Imperi dels Romans i dels Francs

---

???·????·??????·????·???????

← 800  ?  843 → → →
Bandera
Informacio
Capital	Metz , Aquisgra
Periode historic
Coronacio de Carlemany pel papa Lleo III	800
Tractat de Verdun	11 d'agost  de  843
Politica
Forma de govern	Monarquia

Imperi Carolingi es un terme historiografic utilitzat per referir-se a un periode de la historia europea derivat de la politica dels reis francs , Pipi i Carlemany , que va suposar un intent de recuperacio en els ambits politic, religios i cultural de l'epoca medieval a Europa occidental, i es un fet rellevant i important la coronacio de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauracio de facto de l' Imperi Roma d'Occident (segons la ficcio ^[1] de la translatio imperii ). Despres de la seva dissolucio, el 843, seria succeit un segle despres pel Sacre Imperi Romanogermanic , amb la mateixa orientacio.

Historia [ modifica ]

Origens [ modifica ]

Els francs , un poble germanic de la zona del Rin que es va establir a la Gal·lia en el segle  v , van estar governats per monarques menors durant anys fins a la unificacio que va fer Clodoveu I . Sota el seu comandament va estendre el Regne Franc per tot el que es l'actual Franca i va expulsar del comtat de Tolosa als visigots .

Els successors de Clodoveu van ser anomenats reis mandrosos , ja que es van despreocupar dels temes de govern i els van deixar a les mans dels majordoms de palau , que van assumir els poders administratiu i militar i que es van constituir en una dinastia paral·lela a la que regnava. La dinastia deriva del matrimoni dels fills d'Arnulf de Metz i Pipi el Breu, ambdos descrits per Fredegari com els senyors mes importants d' Austrasia . La familia va consolidar el seu poder des del segon terc del segle  vii aconseguint que l'ofici de majordom de palau fos hereditari, i convertint-se aixi en els veritables governants dels francs, mentre que els reis merovingis quedaven reduits a un paper nominal, es per aixo que se'ls anomena ≪Reis mandrosos≫.

El 732 , el majordom Carles Martell va frenar la invasio musulmana a Occident en la Batalla de Tours . El seu fill Pipi el Breu es va proclamar rei dels francs, iniciant la dinastia carolingia . A mes, es va enfrontar als llombards i va envair Italia entorn de l'any 750; en va conquerir unes terres que va lliurar al papa i que des de llavors constitueixen els Estats Pontificis , tenint aixi la benediccio de l'Esglesia per al seu Imperi.

En efecte, Pipi va consolidar la seva posicio el 754 en forjar una alianca amb el papa Esteve II , que va obsequiar al rei dels francs una copia de la Donacio de Constanti a Paris , i el va ungir a ell i a la seva familia en una majestuosa cerimonia a Saint-Denis , declarant patricius Romanorum ('patrici dels romans'). L'any seguent, Pipi va complir la promesa feta al papa i va recuperar l' exarcat de Ravenna , recentment perdut davant els llombards , lliurant-lo al papa en lloc de retornar-lo a l'emperador roma d'Orient. Pipi va lliurar tambe els territoris reconquerits al voltant de Roma , donant peu a la creacio dels Estats Pontificis mitjancant la Donacio de Pipi , que va deixar a la tomba de Sant Pere . El pontifex tenia bones raons per a esperar de la reconstruida monarquia franca que proporciones una base de poder lleial ( potestas ) en la creacio d'un nou ordre mundial, centrat en la figura del papa.

Carlemany [ modifica ]

Pipi va deixar en herencia el regne als seus dos fills, Carles i Carloman , pero aquest ultim es va retirar a un monestir i va morir molt aviat ( 771 ), amb la qual cosa va quedar Carlemany com a unic sobira del territori.

