Revillagigedo
es un
arxipelag
mexica
a l'
ocea Pacific
. Formen part de l'
estat mexica
de
Colima
, entre 720 i 970 km a l'oest del port de
Manzanillo
i a 386 km al sud de
Los Cabos
a
Baixa California Sud
. Les illes reberen el seu nom en honor del comte de
Revillagigedo
,
Juan Vicente de Guemes Pacheco de Padilla
, el 53r virrei de la
Nova Espanya
. L'arxipelag esta integrat per quatre illes volcaniques: l'illa Socorro, l'illa Clarion, l'illa San Benedicto, i l'illa roca Partida. L'illa Socorro n'es la mes gran, amb una superficie de 132 km². S'hi troba tambe el punt mes elevat de l'arxipelag, el mont volcanic
Evermann
, amb 1.050 msnm.
No hi ha cap prova d'assentaments humans abans del descobriment de les illes pels exploradors espanyols.
Hernando de Grijalva
i la seva tripulacio van descobrir una illa deshabitada el
21 de desembre
,
1533
, la qual anomenaren Santo Tomas. Quatre dies despres en descobriren una d'altra, la qual anomenaren Inocentes. El
1542
, mentre explorava noves rutes al Pacific,
Ruy Lopez de Villalobos
redescobri l'illa Inocentes, i la reanomena com a Anublada, que actualment es diu illa
San Benedicto
. El
1608
,
Martin Yanez de Armita
, encapcalant una altra expedicio, visita l'illa de Santo Tomas i canvia el seu nom en honor de la seva dona. Les altres dues illes foren descobertes el 1779 per Jose Camacho, i l'anomena Roca Partida; un petit illot rocos al mig de l'arxipelag, i Santa Rosa, que despres seria anomenada Clarion.
Les illes de Revillagigedo foren visitades per diversos exploradors:
Domingo del Castillo
(1541),
Miguel Pinto
(1772),
Alexander von Humboldt
(1811),
Benjamin Norell
(1825),
Sir Edward Belcher
(1839), el qual feu la primera col·leccio botanica de les illes, i Reever (1848), testimoni de l'erupcio del volca Evermann. El 1865 fou explorada per l'
ornitoleg
Andrew Jackson Grayson
.
El
25 de juliol
del
1861
, el
president de Mexic
,
Benito Juarez
signa un decret que atorgava el control territorial de l'arxipelag a l'
estat de Colima
. Al comencament del
segle
xx
, el Dr.
Barton Warren Evermann
, director de l'
Academia de Ciencies de California
a
San Francisco
, promogue l'exploracio cientifica de les illes i en feu la col·leccio biologica mes gran. El volca de l'illa Socorro fou rebatejat en honor seu. El 1957, l'
armada de Mexic
establi una base naval a l'illa Socorro.
El
6 de juny
de 1994 les illes son declarades
Area Natural Protegida
mitjancant un decret que culmina els esforcos empresos per aconseguir la proteccio de l'arxipelag, rellevant tant per la seva gran riquesa biologica i importancia geologica com per la seva ubicacio, ja que amplia la zona economica exclusiva de Mexic. Les illes van ser declarades, com a ≪Arxipelag de Revillagigedo≫,
Reserva de la Biosfera
el 15 de novembre de 2008, integrada per quatre arees -illa
Socorro
, illa
Clarion
, illa
Sant Benedicto
i illa
Roca Partida
- aixi com del seu respectiu territori mari.
El 17 de juliol de 2016, la
UNESCO
va atribuir el rang de
Patrimoni Natural de la Humanitat
a l'arxipelag. Aquesta nova inscripcio en la llista de llocs naturals protegits per la UNESCO, completa un arc d'illes patrimoni de la humanitat que, en el
continent america
i el
Ocea Pacific
, comenca en les
illes Galapagos
, passa per l'illa
colombiana
de
Malpelo
i la
costa-riquenya
illa del Coco
.
[1]
L'arxipelag, amb una superficie total de 169 km², compren quatre illes, que d'est a oest son:
- illa San Benedicto
, de 5,94 km² (4,8 per 2,4 km), amb una altura maxima de 310 m al
volca Barcena
;
- illa Socorro
, de 132 km² (16,5 per 11,5 km), l'illa principal, amb el seu centre a la muntanya Evermann, que culmina a 1130 m;
- illa Roca Partida
, un illot rocos de solament 1,4 ha (0,014 km²);
- illa Clarion
, de 19,80 km² (8,5 per 3,5 km), amb una altura maxima de 335 m a la muntanya Gallegos.
Galeria d'imatges
[
modifica
]
-
Imatge de la NASA de l'illa de Socorro
-
Illa de Socorro
-
Imatge de satel·lit de l'Illa de Clarion
-
Vista aeria de l'illa de San Benedicto
-
Vista de l'illa de Roca Partida
-
Zenaida graysoni
, especie endemica de l'illa Clarion
Enllacos externs
[
modifica
]