La historiografia es l'estudi de l'evolucio de la concepcio que l' esser huma ha tingut de la historia i les seves diverses branques al llarg de la mateixa historia humana. Dins la historia, s'hi troba tota la realitat espaitemps que concebem avui en dia, i per tant del seu tronc sorgeix tota la resta de disciplines, inclosa la fisica . La historiografia fisica , en conclusio, es l'estudi de l'evolucio de la concepcio que l'esser huma ha tingut de la fisica general al llarg de la mateixa historia humana.

El model geocentric [ modifica ]

Els pitagorics [ modifica ]

Ja els grecs es van adonar que la Terra era esferica en observar que quan els vaixells s'allunyaven en l'horitzo, semblava que se submergissin a la mar a poc a poc fins que en desapareixia la punta del pal. Tambe l'ombra de la Terra sobre la Lluna denotava la corba que la primera projectava sobre la segona. Aquesta idea fisica va conformar la primera idea que es produia en aquest camp sorgida de la racionalitat cientifica , o sigui, que se cenyia a utilitzar nomes les observacions empiriques i la mateixa rao humana per a formular-se.

El model fisic resultant percebia els astres esferics i en moviment circular uniforme al voltant de la Terra, i el primer que el va formular per escrit va ser Pitagores , el qual el va anomenar model geocentric . Les seves teories aritmetiques i geometriques, que en realitat va heretar de les cultures mesopotamiques pero sense teoritzar, li van permetre completar el model geocentric ajudat per un grup de seguidors seus. El pitagorisme es una religio dual (cos/anima) segons la qual l'anima esta obligada a reencarnar-se en diferents cossos fins a assolir la purificacio mitjancant la propia cultura intel·lectual, proces que el duria a formar part de l'anima cosmica (natura). Aquesta anima cosmica estaria formada per esferes perfectes, i per tant calia estudiar les diferents esferes del cel i els seus moviments per assolir el grau purificador de la cultura.

Aquesta concepcio geocentrica va evolucionar des del mateix origen introduint certs canvis no definitoris en el model, com la solidesa del firmament, la geografia terrestre o la concepcio de les estrelles com a forats en l'ultima esfera universal. Tambe va heretar les observacions del cel que demostraven l'existencia de certs astres que no s'hi movien seguint la resta del firmament: el Sol , la Lluna i els planetes visibles a ull nu ( Mercuri , Venus , Mart , Jupiter i Saturn . Aixi en resultava un sistema geocentric d'esferes concentriques, on al voltant del centre terrestre giraven, per ordre, la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Saturn i Jupiter en una mateixa direccio i el firmament en direccio contraria. Tant els uns com els altres es movien de manera circular i uniforme, pero mentre la Terra estava formada pels quatre elements corruptibles i imperfectes (l'aigua, l'aire, el foc i la terra), els astres estaven formats per la materia incorruptible i perfecta, l' eter , una materia invisible.

Aquest sistema fallava en la retrogradacio que es pot observar en certs astres en el cel, moviment que contradiu el moviment circular i uniforme pressuposat: Mercuri i Venus mai es mouen de la vora del Sol, pero a velocitats diferents a la d'aquest astre i retrogradant quan els hi cal; Mart simplement retrograda pels volts de cada any i mig. Els grecs, i de fet fins a l'edat moderna, no van considerar que el model estigues equivocat, i es van capficar a pretendre'l corregir introduint-hi cada cop mes esferes, sense trobar-hi cap solucio definitiva.

El pitagoric Filolau va arribar a la conclusio que per a solucionar aquest model s'havia d'apartar la Terra del centre de l' univers i substituir-la per un gran foc que una suposada anti-Terra situada entremig del foc i la Terra ens impediria d'observar, pero no el va seguir ningu.

Entre finals del segle V aC i inicis del segle  iv  aC va fundar-se l' Academia de Plato , on hi dominaven les influencies pitagoriques en el camp fisic, pero desconfiant dels sentits i, amb aquests, de les observacions. Entre els seus seguidors, s'hi trobava Eudoxi , matematic i astronom que va elaborar el model de les esferes homocentriques en que un centre comu, la Terra, es envoltat per diferents esferes amb diferents eixos de moviment cada una (diari, anual i de retrogradacio). Va necessitar 44 esferes per a definir els moviments retrograds dels astres, i l'univers resultant va esdevenir complicadissim.