Carlemany , que era net de Carles Martell , va iniciar una politica d'expansio territorial per intentar restaurar l'antic Imperi Roma d'Occident , cosa que el va fer enfrontar-se a romans d'Orient, musulmans i germanics. Va estendre el seu Imperi pel que avui son Franca , Italia , Alemanya i fins a part d'Hispania (nord de l'actual Catalunya i Osca). Va establir la capital a Aquisgra , a la zona oest d' Alemanya .

El papa Lleo III va proclamar a Carlemany com a emperador en l' esglesia de Sant Pere ( Roma ) el dia de Nadal de l'any 800 .

Carlemany , en frances Charlemagne i en alemany Karl der Große , era un personatge poderos, intel·ligent i relativament culte, que es convertiria en una llegenda per a la historia posterior tant de Franca com d' Alemanya . Carlemany va restablir un equilibri de poder entre l'emperador i el papa.

A partir de l'any 772 , Carlemany va emprendre una llarga guerra en la qual va conquerir i va derrotar els saxons per a incorporar els seus territoris a l'Imperi Franc (les ultimes incursions de Carlemany sobre els territoris saxons esta datada en el 804 pels Annals regni Francorum ). Aquesta campanya es va sumar a la practica de liders cristians no romans que provocaven la conversio dels seus veins per la forca. Els missioners catolics francs, al costat d'altres d' Irlanda i de la Gran Bretanya anglosaxona, havien penetrat en territori saxo des de mitjan segle  viii , resultant en un augment dels enfrontaments amb els saxons, que es resistien als esforcos missioners acompanyats d'incursions militars. El principal oponent saxo de Carlemany, Widukind , va acceptar ser batejat en el 785 , com a part d'uns acords de pau, pero altres liders saxons van continuar amb la lluita. Despres de la seva victoria el 782 a Verden , Carlemany va ordenar la matanca massiva de milers de presoners saxons pagans. Despres de diversos aixecaments mes, els saxons van patir la derrota definitiva en el 804 . Aixo va expandir l'Imperi Franc cap a l'est, fins a l' Elba , cosa que l' Imperi Roma nomes va intentar una vegada, i en el que va fallar en la batalla del bosc de Teutoburg (any 9 dC). Per poder cristianitzar amb mes efectivitat als saxons, Carlemany va fundar diverses diocesis, entre les quals hi ha les de Bremen , Munster , Paderborn i Osnabruck .

Al mateix temps ( 773 - 774 ), Carlemany va conquerir als llombards , incloent d'aquesta manera el nord de la peninsula Italica en la seva esfera d'influencia. Va renovar el donatiu al Vatica i la promesa al papat de continuar la proteccio per part dels francs .

En el 788 , Tassilo III , duc de Baviera , es va revoltar contra Carlemany. Despres d'esclafar la revolta, aquest va incorporar Baviera al seu regne. A mes d'expandir els horitzons dels seus dominis, va reduir de manera drastica el poder i la influencia dels agilolfings (la familia de Tassilo), una altra de les families influents d'entre els francs i els seus potencials rivals. Fins al 796 , Carlemany va continuar expandint el seu regne encara mes cap al sud-est, fins a l'actual Austria i a parts de Croacia .

D'aquesta manera, Carlemany va crear un regne que arribava des dels Pirineus al sud-oest (incloent de fet una zona del nord-est de la peninsula Iberica ( Marca Hispanica despres del 795 , que seria l'origen de Catalunya i de la seva cultura i llengua, molt properes a l' occita ), passant per gairebe tota la Franca moderna (a excepcio de Bretanya , que mai no va ser conquerida pels francs ), i a l'est la major part de l'actual Alemanya , incloent-hi el nord d' Italia i l'actual Austria . En la jerarquia de l'Esglesia, els bisbes i abats buscaven la proteccio del palau del rei, font tant de proteccio com de seguretat. Carlemany s'havia erigit en lider de la cristiandat occidental, a mes d'impulsar un ≪Renaixement carolingi≫ en la cultura literaria, gracies al seu suport a monestirs com a centres d'ensenyament.

