Henri Vieuxtemps

Biografia
Naixement	Henri Francois Joseph Vieuxtemps 17 febrer 1820 Verviers (Belgica)
Mort	6 juny 1881 (61 anys) Alger (Algeria)
Dades personals
Nacionalitat	Belga
Formacio	Universitat de Musica i Art Dramatic de Viena
Activitat
Ocupacio	Compositor, violinista Concert per a violi num. 1 , Op. 10 Concert per a violi num. 5 , Op. 37 1828 Toca per primera vegada a Paris 1833 Gires per Alemanya i Austria 1834 Coneix a Paganini a Londres 1846 Treballar per al tsar de Russia 1871 Professor al Conservatori reial de Brussel·les
Ocupador	Conservatori reial de Brussel·les
Genere	Musica classica
Moviment	Romanticisme musical
Professors	Simon Sechter i Anton Reicha
Alumnes	Enrique Fernandez Arbos
Instrument	Violi
Familia
Conjuge	Josephine Eder (en) (1845–)
Parents	Paul Landowski ( fill de la filla )

Henri Francois Joseph Vieuxtemps ( Verviers , 17 de febrer de 1820 - Alger , 6 de juny de 1881) va ser un violinista i compositor belga . Va ser el fundador, juntament amb el seu deixeble Eugene Ysaye , de la prestigiosa escola franco-belga de violi. ^[1]

Un infant prodigi [ modifica ]

Educat en un ambient familiar impregnat de musica, el seu pare -violinista aficionat i bon luthier - li va donar les seves primeres classes i posteriorment les va continuar amb el seu company Lecloux-Dejonc (des del 1798 fins al 1850), qui va veure en ell grans qualitats. Amb nomes sis anys, el 1826 va iniciar la seva carrera concertistica amb el Concert per a violi num. 5 de Pierre Rode i amb el Doble Concert per a viol i de Rodolphe Kreutzer que va interpretar de manera conjunta amb el seu professor. Va donar tambe mes concerts durant aquell any a diversos municipis veins.

L'any 1827 va donar el seu primer concert a Brussel·les, on va ser escoltat per Charles de Beriot , qui va accedir a admetre'l a les seves classes al Conservatori de Paris on es va traslladar l'any 1828. Va haver de tornar un any mes tard a causa de la Revolucio del Juliol a Paris i del casament de Charles de Beriot amb Maria Malibran , una mezzosoprano que cantava al Teatre Royale Monnaie. De retorn a Brussel·les, Vieuxtemps va continuar desenvolupant la seva tecnica amb el violi pel seu compte, aprofundint en la seva musicalitat tocant tambe amb la mezzosoprano Pauline Viardot , la germana de Maria Malibran . ^[2]

Mes endavant va poder tornar a Paris i va romandre a la capital del Sena fins a l'any 1833, combinant els seus estudis amb una important activitat concertistica per Franca , Belgica , Alemanya , Italia (on coneix Niccolo Paganini ) i Estats Units . L'any 1833 va realitzar una gira a Alemanya que el va ajudar a establir amistat amb Louis Spohr i amb Robert Schumann , que el va comparar amb Niccolo Paganini . Son els temps en que la seva joventut i el seu virtuosisme al violi li van crear una fama molt important. Amb nomes tretze anys, el 1833, es va instal·lar a Viena i va estudiar composicio amb Simon Sechter . La recepcio a la cort imperial va ser molt bona i va fer grans amistats malgrat la seva curta edat: entre els seus majors admiradors es va trobar Felix Mendelssohn , de qui va esdevenir un dels interprets preferits per al seu Concert per a Violi i Orquestra Op.64 . Durant la decada seguent, va visitar diverses ciutats europees, impressionant amb el seu virtuosisme no nomes al public, sino tambe a musics famosos com Hector Berlioz i Paganini, a qui va trobar en el seu debut a Londres l'any 1834. ^[3]

Primeres obres [ modifica ]

L'any 1835, va decidir tornar a Paris i concloure-hi els seus estudis de composicio amb Anton Reicha . La seva primera composicio va arribar l'any 1836: el Concert per a violi num. 2 en fa sostingut menor Op. 19. Entre 1837 i 1839 va realitzar llargues gires per Russia , on es va guanyar una gran reputacio. Al segon viatge va escriure el seu Concert per a violi num. 1 en mi major Op. 10, estrenat a Paris l'any 1841 amb l'aplaudiment de Wagner i Berlioz . Durant aquests anys va dur a terme grans composicions i concerts per tota Europa.

