Hanoi
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Vietnam
 |
|
|
|
|
| Capital de
| |
|---|
| Capital
| Districte de Ba đinh
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 8.435.650
(2022)
(2.510,73
hab./km²
)
|
|---|
| Idioma oficial
| vietnamita
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 3.359,84 km²
|
|---|
| Banyat per
| riu Roig
|
|---|
| Altitud
| 16 m-10 m
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| Fundador
| Ly Thai To
|
|---|
| Creacio
| 1010
(Gregoria)
|
|---|
Esdeveniment clau
|
|
| • Cap de govern
| Tr?n S? Thanh
(en)
 (2022?)
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
|
| Codi postal
| 10000?10999, 11000?11999, 12000?12999, 13000?13999 i 14000?14999
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
| Prefix telefonic
| 242, 243, 244, 245, 246, 247, 248 i 24
|
|---|
|
| ISO 3166-2
| VN-HN
|
|---|
|
|
|
| Agermanament amb
| |
|---|
|
| Lloc web
| hanoi.gov.vn
|
|---|
 |
Hanoi
(en
vietnamita
: Ha N?i) es la capital del
Vietnam
. El nom de la ciutat esta format per les paraules Ha que significa riu i N?i que significa intern. Es pot traduir el nom com la ciutat dins dels rius, ja que aquesta esta situada entre el
riu Roig
i el
riu Nhue
. Va ser la capital de la
Indoxina Francesa
entre el 1902 i el 1954, del
Vietnam del Nord
des de
1954
a
1976
, i des de llavors es la capital de la Republica Socialista del Vietnam. L'any
2020
tenia 8.246.600 habitants.
[1]
Esta situada a la banda dreta del
riu Roig
, al centre del
delta del riu Vermell
. Te una superficie de 3.359 km²,
[2]
despres d'una ampliacio dels seus limits al 2008 en la qual es van estrendre els seus limits per incloure tambe la provincia de Ha Tay, el distructe rural de Me Linh, (anteriorment part de la provincia de Vinh Phuc) i quatre comunes del districte de Luong Son de la provincia de Hoa Binh.
[3]
Es la segona ciutat mes gran de Vietnam despres de
Ciutat Ho Chi Minh
i la 14a capital d'estat mes poblada del mon.
[4]
La ciutat ha canviat diversos cops de nom al llarg del temps; un d'ells va ser
Tonquin
que ara es refereix a la regio nord del Vietnam. El
1408
, Vietnam va ser envait per tropes xineses de la
dinastia Ming
i deu anys despres va ser alliberat per ≪Le Loi≫ fundador de la dinastia vietnamita ≪Le≫, que dona el nom de ≪đong Kinh≫ a la capital (coneguda pels europeus com Tonquin). El
1831
la dinastia vietnamita Nguyen va canviar el nom anterior per l'actual ≪Ha N?i≫.
La ciutat va ser ocupada pels francesos el
1873
i va esdevenir la capital de la
Indoxina francesa
el
1887
. El
1940
, durant la
Segona Guerra Mundial
, va ser ocupada pels japonesos i alliberada el
1945
. Del
1946
al
1954
va ser l'escenari de combats entre els francesos i les forces del
Viet Minh
. Durant la
Guerra del Vietnam
era la capital del Vietnam del Nord i va ser bombardejada diverses vegades.
Des del
2 de juliol
de
1976
, arran de la reunificacio del pais, es la capital del Vietnam.
Es el centre politic i economic del Vietnam, compta amb un aeroport internacional,
No Bai
, i linies de tren que connecten la ciutat amb
Ciutat Ho Chi Minh
, al sud,
Lao Cai
, al nord-oest i
đ?ng đ?ng
,
H? Long
i
Hai Phong
al nord-est.
[5]
Una xarxa d'autopistes parcialment completada i actualment en desenvolupament uneix la ciutat amb alguns punts del pais.
[6]
Situada a la regio del monso tropical, el clima de Hanoi es caracteritza per un monso humit, calid i plujos a l'estiu, fred i poca pluja a l’hivern. Es divideix en quatre estacions diferents de l'any: primavera, estiu, tardor i hivern. La primavera comenca al febrer (o gener lunar) i s’allarga fins a l’abril. L'estiu va de maig a agost, caloros pero plujos. La tardor va d’agost a octubre, el clima es fresc i les fulles grogues cauen. L’hivern va de novembre a gener de l’any vinent, el clima es fred i sec. El limit que divideix les quatre estacions nomes es relatiu, ja que Hanoi te un any fred primerenc, un any fred tarda, un any llarg i caloros. La temperatura arriba fins als 40 °C a l'estiu i hi ha anys en que la temperatura baixa per sota dels 5 °C a l'hivern.
