Horia Sima

Biografia
Naixement	3 juliol 1903 F?g?ra? (Romania)
Mort	25 maig 1993 (89 anys) Madrid
Sepultura	Torredembarra
Ministre de Cultura de Romania
Dades personals
Formacio	Universitat de Bucarest Radu Negru National College (en)
Activitat
Ocupacio	politic , periodista
Partit	Guardia de Ferro
Altres
Condemnat per	crim de guerra

Horia Sima ( F?g?ra? , Imperi Austrohongares , 2 de juliol de 1907 - Madrid , Espanya , 29 de novembre de 1993 ) fou un politic romanes , estret col·laborador del lider feixista Corneliu Zelea Codreanu i el seu successor com a lider de la Guardia de Ferro . Esta enterrat al cementiri de Torredembarra .

Origens de Sima [ modifica ]

Fill d'una humil familia camperola transilvana , des de jove va rebre una fervorosa instruccio moral cristiana . El seu pare va morir en la guerra el 1917 quan Sima nomes tenia 9 anys. La seva mare, Andrada Sima va morir a l'any seguent, quedant el seu unic fill orfe. Va ser adoptat per la seva tia Elena i portat a Bucarest , on als 25 anys va llicenciar-se a la Facultat de Lletres i Filosofia de la Universitat de Bucarest . Alli es va posar en contacte amb grups nacionalistes i des dels vint anys va comencar a frequentar-los. Ja el 1928 era un membre actiu de la Legio de l'Arcangel San Miguel , una organitzacio ultranacionalista , antisemita i anticomunista , dirigida pel capita Corneliu Zelea Codreanu . Fins a la detencio dels principals capitosts de l'organitzacio deu anys despres passa practicament desapercebut, encara que fos un element eficac en aquesta.

Els anys de persecucio [ modifica ]

Al desembre de 1930 , la Legio de Codreanu es declarada il·legal i els seus legionaris son arrestats. Horia Sima es portat a preso, on sofreix tractes degradants que, en sortir a la llum, degradaran al seu torn la imatge del Consell de Ministres. Es acusat de traicio i d'incitar al caos, pero al febrer de 1931 es absolt.

Des de 1931 es torna un dels dirigents de l'organitzacio feixista de Codreanu, la "Guardia de Ferro". Participa en la campanya del "Grup de Corneliu Zelea Codreanu" per a les eleccions parlamentaries on diversos guardistes, entre ells Codreanu, son elegits.

L'1 de juliol de 1933 la Guardia de Ferro es declarada il·legal, per la qual cosa Horia Sima, Codreanu, Cazanache, Lupulescu i altres guardistes han d'abandonar Bucarest. El 1935, Codreanu torna a la vida publica romanesa fundant "Tot per la Patria", el partit politic de la Guardia de Ferro, que obte un 18% de les preferencies en les eleccions de 1937 .

La dictadura reial: el rei contra els legionaris [ modifica ]

El 18 de febrer de 1938, davant un escenari europeu bastant poc prometedor per a la democracia, el rei Carol II aboleix la constitucio, declara il·legals tots els partits politics i aconsegueix el poder absolut a Romania a traves d'un gabinet real. ^[1] El 28 d'abril , gairebe tots els capdavanters legionaris son arrestats. Codreanu es declarat culpable de traicio i condemnat a deu anys de treballs forcats. En ser detinguts gairebe tots els dirigents mes notables de la formacio van comencar a cobrar importancia uns altres menys significats, alguns provinents d'altres provincies i menys coneguts de la policia de la capital. Entre ells es trobava Sima, professor de Llengua i Filosofia d'un liceu del Banato i natural del sud de Transilvania .

Sima destaca aviat com a coneixedor del moviment al pais, dinamic organitzador i eficac contacte entre direccio minvada a la capital i les provincies, favorable a atacar al govern per les seves accions. Als partidaris d'aquesta postura els afavoreix el triomf alemany davant Txecoslovaquia al setembre de 1938 (vegeu Acords de Munic). Al novembre, coincidint amb la gira del rei per les capitals de les grans potencies occidentals, desencadenen una ona d'atemptats, alguns de caracter antisemita .