El 1843 i el 1844 realitza grans gires de concerts per Estats Units juntament amb el pianista Sigismund Thalberg . Despres de fer el 1943 concerts a Boston, Nova York i altres ciutats del nord, va marxar a principis de gener de 1844 al sud. A Nova Orleans va fer el seu debut el 17 de gener de 1844 i dos mesos mes tard - despres dels concerts que va donar a Veracruz i altres ciutats de Mexic i l'Havana (febrer i marc de 1844) - el 29 de marc de 1844 va fer el concert de comiat del sud. Despres va anar a Mississipi i Ohio riu amunt cap al nord i no va donar mes concerts. Al juny de 1844, va tornar a Europa. ^[4]

Tot just despres d'aquesta gira es va casar amb la pianista vienesa Josephine Eder a Frankfurt am Main . Aquell mateix any va realitzar una altra gira per Alemanya , on va compondre una nova obra, el Concert per a violi num. 3 en la major Op. 25, molt influit pel seu estimat Ludwig van Beethoven. Dos anys mes tard va marxar a Russia on va residir entre 1846 i 1852, i on va ser molt admirat. Alla es va establir com a music del tsar Nicholas I i com a violi solista del Teatre Imperial de Sant Petersburg . Henri Vieuxtemps va fundar l'escola de violi del Conservatori de Sant Petersburg i va estar treballant alla guiant la formacio de "l'escola Russa" dels violinistes d'aquells temps, sent un dels seus alumnes Nikolai Borisivich Yussupov . ^[5] Alla va compondre quatre concerts per a violi, cal descatacar el Concert per a violi num. 4 en re menor Op. 31 , qualificat per Berlioz com "una simfonia per a violi". ^[6]

Mentre es trobava vivint i treballant a Sant Peterburg, l'any 1849 va donar dos concerts a Helsinky sense cap orquestra. Va tocar per primera vegada un concert per a violi de Charles Beriot (el seu mestre) acompanyat per la seva dona pianista, i despres d'obrir el concert amb aquesta obra virtuosistica va interpretar composicions seves, musica d'ambient romantic. El concert va finalitzar amb la interpretacio mes popular de Vieuxtemps, Variations Burlesques sur Yankee Doodle on introdueix la musica nacional dels Estats Units. ^[7]

Un music complet [ modifica ]

L'any 1852 va tornar a Belgica prenent llicons de Jan Henri Simon fins al 1854, i es va traslladar a Dreieichenhain , a prop de Frankfurt am Main. Durant aquests anys va tornar a donar concerts com a violinista virtuos juntament amb el pianista Anton Rubinstein . Van interpretar les sonates per a violi de Beethoven i van fer nombrosos concerts a Paris. El professor Hubert Leonard del Conservatori reial de Brussel·les li va encarregar una obra per ser utilitzada en el concurs de violi: entre 1858 i 1859 Vieuxtemps compon el Concert per a violi num. 5 en la menor Op. 37, de gran sensibilitat i to romantic. Durant aquest periode tambe dona llicons de violi, tenin entre els seus alumnes l'estatunidenc Isaac Barret Poznanski (1840-1896), ^[8] i el neerlandes Frans Coenen . ^[9]

Des des de maig de 1855 fins a la tardor de 1864 va viure amb la seva dona Josephine Eder i els seus dos fills (Julie i Maximiliano) a Dreieichenhain. A causa del deteriorament de la situacio politica a Alemanya, es va traslladar al final de 1864 a Frankfurt . Aquell mateix any va tornar a viatjar de nou a Sant Petersburg per fer-se carrec de la catedra de violi i, on faria amistat amb el violoncel·lista Julius Steffens el qual l'acompanyaria en algunes gires importants. ^[10] Pero el 1866 es va establir amb la seva familia a Paris on va continuar ampliant la seva carrera internacional. El 20 de juny de 1868 va morir la seva dona a La Celle St Cloud, a prop de Paris a causa colera . ^[11]

