.

En 30 anys, la participacio d'Alemanya en el comerc mundial va augmentar en un terc. El 1914 , Alemanya era la nacio industrial mes poderosa d' Europa . L'epitom de la seva industria podria estar en la signatura de Krupp, la primera fabrica va ser construida a Essen . El 1902 , la fabrica s'havia convertit en una gran ciutat amb els seus propis carrers, la seva propia forca de policia, bombers i lleis de transit. Hi havia 150 quilometres de tren, 60 edificis de fabriques diferents, 8.500 maquines d'eines, set estacions electriques, 140 quilometres de cable subterrani i 46 en superficie.

Sota Bismarck, Alemanya va estar mes a prop que qualsevol altre estat de les concepcions modernes de benestar social. Els treballadors alemanys van gaudir de beneficis per malaltia, accidents i maternitat, menjadors i vestuaris i un pla nacional de pensions abans que aquests es pensessin fins i tot als paisos mes liberals. No obstant aixo, la vida dels treballadors era dura. En les fabriques d'acer s'operava 12 hores diaries i 80 hores setmanals. No estaven garantits ni descans, ni vacances. A Alemanya, com en tots els estats industrials, hi havia pobresa i protestes.

El 1912 , el marxista Partit Socialdemocrata (SPD) va ser el partit amb major representacio en el Reichstag , el parlament alemany. Pero el Reichstag no controlava Alemanya. El kaiser governava Alemanya a traves de funcionaris que ell mateix nomenava.

L'era de Bismarck [ modifica ]

Les politiques internes de Bismarck van jugar un gran paper en la creacio d'una cultura politica autoritaria en l'imperi. Menys preocupada per la politica del poder despres de la unificacio continental el 1871 , el govern semiparlamentari d'Alemanya va dur a terme una revolucio relativament moderada, economica i politica des de dalt que els va empenyer al llarg del cami a convertir-se en la principal potencia industrial de l'epoca.

Politica exterior [ modifica ]

La politica exterior de Bismarck despres de 1871 va ser conservadora i va tractar de mantenir l'equilibri de poder a Europa . La seva major preocupacio era Franca , que va quedar derrotada i ressentida despres de la Guerra francoprussiana . Com que els francesos no van tenir forces per derrotar a Alemanya per si mateixos, van buscar una alianca amb l' Imperi Rus , amb la qual atraparien a Alemanya entre dos fronts en una guerra (cosa que finalment va passar al 1914 ). Bismarck ho volia evitar i volia mantenir relacions d'amistat amb els russos, i va formar una alianca amb ells i amb l' Imperi Austrohongares (que per la decada de 1880 estava sent lentament reduit a un satel·lit alemany), el Dreikaiserbund ( Lliga dels Tres Emperadors ).

Bismarck va aconseguir cert nombre de possessions colonials alemanyes durant la decada de 1880 a Africa i al Pacific , pero dubtava del valor real d'un imperi colonial d'ultramar. Ell i la majoria dels seus contemporanis eren de mentalitat conservadora, i centraven la seva atencio en la politica exterior amb els estats veins d'Alemanya. El 1914, el 60% de la inversio exterior alemanya es dedicava a Europa , en comparacio amb nomes el 5% de la inversio britanica. La major part dels diners va anar a nacions en desenvolupament com Russia , que no tenien del capital o dels coneixements tecnics per industrialitzar-se per si mateixes, i les colonies d'Alemanya es van mantenir mal desenvolupades (Africa Sud-occidental es diu sovint que no era apta ni per ser una colonia penal).

Economia [ modifica ]

La industrialitzacio va progressar de forma dinamica a Alemanya i els fabricants alemanys van comencar a retenir els mercats domestics de les importacions britaniques, i tambe a competir amb la industria britanica a l'estranger, particularment en els Estats Units . A principis de la guerra francoprussiana els productes textils i les industries del metall alemanys havien superat als del Regne Unit en organitzacio i l'eficiencia tecnica i desplacat als fabricants britanics en el mercat intern. Alemanya va esdevenir la potencia economica dominant en el continent i va ser el segon pais exportador despres dels Estats Units . Amb el canvi de segle, els metalls i les industries d'enginyeria alemanya estaven produint en gran manera per al mercat de lliure comerc del Regne Unit . En l'epoca de la Primera Guerra Mundial ( 1914 - 1918 ) l'economia alemanya havia canviat al proveiment del seu exercit amb l'equip adequat que es necessitava per lluitar en aquesta guerra. Aixo va incloure la produccio de fusells (Mauser 98), pistoles (Luger P08), metralladores (Metralladora Maxim), morters (Minenwerfer), i diverses altres peces d'artilleria pesant i lleugera. A mes, l'Alemanya imperial va ser lider en els sectors de la fisica i la quimica de manera que un terc de tots els Premis Nobel van ser lliurats a inventors i investigadors alemanys.

