Muhammad ibn Tumart
?
arab
:
???? ?? ?????
,
Mu?ammad b. T?mart
? (
Igilliz
, vers
1078
/
1081
-
Tinmal
, agost del
1130
), autoproclamat el
mahdi
, fou el fundador del moviment
almohade
.
Era un
amazic
originari de fraccions tribals dels
masmuda
. El
1106
va abandonar el seu lloc de naixement, les muntanyes de l'
Anti Atles
i se'n va anar a
Cordova
on va passar un any. Despres va anar a
Alexandria
,
la Meca
i
Bagdad
.
Vers el
1116
/
1117
va retornar a
Ifriqiya
i el
Magrib
on va comencar a predicar una observanca religiosa estricte; els seus coneixement i la seva pietat el feien un centre d'atraccio per molts habitants de les muntanyes i als pobles trobava un auditori atent. Un dels seus primers deixebles sino el primer, fou
Abu-Bakr ibn Ali as-Sanhaji
conegut com al-Baydhaq, que se li va unir pel cami, segurament a
Tunis
. A
Mallala
, prop de
Bugia
, es va trobar amb
Abd-al-Mumin ibn Ali
i es va produir la unio entre el magnetisme personal d'Ibn Tumart i el geni organitzatiu i militar d'Abd-al-Mumin. Quan va arribar al
Marroc
, Ibn Tumart es va trobar amb el mateix
solda
almoravit
Ali ibn Yussuf
, al que criticava per l'abandonament dels principis religiosos, i que va organitzar un debat entre Ibn Tumart i un grup de mestres religiosos; Ibn Tumar va guanyar el debat; els mestres religiosos es van dividir en dos bandols: uns que el consideraven un perill pel regim i demanaven la seva execucio i els altres que deien que no se li podia fer res perque no era culpable de cap crim contra la
xara
; mentre Ali ibn Yussuf dubtava, el cap del segon grup,
Yintan ibn Umar
, va agafar a Ibn Tumart sota la seva proteccio i el va fer retirar a
Aghmat
. Alli tambe es van produir disturbis a causa de les seves predicacions.
Fins aleshores Ibn Tumart no encapcalava un moviment organitzat d'oposicio al regim, sino un sistema de practica religiosa personal que no implicava altra gent que els que voluntariament el volia seguir. Pero els disturbis a Aghmat van alertar a Ali ibn Yusuf que va ordenar agafar a Ibn Tumart i portar-lo a
Marraqueix
. Quan el predicador va refusar acompanyar als enviats d'Ali, es va trobar de fet en rebel·lio. Poc abans havia obtingut el suport d'
Ismail Igig
, cap de la tribu
Hazardja
, i d'Umar Inti i Yusuf ibn Wanudin, caps dels
Hintata
, i aixo el va convertir sobtadament en el cap d'una forca tribal militar important, unida mes per la seva oposicio als almoravits que per la practica religiosa d'Ibn Tumart. Aquest es va dirigir a la seva vila natal d'
Igilliz
el
1121
i es va instal·lar en una cova (
al-Ghar al-mukaddas
, no identificada) i va comencar a predicar la imminent aparicio del
mahdi
al
Magrib
. Finalment en un discurs davant les tribus on va detallar les caracteristiques del mahdi, Abd-al-Mumin i nou homes mes es van acostar i el primer va dir:
| ≪
|
Aquests signes no es troben en ningu mes que en tu. Tu ets el
mahdi
.
|
≫
|
Aixi fou aclamat i se li va jurar fidelitat.
Els dos anys seguents va ser de lluites amb els almoravits i la major part de l'anti Atles i el
Sus
va passar a mans dels seguidors d'Ibn Tumart, al que donaven suport totes les tribus masmudes. Pero quan els almoravits, alarmats, van enviar un exercit poderos, Ibn Tumart es va traslladar (emigrar segons la terminologia del moviment) a
Tinmallal
o
Tinmal
(
1123
) a la vall del
Nfis
a uns 75 km al sud-sud-oest de Marraqueix. Els habitants de la regio foren exterminats i substituits per seguidors del mahdi.
En els seguents anys els seus seguidors es van dedicar a consolidar la seva obra estenent el poder almohade aprofitant els problemes que els almoravits tenien a l'
Andalus
. No obstant el grup dels
masmuda
estava molt fragmentat en tribus geloses una de l'altra, i encara que totes les tribus (de tots els grups) de les muntanyes eren contraries als almoravits i per tant donaven suport als almohades, no tenien una bona cohesio entre elles. El
1128
/
1129
va comencar el
tamyiz
, l'eliminacio sistematica de tots els dissidents i l'articulacio d'una direccio de deu liders.
Sigui per distreure els pensaments de la repressio o perque aquesta havia fet forts i cohesionats als almohades, finalment Ibn Tumart va decidir la conquesta de Marraqueix amb un exercit dirigit per
Baixir al-Wanxarissi
. La capital almoravit fou assetjada durant sis setmanes (
1130
) sense exit i finalment els almohades foren derrotats a la batalla de
al-Buhayra
a mitjan any
1130
, en la qual van morir cinc dels deu liders. Un parell de mesos despres (a l'agost) va morir el Mahdi i en aquesta situacio la seva mort fou amagada durant tres anys fins que el
1132
fou proclamat Abda-al-Mumin ibn Ali.
Bibliografia
[
modifica
]
- Ambrosio Huici Miranda,
Historia politica del imperio almohade
, Tetuan, 1956.