[7]
El maig de 1926, Hanoi va ser testimoni d’un terrible dia assolellat amb una temperatura de fins a 42,8 °C. El gener de 1955, l’hivern mes fred de la historia de Hanoi, la temperatura va baixar fins a 2,7 °C.
Hanoi rep una quantitat abundant de radiacio solar durant tot l'any. La radiacio total mitjana anual es d’uns 120 kcal/cm², la temperatura mitjana anual es de 24,9 °C, la humitat mitjana es del 80-82%. Les precipitacions mitjanes superen els 1700 mm/any (uns 114 dies de pluja/any). Cada any es veu afectada per uns 25-30 fronts freds.
L’epoca de pluges dura de maig a octubre i representa aproximadament el 80% de les precipitacions anuals. L'estacio menys plujosa es principalment una pluja lleugera i un xafec que dura de novembre a abril de l'any vinent, en que desembre o gener te la menor quantitat de pluges.
Hanoi te un hivern clarament fred en comparacio amb altres localitats del sud. La frequencia dels fronts freds hi es mes alta, el nombre de dies amb temperatures baixes es significatiu, sobretot el nombre de dies freds, la temporada de fred es mes severa, la temporada de fred dura mes i amb mes plugim. Gracies al fred hivernal a l'estructura de cultius d’Hanoi i al delta del nord, hi ha un cultiu d’hivern unic als tropics.
[7]
Situada al centre del delta del riu Roig, hi convergeixen les serralades del nord-oest i del nord-est, de manera que els rius tambe recullen aigua fins a Hanoi i flueixen cap al
mar de la Xina Meridional
. Hanoi te una area natural de 359km². La topografia de Hanoi es forca diversa amb muntanyes baixes, turons i planes. La major part de la zona de la ciutat es una plana, que baixa gradualment del nord-oest al sud-est en direccio al flux del riu Roig.
El centre de la ciutat i les zones circumdants son zones baixes sobre sol tou, el nivell de l'aigua del riu Roig a la temporada d'inundacions es 4-5m mes alt que la mitjana de la ciutat. Hanoi te molts llacs i llacunes que son favorables per al desenvolupament de l’aquicultura i el turisme, pero, a causa de les zones baixes, es dificil drenar rapidament l’aigua, fet que provoca inundacions locals frequents a la temporada de pluges. Les zones muntanyoses baixes i mitjanes del nord de Hanoi son favorables per a la construccio, el desenvolupament industrial, la silvicultura i l’organitzacio de molts tipus de turisme.
La superficie d’estanys, llacs i llacunes a Hanoi es d’unes 3.600 hectarees i es una de les ciutats del mon amb mes llacs i llacunes. Els llacs i llacunes de Hanoi han creat molts bells paisatges ecologics per a la ciutat, regulant el subclima regional, que es molt valuos per al turisme, l’oci i la relaxacio. Hanoi no es una zona rica en aigues superficials, pero hi ha una gran quantitat d’aigua que flueix pel riu Roig, el riu Cau i el riu Ca Lo que es pot aprofitar i utilitzar.
[7]
Hanoi esta formada per dues zones diferenciades delimitades pel riu Roig. La zona nord del riu Roig esta formada per districtes: Gia Lam, Dong Anh, Soc Son, amb una amplia superficie i unes condicions naturals forca favorables per a la construccio industrial i urbana, pero la densitat de poblacio es baixa. L’area al sud del riu Roig (incloent 9 districtes) presenta caracteristiques clarament contrastades: l’area es la meitat de la mida de la regio nord, pero la poblacio es mes del doble. Aquesta zona es la principal centre de la ciutat, centre administratiu del pais i el centre cultural, i tambe el centre de transaccions internacionals.
La regio al voltant de l'actual Hanoi va ser poblada en epoques prehistoriques.
[8]
Es considera que la ciutat es va fundar l'any 1010, quan Ly Cong Uan va traslladar la capital de Hoa Lu a Dai La, rebatejant-la amb el nom de
Thang Long
.