El rei, intimidat per les amenaces de Hitler i desitjos de mantenir el control del pais a les seves mans, ordena a C?linescu l'eliminacio de Codreanu i la resta de dirigents de la Guardia empresonats sense esperar al seu retorn al pais. El 30 de novembre , despres de l'intent d'assassinat del rector de la Universitat de Cluj , familiar del primer ministre Armand Calinescu, per part d'uns legionaris (fet que Sima va tractar d'impedir), Codreanu i uns altres dirigents legionaris son assassinats a la preso. ^{[1] [1]}

Horia Sima i la resta dels pocs dirigents legionaris i guardistes que no han estat assassinats o arrestats conspiren contra el govern dictatorial de Carol II. Es reforca l'ala radical de l'agrupacio amb Sima al capdavant mentre que molts dels detinguts reneguen de la seva militancia i s'acullen a l'amnistia reial de novembre. Al comencament de desembre l'assassinat del seu cabdill fa que mes de 300 membres se sotmetin al rei.

El novembre de 1938 i febrer de 1939 comencaren a fugir alguns Legionaris a Alemanya. Despres d'ocupacio total dels territoris txecs al marc les rutes de fugida es van perfeccionar i es va formar una direccio col·legiada a Berlin al maig a la qual es va unir Sima. El moviment a Romania, no obstant aixo, es trobava en el caos, durament perseguit per la policia. L'hivern de 1938-1939 aquesta va descobrir diversos plans d'atemptats de la Guardia contra el rei i C?linescu.

Al setembre de 1939 un grup de sis legionaris aconsegueixen assassinar al primer ministre C?linescu, deslligant-se una cruenta represalia reial que acaba amb la vida de 252 legionaris presos. ^[1] Sima s'havia desplacat des d'Alemanya per coordinar l'atac. ^[2]

Reconciliacio amb Carol i entrada al govern [ modifica ]

Davant el creixent poder d'Alemanya a la regio despres de derrota de Polonia i la por a un possible atac sovietic el govern decideix tractar d'apropar-se a aquella. Un dels passos que decideix prendre es la reconciliacio amb la Guardia, que es considerada a Romania una formacio amb ple respatller alemany. Al marc de 1940 Carol aconsegueix l'acord amb els dirigents que es troben encara el pais i en el 26 d'abril de 1940 els atorga una amnistia . Els principals dirigents, no obstant aixo, es troben a Alemanya agrupats al voltant de Sima. Aquest exigeix al maig a la delegacio romanesa que el visita l'alianca amb l'Eix com a condicio per a la reconciliacio amb el rei. Les victories alemanyes faciliten l'acord i a la fi de mes Sima torna a Romania.

El 13 de juny de 1940 Sima accepta una reconciliacio total amb el monarca i aquest accepta les propostes d'aquell per reformar el Front de Renaixement Nacional que es converteix en el Partit de la Nacio, en el qual s'integra la Guardia. El 28 de juny de 1940 Sima entra al govern junt altres dos membres de la Guardia.

La guerra mundial i l'abdicacio del rei [ modifica ]

Al juny de 1940 Romania es retira de la Societat de Nacions . Durant la Segona Guerra Mundial , Carol II accedeix a les pressions d'Alemanya i Hongria , havent de cedir a aquesta ultima el nord de Transilvania (Segon arbitratge de Viena). Anteriorment havia hagut de cedir Besarabia , Bucovina del Nord i Herta a la Unio Sovietica ^[1] al juny, davant l'ultimatum sovietic.

El 3 de setembre de 1940 la Guardia tracta de donar una cop d'estat a Bucarest , Bra?ov i Constanca. Triomfant a les provincies, fracassa a la capital, pero desencadena grans manifestacions. ^[1] El rei es veu obligat a acudir al general Antonescu que, encara que critic amb el monarca, es l'unic que pot assegurar-li el control de l'exercit, necessari per mantenir-se a poder. Antonescu li concedeix el seu suport alhora que exigeix la seva abdicacio. ^[1] El 6 de setembre de 1940 el rei cedeix i marxa a l'exili al costat de la seua amant en un tren carregat d'objectes de valor. ^[1] El seu fill Miquel I es nomenat successor.