El dia de Nadal de l'any 800, el papa Lleo III va coronar Carlemany com ≪Emperador que governa l'Imperi Roma≫, a Roma, en una cerimonia presentada com inesperada, ja que Carlemany no desitjava trobar-se en deute amb el bisbe de Roma, i al seu fill Carles el Jove com a rei dels francs. Es tractava d'un mes dels gestos portats a terme pel papat per definir els papers de auctoritas papal i potestas imperial, aixi com per considerar com a successor dels emperadors romans. Aixo va originar una serie de disputes amb els romans d'Orient pel nom de l' Imperi Roma . Despres d'una primera protesta per la usurpacio, en el 812, l'emperador roma d'Orient Miquel I Rangabe va reconeixer a Carlemany com a emperador ( basileus ), pero no com a emperador dels romans (Βασιλε?? των Ρωμα?ων), titol que es va reservar el roma d'Orient com el veritable successor dels emperadors romans. La coronacio va servir per donar una legitimitat permanent a la primacia carolingia entre els francs.

Despres de la mort de Carlemany el 28 de gener de 814 a Aquisgra , va ser enterrat en la catedral d'Aquisgra.

Carolingis posteriors [ modifica ]

Carlemany va tenir diversos fills, pero nomes en va sobreviure un, Lluis el Piados , qui va succeir al seu pare al capdavant de l'imperi unificat. Durant el seu regnat com a emperador, va incorporar els seus fills adults Lotari , Carles i Lluis al govern. La primera decada de govern va estar marcada per tragedies i desprestigis, especialment pel tractament brutal que infligi al seu nebot Bernat d'Italia , pel qual Lluis es penedi publicament. En la decada del 830 l'imperi es veie dividit per la guerra civil entre els seus fills que lluitaven pel poder, especialment despres que Lluis intentes incloure al testament el fill de la seva segona muller, Carles. Tot i que Lluis aconsegui restablir l'ordre, quan mori el 840 va esclatar una nova guerra civil en la que Carles es va aliar amb Lluis en contra les pretensions del fill gran, Lotari, que va ser derrotat el 25 de juny de 841 a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye i els vencedors van segellar la seva alianca contra el seu germa Lotari I amb els Juraments d'Estrasburg el 14 de febrer de 842 , on es troba el primer testimoniatge d'una llengua romanc parlada en Franca . ^[2] Despres de tres anys de conflicte finalment es va signar el tractat de Verdun , l'agost de 843 , pel qual l'Imperi Carolingi es dividia en tres parts: Carles rebia la Franca Occidental , Lotari la Franca Mitjana , i Lluis la Franca Oriental. ^[3] Va cristianitzar els eslaus cap a l'est, amb bateig massiu dels nobles de Bohemia el 845 i el 846 va organitzar un exercit per anar a la Gran Moravia i instal·lar el princep cristia Ratislau . ^[4] La colonitzacio germanica dels territoris poblats per poblacions eslaves ( wends ) a l'est es va aturar a la vora dels rius Elba i Saale ( Marca Soraba ).

A la mort de Lotari I el 855, el regne de Franca Mitjana va ser dividit entre els seus fills pel Tractat de Prum , ^[5] pel qual Lluis II d'Italia va rebre la corona imperial i Italia, Carles de Provenca esdevingue rei de Provenca (Baixa Borgonya i Provenca propiament dita), Lotari II de Lotaringia va rebre un territori que va passar a ser anomenat Lotharii Regnum (Lotaringia) compost per Austrasia (la part central encara controlada pel seu pare despres de Verdun), Frisia i l'Alta Borgonya, mentre que Lluis el Germanic va mantenir Franca oriental i Carles el Calb Franca occidental. Lotari II va cedir les parts del sud-est de l'Alta Borgonya als seus germans Carles de Provenca, que va rebre els bisbats de Belley i Tarentaise el 859, i Lluis II d'Italia els bisbats de Ginebra, Lausana i Sio un any mes tard. Carles de Provenca va morir sense hereus el 863, i el seu regne es va repartir entre Lotari II, que nomes va rebre les parts occidentals de la Baixa Borgonya (bisbats de Lio, Vienne, Vivarais i Uzes) que limitaven amb la seva Alta Borgonya occidental (restes de les seves possessions originals de Borgonya), i Lluis II va rebre la resta del Regne de Provenca.

