Els viatges de Gulliver

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Gulliver )
Infotaula de llibreEls viatges de Gulliver
(en) Travels into Several Remote Nations of the World, in Four Parts. By Lemuel Gulliver, First a Surgeon, and then a Captain of several Ships
(ru) Путешествия в некоторые отдалённые страны мира в четырёх частях: сочинение Ле?мюэля Гулливе?ра, сначала хирурга, а затем капитана нескольких кораблей Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipus obra literaria Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autor Jonathan Swift Modifica el valor a Wikidata
Llengua angles Modifica el valor a Wikidata
Publicacio Espanya , 1726 Modifica el valor a Wikidata
Editorial Benjamin Motte Modifica el valor a Wikidata
Format per Viatge a Lil·liput
Viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japo
Viatge a Brobdingnag
Viatge al pais dels houyhnhnms Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Genere satira , fantasia i ficcio distopica Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Descriu l'univers de ficcio univers de Gulliver Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 2394716 Project Gutenberg: 17157

Els viatges de Gulliver (titol complet: Viatges a diverses nacions remotes del mon, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgia especialista primer, a continuacio, un capita de diversos vaixells ) es una obra de l'escriptor i clergue irlandes Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735). Narra els viatges fantastics de Gulliver, i es alhora una satira dels costums anglesos de l'epoca de l'autor i de la naturalesa humana en general, i una parodia del genere literari de les narracions de viatges de l'epoca. Es l'obra llarga mes coneguda de Swift i tot un classic de la literatura en angles.

La novel·la ha viscut nombroses adaptacions filmiques i sequeles, com la pel·licula en dibuixos animats de 1939 de Dave Fleischer .

Argument [ modifica ]

Gulliver i els bel·licosos habitants de Lil·liput

Primera part: viatge a Lil·liput [ modifica ]

4 maig 1699 ? 13 Abril 1702

Durant el seu primer viatge, Gulliver naufraga a l'ocea Indic i arriba a l'illa de Lil·liput, on es fet presoner per una raca de persones minuscules, de menys de 15 cm d'alcada. Despres d'assegurar-se del seu bon comportament, l'hostatgen en un temple abandonat i es converteix en el favorit de la cort reial, rebent permis per recorrer la ciutat amb la condicio que no faci mal als seus subdits.

Al principi, els lil·liputencs son hospitalaris, pero tambe se’ns revela que son un poble que s'enquimera per questions trivials. Per exemple, l'eleccio d'esquerdar els ous per l'extrem ample o l'estret ha causat un profund cisma politic dins d'aquesta nacio. Son un poble bel·licos que es deleix per fer demostracions d'autoritat i assedegat de poder. Gulliver ajuda els lil·liputencs a sotmetre els habitants del regne insular vei de Blefuscu robant-los la flota. Tot i aixo, es nega a reduir Blefuscu a una provincia de Lil·liput, cosa que desplau el rei i la cort reial. A mes, certs membres del Consell Reial li tenen una gran gelosia i animadversio.

Finalment Gulliver es acusat de traicio per, entre altres delictes, haver orinat al palau per apagar un incendi. El rei decideix condemnar-lo a ser cegat i despres a morir de gana, pero un cortesa amic revela aquests plans a Gulliver, que s'escapa a Blefuscu. Aqui, veu i recupera una barca abandonada i es fa a la mar, essent rescatat per un vaixell de pas que el torna de manera segura a casa.

Segona part: viatge a Brobdingnag [ modifica ]

20 juny 1702 ? 3 juny 1706

Gulliver aviat marxa de nou. El veler Adventure es arrossegat per les tempestes i obligat a acostar-se en cerca d'aigua dolca a una peninsula de la costa occidental del continent nord-america. Alla un gegant encalca els companys de Gulliver, que fugen al vaixell deixant-lo abandonat.

Gulliver descobreix que l'herba del pais es tan alta com un arbre. De seguida l'atrapa un granger que fa 22 metres d'alcada i 9 de gambada. El gegant granger se l'emporta a casa, i la seva filla Glumdalclitch es converteix en la seva guardiana i cuidadora. El pages el tracta com una curiositat i l'exhibeix per diners. Al cap d'un temps, l'exhibicio constant fa que Gulliver caigui malalt, i el pages el ven a la reina d'aquell regne, anomenat Brobdingnag. Glumdalclitch (que acompanyava Gulliver mentre el seu pare l'exhibia) es admesa al servei de la cort per continuar tenint cura del petit home i ensenyant-li la llengua de Brobdingnag. Com que Gulliver es massa petit per utilitzar les seves enormes cadires i llits, la reina encarrega que se li construeixi una capsa perque hi visqui i una altra perque se’l pugui transportar; aquesta darrera es la seva ≪cambra de viatge≫.

