Henri Rene Albert
Guy de Maupassant
(
AFI
:
[gi d? mopas??]
) (castell de Miromesnil,
Tourville-sur-Arques
,
5 d'agost
de
1850
-
Paris
,
6 de juliol
de
1893
) va ser un popular
escriptor
frances
del
segle
xix
. Es un dels creadors del conte modern. Les seves narracions denoten sovint la futilitat de la guerra i la desgracia a que s'hi sotmet els ciutadans innocents -moltes d'aquestes estan ambientades durant la
Guerra francoprussiana
dels
anys 1870
. Els seus contes es caracteritzen per l'economia d'estil i la manera eficient com es resolen diferents linies argumentals. Tambe va escriure sis novel·les.
Maupassant va naixer, probablement,
[1]
al castell de Miromesnil, prop de
Dieppe
, al departament del
Sena Maritim
.
Els Maupassant eren una vella familia de
Lorena
que s'havia arrelat a
Normandia
a mitjan segle
xix
. L'any 1846, son pare es va casar amb Laure Le Poittevin. Junt amb el seu germa Alfred, havia estat amiga del novel·lista
Gustave Flaubert
, que estava destinat a tenir una influencia decisiva en la vida del seu fill. Era una dona amb una cultura literaria poc comuna, amb una atraccio pels classics, especialment per
Shakespeare
. Separada del seu marit, va quedar al carrec dels dos fills majors, Guy i Herve.
Va passar la seua infantesa a
Etretat
, on, entre mar i camp, va creixer en l'amor a la natura i a l'esport a l'aire lliure. Anava a pescar amb els pescadors de la costa i parlava la llengua dels camperols. Estava profundament unit a sa mare.
En un principi va ingressar al seminari d'
Yvetot
, segons era el desig de sa mare, pero va reeixir a fer-se expulsar. En aquest lloc va comencar a versificar, a l'edat de tretze anys. De la seua primera educacio catolica, conservaria una hostilitat marcada envers la religio. Llavors va ser enviat al Liceu Corneille de
Rouen
, on va destacar com a bon alumne, dedicant-se a la poesia i participant molt en el teatre escolar.
Va allistar-se com a voluntari i va lluitar valentament en la
Guerra francoprussiana
, que va esclatar nomes acabar el seu batxillerat. Despres de la guerra, va deixar Normandia l'any 1871 i va traslladar-se a
Paris
, on va passar deu anys com a empleat del Ministeri de la Marina. Durant aquests deu anys d'avorriment, la seua unica distraccio era practicar el rem al
Sena
els diumenges i durant les vacances.
Gustave Flaubert
el va prendre sota la seua proteccio i sera per a ell una mena de mentor literari, guiant els seus inicis en el periodisme i la literatura. A casa de
Flaubert
, va coneixer el novel·lista rus
Ivan Turguenev
, i
Emile Zola
, aixi com nombrosos escriptors pertanyents a les escoles
naturalista
i
realista
. Va escriure molta poesia i peces curtes.
La novel·la
Bel-Ami
de Maupassant en la traduccio catalana publicada a Badalona l'any 1931 dins la col·leccio
A Tot Vent
L'any 1878, va ser traslladat al Ministeri d'Instruccio Publica i va comencar a subministrar articles a diversos periodics importants com ara
Le Figaro
,
Gil Blas
,
Le Gaulois
i
l'Echo de Paris
. Va consagrar el temps de lleure a l'escriptura de contes i novel·les curtes. L'any 1880 va publicar la seua primera obra mestra,
Boule de Suif
(
Bola de greix
), que esdeve un gran exit. Flaubert va qualificar-la d'≪obra mestra que romandra≫.
La
decada del 1880
es el periode mes fecund de la vida de Maupassant. Esdevingut celebre arran de l'exit de la seua primera novel·la, va treballar metodicament, produint anualment de dos a quatre volums. El sentit per als negocis, unit al seu talent, el fan un home ric.
L'any
1881
, va publicar el seu primer volum de contes sota el titol de
La Maison Tellier
(
La casa Tellier
), que ateny en dos anys la dotzena edicio; el
1883
, conclou la seua primera novel·la llarga,
Une vie
(
Una vida
), de la qual es van vendre vint-i-cinc mil exemplars en menys d'un any.
En les novel·les, concentra totes les observacions disperses en els seus contes i novel·les curtes. La seua segona novel·la llarga,
Bel-Ami
, va apareixer l'any
1885
i va gaudir de trenta-set reimpressions en quatre mesos. Aixi, obres caracteritzades per l'estil, la concepcio i la penetracio surten de la seua ploma fecunda. En aquesta epoca, escriu tambe altra de les seues obres mestres,
Pierre et Jean
.
La seua aversio natural al contacte social el porta al retir, la solitud i la meditacio. Va viatjar extensament per
Algeria
,
Italia
,
Anglaterra
,
Bretanya
,
Sicilia
,
Alvernia
… i cada viatge va ser per a ell sinonim de nous volums. Va fer un creuer en el seu iot privat anomenat ≪Bel-Ami≫ com la seua novel·la. Aquest creuer, que el va portar per Cannes,
Agay
i St. Tropez, li va inspirar
Sur l'eau
(
Sobre l'aigua
). Aquesta vida agitada no li va impedir establir lligams d'amistat amb les celebritats literaries del seu temps:
Alexandre Dumas (fill)
sentia vers ell un afecte paternal. Guy va sucumbir tambe a l'encis del filosof i historiador
Taine
, a qui va coneixer a
Aix-les-Bains
.