El Tractat de Meerssen de 870 va tornar a dividir l'Imperi carolingi en tres parts, ^[6] dividint la Franca mitjana des de la vall del Roine fins al mar del Nord entre Lluis el Germanic i Carles el Calb. Lluis el Germanic va rebre la part part oriental de l'Austrasia de Lotari incloent Aquisgra i Metz, i la major part de Frisia, tot i que gran part de la costa frisona estaven sota control viking, i al sud la major part de l'Alta Borgonya que havia quedat a Lotari. Carles va rebre la Baixa Borgonya, incloent Lio i Viena i una petita part occidental de l'Alta Borgonya, Portois i Varais, incloent Besancon . La frontera transcorregue aproximadament al llarg dels rius Mosa , Ourthe , Mosel·la , Saona i Roine . ^{[7] [8]} Despres de la mort del fill de Lotari, Lluis II d'Italia , emperador des del 855, Carles el Calb va trobar el suport del papa Joan VIII i es va fer coronar emperador el 875. Lluis el Germanic va morir l'any 876.

A la mort de Lluis el Tartamut el 879 Lluis III de Franca i el seu germa Carloman II van repartir-se el territori del seu pare, i mentre Lluis es va quedar amb Neustria i Austrasia , Carloman ho va fer amb Borgonya i Aquitania . Despres de la proclamacio de Boso de Provenca com a rei de Borgonya l'octubre del 879 i les ofensives vikingues, a canvi de la neutralitat de Lluis III d'Alemanya, els carolingis occidentals el van confirmar a la part de la Lotaringia que posseia despres del Tractat de Mersen, per aixi afrontar la lluita contra Boso en el Tractat de Ribemont que redefineix novament les fronteres del que fou l'imperi Carolingi. ^[9]

El 12 de desembre de 884 , despres d'una serie de morts, l'emperador Carles el Gras va reunir la major part de l'Imperi carolingi, nomes Boso de Provenca resistia com a rei a Viena . A la fi del 887 , el seu nebot, Arnulf de Carintia es va revoltar i va aconseguir el titol de rei de Franca Oriental (actual Alemanya ). Carles es va retirar i va morir poc despres, el 13 de gener del 888 . Els regnes d'Italia i el Regne d'Arles van tenir reis propis. A la Franca occidental, Odo , comte de Paris va ser elegit rei i va ser coronat al mes seguent, pero a Aquitania Ranul II d'Aquitania es va proclamar rei. Deu anys mes tard, els carolingis van recuperar el poder a Franca , on van governar fins al 987 , any de la mort del darrer rei de la dinastia carolingia Lluis V de Franca .

Decadencia [ modifica ]

Despres de la mort de Carlemany l'any 814 , el seu fill Lluis I el Pietos (o Ludovicus Pius ), que era de caracter feble i molt manipulable, va assumir la corona de l'Imperi. L'Imperi fort i consolidat que va heretar va entrar en decadencia despres de les lluites internes pel poder, fomentades en part pels seus fills. A la mort de Lluis I el Pietos ( 840 ), els seus fills Carles II el Calb , Lluis el Germanic i Lotari I van firmar el Tractat de Verdun i es van repartir l'Imperi Carolingi. A Carles el Calb li va correspondre la Gal·lia ; a Lluis el Germanic, Alemanya ; i a Lotari, la Lotaringia . Carles el Gras , fill de Lluis el Germanic, va rebre el Regne d'Alamania en herencia i amb l'abdicacio del seu germa Carloman de Baviera obtingue el regne d'Italia, i fou coronat emperador el 881 pel Papa Joan VIII i a l'any seguent quan mori el seu altre germa Lluis III d'Alemanya reunifica el regne de la Franca Oriental del seu pare, i al morir sense descendencia el seu cosi Carloman II , va heretar tambe tota la Franca Occidental, reunificant d'aquesta manera (encara que per poc temps) l'Imperi Carolingi.