Ideologia [ modifica ]

La ideologia de Bismarck es pot resumir en quatre objectius: el Kulturkampf , la reforma social, la unificacio nacional, i el Kleindeutschland . Despres d'aconseguir la unificacio el 1871 , Bismarck dedica gran part de la seva atencio a la causa de la unitat nacional sota la ideologia del prussia. El conservadorisme catolic activista i emancipador, conceptualitzat pel gir conservador del Vatica sota el papat de Pius IX i el seu dogma de la infal·libilitat papal, i el radicalisme de la classe treballadora, representada pel naixent Partit Socialdemocrata , de moltes maneres van reaccionar davant la preocupacio de dislocacio de molt diferents segments de la societat alemanya, portada per un rapid canvi d'una economia agraria a una economia basada en el capitalisme industrial modern sota la tutela nacionalista. Com una oposicio ferma davant catolics i socialistes es plantejava com fracassada, l'aproximacio de Bismarck mitjancant "el pal i pastanaga" va aconseguir una molt apaivagada oposicio de tots dos grups.

Kulturkampf [ modifica ]

Despres de la integracio dels estats catolics alemanys al sud i algunes zones de l'est, el catolicisme, representat pel Partit de Centre , va ser aparentment la principal amenaca per al proces d'unificacio. Les monarquies catoliques del sud, provinents d'una base molt mes agraria i que responien davant les files dels camperols, els artesans, els gremis, el clergat i els princeps dels petits estats amb mes frequencia que les seves contraparts protestants del nord, al principi tenien problemes per competir amb l'eficiencia industrial i l'obertura del comerc exterior derivades de la Unio Duanera d'Alemanya. Les institucions catoliques romanes van ser obstruides i el govern de Bismarck va lluitar contra la influencia catolica en la societat. Despres de 1878 pero, la lluita contra el socialisme uniria a Bismarck amb el Partit de Centre Catolic, posant fi a la Kulturkampf, que va donar lloc a un enfortiment i no un debilitament del catolicisme a Alemanya.

Reforma social [ modifica ]

Per contenir la classe obrera i per debilitar la influencia de grups socialistes, Bismarck a contracor va implementar un estat de benestar. Es va adonar que aquest tipus de politica era molt atractiva, ja que els treballadors es van vincular a l'estat, i tambe es van ajustar molt be amb el seu caracter autoritari. Els sistemes de seguretat social implementats per Bismarck com, l'atencio a la salut el 1883 , asseguranca d'accidents el 1884 , asseguranca d'invalidesa i de vellesa el 1889 , eren en aquells dies els mes grans del mon i, fins a cert punt, encara hi ha a l'Alemanya actual.

Unificacio nacional [ modifica ]

Els esforcos de Bismarck tambe van iniciar l'anivellament de les enormes diferencies entre els estats alemanys, que havien estat independents en la seva evolucio durant segles, especialment amb la legislacio.

Kleindeutschland [ modifica ]

Dues visions del que l'Imperi Alemany va haver d'incloure territorialment es van debatre durant el mandat de Bismarck. Una visio era la d'una Großdeutschland (Gran Alemanya), i l'altra, preferida per Bismarck, va ser una Kleindeutschland (Alemanya Menor). Großdeutschland, llavors especialment propugnada per liberals i els nacionalistes alemanys pangermanics era un concepte en el qual Alemanya havia de ser un Estat que abastes tots els territoris alemanys incloent el territori d' Austria (alguns d'ells van defensar incloure tot el territori austrohongares i alguns nomes volien terres germano-austriaques). La Kleindeutschland era una idea exposada per Bismarck i els conservadors de Prussia . Si be el concepte de Kleindeutschland va incloure milions de no-alemanys (principalment polonesos ). Els seus seguidors pensaven que la incorporacio de tots els territoris d' Austria - Hongria a Alemanya donaria lloc a la desestabilitzacio de l'estat alemany pel nombre encara mes gran de les minories etniques en l' Imperi Austrohongares . A mes, els partidaris de gran part de Prussia de la Kleindeutschland temien fins i tot la incorporacio de nomes els territoris de l' Austria alemanya, perque van pensar que es debilitaria el control de Prussia sobre la direccio d'Alemanya i s'incrementaria substancialment el nombre de catolics en un estat que ja havia tingut tensions amb els protestants del nord i els catolics del sud, i que l'estat volia assimilar.

