Un
guio
es l'escrit detallat on es decideixen els aspectes literaris, tecnics i grafics d'un projecte
audiovisual
. El format del guio esta molt reglamentat i utilitza molta argot estandarditzat, seguint una serie de normes preestablertes de manera que es desmarca de l'escriptura literaria.
[1]
[2]
Es fonamental coneixer a qui hom es dirigeix, es a dir, quin sera el
target
al que es vol arribar: edat, perfil demografic, nivell de coneixements… Per tant, el contingut del guio ha de ser clar i senzill perque el missatge que vol transmetre l'emissor sigui el mateix que el que rep l'audiencia. La varietat d'estructures formals es infinita. Es pot partir d'estructures ficcionals (
guio cinematografic
) o no ficcionals o de formats que combinin ambdues possibilitats.
Un guio, es primer de tot la descripcio mes o menys precisa, coherent, sistematica, comprensible i atraient d'un succes o d'una serie de successos. Es una forma, que pot estar en constant canvi, es una ficcio labil on les paraules, excepte els dialegs, son contingents (substitueixen a les imatges).
Es tracta, doncs, per al guionista, de determinar allo que ell considera com a essencial per no ofegar-se en preocupacions imprecises i secundaries, i de saber sobre que ha de, si arriba el cas, fer emfasi (la subtilesa de la psicologia, la versemblanca, la veritat historica, la intensitat dramatica, etc.), tot aixo amb la finalitat de realitzar millor la seva idea.
[4]
Un guio consta de macroestructura
[5]
i microestructura.
[6]
Dins de l'estructura del guio s'han de tenir diferents elements que ajuden a compondre la seva macroestructura. La historia es l'esdeveniment principal de l'accio, formada pels canvis que han portat al protagonista a una situacio diferent a la inicial. La trama es la pauta d'esdeveniments internaments coherents i interrelacionats que donen forma i disseny a una narracio, i el resultat de l'eleccio que el guionista faci de la seva historia sera la trama. El
conflicte
expressa el canvi en la situacio de la vida d'un personatge. El
paradigma
es l'estructura dramatica, un esquema conceptual. Una eina per trobar el cami en el proces d'escriptura del guio. Es com un model a escala que ens proporcionara l'aspecte que te un guio i proporciona el desenvolupament dels actes. Per exemple: primer acte, plantejament, primer nus de la trama; segon acte, confrontacio, segon nus de la trama; tercer acte.
La llei de la progressio continua determina que les parts del guio comporten que la tensio dramatica sigui concebuda per anar creixent fins al final. Per aixo es necessari l'exposicio o part inicial del guio on l'espectador rep tots els elements i punts de partida de la historia, el ganxo, que es l'esdeveniment impressionant, estrany o sorprenent que se situa al principi, les escenes, que en una pel·licula normal seran aproximadament entre quaranta i seixanta i han de tenir un valor i un sentit i proporcionar informacio sobre els personatges, el mon o la historia al public. Les sequencies o series d'escenes contenen habitualment de dues a cinc escenes. Les escenes canvien en aspectes petits l'evolucio del guio.
Els actes son una serie sequencies que troba el seu punt mes important en una escena de climax. S'aconsellen tres actes que es corresponen amb l'exposicio, conflicte i desenllac. El climax o punt culminant de la progressio dramatica se situa al final del guio i despres no pot haver-hi mes que escenes de resolucio i distensio, i en el desenllac on es resolen cada un dels conflictes que han sorgit al relat.
La idea es el punt de partida d'un guio, es el motor de la historia que es desenvolupara. Aquesta es la prova viva de la
narracio
i pot provenir d'un somni, una conversa, la noticia d'un diari, etc.
[7]
L'
story-line
es el pas de la idea a la historia. Consisteix a concretar quins seran els protagonistes principals, el seu objectiu i els obstacles amb els quals es trobaran. La redaccio ha de ser breu i esquematica i s'ha de poder explicar en poques paraules de manera global.
[7]
Sinopsi argumental
[
modifica
]
Exemple de guio literari.
Un cop s'ha pensat en la historia en la qual es basara el guio, s'ha d'explicar en detall les diferents accions, personatges i localitzacions que apareixeran. L'extensio del document dependra del nivell de detall que vulgui donar el
guionista
a la historia. Per explicar l'argument s'ha d'utilitzar un llenguatge clar perque despres caldra transformar-ho en imatges (
storyboard
).