[9]
Durant el regnat de Le Thanh Tong, la ciutadella de Dong Kinh, es a dir, la capital de Thang Long, es deia
Trung Do
i despres
Phung Thien
. El 1831 Minh Mang va establir la provincia de Hanoi amb 4 subdivisions: Hoai Duc, Ung Hoa, Thuong Tin, Ly Nhan i la capital de la provincia estava situada al barri de Hoai Duc, l’antiga ciutadella de Thang Long, de manera que
Thang Long
tambe es deia
Hanoi
.
Thang Long va ser la capital de Vietnam fins al 1802 quan l'ultima dinastia vietnamita, la Nguyen, va transferir la capital a
Hue
. La ciutat ha tingut diferents noms al llarg del temps. Durant la ultima dinastia Le, se li va canviar el nom pel de Dong Kihn, cosa que va fer que els europeus la malanomenessin
Tonquin
. L'any 1831 la dinastia Nguyen li va donar el nom de Ha Noi.
El 1858, els colonialistes francesos van envair el Vietnam. El 1873, van atacar Hanoi per primera vegada. La ciutadella de Hanoi va caure i va ser capturada pels francesos el 20 de novembre de 1873. Despres de perdre a la batalla de Cau Giay, el 21 d'abril de 1883, l'exercit frances va desembarcar a Hanoi per segona vegada, el governador general Hoang Dieu es va alcar per comandar la lluita popular. Quan l'exercit frances va irrompre a la ciutadella, sabent que no podia resistir, el governador Hoang Dieu va redactar una peticio per al rei Tu Duc i despres va morir. Hanoi es va convertir en una ciutat sota el regim colonial frances.
[10]
Des dels primers temps del domini colonial frances, moltes organitzacions patriotiques van neixer al centre de la ciutat, com el moviment Dong Kinh Nghia Thuc i el Dong Du. El marc de 1929 es va establir a Hanoi la primera cel·lula comunista. I el 17 de juny de 1929, a la casa numero 312 del carrer Kham Thien, es va establir oficialment el Partit Comunista d'Indoxina. Juntament amb l'establiment del partit comunista indoxines a Tonkin, a
Cotxinxina
hi havia el Partit Comunista d'Annam i al centre de pais hi havia la federacio comunista indoxinesa. El marc de 1930, Nguyen Ai Quoc, en nom de la Internacional Comunista, va celebrar una conferencia per unir aquestes tres organitzacions a
Hong Kong
. Gracies a aixo, el 3 de febrer de 1930 va neixer el Partit Comunista de Vietnam (a l'octubre es va canviar pel Partit Comunista d'Indoxina). El 16 d'agost de 1945, el Congres Nacional convocat a Tan Trao va aprovar l'"Ordre de l'aixecament general" i va elegir el Comite Central d'Alliberament Nacional, el govern provisional liderat per
Ho Chi Minh
com a president. La Revolucio d'Agost, va guanyar completament el 19 d'agost a Hanoi, va encoratjar i motivar fortament la gent de tot el pais a aixecar-se i a revoltar-se per prendre el poder. El 2 de setembre de 1945, a la
placa Ba Dinh
, hi va haver una gran reunio sense precedents, on van assistir desenes de milers de persones. El president Ho Chi Minh va llegir solemnement la Declaracio d’Independencia, anunciant al mon el naixement de la Republica Democratica del Vietnam. En la seva primera sessio del 6 de gener de 1946, l'Assemblea Nacional va decidir que Hanoi esdevindria la capital de la Republica Democratica del Vietnam.
[11]
Els colonialistes francesos van desembarcar a Da Nang i Do Son, van capturar Hai Phong i Lang Son. El vespre del 19 de desembre de 1946, a les 20:30 hores, es van apagar els llums electrics, la fortalesa de Lang va obrir foc per indicar l’inici de la guerra. Els francesos van mantenir cert control de la ciutat fins al maig de 1954, quan despres de ser derrotats a la batalla de Dien Bien Phu
[8]
i despres de nou anys de llarga guerra de resistencia es va signar l'Acord de Ginebra (juliol de 1954). El 10 d'octubre de 1954, l'exercit va entrar al centre de la ciutat i va prendre el control total de la ciutat.
[12]
Durant la guerra amb els Estats Units, els bombardejos d'aquest pais sobre la ciutat van causar grans desperfectes. Despres de la guerra, Hanoi es va centrar a superar les consequencies d'aquesta, restaurar l'economia i les instal·lacions de transport. Amb el final de la guerra, al 1976, Hanoi va esdevenir la capital de la Republica Socialista del Vietnam.