L'any 887 la popularitat de Carles el Gras es trobava als moments mes baixos, sense fills legitims i percebut com a covard i incompetent. Els seus intents de nomenar hereu el fill bastard que havia tingut amb una concubina van trobar-se amb l'oposicio dels bisbes i Carles va haver de claudicar. Aquell estiu va rebre els seus parents, el comte de Paris Odo i el margravi de Friul Berenguer , per discutir la seva successio. ^[10] El mateix any la seva cosina Ermengarda, filla de Lluis d'Italia i vidua de Boso de Provenca , va portar el seu fill Lluis a la cort. ^[11] Carles el va confirmar com a hereu de Provenca, i es possible que penses nomenar-lo successor al capdavant de l'Imperi. Pero aleshores van arribar noticies que el seu nebot ^[12] Arnulf de Carintia havia aplegat un exercit i volia aconseguir el control de Germania. Tot i que els alamans es van mantenir fidels a Carles, el regne oriental es va col·lapsar. Carles, que havia tornat a patir atacs de la seva malaltia, va ser declarat incapac per governar i fou obligat a abdicar el 17 de novembre de 887 . Es va retirar a Suabia, on va morir sis setmanes despres, el 13 de gener de 888 . ^[13]

Amb la seva deposicio i mort, l'Imperi Carolingi es va desintegrar definitivament. Va ser succeit per Odo a la Franca Occidental , Arnulf de Carintia a la Franca oriental , Berenguer de Friul a Italia , i Rodolf a Borgonya . El titol imperial va quedar uns anys vacant.

Causes de la disgregacio [ modifica ]

Carlemany no va aconseguir dotar el seu imperi d'una organitzacio politica i administrativa que pogues subsistir per si mateixa a les amenaces que planaven sobre ell. Tota l'organitzacio de l'Imperi descansava sobre una condicio necessaria: la fidelitat dels nobles a l'emperador i al rei dels francs i dels llombards . Tot aixo en un context economic i social en el qual els comtats es tornaven cada vegada mes autonoms: en principi, com resultava molt costos mantenir un guerrer a cavall amb tot el seu equipament, nomes els grans propietaris s'ho podien permetre i la resta d'homes lliures no tenien una altra alternativa que encomanar-se a un senyor com a vassalls. Cal destacar que no existia un exercit permanent en el Regne dels Francs sino que es cridaven lleves d'armes i cada guerrer havia d'equipar-se pel seu compte. Es vivia en una societat rural l'economia era l'agricultura de subsistencia, les ciutats estaven despoblades i reduides a la minima expressio i el comerc havia practicament desaparegut. La burgesia encara no havia sorgit com a classe social i les provincies havien de subsistir amb els seus propis recursos.

Aixi, entre l'emperador i els homes lliures cada vegada va cobrar mes forca la casta intermediaria dels nobles, a qui els seus vassalls havien de respondre. Era nomes questio de temps que en un tan extens Imperi en el qual les comunicacions eren tan escasses i deficients, els vassalls responguessin mes als seus senyors locals que a l'Emperador.

Mentre Carlemany va viure, el seu extraordinari prestigi, la seva ma ferma i la seva ferria voluntat, i els beneficis que reportaven a la noblesa les conquestes territorials, van fer que se li obeis per sobre de la desintegracio que estava en potencia. Unicament si el seu successor hagues estat un rei amb els talents de Carlemany hagues tingut l'Imperi Carolingi possibilitats de sobreviure. Pero el seu fill Carles el Jove , un home de gran pericia militar a qui Carlemany havia confiat algunes de les seves missions mes dificils, no li va sobreviure.

