Pavello del Histadrut de 1934.
La
Histadrut
(en
hebreu
: ???????) (en
catala
: Federacio General de Treballadors de la
Terra d'Israel
) es l'organitzacio de
sindicats
d'Israel. Fundada en
desembre
de
1920
durant el
Mandat Britanic de Palestina
, es va convertir en una de les mes poderoses institucions de la major part de l'
Estat d'Israel
.
La Histadrut va ser fundada en
desembre
de
1920
a
Haifa
per defensar els interessos dels treballadors
jueus
. Fins a
1920
, les organitzacions
Ajdut HaAvoda
i
Hapoel Hatzair
no havien estat capaces de crear una organitzacio unificada de treballadors.
En
1920
, durant la
Tercera Aliyya
els immigrants van fundar
Gdud HaAvoda
i van exigir una organitzacio unificada per a tots els treballadors, un fet que va portar a la creacio de la Histadrut.
Els seus membres van passar de 4.400 en
1920
a 8.394 membres en
1922
. En
1927
, la Histadrut tenia uns 25.000 membres, que representaven el 75% de la
ma d'obra
jueva en el
Mandat Britanic de Palestina
.
La Histadrut va esdevenir una de les institucions mes poderoses d'
Israel
, la Histadrut fou un dels pilars del
moviment obrer
i del sionisme a
Palestina
, a mes de ser un
sindicat
, la creacio del nou estat va fer
propietaria
a la Histadrut d'un nombre d'empreses i de fabriques.
La Histadrut va esdevenir el major ocupador al pais. El nombre de membres en
1983
va ser 1.600.000 inclosos els familiars, que representaven mes d'un terc de la poblacio total d'Israel, i al voltant del 85 per cent de tots els assalariats. Prop de 170.000 membres del Histadrut eren ciutadans
arabs
(que van ser admesos com a membres a partir de
1959
). En
1989
, la Histadrut era l'ocupador d'aproximadament 280.000 treballadors.
Amb la creixent
liberalitzacio
, i la
desregulacio
de l'
economia israeliana
des de la
decada de 1980
, el paper i la grandaria de la Histadrut ha minvat, encara que segueix sent una forca poderosa en la
societat
israeliana i l'
economia
de la
nacio
.
Hevrat HaOvdim
[
modifica
]
A traves del seu brac economic,
Hevrat HaOvdim
("La societat de treballadors"), la Histadrut te la propietat i el control d'una serie d'
empreses
, inclosos els mes grans conglomerats industrials del pais, aixi com el banc mes gran del pais, el
Banc Hapoalim
. La Histadrut tambe disposa d'una amplia atencio en el sistema de salut conegut com a
Kupat Holim Clalit
.
membres del Histadrut
[1]
| Any
|
membres
|
percentatge de forca laboral jueva
|
| 1920
|
4,415
|
...
|
| 1923
|
8,394
|
45
|
| 1927
|
22,538
|
68
|
| 1933
|
35,389
|
75
|
| 1939
|
100,000
|
75
|
| 1947
|
176,000
|
...
|
L'objectiu inicial de la Histadrut va ser assumir la responsabilitat de totes les esferes de l'activitat del moviment obrer: la
defensa
, el
comerc
, els
sindicats
de l'educacio, l'habitatge, la
construccio
, la
salut
, la
banca
,
cooperatives
, empreses i fins i tot el benestar. Ja despres d'uns mesos la Histadrut es va convertir en el major ocupador en el Yishuv. La Histadrut ha aconseguit millorar els drets dels treballadors com per exemple el dret de vaga que va ser reconegut, els ocupadors havien de motivar als acomiadaments i els treballadors tenen un lloc al com recorrer per fer reclams.
En el primer any de la seva existencia, la Histadrut va mancar d'un lideratge central, i moltes iniciatives van ser preses en el nivell local. Aixo va canviar despres que
David Ben-Gurion
va ser nomenat en la Secretaria General. Ben-Gurion, volia transformar la Histadrut en un instrument nacional per a la realitzacio del
sionisme
. Segons Zeev Sternhell, Ben-Gurion es compromet amb aquest objectiu:
[...] El nostre problema central es la immigracio ... i no l'adaptacio de les nostres vides a tal doctrina. [...] Com podem executar el nostre moviment sionista, de tal manera que [...] seran capacos de dur a terme la conquesta de la terra pel treballador jueu, i que es troben els recursos per organitzar la immigracio massiva i la liquidacio dels treballadors a traves de les seves propies capacitats? La creacio d'un nou moviment sionista, un moviment sionista dels treballadors, es el primer requisit per al compliment del sionisme. [...] [com] un nou moviment sionista que esta enterament a la nostra disposicio, no hi ha futur ni esperanca per a les nostres activitats
Ben-Gurion va transformar la Histadrut en pocs mesos. Va establir una ben definida jerarquia i va reduir les competencies dels consells de treballadors locals. Tambe va centralitzar el cobrament de les quotes d'afiliacio, la majoria de les quals eren utilitzades anteriorment per les seccions locals.
L'absorcio de la
immigracio
va ser vista com una tasca molt important de la Histadrut. Proporcionar als immigrants un treball era un factor important per a la solidesa financera de les seves operacions. Els liders sindicals van veure el fracas d'absorbir als immigrants com una fallida moral que era molt pitjor que la fallida financera. En 1924, l'Oficina d'Obres Publiques de la Histadrut es va esfondrar i va anar a la fallida, i en
1927
el mateix va ocorrer amb la seva successora. En tots dos casos, l'Executiu Sionista els va rescatar i va reconeixer que el deficit d'aquestes eren en la categoria de "despeses per a l'absorcio de la immigracio". L'Executiu Sionista, compartint l'objectiu d'estimular la immigracio amb la Histadrut, que havia de fer aixo perque al costat de la Histadrut no hi havia cap una altra organitzacio en
Palestina
amb la capacitat d'absorbir immigrants.
En 1930 la Histadrut s'havia convertit en l'organitzacio central del Yishuv. Es va fer el que l'Executiu Sionista volia, pero el que no va poder fer: absorbir als immigrants i l'organitzacio de liquidacio, la defensa de l'agricultura i l'expansio cap a noves arees de produccio. Segons Tzahor la Histadrut s'havia convertit en "l'organ executiu del moviment sionista -, pero un brac actuant pel seu compte".
Segons Tzahor, mentre que la Histadrut es va centrar en l'accio constructiva, els seus caps no "van abandonar els principis fonamentals ideologics". No obstant aixo, segons Zeev Sternhell en el seu llibre
Els mites fundadors d'Israel
, els dirigents obrers ja havien abandonat els principis
socialistes
en
1920
i nomes els utilitzen com a "mites de la mobilitzacio."
El president de la Histadrut es avui
Ofer Eini
. En
2010
, Eini va nomenar un vicepresident, Adv.
Daniel Avi Nissenkorn
, des de fora de les files de l'organitzacio. Aquesta es la primera vegada en la historia de la Histadrut que la Divisio de Comerc de la Unio ha estat dirigida per algu designat amb caracter professional, en lloc d'augment a traves de les files dels comites de treballadors o triats pels membres de la Histadrut.