El 1871 va tornar a Brussel·les, on va ser anomenat professor de violi al Conservatori Reial, on va tenir alumnes de gran renom com Federico Consolo , ^[12] Arnold Dolmetsch , Enrique Fernandez Arbos , Eduard Caudella, Alfred De Seve, Sam Franko, Emile Sauret , Simon Sechter i Cesar Thomson entre d'altres. El seu alumne exemplar i per excel·lencia va ser Eugene Ysaye . Poc despres va haver d'abandonar el carrec, afligit per un atac de paralisi que li va afectar el brac dret sense poder-lo moure durant dos anys. La seva classe de violi la va assumir Henryk Wieniawski . L'any 1877 va poder tornar a donar classes un altre cop, pero tot i que semblava que havia estat recuperat gradualment el seu brac, va patir una altra paralisi el 1879 que va posar fi a la seva carrera com a violinista per sempre. ^[13]

Vieuxtemps va formar part de la Unio Musical que va fundar Louis van Waefelghem juntament amb Joachim , Auer , Camillo Sivori i Sarasate . En aquest temps, excepte en els episodis mes greus de la malaltia, no va parar la seva activitat concertistica amb gires per tot el mon.

L'any 1879 la malaltia ja no li permetia continuar treballant, i es va traslladar a Mustafa ( Algeria ) on va passar els seus ultims anys de vida en un sanatori. A Mustafa tambe residien la seva filla amb el seu marit. Tot i aixi, a Algeria va continuar component, tot i que frustrat per la seva incapacitat de poder tocar i per estar allunyat dels centres musicals d'Europa, sabent tambe que la seva musica l'haurien d'interpretar uns altres i no ell. Va escriure els seus dos darrers concerts per a viloli: el Concert per a violi num. 6 en sol major Op. 47, poc despres, el Concert per a violi num. 7 en la menor Op. 49. Molt debilitat va morir a Alger l'any 1881, pero el seu cos va ser traslladat a Belgica , on va ser rebut com un heroi nacional i soterrat a Verviers , la seva ciutat natal. ^[14]

La major part de les composicions de Vieuxtemps van ser per al seu propi instrument, incloent set concerts i una gran varietat de peces de salo curtes, encara que gairebe les va escriure al final de la seva vida, quan va haver d'abandonar el violi. Durant aquella epoca va compondre sovint per a altres instruments, escrivint dos concerts per a violoncel, una sonata per a viola i 3 quartets de corda, entre altres obres. Es a causa dels seus set concerts per a violi, pero, que Vieuxtemps es generalment conegut pel public i els musics de tot el mon. A traves dels seus concerts per a violi i la seva defensa dels concerts de Beethoveen (tambe va interpretar sonates de Beethoven i els quartets de corda) i de Mendelssohn, va afegir una dimensio mes classica en el repertori de violi que va portar a variacions i fantasies tecnicament brillants, sovint relacionades amb temes populars operistics. ^[15]

Vieuxtemps es va considerar primer com un gran virtuos violinista. Te alguna dificultat per trobar un lloc entre els compositors destacats del segle  xix , ja que l'il·lustrat i conegut Paganini va voler que el virtuosisme i l'exit popular s'oposessin al titol oficial de "gran" compositor. No obstant aixo, el mateix Hector Berlioz va elogiar "la bellesa i estructura intel·ligent" de les obres de Vieuxtemps, va reconeixer la seva inspiracio apassionada i sensible, i va declarar que l'emocio en la seva obra era molt mes important que l'efecte. ^[16]

Vieuxtemps del Gesu [ modifica ]

Henri Vieuxtemps tambe es conegut per haver tingut i tocat el que avui es coneix com el Vieuxtemps Guarneri del Gesu, un violi construit l'any 1741, que es considera un dels millors exemples de l'artesania de Giuseppe Guarneri i que es considerat sense cap mena de defecte malgrat el seu us continuat durant molts anys. El 'del Gesu' (literalment "de Jesus ") es refereix a la fabricacio de Bartolomeo Giuseppe Guarneri, que va incorporar la nomina sacra, IHS (iota-eta-sigma) i una creu romana a les etiquetes que es fixen en el seu treball. Al funeral de Vieuxtemps van col·locar el violi sobre un coixi darrere de la carrossa funebre que portava el seu cos.