Entre petites aventures com lluitar contra rates i vespes gegants, les malifetes del gelos nan de la reina i ser segrestat i transportat a la teulada del palau per un mico, apren la llengua del pais i discuteix la constitucio i els afers de la Gran Bretanya amb el rei, que en fa una critica punyent. El monarca li prohibeix introduir l'us de la polvora i la fabricacio de pistoles i canons, que l'horroritzen especialment. En un viatge a la vora del mar, una aguila gegant arrabassa la seva cambra de viatge, que acaba caient al mar, on es recollit per mariners que el retornen a Anglaterra.

Tercera part: viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i el Japo [ modifica ]

5 agost 1706 ? 16 abril 1710

En tornar a sortir, els pirates ataquen el vaixell de Gulliver, que es abandonat en una desolada illa rocosa. N'es rescatat per l'illa voladora de Laputa, el palau-fortalesa d'un regne de cientifics dedicats a les arts de la musica, les matematiques i l'astronomia mes que no a les arts practiques. En lloc d'utilitzar exercits, Laputa te el costum de llancar roques cap avall a ciutats rebels del terra per sotmetre-les. Els nobles laputans viuen tan absorts en especulacions que per poder conversar un lacai ≪espavilador≫ els ha d'anar fregant les orelles i la boca per treure’ls del seu capficament.

Gulliver recorre Balnibarbi, el regne governat de Laputa, com a convidat d'un cortesa de baix rang i veu la ruina provocada per la persecucio cega de la ciencia sense resultats practics, en una satira contra la Royal Society i els seus experiments. A la Gran Academia de Lagado, capital de Balnibarbi, s'utilitzen grans recursos i ma d'obra en la investigacio de projectes ridiculament ambiciosos com ara extreure raigs de sol de cogombres, llaurar els camps amb porcs, convertir les teranyines en seda, fer una maquina per escriure llibres sobre qualsevol tema a partir de la combinacio aleatoria de paraules, o descobrir conspiracions politiques examinant els excrements de persones sospitoses. Tot seguit, Gulliver marxa cap a Maldonada, el principal port de Balnibarbi, per esperar un vaixell mercant que el pugui portar al Japo.

Mentre espera un passatge, Gulliver fa una breu visita a l'illa de Glubbdubdrib que es troba al sud-oest de Balnibarbi. A Glubbdubdrib, visita la casa d'un nigromant que sap invocar els morts i parla de la historia amb els fantasmes de personatges historics. Entre els fantasmes hi ha Juli Cesar, Brutus, Homer, Aristotil, Rene Descartes i Pierre Gassendi.

A l'illa veina de Luggnagg, troba els struldbrugs , persones immortals. No tenen el do de l'eterna joventut, sino que pateixen les malalties de la vellesa i els consideren morts legalment als vuitanta anys.

Despres d'arribar al Japo, Gulliver viatja a Amsterdam en un vaixell holandes i, des d'Amsterdam, torna a casa seva.

Quarta part: viatge al pais dels houyhnhnms [ modifica ]

7 setembre 1710 ? 5 desembre 1715

Malgrat la seva intencio anterior de romandre a casa, Gulliver torna a la mar com a capita d'un vaixell mercant, ja que esta avorrit de la feina de cirurgia. La seva tripulacio, pero, s'amotina, el tanquen un bon temps a la cabina, i decideixen fer-se pirates i abandonar-lo al primer tros de terra que es troben. S'endinsa en el pais desconegut i troba una raca de criatures salvatges semblants a homes pero peluts i dotats d'urpes. Poc despres, topa amb uns cavalls que semblen intel·ligents i es comuniquen en un llenguatge de renills, i descobreix que aquests cavalls parlants s'anomenen houyhnhnms , i que crien com a animals domestics les criatures humanoides, que ells anomenen yahoos .

Gulliver es adoptat com a familiar per un d'aquests cavalls, viu a casa seva i n'apren el llenguatge. Informa llargament el seu ≪amo≫ sobre diversos aspectes de la politica i la societat europea, tot i les dificultats ja que la llengua houyhnhnm no te termes per a conceptes com la guerra, la llei i el castig, ni de fet per a la idea mateixa de mentir. El houyhnhnm queda horroritzat i respon que els humans son tan sols yahoos dotats d'alguna aparenca de rao que nomes fan servir per agreujar els vicis que la natura els ha donat. Gulliver arriba a admirar i imitar els houyhnhnms i la seva forma de vida, concebent una gran antipatia cap als yahoos, els costums dels quals semblen parodiar els humans.

