Henry Thomas Buckle
(
Lewisham
,
24 de novembre
de
1821
-
Damasc
,
29 de maig
de
1862
)
[1]
fou un
historiador
angles
, autor d'una inacabada
History of Civilization
, i un destacat jugador d'
escacs
.
[2]
De vegades se l'anomena "el pare de la historia cientifica".
[3]
Trajectoria com a historiador
[
modifica
]
Fill d'un ric comerciant i armador de
Londres
, la seva delicada salut li impedi d'obtenir una educacio formal, ja que amb prou feines va poder anar a l'escola i ni tan sols va anar a la universitat. No obstant aixo, va rebre un alt grau d'educacio privada, i el seu amor per la lectura quan era nen li va facilitar la seva educacio. Va ser inicialment reconegut com a
escaquista
, abans de fer els vint anys, com un dels millors del mon. Va aconseguir vencer
Lionel Kieseritzky
i
Johann Lowenthal
.
[4]
Despres de la mort del seu pare el gener de 1840, va heretar una gran fortuna i una gran biblioteca, i va viatjar amb la seva mare pel continent (1840-1844). En aquells dies decidi "dirigir tota la seva lectura i dedicar totes les seves energies a la preparacio d'un gran treball historic". Durant els seguents disset anys, es creu que passava deu hores al dia dedicat a la seva creacio.
Al principi es va proposar d'elaborar una historia de l'
edat mitjana
, pero el 1851 es va decidir a escriure una historia de la civilitzacio, la qual titularia
Historia de la Civilitzacio a Anglaterra
,
angles
:
'
History of Civilization in England'
. Els seguents sis anys els va dedicar a l'elaboracio i revisio del primer volum, publicat el juny de 1857.
[5]
Aquesta obra el va convertir en una
celebritat
literaria i social. El 19 de marc de 1858 va intervenir en una conferencia publica a la
Royal Institution
(l'unica que va oferir) sobre la influencia de les dones en el progres del coneixement,,
[6]
que va ser publicat a la revista
Fraser's Magazine
i reimpres en el primer volum de la seva obra
Miscellaneous and Posthumous Works
.
L'1 d'abril de 1859 mor la seva mare. Aixo li causa tal impressio que escriu un examen de l'assaig
Sobre la llibertat
, de
John Stuart Mill
, amb un argument a favor de la immortalitat, basat en l'anhel de recuperar la comunio amb l'estimada morta, en la impossibilitat de seguir dempeus i de viure, si creia que la separacio era definitiva. La revisio va apareixer a Fraser's Magazine, i es troba tambe a
Miscellaneous and Posthumous Works
(1872).
El segon volum de la
Historia de la Civilitzacio a Anglaterra
va ser publicat al maig de 1861. Poc despres, va sortir d'
Anglaterra
per viatjar pel be de la seva salut. Va passar l'hivern de 1861-1862 a
Egipte
, d'on va passar a traves dels deserts del
Sinai
i d'
Edom
, a
Siria
, fins a arribar a
Jerusalem
el 19 d'abril de 1862. Despres d'onze dies va partir cap a
Europa
a traves de
Beirut
, pero a
Natzaret
va contreure
febre tifoide
, i mes tard va morir a
Damasc
, on fou sebollit. A la seva tomba, gravat al marbre de la lapida, s'hi pot llegir un antic poema arab: "La paraula escrita roman molt despres de l'escriptor: l'escriptor descansa sota la terra, pero les seves obres subsisteixen".
[7]
Historia de la Civilitzacio a Anglaterra
[
modifica
]
La principal obra de Buckle fou la seva
Historia de la Civilitzacio a Anglaterra
. Es tracta d'una introduccio gegantina, sense acabar, que buscava exposar els principis generals del metode de l'autor i les lleis generals que regeixen el curs del progres huma, i en segon lloc, exemplificar els principis i les lleis a traves de les histories de algunes nacions caracteritzades per trets prominents i peculiars:
Espanya
i
Escocia
,
Estats Units
i
Alemanya
. El treball, un cop conclos, havia de constar de 14 volums, les idees principals dels quals son:
- Que, en part a causa de la falta de capacitat en els historiadors, i en part a la complexitat dels fenomens socials, poc fins ara s'ha fet sobre el descobriment dels principis que regeixen el caracter i el desti de les nacions, o, en altres paraules, cap a l'establiment d'una ciencia de la historia.