L'instrument va ser posteriorment interpretat per mestres de violi de gran nom com Yehudi Menuhin , Itzhak Perlman i Pinchas Zukerman . El gener de 2012 l'instrument va ser adquirit per un col·leccionista privat, que posteriorment li va fer arribar a la violinista Anne Akiko Meyers. ^[17]

"Premi Henri Vieuxtemps" [ modifica ]

La reina Isabel de Belgica va fundar l'any 1920, amb motiu del 100 aniversari de Henri Vieuxtemps, el "Premi de la Reina". El primer guanyador va ser el violinista Alfred Dubois (1898-1949). Va ser el primer Concurs de Violi nacional "Premi Henri Vieuxtemps". A partir del 1966 va comencar a pujar molt mes la competencia i el prestigi d'aquest concurs. El premi es dona cada quatre anys a Verviers i gairebe cada any el guanyen artistes joves. ^[18]

Com a pedagog tingue molts alumnes, entre ells els germans Franz (1846-1932) i Louis Ries (1830-1913) ^[19] i l'espanyol Enrique Fernandez Arbos (1863-1939).

Obres principals ^[20] [ modifica ]

Repertori solistic [ modifica ]

• Fantaisie-caprice , Op. 11 (1838).
• Les arpeges (Caprice) en re major per violi i orquestra (o piano) i cello, Op. 15 (c.1845).
• Hommage a Paganini , Op. 9 (1845?).
• Concert per a violi No. 1 en mi major, Op. 10 (1840).
• Concert per a violi No. 2 en fa? menor "Sauret" , Op. 19 (1836).
• Concert per a violi No. 3 en la major, Op. 25 (1844).
• Concert per a violi No. 4 en re menor, Op. 31 (c.1850).
• Concert per a violi No. 5 en la menor "Le Gretry" , Op. 37 (1861).
• Concert per a violi No. 6 en sol major, Op. 47 (1865) (Op. 1 posthumous).
• Concert per a violi No. 7 en la menor "A Jen? Hubay" , Op. 49 (1870) (Op. 3 posthumous).
• Allegro de concert per a violi i orquestra, Op. 59 (Op. 13 posthumous); primer moviment del Concert per a violi No.8 inacabat.
• Norma, Fantasia on the G String, Op. 18 (c.1845)
• Fantasia appassionata per a violi i orquestra, Op. 35 (c.1860).
• Ballade et polonaise de concert per a violi i orquestra, Op. 38 (c.1858).
• Duo brilliant en la major per violi, cello (o viola) i orquestra o piano, Op. 39 (1864?).
• Concert per a cello No. 1 en la menor, Op. 46 (1877).
• Concert per a cello No. 2 en si menor, Op. 50 (1879) (Op. 4 posthumous).

Musica de cambra [ modifica ]

• Quartet de corda No. 1 en mi menor, Op. 44 (1871).
• Quartet de corda No. 2 en do major, Op. 51 (Op. 5 posthumous)
• Quartet de corda No. 3 en si♭ major, Op. 52 (Op. 6 posthumous)..
• Felicien-Cesar David's Le Desert : La Nuit (1844).
• Piano Trio basat en L'Africaine de Meyerbeer .

Violi i piano [ modifica ]