Tot i aixo, Flaubert va continuar sent el seu padri literari. D'altra banda, l'amistat amb els
germans Goncourt
va ser de curta durada; la franquesa de Maupassant i el seu esguard critic sobre la comedia humana s'acomodaven malament a l'ambient de xafardeig, d'escandol, de duplicitat i de critica envejosa que els dos germans havien creat al seu voltant, sota l'aparenca d'un salo literari a la manera del segle
xviii
.
Durant els seus darrers anys, es desenvolupa en ell un gust exagerat per la soledat, un instint de conservacio malaltis, un temor constant a la mort i una certa paranoia, potser deguts a la
sifilis
que s'havia encomanat en els seus anys de joventut. L'1 de gener de
1892
, va fer una temptativa de suicidi, intentant tallar-se la gola. Aleshores va ser internat a
Paris
, en la clinica del Dr. Blanche, on va morir de paralisi general un mes abans del seu 43e aniversari, el 6 de juliol de 1893, despres de divuit mesos d'inconsciencia gairebe total. En l'acta de defuncio, figura la mencio ≪nat a
Sotteville
, prop
d'Yvetot
≫, dada que va obrir la polemica sobre el seu lloc de naixement.
Es soterrat al
cementeri de Montparnasse
, a
Paris
(divisio 26).
Mirada sobre la seua obra
[
modifica
]
- Boule de Suif
permet a Maupassant esdevenir, als trenta anys, un escriptor celebre.
- Domina completament la ironia, que exerceix en nombrosos contes i narracions naturalistes, els personatges dels quals son sovint paisans normands o petitburgesos.
- Excel·leix tambe en la narracio d'aventures amoroses o en el genere fantastic: cal esmentar, entre d'altres,
La Maison Tellier
(
1881
),
Contes de la becada
(
1883
) o
Le Horla
(
1887
), que pot ser vista com l'expressio dels seus primers signes de malaltia.
- Es troba en Maupassant aquesta por a la
mort
en moltes de les seues narracions i en la novel·la
Fort comme la mort
(
1889
).
- Maupassant aporta tambe una visio de la societat i sobre l'absencia de valors morals, que hom pot trobar en tots els medis. Les seues novel·les
Une vie
(
1883
),
Bel-Ami
(
1885
) i
Pierre et Jean
(
1888
) li van permetre aprofundir en aquest esguard critic.
- Maupassant va utilitzar diversos
pseudonims
:
- Joseph Prunier, amb el qual va publicar, l'any 1875, el seu primer conte:
La Main decorche
.
- Guy de Valmont,
[2]
amb el qual va signar ≪Gustave Flaubert≫, aparegut l'any 1876. Va utilitzar aquest pseudonim fins a l'any 1878.
- Maufrigneuse, que va utilitzar entre
1881
i
1885
.
Les obres marcades com a ≪llibre electronic≫ es troben disponibles lliurement en format electronic en frances. Seguiu l'enllac per a accedir-hi:
Novel·les i narracions
[
modifica
]
Per ordre cronologic:
- Histoire du vieux temps
(1879)
- Musotte
(
1890
)
- La paix du menage
(1893)
- Une repetition
(1910)
- Emile Zola
(1883)
- Etude sur Flaubert
(1884)
- ↑
Existeix controversia sobre el lloc exacte del naixement de Maupassant: nasque, segons la primera hipotesi, a
Fecamp
el
5 d'agost
de
1850
al Bout-Menteux, o be, segona hipotesi, al Castell de Miromesnil (
Tourville-sur Arques
), com menciona la seua acta de naixement. Segons Louis Forestier, responsable dels volums de Maupassant a l'edicio
Pleiade
, ≪ l'acta de naixement es, doncs, exacta i per tant la naixenca de Guy a Miromesnil esta demostrada ≫. (
Chronologie
Arxivat
2007-03-13 a
Wayback Machine
. prefaci del tom 1 dels
Contes et Nouvelles
).
- ↑
de Maupassant
, G.;
Lethbridge
, R.;
Smith
, S.
Guy de Maupassant's Selected Works (First International Student Edition) (Norton Critical Editions)
. W. W. Norton, 2016, p. 291.
ISBN 978-0-393-62350-5
[Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑
de Maupassant
, G.
La maison Tellier
(en frances). P. Ollendorff, 1895 [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑
Revue politique et litteraire: revue bleue
(en frances). Bureau des revues, 1891, p. 334 [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑
de Maupassant
, G.;
James
, H.
Une vie
. Modern library., 1889 [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑
de Maupassant
, G.
Mlle. Fifi: nouveaux contes
(en frances). Victor Havard, 1883 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
de Maupassant
, G.
Contes de la becasse
(en frances). Victor-Havard, 1895 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
Armengol
, Joaquim ≪Maupassant, un misantrop excepcional≫.
Ara
, 19-02-2022, p. 44.
- ↑
de Maupassant
, G.
Au soleil
(en alemany). V. Havard, 1884 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
de Maupassant
, G.
Les soeurs Rondoli
(en frances). A. Michel, 1895 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
de Maupassant
, G.
Yvette
. Victor-Havard, 1893 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
Fontaine
, C.
Historiettes Modernes
(en danes). D.C. Heath and Company, 1890, p. 39 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
de Maupassant
, G.
Miss Harriet
. Victor-Havard, 1892 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
de Maupassant
, G.
La petite Roque
(en castella). Victor-Havard, 1886 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
- ↑
de Maupassant
, G.
Mont-Oriol
. Victor-Havard, 1894, p. 354 [Consulta: 18 juliol 2023].
Arxivat
2024-05-14 a
Wayback Machine
.
Enllacos externs
[
modifica
]