Tot i que Gulliver decideix no tornar a viure mai mes entre humans i quedar-se per adquirir les virtuts d'aquesta raca, una assemblea dels houyhnhnms decreta que Gulliver, un yahoo amb certa aparenca de rao, es un perill per a la seva civilitzacio i li ordena que torni a la terra de la qual provenia. A contracor obeeix, s'enginya una canoa i es fa a la mar. Encara que s'estimaria mes passar la resta de la vida en una illa deserta que no conviure amb humans, es rescatat per la forca per la tripulacio d'un vaixell portugues. El sorpren que el capita Pedro de Mendez, a qui considera yahoo, es prou generos i humanitari per tenir cura d'ell fins que a Lisboa l'embarca de tornada a Anglaterra.

Un cop a casa seva Gulliver troba grans dificultats per adaptar-se a la vida entre "yahoos" fins al punt de desmaiar-se quan la seva dona l'abraca. Es converteix en un reclus que evita el contacte fisic amb la familia i no surt de casa excepte per passar hores parlant amb els cavalls dels seus estables.

En l'ultim capitol, Gulliver explica el seu proposit a l'hora de publicar la seva narracio, que es exposar la falsedat de molts relats de viatges. Tambe es defensa de no haver informat les autoritats angleses sobre les seves descobertes, ja que no creu que cap dels paisos descrits puguin ser conquerits ni colonitzats.

Historia [ modifica ]

No se sap amb certesa quan va comencar Swift a escriure Els viatges de Gulliver (gran part de l'escriptura es va fer a Loughry Manor a Cookstown , Co. Tyrone mentre Swift va romandre alla) pero podria ser el 1713, quan Swift, Gay, Pope, Arbuthnot i altres van formar el Scriblerus Club amb el proposit de satiritzar generes literaris populars. Segons aquests relats, a Swift li van encarregar escriure les memories de l'autor imaginari del club, Martinus Scriblerus, i tambe satiritzar el subgenere de “narracions de viatges”. Se sap, a partir de la correspondencia de Swift, que la composicio en si va comencar el 1720 escrivint primer les parts I i II, despres la part IV el 1723 i la part III escrita el 1724; pero s'anaven fent canvis fins i tot mentre Swift estava escrivint les Cartes de Drapier . L'agost de 1725, el llibre estava acabat i com que Els viatges de Gulliver era una satira clarament anti whig , es probable que Swift fes que el manuscrit es copies de manera que la seva forma d'escriure no pogues usar-se com a prova si se'l perseguia per ella, com havia passat amb alguns dels seus pamflets irlandesos (les Cartes de Drapier ).

Motte [ modifica ]

El marc de 1726, Swift va viatjar a Londres perque li publiquessin la seva obra; el manuscrit va ser lliurat en secret a l'editor Benjamin Motte, que va fer servir cinc impremtes diferents per accelerar la produccio i evitar la pirateria. [1] Motte, coneixent que era un supervendes , pero temoros de la persecucio, va tallar o alterar els passatges mes ofensius (com les descripcions dels concursos cortesans a Lil·liput i la rebel·lio de Lindalin), va afegir una defensa de la reina Anna a la part II, i ho va publicar. La primera edicio va ser llancada en dos volums el 28 d'octubre de 1726 . [2]

Motte va publicar Els viatges de Gulliver anonimament, i com passava sovint amb les obres de moda, li van seguir moltes sequeles ( Memoirs of the Court of Lilliput ), parodies ( Two Lilliputian Odes, The first on the Famous Engine With Which Captain Gulliver extinguish' d the Palace Fire... ) i "claus" ( Gulliver Decipher'd i Lemuel Gulliver's Travels in Several Remote Regions of the World Compendiously Methodiz'd , el segon per Edmund Curll que havia escrit, de manera semblant, una "clau" del Conte d'una bota de Swift el 1705). Majoritariament, es van imprimir anonimament (ocasionalment, pseudoanonimament) i rapidament es van oblidar. Swift no hi va tenir res a veure i les va desautoritzar en l'edicio de Faulkner del 1735. L'amic de Swift, Alexander Pope , va escriure un conjunt de cinc Verses on Gulliver's Travels , que van agradar tant a Swift que els va afegir a la segona edicio del llibre, encara que actualment poques vegades s'inclouen.