• 3 Romances sans paroles , Op. 7 (1841).
• 4 Romances sans paroles , Op. 8 (c.1845).
• Sonata per a violi en re major, Op. 12 (1843).
• Souvenir d'Amerique, Variations burlesques sur "Yankee Doodle" , Op. 17 (1843).
• Souvenir de Russie (Fantasie) , Op. 21 (c.1845).
• 6 Morceaux de salon , Op. 22 (1847?).
• 3 Morceaux de salon , Op. 32 (c.1850).
• Bouquet americain, 6 Variations sur melodies populaires , Op. 33 (c.1855).
• 3 Feuilles d'album , Op. 40 (1864).
• Old England, Caprice on 16th- and 17th-Century English Airs , Op. 42 (1865).
• Suite en si menor, Op. 43 (1871).
• Voix intimes, 6 pensees melodiques , Op. 45 (1876).
• Voies de cœurs , 6 pieces, Op. 53 (Op. 7 posthumous).
• Fantaisies brilliantes , Op. 54 (Op. 8 posthumous).
• Salut a l'Amerique (Greeting to America), Op. 56 (Op. 10 posthumous).
• Air varie en re major (sobre l'opera de Bellini Il Pirata ), Op. 6 (c.1845).
• Allegro de concert, Op. 59 (Op.13 posthumous).
• Bouquet americain ? 6 Variations sur melodies populaire s, Op. 33 (c.1855).
• Chansons russes (1854?).
• 6 Divertissements d'amateurs (sobre temes russos), Op. 24 (c.1850).
• Duo concertante No. 1 sobre l'opera d' Auber Le duc d'Olonne , Op. 13 (c.1845).
• Duo concertante No. 2 sobre l'opera de Weber Oberon , Op. 14 (c.1845).
• Duo concertante No. 3 sobre l'opera de Mozart Don Giovanni , Op. 20 (c.1845).
• Duo concertante No. 4 sobre l'opera de Meyerbeer L'etoile du nord , Op. 23 (c.1845).
• Duo concertante No. 5 sobre l'opera Meyerbeer Le Prophete , Op. 26 (c.1850).
• Duos concertantes Nos. 6-12.
• Elegie en fa menor, Op. 30 (?1854).
• Fantaisie slave , Op. 27 (c.1850).
• Fantasia sobre l'opera de Gounod Faust (1870).
• 3 Fantasies sobre les operes de Verdi I lombardi , Ernani i Luisa Miller , Op. 29 (1854?).
• Impressions et reminiscences de Pologne , Op. 57 (Op.11 posthumous).
• Introduccio i Rondo en mi major, Op. 28 (c.1850).
• Ma marche funebre , Op. 58 (Op.12 posthumous).
• 3 Marchen , Op. 34 (1859).
• Suite en si menor, Op. 43 (1871).

Violi solo [ modifica ]

• Divertissement.
• 36 Estudis, Op. 48 (Op.2 posthumous).
• 6 Estudis de concert, Op. 16 (c.1845).
• Cadences del Concert per a violi de Beethoven.
• 6 Morceaux suivis d'un capriccio, Op. 61 (Op. 15 posthumous).

Viola [ modifica ]

• Elegie en fa menor per a viola (o cello) i piano, Op. 30.
• Sonata per a viola en si♭ major, Op. 36 (1863).
• Capriccio "Hommage a Paganini" en do menor per a viola sola, Op. 55 (Op. 9 posthumous).
• Sonate inachevee (Allegro et Scherzo) en si♭ major per a viola i piano, Op. 60 (Op. 14 posthumous).
• Estudi en do menor per a Viola i Piano.

Discografia [ modifica ]

• 1991 - Ballade et Polonaise, op. 38 - Romances sans paroles, op. 7 & 8 - Reveries, op. 22 - Souvenir d'Amerique, op. 17 - Feuilles d'Album, op. 40 - Philippe Koch, violi - Luc Devos, piano - (Ricercar RIS 108094)
• 2002 - Integral des œuvres per a viola i piano per Pierre Lenert, viola i Jeff Cohen, piano.
• 2003 - Six morceaux de salon, op. 22 - Voix du cœur, op. 53 - Philippe Koch, violon - Luc Devos, piano - (Musique en Wallonie MEW0317). ^[21]

Bibliografia [ modifica ]

• MARTENS, Frederick H. Violin Matery: Interviews with Heifetz, Auer, Kreisler and Others. Mineola, Nova York: Dover Publications, 2006.
• HAWKINS, Stan. Critical Musicological Reflections: Essays in Honour of Derek B. Scott. University of Oslow, Norway: Ashgate Publications, 2012.
• STOWLL. Robin. The Cambridge Companion to the Violin. Nova York: Cambridge University Press, 1992.
• WAGNER, Izabela. Producing Excellence: The Making of Virtuosos. Rutgers University Press, 2015.
• TODD, R. Larry. Schumann and His World. Princeton University Press, 1994.
• The New Oxford History of Music. Romanticism 1830-1890. Gerald Abraham (ed.). Nova York: Oxford University Press, 1990.
• The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Twelve-note to Wagner-tuba . Stanley Sadie (ed.). Londres: Macmilian Publishers, 2001.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Henri Vieuxtemps

• Exposicion virtual "Henry Vieuxtemps" (en frances)/ (neerlandes)