Ifriqiya
(
arab
:
???????
,
Ifr?qiya
; en
catala
medieval
Frequia
) es una regio historica del mon araboislamic que es correspon amb l'antiga provincia romana d'
Africa
. El seu territori es correspon, per tant i aproximadament, amb el de l'actual
Tunisia
mes la meitat oriental de l'actual
Algeria
.
En el
segle
vii
va esdevenir una provincia del
califat
omeia
i, despres, de l'
abbassida
, dirigida des de
Kairuan
, ciutat fundada al mateix moment de la conquesta islamica. Posteriorment, els
amazics
nadius van arribar al poder amb el beneplacit del
Califat Fatimita
, i es va enderrocar la dinastia
aglabida
, col·locant-se en el seu lloc la dinastia dels
zirides
. En el
1045
, els zirides van renunciar al
xiisme
i els fatimites van enviar els
Banu Hilal
, una confederacio de
beduins
, per tal d'acabar amb els zirides. D'aquesta manera, la regio va ser devastada i la prospera industria agraria es va arruinar.
En el
1159
, els
almohades
van dominar la regio, sent expulsats en el
segle
xiii
pels
hafsides
, que van governar amb alts i baixos tota Ifriqiya, mantenint importants relacions economiques i estrategiques amb
Jaume I
de la
Corona d'Arago
sobretot a partir del 1240.
[1]
A principis del segle
xvi
,
Espanya
va aconseguir controlar algunes ciutats costaneres, que van ser perdudes rapidament davant l'
Imperi Otoma
, que va governar Ifriqiya des del
1574
. Els governants turcs, els
begs
, van obtenir un alt grau d'independencia respecte a
Turquia
.
En el segle
xix
els begs van sol·licitar grans sumes de diners com a prestec a
Franca
, que va comencar a considerar la colonitzacio de Tunisia. El
12 de maig
del
1881
, Franca va declarar Tunisia un protectorat, despres d'un acord que va permetre a la
Gran Bretanya
l'ocupacio de
Xipre
; no obstant aixo, molt abans d'aquesta data el govern beg tunisia ja havia perdut la seva autonomia.
Origen del nom
[
modifica
]
Ifriqiya deriva d'
Africa
, el nom de la provincia romana. Aquest nom al seu torn te un origen desconegut.
Hi ha diverses teories d'origens mitics: el pais dels fills d'Afer, el fill d'una princesa libia filla de
Jupiter
o de
Neptu
(o altres). Els arabs consideraven el territori com la terra dels descendents d'un heroi eponim de nom Ifriqix, suposat rei del
Iemen
contemporani de
Salomo d'Israel
, conqueridor del Magrib al que hauria donat el seu nom i on hauria establert tribus sud-arabigues, origen dels amazics. Un altre origen seria Ifrik (semita Aphera), fill d'
Abraham
i la seva segona dona
Quetura
; o Farik, fill de Baysar fill de
Cam
fill de
Noe
.
Altres son d'origen filologic com la que suggereix que deriva del radical semita
f-r-q
(‘separar’, perque separava
Egipte
del Magrib). Tambe podria derivar del llati
aprica
(calenta). Una tercera teoria suggereix que fou el nom antic de
Cartago
(ho diu
Suides
) o d'una colonia fenicia de Tir de nom
Afryqah
. Com a possible derivat de l'
amazic
ifri
(‘cova’) podria voler dir Pais de Coves (el pobles troglodites encara existeixen al sud de
Tunisia
); una tribu
amaziga
porta el nom d'Awrigha podria haver inspirat als colons fenicis per donar nom a un assentament que mes tard van recordar els romans (igual que els grecs van donar el nom de
Libia
al continent africa per la tribu dels
Lebou
= Luwata).
La Ifriqiya dels musulmans designava inicialment el territori sota autoritat del patrici
Gregori
, es a dir entre
Tripoli de Libia
i
Tanger
; pero aviat va quedar mes concretat i Amr ibn al-As ja escriu que ≪Tripoli esta separada d'Ifriqiya per nou dies de cami≫. Al segle
x
al-Warrak
li torna a donar com a limits des de la
ciutat de Barca
a Tanger, i de la mar fins al pais de la sorra abans del territori dels negres (al-Sudan). Aixi en general Ifriqiya seria un terme equivalent a Magrib.
Progressivament el nom es va donar estrictament al territori
aglabida
entre l'est de
Bugia
i la ciutat de Barca. Quedaven fora els districtes de Tahart (
Tahert
),
Sigilmasa
,
Fes
i
Sus al-Aksa
. No obstant alguns territoris com
Alger
,
Mitidja
i
Ashir
foren sovint considerades dins d'aquesta Ifriqiya tot i que els aglabides mai hi van dominar.
Aixi doncs existien diverses Ifriqiyes:
- El continent
- La regio geografica en el sentit mes ampli (Magrib)
- La regio geografica en un sentit limitat (Tunisia i Algeria oriental)
- La petita regio (el nord de Tunisia)
- L'entitat administrativa, sota el control de governadors del califa i despres emirs de diverses dinasties, des de Kairuan, Mahdia o Tunis, i per tant amb limits variables per cada epoca.
Llista de governadors de la provincia d'Ifriqiya sota el califat
[
modifica
]
Altres personatges
[
modifica
]
- ↑
Sabate i Curull
, Flocel.
II Historia de Catalunya
. Barcelona: L'Esfera dels llibres, 2006, p. 314.
ISBN 84-9734-520-7
[Consulta: 13 gener 2018].