Germanitzacio [ modifica ]

Un dels efectes de les politiques d'unificacio va ser la d'augmentar gradualment la tendencia a eliminar l'us de les llengues no alemanyes en la vida publica, les escoles i l'ambit academic amb la intencio de pressionar a la poblacio no-alemanya a abandonar la seva identitat nacional o sortir del pais en que es va anomenar "germanitzacio". Les politiques estrictes de germanitzacio tenien sovint l'efecte contrari d'estimular la resistencia, en general en forma d'ensenyament a la llar i una major unitat en els grups minoritaris.

Les politiques de germanitzacio van atacar en particular a la minoria polonesa, important a l'imperi adquirit per Prussia en les particions de Polonia . Les lleis van fer que als polonesos se'ls negues el dret de construir habitatges en els territoris adquirits en les particions de Polonia, va restringir el dret a parlar en polones en les reunions publiques, i el 1908 una llei es va fer per permetre l'expulsio dels polonesos de casa seva. Aquesta ultima llei va ser executada nomes en quatre casos i va servir mes com una amenaca, pero totes aquestes mesures van conduir a un allunyament dels polonesos de les autoritats alemanyes. Una Comissio de Liquidacio va ser creada i financada pel govern el 1885 , amb la missio de distribuir terres entre els colons polonesos de propietat alemanya. No obstant aixo, els polonesos van fundar una organitzacio propia per defensar-se de la comissio d'assentament alemany. En la decada de 1880 l'expulsio en massa d'uns 24.000 polonesos que no tenien la ciutadania alemanya a la Polonia russa, va ser organitzada per les autoritats alemanyes. Aquest acte va ser durament criticat per partits d'esquerra i el mateix Otto von Bismarck era esceptic al respecte, pero estava preocupat sobre els possibles "elements revolucionaris" entre els polonesos de la Polonia russa. Associacions poloneses van intentar lluitar pels seus drets, sense exit, i encara que diputats polonesos van ser elegits per al Reichstag representant de manera proporcional a la minoria polonesa, eren molt mes nombrosos que els representants alemanys, per a la majoria hostils a la seva causa.

Llei [ modifica ]

La historia juridica va ser completament diferent i els sistemes judicials que es van plantejar van generar enormes complicacions, especialment per al comerc nacional. Encara que un codi comercial comu ja havia estat presentat per la Confederacio Germanica el 1861 (el qual va ser adaptat per a l'Imperi i, amb grans modificacions, segueix vigent avui en dia), hi va haver poca similitud en les lleis d'una altra manera.

En 1871 , es va introduir un codi penal comu ( Reichsstrafgesetzbuch ), el 1877 els procediments judicials comuns es van establir en el sistema judicial ( Gerichtsverfassungsgesetz ), els procediments civils (ZPO) i els procediments penals ( Strafprozessordnung ) tambe es van introduir. El 1873 es va modificar la Constitucio per permetre que l'imperi substituis diversos i molt diferents codis civils estatals perque existis un absolut, per exemple, algunes parts d'Alemanya que havien estat ocupades per Franca per Napoleo havien adoptat el codi civil frances, mentre que a Prussia l' Allgemeines Preußisches Landrecht de 1794 estava encara en vigor. En 1881 , es va establir la primera comissio per crear un Codi Civil comuna per a tot l'imperi, un enorme esforc que produiria el Codi Civil d'Alemanya (BGB), possiblement una de les obres juridiques mes impressionants del mon, que es va dur a terme, finalment, entrant en vigor l'1 de gener de 1900 . Es diu molt de la qualitat conceptual d'aquestes codificacions i que tots elles, encara que amb nombroses esmenes, segueixen vigents avui dia.

L'any dels tres Kaisers [ modifica ]

El 9 de marc de 1888 , Guillem I va morir poc abans del seu 91 aniversari, deixant al seu fill Frederic III com nou emperador. Frederic era un liberal i un admirador de la constitucio britanica, mentre els seus llacos amb Gran Bretanya van ser reforcats, tambe ho va ser encara mes el seu matrimoni amb la princesa Victoria, filla major de la reina Victoria. Amb el seu ascens al tron, molts esperaven que el regnat de Frederic donaria lloc a una liberalitzacio del Reich i a un augment de la influencia del parlament sobre el proces politic. L'acomiadament de Robert von Puttkamer, el conservador ministre de l'interior de Prussia , el 8 de juny va ser un senyal en la direccio esperada i un cop a l'administracio de Bismarck.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Imperi Alemany

• Ravenstein's Atlas of the German Empire , Library.wis.edu
• Administrative subdivision and census results (1900/1910) , Gemeindeverzeichnis.de (alemany)