Ja en vida de Carlemany s'havia produit un fet que permet deduir que alguna cosa dolenta estava passant amb la fidelitat basant-se en la qual estava erigit l'esquelet de l'Imperi. L'estiu de l'any 807, molt pocs dels senyors i guerrers convocats a l'assemblea anual es van presentar i, per primera vegada, l'assemblea no va poder celebrar-se. Va ser un fet sense precedents. Carlemany ho va interpretar com una revolta a la seva autoritat, va enviar als seus missi a investigar cada comtat i va castigar amb edictes aquesta creixent desercio.

Mort Carlemany i donat el poc talent politic del seu fill i successor Lluis el Piados , els fets es van precipitar. Les guerres civils entre el monarca i els seus fills van acabar amb el prestigi de l'Emperador. La fidelitat que nomes es mantenia per l'extraordinaria figura de Carlemany va desapareixer i l'Imperi Carolingi, ja ferit de mort, va acabar de naufragar gracies a l'exacerbacio dels atacs dels nordics, donant pas al ple auge del feudalisme .

L'imperi era inviable donades les condicions economiques, politiques i socials de l'epoca i nomes la fortissima personalitat i el talent de Carlemany havien pogut sostenir-lo.

El llegat carolingi [ modifica ]

Tot i ser una mica accidental des del punt de vista historic, la unificacio de la major part del que avui es el centre d'Europa sota el comandament d'un sol lider va servir de substrat per a la continuacio del que es coneix com a Renaixement carolingi . Malgrat les guerres internes gairebe constants que va haver de suportar l'Imperi carolingi, l'extensio del govern franc i la cristiandat romana en un territori tan vast va assegurar una unitat fonamental durant l'Imperi Carolingi. Cada part de l'Imperi Carolingi es va desenvolupar de manera diferent, el govern i la cultura dels francs depenien en gran manera de cada un dels liders i dels seus objectius. Objectius que van canviar tan facilment com les aliances politiques entre les diferents families franques. De tota manera, aquestes families, inclosos els carolingis, compartien totes les mateixes creences basiques i idees de govern. Idees i creences que tenien les seves arrels en un passat provinent tant de la tradicio germanica com romana. Una tradicio que es remunta a molt abans de l'ascens dels carolingis i que es va perllongar en certa manera fins i tot despres de les morts de Lluis el Piados i els seus fills.

Politica [ modifica ]

Carlemany va dividir el territori en marques, comtats i ducats:

• Marques : territoris defensius localitzats a les fronteres de l'Imperi. Estaven governades per ducs o marquesos, que tenien poder sobre un exercit. Les marques eren la Marca Saxona, la Marca Bretona , la Marca Llombarda i la Marca Avara .
  • La Marca Hispanica , tot i que als Annales regni Francorum apareix referida com a tal, no conformava una unitat politica governada per un marques, ans era un simple agrupament de comtats al vessant sud del Pirineu. Aquests comtats conformaren l'embrio de Catalunya , car es en aquesta epoca que les llengues romaniques s'independitzen del llati . L'isolament dels comtats catalans de la resta de la peninsula Iberica per l' expansio de l'islam i la seva pertinenca a l'Imperi Carolingi expliquen la diferenciacio del catala de la resta de les llengues romaniques iberiques i la seva gran proximitat amb l' occita .

• Comtats : era la unitat de la circumscripcio administrativa encomanada a un comte per tal de complir les disposicions reals, presidir el mallus judicial, dirigir els contingents militars, cobrar impostos i ordenar la despesa. Eren nomenats pel rei, que els atorgava poder militar, administratiu i judicial. Tot el que no eren marques eren comtats, que eren tota la zona no fronterera de l'imperi.

• Ducats : podien designar un titol de prestigi que fa referencia a una categoria de comandament elevada, senzillament a un marques, o algun territori autonom o extern a l'imperi.

El maxim poder de l'Imperi residia en l'emperador, que tenia poder per convocar les armes, administrar justicia i designar els nobles que governaven els territoris.

