 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Ibrahim I
(
turc otoma
:
??????? ?????
,
?brahim-i evvel
) (
5 de novembre
de
1615
?
18 d'agost
de
1648
) fou solda de l'
Imperi Otoma
des de
1640
fins poc abans de la seva mort. Era anomenat
Deli Ibrahim
, ‘Ibrahim el Boig’, degut a la seva condicio mental. Era el fill petit del solda
Ahmet I
.
Va estar reclos a les
kafes
(literalment ≪la gabia≫; una seccio aillada del
Palau de Topkapı
) fins a la mort del seu germa
Murat IV
, sempre sota el terror de ser assassinat com ho havien estat els seus quatre germans grans. De fet, el solda
Murat IV
va ordenar just abans de morir que s'executes a Ibrahim, probablement perque el considerava incapac de governar dignament l'Imperi. Les seves ordres no es van dur a terme i Ibrahim va pujar al tron, quasi contra la seva voluntat i persuadit amb molta feina per la seva mare
Kosem
i el gran visir
Kara Mustafa Pasha
.
En molt poc espai de temps, Ibrahim va estar a punt de portar l'Imperi al col·lapse. La depressio arran de la mort del seu germa va contribuir a incrementar la seva inestabilitat mental.
D'entre les seves conductes anomales, hi havia la seva obsessio per les dones obeses. Va donar instruccions de que li busquessin la dona mes grassa possible, i quan li presentaren a una candidata procedent de
Georgia
o
Armenia
va quedar tant encantat amb ella que li atorga una pensio i suposadament un carrec de governadora. Tambe se'l veia llencant monedes als peixos de l'estany del palau.
D'entrada Ibrahim es va mantenir apartat de la politica cedint la iniciativa a la seva mare Kosem i al gran visir Kara Mustafa Pasha. Aquest va promocionar relacions pacifiques amb
Persia
i tambe va signar el tractat de
Szon
de
15 de marc
del
1642
que feia la pau amb
Austria
. El mateix
1642
va reconquerir
Azov
(
Azak
) als cosacs; va fer tambe una reforma monetaria i va crear un nou
cadastre
de terres. El
1643
va reprimir la revolta del governador provincial
Nasuh Pashazade Huseyin Pasha
.
Zaffira (?), una de les dones d'Ibrahim
Pero aviat va prdndre interes en els afers d'estat, primer amb consells assenyats al
gran visir
, pero a mesura que els seus maldecaps, causats pels terrors de la seva joventut, i les crisis de postracio fisica se li van incrementar, amb decisions de bogeria.
Per por que no fos impotent i poses en perill la continuitat dinastica, la seva mare l'havia aconsellat abandonar-se als plaers de l'harem i aviat van neixer diversos princeps entre els quals els futurs
Mehmet IV
,
Solima II
i
Ahmet II
; pero el sulta va caure sota influencia de les concubines i favorites, i tambe d'un engalipador de nom
Djindji Khodja Husayn
que pretenia poder curar la malaltia del sulta i el qual va tenir el suport del
rikabdar
Yusuf i de
Sultan-Zade Mehmed Pasha
, i els tres homes aviat van prendre el control del poder dominant els nomenaments i destitucions, i enriquint-se a costa de suborns. Llavors va comencar el seu historial de nomenaments i execucions de
visirs
i alts carrecs. Sota la pressio dels seus favorits el visir
Kara Mustafa Pasha
fou el primer a ser executat el 31 de gener del 1644; el va succeir en el carrec
Sultan-Zade
, mentre Djindji va ser nomenat
kadiasker
d'Anatolia i Yusuf va passar a exercir de
kapudan paixa
.
La captura d'un vaixell turc que portava pelegrins a
Egipte
, per part de corsaris maltesos, va decidir al sulta a envair
Creta
(juny del
1645
) i per tant a disputar una
guerra contra Venecia
[1]
que va durar 24 anys, i tot i el declivi de
La Serenissima
, i la victoria inicial del
kapudan paixa
Yusuf que va conquerir
La Canea
, les naus venecianes van derrotar la flota otomana al
Mar Egeu
, capturant
Tenedos
el
1646
(clau per l'acces als
Dardanels
). Les gelosies entre els alts carrecs van causar la destitucio de Sultan-Zade el desembre del
1645
i l'execucio de Yusuf el gener del
1646
.
El moment culminant de la seva bogeria va esdevenir quan es va casar amb una de les concubines, Telli Khasseki, a la que va oferir el palau d'Ibrahim Pasha a l'Hipodrom d'
Istanbul
, palau que va ordenar que fos cobert de tapissos; aquest i d'altres capricis havien provocat un augment considerable dels impostos (augment que no repercutia en la inversio en la guerra contra
Venecia
) i per tant el descontentament popular. A les provincies hi va haver alguna revolta com la de
Varbar Ali Pasha
a
Sivas
que fou reprimida per
Ipshir Mustafa Pasha
.
Les decisions d'Ibrahim s'anaven tornant cada cop mes impredictibles fins que va ser deposat per un cop d'estat en el qual alguns oficials dels genissers es van posar d'acord amb els ulemes. El gran visir
Ahmed Pasha
fou assassinat el
8 d'agost
de
1648
, i espedacat (d'on el seu malnom posterior d'
Hezarpare
"); el mateix dia Ibrahim fou arrestat i posat sota vigilancia al palau i el seu fill
Mehmet IV
, de set anys, proclamat nou sulta.
[2]
Al cap de 10 dies, per por que els partidaris del sulta deposat no el restablissin al tron, el gran visir Sufu Mehmed Pasha el va fer executar amb el suport del
Shaykh al-Islam
que va emetre una
fatwa
a favor de l'execucio (dia
18 d'agost
de
1648
).
?ehzade
Osman, fill d'Ibrahim
- ↑
Jouannin
, Jose Maria;
van Gaver
, Julio.
Historia de la Turquia
(en castella). Impremta del Guardia Nacional, 1840, p. 247.
- ↑
Jouannin
, Jose Maria;
van Gaver
, Julio.
Historia de la Turquia
(en castella). Impremta del Guardia Nacional, 1840, p. 251.