Efimerament en el poder [ modifica ]

El 14 de setembre de 1940 un decret real instaura l'Estat Nacional Legionari (feixista), basat en els principis ultranacionalistes de Codreanu, amb Antonescu com conducator (cabdill) i Sima com a Comandant del Moviment Legionari i vicepresident de govern. ^[1] L'equilibri entre el conservador militarista Antonescu i els feixistes d'Avenc es precari. ^[3] Rapid Antonescu els retreu els "excessos" (atacs a jueus i opositors, robatoris, corrupcio, saquejos...). ^[1] La majoria dels ministeris clau queden en mans militars, a excepcio del d'interior. ^[3]

S'engega una politica nacionalista extrema de "romanitzacio", expropiant-se propietats de jueus i estrangers, sovint per interessos particulars. ^{[1] [1]} L'educacio es filtrada per la Legio, expulsant-se a estudiants hostils al regim i acoquinant-se als professors. ^[1] Els adversaris politics son perseguits. ^[1] Sima intenta fins i tot reformar l'exercit, introduint l'eleccio d'oficials i l'educacio politica (nacionalista), la qual cosa alarma a Antonescu. ^[1]

A la fi de novembre, legionaris assassinen a seixanta-quatre opositors politics presos a la preso de Jilava prop de Bucarest , als quals havien acusat de crims contra la Legio. ^[1] L'endema, intenten segrestar a destacats politics, assassinant a dos d'ells en l'intent (entre els quals s'explica el conservador Nicolae Iorga). Antonescu interve davant un astorat Sima per detenir els excessos dels legionaris. La crisi entre conservadors i radicals se salva nomes per la intervencio del representant alemany. ^[1] Davant les peticions d'alguns legionaris de posar fi a la violencia deslligada, el propi Sima s'havia mostrat impotent per fer-ho.[11]

Al gener s'intensifica la campanya de descredit d'Antonescu mantinguda pels legionaris. Aquest torna d'una visita a Hitler en la qual li manifesta la incapacitat de seguir governant al costat de la Guardia i dissol els comites de ≪romanitzacio≫, font de gran poder per als legionaris.[12] Dos dies mes tard, aprofitant l'assassinat d'un oficial alemany, destitueix al ministre d'Interior i al cap de la policia, legionari, substituint-los per militars de la seva confianca.[13] Els prefectes de policia son aviat reemplacats per persones afectes a Antonescu. ^{[1] [1] [1] [1]}

Les manifestacions de protesta per la destitucio del ministre d'Interior es converteixen en disturbis en enfrontar-se els manifestants amb les tropes. ^[1] S'estenen els combats i hi ha desenes de morts, molts d'ells jueus brutalment assassinats.[14] La Guardia aprofita els combats per lliurar-se al saqueig.[14] ^{[1] [1]}

Durant dos dies perdura la lluita, contant Sima amb el representant del servei secret alemany, que sera mes tard rellevat, mentre que oficialment els alemanys recolzen a Antonescu. ^[1] El 23 de gener de 1941 Antonescu venc i la resistencia de la Guardia s'esfondra. ^[1] El 15 de febrer de 1941 , l'Estat Legionari queda abolit. ^[1]

Govern titella i exili [ modifica ]

Horia Sima i altres dirigents van aconseguir sortir del pais gracies a la col·laboracio d'alguns representants alemanys a Romania.[15] A Alemanya, se'ls va internar ?en condicions relativament favorables? en diversos camps de concentracio.[15] Antonescu va rebutjar la seva proposta de reconciliacio realitzada des d'Alemanya a la fi de marc de 1941, la qual cosa va posar fi a la relacio entre tots dos.[16] Aixi i tot, els alemanys van mantenir als dirigents legionaris com a possible alternativa al general.[16]

Al comencament de 1943, les autoritats alemanyes, interessades a pressionar a Antonescu en les negociacions economiques bilaterals, van permetre la fugida de Sima a Italia.[16] Una vegada que Antonescu va reduir les seves exigencies als alemanys, la Gestapo va obtenir rapidament la devolucio de Sima i el va retornar al camp de concentracio d'on se li havia permes escapar.[16]

Despres del canvi de bandol de Romania el 23 d'agost de 1944, els nazis van instal·lar precipitadament a Sima ?alliberat com els seus companys dels camps de concentracio? com a cap d'un Govern en l'exili a Viena l'endema.[17] En realitat, donat el desig alemany de crear un Govern de coalicio i la dificultat de trobar aliats per a Sima, el Govern solament es va establir veritablement el 10 de desembre.[17] Malgrat les promeses dels legionaris d'organitzar uns seixanta o vuitanta mil guerrillers a Romania, aixo va resultar impossible.[17] El Govern Nacional Romanes mai va arribar a controlar territori romanes i es va limitar a fer crides a l'aixecament de la poblacio contra el rei.[17] Sima va ajudar a reclutar soldats romanesos entre els presoners de guerra que havien de tornar a les seves unitats a Romania i fomentar la revolta.[17] Un regiment legionari va combatre a mes contra els sovietics en Stettin al final de la guerra.[18] Davant l'avanc sovietic, Sima va abandonar Viena a l'abril de 1945 i va passar a Alt-Aussee.[17] Mes tard, va passar a la clandestinitat.[18] Desapareix amb documentacio falsa i empren una fugida de mes d'un any, travessant Europa fins a arribar a Espanya . ^[1]