El palau o cort era el nucli de l'Administracio i estava dirigit per un camarlenc (successor del carrec de majordom de palau ). Al seu carrec hi havia el coper , responsable del celler, el mariscal, responsable de la cavalleria i l'estable, i el senescal , responsable dels assumptes de la cort. Les altres institucions de l'administracio eren la cancelleria, que dirigia els assumptes civils i els eclesiastics, aixi com el tribunal palati, que aplicava les lleis als habitants de l'Imperi.

Els comtes percebien com a pagament a la seva gestio les rendes o usdefruit d'una part del fisc que la monarquia tenia al comtat, a aixo es diu honor. Donada la gran extensio del territori imperial i el deficient nivell tecnic dels mitjans de comunicacio, els comtes s'aprofitaven i abusaven del seu poder per augmentar les seves propietats territorials radicades al comtat i emparentar amb families poderoses del comtat. Els inspectors de palau o missi dominici eren els encarregats que els marquesos i els comtes governessin segons les directrius de l'emperador, per a aixo acudien en parelles als territoris a comprovar el compliment de les lleis. No obstant aixo, els comtes sortien d'un ambit reduit de terratinents aristocratics, i de la mateixa forma els missi , de manera que encara actuaven fora de la seva esfera d'influencia, compartien els interessos d'aquells a qui inspeccionaven.

Quan la reialesa va ser forta, va poder imposar la seva autoritat sobre els comtes, pero quan la reialesa carolingia va decaure en poder militar per les guerres civils i els saquejos normands, sarrains i magiars, va resultar mes dificil desproveir a un comte de la jurisdiccio del territori assignat.

Agricultura [ modifica ]

A diferencia de l'Imperi Roma, l'Imperi Carolingi va adquirir un caracter essencialment rural: la terra era la principal font de riquesa i la poblacio vivia dispersa en viles o en petits nuclis de poblacio.

Economia [ modifica ]

El comerc a l'epoca de l'emperador Carlemany (742-814) es va reduir al transport d'algunes botes de vi o sal, al trafic prohibit d'esclaus i a uns pocs articles de luxe portats d'Orient. Des del tancament de la Mediterrania per l' islam es va acabar l'activitat comercial regular, la circulacio constant i organitzada, aixi com la classe de mercaders professionals o dels seus establiments a les ciutats. Encara que van perviure petits i rudimentaris mercats locals, es va destacar l'empobriment general de l'epoca. La circulacio de diners es va tornar lenta i insuficient. Encara que l'imperi de Carlemany va ser molt brillant culturalment parlant, en l'aspecte economic va ser un segle de regressio. Els recursos del sobira es van limitar a les rendes dels seus dominis, als tributs dels pobles vencuts i al boti de guerra.

La base economica, tant l'estat com de la societat, sera llavors la propietat territorial. L'Estat Carolingi va ser essencialment agricola. El comerc era insignificant i per tant no existia mes fortuna que els bens arrels, ni mes treball que el rural. La desaparicio dels petits propietaris lliures es va accelerar, la necessitat de proteccio els va obligar a buscar la tutela dels poderosos.

Es duia a terme el domini classic o bipartit, un sistema d'explotacio del treball que es va desenvolupar plenament entre el Loira i el Rin durant els segles VIII-IX i que estava format per una zona (la reserva) d'explotacio directa en benefici de l'amo, i una zona (les tinences) de subsistencia dels pagesos que, en canvi de la possessio hereditaria de la tinenca (salari), estaven obligats a donar una part de la forca de treball (excedent) a la reserva, on generalment tambe hi havia un petit estoc de ma d'obra esclava. ^{[ cal citacio ]}

Amb la gairebe desaparicio de la circulacio comercial, de la classe comerciant i de la poblacio urbana, va resultar inutil seguir produint mes del minim indispensable per a la subsistencia dels habitants, propietaris i arrendataris, que vivien en el domini. L'economia de canvi va ser substituida per una economia de consum. Cada domini, en lloc de continuar la seva relacio amb l'exterior, va constituir un petit mon a part. Va viure de si mateix i per a si mateix.

