El
camallarga
,
camallonga
,
cames llargues
,
avisador
,
xerraire
,
cames de jonc
,
(
cegall de
)
mosson Guillem
o
cagatero
[1]
(
cadell
al girones) (
Himantopus himantopus
),
[a]
es un
ocell
que sembla una
cigonya
en miniatura. Esvelt i d'aspecte fragil, es nombros per totes les zones humides dels
Paisos Catalans
en la
subespecie
himantopus
.
Fa 37 cm de llargaria.
Te
ales
negres,
bec
negre i
potes
vermelles o de color rosat, exageradament llargues.
[3]
El
coll
es llarg.
El coll i el cap son blancs amb mes o menys dibuix negre, i tot i que els mascles tendeixen la tenir-los mes negres i la femella mes blancs, aquest tret es massa variable per permetre identificar els sexes amb seguretat.
[3]
En vol se'l distingeix per les ales punxegudes, negres tant per sobre com per sota, el coll estirat i les potes que sobresurten molt pel darrere.
[3]
Es nodreix amb
cucs
,
mol·luscs
i
insectes
. Les cames llargues li permeten alimentar-se en aigues mes fondes que altres
limicoles
.
[3]
Vola amb el
coll
i les
potes
(que, com el seu nom indica, son d'una llargada desacostumada) estirats.
Els progenitors avisen de la presencia d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, rao per la qual al
delta de l'Ebre
i a zones de les
Balears
els anomenen
avisadors
.
[4]
Als
Paisos Catalans
es
estival
nidificant regular (arriba durant els mesos de
marc
-
abril
i emigra a partir del mes d'
agost
fins a l'
octubre
) i n'hi ha uns pocs que hivernen, especialment al sud del
Pais Valencia
i a les Balears.
[5]
Nia en llocs diferents: al
delta de l'Ebre
, al
delta del Llobregat
, a l'
Emporda
i al
Segria
. Ho fa en colonies, junt amb altres
ocells
.
La nidificacio te lloc a partir de
maig
i acaba pel
juliol
.
Entreteixeix un
niu
amb
herbes
i el situa a l'aigua, dolca o salada, de les basses poc fondes, o be al
sol
. A l'
abril
-
maig
fa la posta de 3-4
ous
, verdosos i clapejats de terros i negre, que ambdos pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perque els pollets volin.
[6]
No hi ha consens en la sistematica d'aquests ocells. Alguns autors consideren que son en realitat quatre especies diferents
[7]
mentre altres els redueixen a una unica especie amb cinc subespecies:
[8]
- ↑
A la
Llista Patro dels ocells de Catalunya
[2]
rep el nom "oficial" de
Cames llargues
.
- ↑
≪
GLOSSARI
≫ (en espanyol europeu). [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑
Comite Avifaunistic de Catalunya, ICO.
Llista Patro dels ocells de Catalunya
. 4.1. Institut Catala d'Ornitologia, agost 2015 [Consulta: 2 maig 2017].
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
Svensson
, Lars.
Guia d'ocells : Europa i regio mediterrania
. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010.
ISBN 978-84-282-1534-3
.
- ↑
Llorente, Gustavo:
Els vertebrats de les zones humides dels Paisos Catalans
. Editorial Portic, S.A. Col·leccio Coneixer La Natura, num. 6, planes 106-107.
Desembre
del
1988
,
Barcelona
.
ISBN 84-7306-354-6
- ↑
Estrada
, Joan;
Jutglar
, Francesc;
Llobet
, Toni.
Ocells de Catalunya, Pais Valencia i Balears
. Bellaterra: Lynx Edicions, 2010, p. 98.
ISBN 978-84-06553-54-5
[Consulta: 2 maig 2017].
- ↑
Lalueza i Fox, Jordi:
El llibre dels ocells de Catalunya
.
Editorial De Vecchi
- Edicions Cap Roig.
Barcelona
,
1987
, pagina 47.
ISBN 84-315-0434-X
- ↑
F. Gill i D Donsker (Eds). 2018. IOC World Bird List (v8.1). doi : 10.14344/IOC.ML.8.1.
- ↑
R.J. Pierce i A. Bonan. (2018). Avocets, Stilts (Recurvirostridae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, DA. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
Enllacos externs
[
modifica
]
Bases de dades taxonomiques
| |
---|