Acabada la Segona Guerra Mundial, Horia Sima es va instal·lar a Espanya, on va ser un destacat suport estranger per al regim de Franco, que al seu torn va donar cobertura a les activitats i a nombrosos activistes ultranacionalistes i feixistes de l'Est d'Europa, que aixi van poder eludir les seves responsabilitats derivades de les seves accions en la Segona Guerra Mundial als seus respectius paisos. El 1949 va renegar del Govern vienes de 1944 i va tractar inutilment de ser admes en el Comite Nacional Romanes en l'exili.[17] El motiu de la disputa va ser l'elevada dotacio economica que Hitler hauria lliurat a Sima per tal de bastir un cos militar de reconquesta de Romania, que mai es va arribar a invertir i que aquest s'hauria quedat. Sima, malgrat tot, va continuar sent el lider reconegut per molts legionaris romanesos a l'exili, especialment a Espanya, pero tambe pels grups feixistes romanesos de l'interior contemporanis, fins avui mateix.

Mort [ modifica ]

Al febrer de 2016 Sapiens va publicar que Josep Bargallo i Montserrat Palau havien localitzat a Torredembarra el lloc de sepultura d'Horia Sima, on tambe hi ha la tomba de la seva esposa Elvira Sima (Florea de soltera) i on, amb un altre company legionari, hi mantenia una segona residencia. ^[4] Segons aquesta investigacio, el regim franquista va dotar a Sima d'una segona identitat, amb el nom de Radu Barbulescu Georgescu, que utilitzava en els seus viatges per Europa (sense el perill, doncs, de ser detingut a causa de la condemna de mort que tenia cursada a Romania) i per dur una vida discreta, familiar i professional, a Barcelona, mentre que, en les seves aparicions a Madrid, en actes d'exaltacio feixista i sovint al costat de Blas Pinar , mantenia el seu nom real. A l'editorial de Pinar (Fuerza Nueva) hi va publicar diversos llibres i va participar, fins mesos abans de la seva mort, en les trobades de grups feixistes espanyols i romanesos a Majadahonda al voltant del monument dedicat a Ion Mota i Vasile Marin, dos legionaris romanesos que hi van morir a comencaments de la Guerra Civil .

Sima, a comencaments de 1993, utilitzant la identitat de Radu Barbulescu, va anar a Alemanya, per tal de trobar-se amb altres representants del moviment legionari romanes. Va morir a la ciutat d'Untermeitingen, en el districte d' Augsburg ( Baviera ). Hi ha discrepancies sobre el motiu de la mort (algunes fonts apunten un exces d'anestesia en la seva visita a un dentista) i sobre la possibilitat que no fos natural, pero el cert es que el seu cadaver va ser traslladat rapidament i dos dies despres era enterrat a Torredembarra, mantenint la seva segona identitat, en el ninxol d'un altre romanes exiliat i prop de la tomba de la seva esposa. La investigacio publicada per Sapiens acaba amb la incertesa de la diversitat de llocs i dates de la mort i l'enterrament que s'havien publicat fins ara.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

• Bargallo, Josep i Palau, Montserrat (2016): "El nazi de Torredembarra" a Sapiens, num. 165. ISSN 1695-2014
• Haynes, Rebecca (2000). Romanian policy towards Germany , 1936-40 (en angles). Palgrave Macmillan. ISBN 9780312232603 .
• Nagy-Talavera, Nicholas M. (1970). The Green Shirts and the Others: A History of Fascism in Hungary and Romania (en angles). Hoover Institution publications. ISBN 9739432115 .
• Veiga, Francisco (1989). La mistica del ultranacionalismo. Historia de la Guardia de Hierro. Romania, 1919-1941 . Publicacions de la Universitat autonoma de Barcelona (Bellaterra). ISBN 9788474884975 .