Faulkner [ modifica ]

En 1735, un editor irlandes, George Faulkner, va imprimir un conjunt d'obres de Swift, el volum del qual II contenia Els viatges de Gulliver . Tal com es revela a l'"Advertencia al lector" de Faulkner, havia tingut acces a una copia anotada de l'obra de Motte per part d'"un amic de l'autor" (probablement era l'amic de Swift Charles Ford) que va reproduir la major part del manuscrit sense les esmenes de Motte, havent-se destruit el manuscrit original. Es creu tambe, encara que no s'ha pogut provar, que Swift va revisar com a minim proves de l'edicio de Faulkner abans de la seva impressio. En general, aquesta es la que es considera edicio princeps de Els Viatges de Gulliver amb una petita excepcio. Aquesta edicio tenia una peca afegida de Swift, A letter from Capt. Gulliver to his Cousin Sympson ("Una carta del capita Gulliver al seu cosi Sympson"), que es queixava de les alteracions de Motte al text original, dient que ho havia canviat tant que "dificilment la reconec com a obra meva" i repudiant tots els canvis de Motte aixi com totes les "claus", libels, parodies, segones parts i continuacions que havien aparegut en els anys intermedis. Aquesta carta forma ara part de molts textos estandards.

Lindali [ modifica ]

L'episodi de cinc paragrafs a la Part III, narrant la rebel·lio de la ciutat superficial de Lindali contra l'illa volant de Laputa, era una al·legoria obvia de l'assumpte de les Cartes de Drapier del qual Swift estava orgullos. Lindali representava a Dublin i les imposicions de Laputa representaven la imposicio britanica de la moneda corrent de coure de mala qualitat de William Wood. Faulkner havia omes aquest passatge, be per sensibilitat politica en ser un editor irlandes imprimint una satira antibritanica, o possiblement perque el text amb que treballava no incloia el passatge. El 1899, el fragment va ser inclos en una nova edicio de les Obres completes . Les edicions modernes deriven de l'edicio de Faulkner amb la inclusio d'aquest afegit del 1899.

Isaac Asimov assenyala a The Annotated Gulliver que Lindali es considera que es transsumpte de Dublin, composta per doble "lins"; d'aqui, Dublin. [3]

Interpretacio [ modifica ]

L'obra es una satira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo es com es diuen els humans al pais dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informatica ( Yahoo! ), i Lil·liput, amb els seus derivats, es considera sinonim de petit en diverses llengues.

Els habitants de Lil·liput son ridiculs perque amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (son una critica a la noblesa). Tambe critica els debats esterils de les societats cientifiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus descobriments que ajudin a millorar la vida de la gent.

Al darrer viatge, es pregunta per la naturalesa de l'esser huma (els cavalls son molt mes nobles que les persones al llibre), corrompuda per la societat (la seva visio barreja la concepcio de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes , que el porta a renegar de la seva familia quan torna a la seva llar). Es un viatge on mostra una possible utopia , contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantastiques precedents.

Traduccions al catala [ modifica ]

El llibre ha estat traduit al catala multiples vegades, pero sovint en adaptacions i resums per a nens i joves. Fins a l'any 2005 no se'n publica la primera versio completa en catala.

  • Viatges de Gulliver a diverses nacions del mon . Trad. de Lluis Deztany . Barcelona : L'Avenc, 1913.
  • Els viatges de Gulliver . Trad. de Xavier Bonfill i il·l. de Joan Junceda . Barcelona : Ed. Baguna, 1922; Barcelona: Catalana, 1950.
  • Viatges de Gulliver: Viatge a Lilliput i a Brobdingnac . Trad. de J. Farran i Mayoral. Barcelona: Editorial Catalana, 1923; Barcelona: Llibr. Catalonia, 1934; Barcelona: s. n., 1936. Es tracta d'una traduccio dels dos primers viatges que destaca per la seva fidelitat.
  • Els viatges de Gulliver . Trad. de Francesc Francisco-Busquets . Girona: CCG Edicions, 2005; Barcelona: Curbet, 2014. Primera traduccio completa al catala.
  • Els viatges de Gulliver . Trad. de Victoria Gual i Godo. Martorell : Adesiara, 2015.

Repercussio [ modifica ]

Parc Gulliver [ modifica ]

Parc Gulliver

A la ciutat de Valencia hi ha, des de 1990 , un parc infantil amb tobogans , inspirat en el personatge protagonista de l'obra. L'escultura de Gulliver, de 70 metres i amb diversos tobogans amagats pel seu cos, va ser dissenyada per Sento Llobell , i realitzada per l'arquitecte Rafael Rivera i l' artista faller Manolo Martin .

Referencies [ modifica ]

  1. Clive Probyn, Swift, Jonathan (1667?1745) , Oxford Dictionary of National Biography ( Oxford University Press : Oxford , 2004)
  2. Daily Journal 28 Oct 1726, "This day is published".
  3. Swift , Jonathan. Isaac Asimov. The Annotated Gulliver's Travels . Nova York: Clarkson N Potter Inc, 1980, p.  160 . ISBN 0-517-539497 .  

Enllacos externs [ modifica ]