- Que si be el dogma teologic de la predestinacio es una hipotesi esteril mes enlla de la capacitat de coneixement, i el dogma metafisic del lliure albir es basa en una creenca erronia en la infal·libilitat de la consciencia, es demostra per la ciencia i, especialment, per les estadistiques, que les accions humanes es regeixen per lleis tan fixes i regulars com les que governen el mon fisic;
- Que el clima, el sol, els aliments i els aspectes de la naturalesa son les principals causes del progres intel·lectual: els primers tres indirectament, a traves de la determinacio de l'acumulacio i distribucio de la riquesa, i l'ultim influint directament en l'acumulacio i distribucio del pensament, essent la imaginacio estimulada i la comprensio sotmesa quan els fenomens del mon exterior son sublims i terribles, la comprensio es veu envalentida i la imaginacio es redueix quan son petits i febles;
- Que la gran divisio entre la civilitzacio europea i la no europea es converteix en el fet que, a Europa, l'home es mes fort que la naturalesa i que, a d'altres llocs, la natura es mes forta que l'home. Com a consequencia, nomes a Europa l'home ha sotmes la natura al seu servei;
- Que l'avanc de la civilitzacio europea es caracteritza per una influencia continuament decreixent de les lleis fisiques i una influencia continuament creixent de les lleis mentals;
- Que les lleis mentals que regulen el progres de la societat no poden ser descobertes pel metode metafisic, es a dir, per l'estudi introspectiu de la ment individual, sino nomes per un estudi tan complet de fets que ens permeti d'eliminar els destorbs, es a dir, el metode de mitjanes;
- Que el progres huma ha estat degut, no a les agencies morals, que son estacionaries i que s'equilibren entre si de manera que la seva influencia no te sentit durant un llarg periode, sino a l'activitat intel·lectual, que ha anat variant i avancant constantment: "Les accions dels individus es veuen molt afectades pels seus sentiments i passions morals, pero tot i ser antagoniques a les passions i sentiments d'altres individus, es veuen equilibrades per ells, de manera que el seu efecte, en la gran mitjana dels afers humans, no es veu, i les accions totals de la humanitat, considerades en el seu conjunt, queden regulades pel coneixement total que posseeix la humanitat";
- Que els esforcos individuals son insignificants en la gran massa dels assumptes humans, i que els grans homes, tot i que existeixen, i que "actualment" es consideren com a forces inquietants, son simplement les criatures de l'edat a la qual pertanyen;
- Que la religio, la literatura i el govern siguin, en el millor dels casos, els productes i no les causes de la civilitzacio;
- Que el progres de la civilitzacio varia directament com a "escepticisme", la disposicio a dubtar i investigar, i inversament com a "credulitat" o "esperit protector", una disposicio per mantenir, sense examen, creences i practiques establertes.
Buckle es recordat pel seu tractament de la
historia
com una ciencia exacta, de manera que moltes de les seves idees han passat a l'accio literaria comuna, i han estat mes utilitzades precisament pels escriptors posteriors sobre la
sociologia
i la historia, a causa de les seves curoses analisis cientifiques. No obstant aixo, la seva obra no esta lliure de les opinions esbiaixades i generalitzacions basades en dades insuficients.
Hi ha una obra,
La biblioteca il·lustrativa del progres social
, sobre flagel·lacions, que l'editor
John Camden Hotten
diu haver trobat entre les obres elaborades per Buckle, pero que
Henry Spencer Ashbee
va desmentir.
[8]
[9]
Trajectoria com a escaquista
[
modifica
]
A mes dels seus triomfs sobre
Lionel Kieseritzky
i
Johann Lowenthal
, cal esmentar tambe la seva victoria el 1851 contra
Adolf Anderssen
, i el triomf en el torneig celebrat al
Simpson's-in-the-Strand
, a Londres, el 1849. A mes, el 1847 va guanyar
Henry Bird
a Londres (12½ - 3½).
Es creu que
Howard Staunton
, amic seu, va ser qui li va ensenyar a jugar a escacs
Partides seleccionades
[
modifica
]
Buckle - Andersen
| a
| b
| c
| d
| e
| f
| g
| h
| |
| 8
| | 8
|
| 7
| 7
|
| 6
| 6
|
| 5
| 5
|
| 4
| 4
|
| 3
| 3
|
| 2
| 2
|
| 1
| 1
|
| a
| b
| c
| d
| e
| f
| g
| h
| |
Posicio despres de 12 ... Nf4?!