Aristotil [ modifica ]

Aristotil va heretar la idea d'Eudoxi i la va adaptar. Segons el filosof grec, l'univers, amb el centre a la Terra, es dividiria en el mon sublunar , entre la Terra i l'esfera de la Lluna, i el mon celeste , mes enlla de la Lluna. En el mon celeste hi hauria l'eter, l'element perfecte i invisible, mentre al mon sublunar hi hauria els diferents elements naturals imperfectes. Es en aquest mon on Aristotil situa els diferents tipus de canvi que va concebre ( alteracio , canvi local , generacio i corrupcio , augment i disminucio ), entre els quals el canvi local (en l'espai) depen de l'element que es tracti. Aixi, mentre la terra i l'aigua en estat natural tendirien cap al centre de la Terra, el foc i l'aire tendirien cap a fora de la Terra fins al limit del mon sublunar. Els cometes, doncs, serien simples ignicions d'aire quan entra en contacte amb l'esfera lunar. En canvi, el mon celeste format d'eter funcionaria de forma perfecta, on el primer motor immobil nomes permetria el moviment circular uniforme. Per explicar les retrogradacions va seguir la idea d'Eudoxi, pero afegint-hi mes esferes (fins a 56).

Els alexandrins [ modifica ]

Durant l' hel·lenisme , a Egipte es va erigir el govern del general grec Ptolemeu amb capital, tant politica com cultural, a Alexandria . El govern va pagar-li un museu on els millors intel·lectuals poguessin pensar lliurement sense haver-se de preocupar de les residencies, amb dormitoris, menjadors, academia i biblioteques. Va ser alla on van sorgir les ciencies especifiques que no es tornarien a desenvolupar fins al segle  xvii , com la linguistica, la historia, la geografia o les matematiques, i a la seva biblioteca es va reunir la major quantitat de llibres gracies a emissaris del govern o al resultat dels treballs dels seus mateixos intel·lectuals.

En el camp de l'astronomia, hi van sorgir grans ments com Eratostenes , que va calcular la longitud de l'esfera terrestre; Hiparc , que va elaborar un mapa del cel acompanyat d'un cataleg que contenia la posicio d'un miler d'estrelles i les classificava segons la seva lluminositat; o Aristarc de Samos , del qual s'ha perdut gairebe tot pero se'n sap que va determinar que el Sol es pla mes gran que la Lluna i la Terra i, per tant, que potser el Sol seria el centre de l'univers en la incongruencia que un astre tan gran gires al voltant d'un de molt mes petit. Tot i aixo, sobre Aristarc de Samos no se'n sap si creia en les esferes celestes i en l'eter; eren coses que en l'epoca se sobreentenien i no seria fins molt mes tard que es plantejaria.

Claudi Ptolemeu (segle II dC) va ser l'ultim teoritzador del model geocentric, destacant com a matematic i geograf, i la seva aportacio va consistir en la concepcio de dos moviments astrals circulars i uniformes nous. Per solucionar els seus canvis de lluminositat , va concloure que eren deguts a la influencia solar, i per a fer-ho lligar amb la retrogradacio va veure's obligat a apartar una mica la Terra del centre. Tot i aixo, la retrogradacio era massa aguda a Mart i va afegir noves esferes girant sobre les esferes ja establertes ( deferents i epicicles ) que, sumant-se, implicarien moviments irregulars a simple vista. Aquesta teoria, la contrastava en nombres exactes, pero servia d'explicacio agafada amb agulles que ja servia a la gent de l'epoca, que nomes buscava coses millors als models anteriors. En el cas de Mercuri i Venus, va atorgar-los la distincio que seguien la trajectoria del Sol pero sense fer-li la volta, simplement situant-los al davant de la trajectoria solar amb trajectories propies al voltant de la Terra.

Edat mitjana [ modifica ]

Aquest model no es va poder continuar desenvolupant per la decadencia del museu alexandri amb l'aparicio del cristianisme i la seva critica a la ciencia. Hipacia d'Alexandria (segle VI dC), filla del bibliotecari d'Alexandria, era una dona bella i intel·ligent que irritava els cristians, fins que un dia els seguidors del bisbe Ciril la van matar torturant-la arrancant-li la pell a tires.

Quan els musulmans van conquerir Egipte van destruir la biblioteca sota les ordres del califa i el general que va conquerir la ciutat, per evitar critiques a l' Alcora . Mes endavant, altres musulmans es van dedicar a conservar totes les restes que en van trobar, com les obres del mateix Ptolemeu, del qual van adoptar les idees astronomiques. A mes a mes, van millorar l'instrumentari de mesures astronomiques inventant l' astrolabi o el sextant , pero no en van editar grans obres. Ja en el Renaixement , els europeus van recuperar les idees de Ptolemeu sota certs retocs cristians ( infern , paradis , primer motor divi) i la inclusio del nou mon .