Hanoi es la segona ciutat mes important del pais en l'ambit economic darrera de Ciutat Ho Chi Minh. Des de 1954 Hanoi s'ha transformat d'una ciutat principalment comercial en un centre industrial i agricola. Les manufactures inclouen maquines eina, generadors i motors electrics, fusta contraxapada, textils, productes quimics i llumins. Als voltants es conreen arros, fruites i verdures, cereals i cultius industrials.
[8]
Als primers anys del segle XXI, la capital ha canviat rapidament, sobretot en el camp de les infraestructures.
[12]
Llocs d'interes
[
modifica
]
- Van Mieu (Temple de la literatura, que els francesos anomenaven ≪
pagode des corbeaux
≫ (pagoda dels corbs)
- Chua Mot Cot (Pagoda amb el pilar unic)
- Temple de Quan Thanh (que els francesos anomenaven ≪pagoda del Gran Buddha≫)
- El Museu d'Historia
- El Museu de Belles Arts
- El Museu d'Etnologia
- La torre de la Bandera
- L'antic Institut Albert-Sarraut
- El petit Llac (Hoan Kiem, llac de l'espasa restituida), amb la
Torre de la Tortuga
.
- La catedral de Sant Josep (Nha Tho en vietnamita)
- El carrer Trang Tien (ex rue Paul-Bert)
- El pont Long Bien (expont Doumer, que ha resistit a tots els bombardejos)
- L'Hotel Sofitel Metropole (edificat el 1905 i renovat el 1995, que va participar en la historia de la ciutat)
- L'opera, copia del palau Garnier de Paris
- El Gran Llac (llac de l'Oust, Ho Tay)
- Les vil·les colonials del carrer Phan Dinh Phung (ex boulevard Carnot) (principalment ambaixades)
- La casa i el mausoleu del president
Ho Chi Minh
.
Canvis en els noms dels carrers
[
modifica
]
Opera de Hanoi.
- đao Rue de la soie
- Duy Tan Route de Hu?
- Gai rue du Chanvre
- Hai Ba Tr?ng boulevard Rollandes
- Ham Long boulevard Doudard de la Gree
- Hang Bai boulevard Dong Khanh
- Ch? Ca rue de la Laque
- Chu V?n An rue Vallenhoven
- Ly Thai T? rue de l'amiral Courbet
- Ly Th??ng Ki?t boulevard Carreau
- Ma rue du Cuivre
- Nguy?n Thai H?c rue Duvillier
- Quan S? rue Richaud
- Quan Thanh avenue Grand Bouddha
- Quang Trung boulevard Jaureguiberry
- Tay H? square Eckert
- Tay S?n square Simoni
- Tr?n H?ng đ?o boulevard Gambetta
- Trang Ti?n rue Paul-Bert
Bibliografia
[
modifica
]
- Joan-Daniel Bezsonoff,
Les rambles de Saigon
Philippe Papin, Histoire de Hanoi
- Paula Delsol,
Adieu et merci
- Yveline Feray,
Dix mille printemps
- Regine Deforges,
Rue de la Soie
- Lucien Bodard,
La guerre d'Indochine
- ↑
≪
General Statistics Office Of Vietnam
≫. Gso.gov.vn. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑
≪
Statistical Yearbook of Vietnam 2020
≫ (en angles). General Statistics Office. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑
≪
Overview of the geography of Hanoi city
≫ (en vietnamita). Hanoi Department of Information and Communications. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑
List of national capitals by population
. [Consulta: 17/08/2021]
- ↑
≪
Vietnam Railways Map
≫ (en angles). Wikimedia. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑
Expressways of Vientam
. [Consulta: 19/08/21]
- ↑
7,0
7,1
7,2
≪
đ?a ly, đ?a hinh
≫ (en vietnamita). [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑
8,0
8,1
8,2
≪
Hanoi History
≫ (en angles). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑
≪
Th?i Ly (1010 - 1225)
≫ (en vietnamita). [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑
≪
L?ch s?, s? ki?n
≫ (en vietnamita). [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑
≪
Cach m?ng thang Tam 1945 thanh cong
≫. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑
12,0
12,1
≪
Th?i đ?i H? Chi Minh
≫ (en vietnamita). [Consulta: 29 agost 2021].