- Henry Thomas Buckle - Adolf Anderssen. Londres, 1851
[10]
1.e4 e5 2.Nf3 Nc6 3.Bc4 Bc5 4.c3 Nf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Bb4+ 7.Bd2 Bxd2+ 8.Nbxd2 d5 9.exd5 Nxd5 10.Qb3 Nce7 11.0-0 0-0 12.Rfe1 Nf4?! 13.Re4 Neg6 14.Rae1 Qf6 15.Ne5 Qg5? 16.Bxf7+ Kh8 17.Nxg6+ hxg6 18.Qg3 Qxg3 19.hxg3 Rxf7 20.Rxf4 Rxf4 21.Re8+ Kh7 22.gxf4 1-0
Lowental - Buckle -
| a
| b
| c
| d
| e
| f
| g
| h
| |
| 8
| | 8
|
| 7
| 7
|
| 6
| 6
|
| 5
| 5
|
| 4
| 4
|
| 3
| 3
|
| 2
| 2
|
| 1
| 1
|
| a
| b
| c
| d
| e
| f
| g
| h
| |
Posicio despres de 12 ... Bd5
- Johann Jakob Lowental - Henry Thomas Buckle. Londres, 1851
[11]
1.d4 e6 2.c4 Bb4+ 3.Nc3 Bxc3+ 4.bxc3 f5 5.e3 Nc6 6.Nf3 Nf6 7.Bd3 b6 8.0-0 Bb7 9.h3 0-0 10.Ba3 Ne7 11.Rb1 Re8 12.c5 Ng6 13.Qe2 Ne4 14.Bxe4 xe4 15.Rb3 Qf6 16.Nd2 Bd5 17.c4 Bb7 18.Bb2 Qg5 19.f4 Qe7 20.Qf2 Bc6 21.Ba3 d6 22.cxd6 cxd6 23.Nf3 Qc7 24.Rc1 Qd7 25.Rbc3 Rac8 26.Nd2 Bb7 27.Nf3 Rc7 28.Nd2 Rec8 29.Bb2 Ne7 30.Kh2 b5 31.cxb5 Rxc3 32.Bxc3 Nd5 33.Bb2 Rxc1 34.Bxc1 Qxb5 35.Nf3 Nc3 36.Ng5 Qd5 37.a3 h6 38.Nf3 a5 39.Qc2 Ne4 40.h4 Bc6 41.Bd2 a4 42.Bb4 Nf6 43.Bd2 Qb5 44.Bc1 Bxf3 45.gxf3 Qf1 46.d5 Qxf3 47.dxe6 Ne4 48.Qg2 Qh5 49.Kh3 g5 50.fxg5 hxg5 51.Kh2 g4 52.Qc2 Qxh4+ 53.Kg2 Qg3+ 54.Kf1 Qf3+ 55.Ke1 Qh1+ 56.Ke2 Qg2+ 57.Kd3 Qxc2+ 58.Kxc2 g3 0-1
- Cada vegada que un home te molt a prop el seu sentit comu, pot estar bastant segur que te molt poc sentit, ja sigui comu o poc comu.
- Senyor, la lentitud del geni es dificil de suportar, pero la lentitud de la mediocritat es insofrible.
- Primer dubtar, despres preguntar i llavors descobrir. Aquest ha estat el proces amb tots els nostres grans pensadors.
- La societat prepara el delicte; el delinquent el comet.
- El que mes sap menys creu.
- Els qui no senten la foscor mai no buscaran la llum
- Qualsevol gran reforma no ha estat fer alguna cosa nova, sino posar fi a alguna cosa vella
- Qualsevol gran reforma no ha estat fer alguna cosa nova, sino acabar amb alguna cosa vella
- History of Civilization in England
, 2 vol.,J. W. Parker & Son: Londres 1857?1861
- The Miscellaneous and Posthumous Works of Henry Thomas Buckle
, Hg. Helen Taylor, 3 vol., Londres 1872
- Essays by Henry Thomas Buckle, Author of "A History of Civilization in England": With a Biographical Sketch of the Author
(F. A. Brockhaus, 1867)
- A Letter to a Gentleman respecting Pooley's Case
(J. W. Parker & Son, 1859).
Bibliografia
[
modifica
]
Aquest article incorpora text d'una publicacio que es troba en
domini public
:
Chisholm
, Hugh.
Encyclopædia Britannica (edicio de 1911)
(en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- (angles)
Vegeu la seva
Vida
per
A. H. Huth
(1880).
- (angles)
Vegeu Ian Hesketh,
The Science of History in Victorian Britain
Arxivat
2011-08-18 a
Wayback Machine
., esp. capitol 1 sobre "The Enlarging Horizon: Henry Thomas Buckle's Science of History".
- Smith
, George H. ≪Buckle, Henry Thomas (1821?1862)≫. A: Ronald Hamowy.
The Encyclopedia of Libertarianism
(en angles). Thousand Oaks, CA:
SAGE
;
Cato Institute
, p. 41?42.
DOI
10.4135/9781412965811.n28
.
ISBN 978-1-4129-6580-4
.
OCLC
750831024
.
LCCN
2008009151
.
- (angles)
Buckle, Henry Thomas
a
A Short Biographical Dictionary of English Literature
Viquitexts
, 1910
- ↑
www.encyclopedia.com
- ↑
"Mr. Henry Thomas Buckle"
,
The Chess Player's Magazine
, Vol. II, 1864, pags. 33?45.
- ↑
T.L. Winslow,
T.L. Winslow's 1850s Historyscope 1850?1859 C.E.
- ↑
Henry Thomas Buckle a Chessgames
- ↑
Chisholm, Hugh
, ed. (1911)
Henry Thomas Buckle
a
Encyclopædia Britannica
(11a ed.). Cambridge University Press
- ↑
Text integre de la conferencia
- ↑
(rus)
Buckle, Henry-Thomas
//
Diccionari Enciclopedic Brockhaus i Efron
: en 86 volums (82 volums i 4 extres). - Sant Petersburg, 1890-1907
- ↑
Index Librorum Prohibitorum
, notes biografiques, editat a Londres, 1877. Pisanus Fraxi, pag 241
- ↑
Iwan Bloch. Sexual Life in England, Past and Present, 1938, traduit per William H. Forstern
- ↑
Buckle - Anderssen, Londres, 1851
- ↑
Lowental - Buckle, Londres, 1851
- ↑
azquotes.com
Enllacos externs
[
modifica
]