Cultura i art [ modifica ]

Carlemany no sabia llegir, ni escriure, ni tan sols aritmetica. Per aixo va intentar elevar el nivell cultural de l'Imperi creant l' Escola Palatina d'Aquisgra , i va posar en la seva direccio al celebre Alcui de York . En ella es van formar ell, els seus fills i tots els funcionaris de la cort.

Aquesta Escola es va convertir en model per a la fundacio d'altres en tota Europa . Va divulgar les arts, les ciencies i les lletres i tot el coneixement de l' antiguitat classica amb les seves materies:

• Trivium : retorica , gramatica i dialectica .
• Quadrivi : geometria , astronomia , aritmetica i musica .

L'art carolingi estava basat fonamentalment en dos estils: l'art classic grec i l'art cristia, pero amb algunes influencies dels seus veins roma d'Orient i islamic.

Escultura : Els exemples conservats son molt escassos, si be les escultures de vori han sobreviscut i son d'una gran bellesa.

Arquitectura : L'arquitectura carolingia es reflectia en edificis religiosos i alguns palaus. Es caracteritza per usar la planta de creu llatina de tres naus; arcs de mig punt, d'herencia romana; cobertes de fusta; i columnes amb capitells esquematics i pilars quadrats i cruciformes.

Mosaics i miniatures : Entre les obres d'art mes notables d'aquesta epoca, sobresurten els mosaics i les miniatures que il·lustren els evangelis , a mes de l'orfebreria que decorava tots els seus temples.

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Imperi Carolingi

• Stollberg-Rilinger , B . Das Heilige Romische Reich Deutscher Nation: vom Ende des Mittelalters bis 1806 (en alemany). C.H. Beck , 2007. ISBN 9783406535994 .  
• Eginard , Vita Karoli , L. Halphen (a cura di), Paris, Les Belles Lettres, 1938,
• Alessandro Barbero, Carlo Magno , Roma-Bari, Laterza, 2000,
• Henri Pirenne , Mahomet et Charlemagne , Laterza, Bari 1939 (trad, dell'originale stampato a Bruxelles dalla Nouvelle societe d'editions e a Parigi da F, Alcan nel 1937),
• Heinrich von Fichtenau, L'impero carolingio , Gius, Laterza & Figli, Bari, 2000,
• Hagermann Dieter, ' Carlo Magno, Il signore dell'Occidente , Einaudi, Mila, 2004
• Crivello F, e Segre Montel C, Carlo Magno e le Alpi, Viaggio al centro del Medioevo, , Skira, Susa-Novalesa, 2006,
• Chamberlin Russell, Carlo Magno, Imperatore d'Europa , Newton & Compton, Roma, 2006,
• Buongiorno Teresa, Il ragazzo che fu Carlo Magno , Salani, Mila , 2003,
• Dal Monte Carlo, Carlo Magno, Re dei franchi e imperatore , Edizioni della Vela, 2005
• Becher Matthias, Carlo Magno , Il Mulino, Bolonya, 2000,
• Cardini Franco, Carlomagno, Un padre della patria europea , Bompiani, Mila, 2002,
• Delle Donne Giovanni, Carlo Magno e il suo tempo, Tutto il racconto della vita del piu famoso sovrano medievale e della realta quotidiana del suo impero , Simonelli Editore, Mila, 2001,
• Musca Giosue, Carlo Magno e Harun al-Rashid , Dedalo Edizioni, Roma, 1996,
• Wies Ernst W, Carlo Magno, Un imperatore per l'Europa , ECIG, Genova, 1998,
• Anonimo sassone, Le gesta dell'imperatore Carlo Magno , Jaca Book, Mila, 1988,
• Federico Chabod , Lezioni di metodo storico , Roma-Bari, Laterza, 1978,
• Franco Cardini e Marina Montesano, Storia medievale , Florencia, Le Monnier Universita, 2006, ISBN 8800204740

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista de reis de Franca
• Papat franc
• Particio de l'Imperi Carolingi (806)
• Setge d'Osca (812)
• Mallum

Referencies [ modifica ]