[7]
En la sinopsi cal destacar els personatges, temps i localitzacions. Els personatges son els que carreguen el pes de l'accio, fan avancar la historia amb la seva propia evolucio i perque aquesta funcioni cal que aquests es moguin, canviin, creixin o caiguin. A l'hora de crear un personatge cal tenir en compte quin tipus de personatge es, ja que en una mateixa historia podem trobar personatges principals, que son mes complexos i tenen mes matisos, i personatges secundaris que son mes plans i no es descriuen amb tant de detall. A l'hora de desenvolupar el personatge
protagonista
, es recomana que el guionista es faci una biografia d'aquest, per tal que sapiga quins son els seus origens, gustos, hobbies i, sobretot, el seu somni, desig i necessitat. Altres autors afegirien el disseny del personatge basat en la caracteritzacio fisica i psiquica. Aquesta ha de fer que l'espectador simpatitzi amb el personatge generant-li aixi una esperanca (quan esta a punt d'aconseguir un objectiu) i un temor (quan s'enfronta a un obstacle). Cal definir i acotar on es desenvolupa l'accio i el temps en el qual es produeix (marc temporal de la historia).
[7]
Guio cinematografic
[
modifica
]
El guio cinematografic, tambe conegut com a screenplay o script, es un tipus de guio que serveix de base per una produccio audiovisual a realitzar, es a dir, conte una explicacio detallada de com sera el resultat del projecte. Normalment, a la industria audiovisual, s’acostuma a fer servir aquest tipus de guio per vendre una idea o fer una proposta a un productor financer.
Pel que fa al contingut, aquest tipus de guio conte les dades mes importants sobre la historia o el plot que es vol representar com, per exemple, els dialegs, les escenes i les diverses sequencies. Tanmateix, el guio cinematografic no inclou informacio sobre els aspectes tecnics que es requeriran durant l’elaboracio de la peca audiovisual com les cameres que es faran servir, els planols, la il·luminacio, el vestuari, etc.
Guio literari
[
modifica
]
Es l'etapa posterior a la
sinopsi
argumental on es fa la divisio per escenes. En aquest hi apareixen les accions, els dialegs dels personatges, la localitzacio i el temps. Els dialegs tenen tres funcions: caracteritzar els personatges, aportar informacions importants i fer avancar la
trama
. El resultat d'aixo es l'esborrany del primer guio.
[8]
A diferencia del guio cinematografic, el literari es una mica mes complex i la seva finalitat no es aconseguir l’aprovacio de ningu, sino que l’equip de treball pugui captar perfectament que es vol explicar o narrar, i com es vol transmetre. Per assolir aquest objectiu, el guio literari ha de descriure tot el que l’espectador veura en mirar la peca, i ho fara de manera senzilla, pero amb els detalls necessaris. En definitiva, el guio literari descriu el contingut audiovisual des del punt de vista de l’espectador i de les escenes. Amb relacio a l’elaboracio d’aquest tipus de guio, aquest acostuma a ser elaborat separant les escenes i ordenant-les cronologicament, a excepcio de les que son una mica mes complexes en l’ambit temporal com els flashbacks
[9]
o els flashforwards,
[10]
les quals se solen descriure a part del guio principal o son marcades amb asteriscs o caracters especials per indicar que son diferents o que no pertanyen cronologicament on estan situades. Tambe es fonamental especificar en cada una de les escenes que s’esmentin al guio, la localitzacio, si es interior o exterior, l’hora del dia, entre altres elements que permetin situar a l’espectador en el context temporal del clip.
El
guio tecnic
es el document de produccio representat en una graella que conte la informacio necessaria per a executar cadascun dels plans que l'obra audiovisual requereix. Ha de contenir els seguents apartats:
sequencies
,
escenes
,
pla
,
video
,
audio
, temps parcial del pla, temps total del metratge. Els plans han de seguir un ordre cronologic encara que es visualitzi el mateix pla. A la graella s'hi poden afegir els apartats que s'escaigui segons les necessitats de la realitzacio del projecte audiovisual.
[11]
| Sequencia
|
Escena
|
Pla
|
Video
|
Audio
|
Temps parcial
|
Temps total
|
| 2
|
1
|
6
|
Pla mitja
|
Laura: A quina hora et va be quedar?
|
00.00.03
|
00.10.45
|
El
Storyboard
es un conjunt d'il·lustracions mostrades en sequencia que substitueixen la informacio descriptiva amb l'objectiu d'explicar que succeeix a la historia. A peu d'imatge s'hi poden afegir anotacions per aclarir les accions o moviments dels
personatges
.
[7]
El guio il·lustrat, tambe conegut com a Storyboard, es un dels guions mes visuals i facils d’entendre, ja que, com be diu el seu nom, es il·lustrat. Es tracta d’un document que te un format de comic, on cada dibuix representa una escena que, posteriorment, s’haura de traslladar a la pantalla gran. Aquest tipus de guio es molt util perque els realitzadors i productors del clip puguin tenir una idea clara de que es preten gravar i transmetre als espectadors. De fet, es molt habitual l'us de l’Storyboard pels clips animats, ja que els dibuixos del guio es traslladaran directament a l’animacio. D’altra banda, aquest guio tambe te gran utilitat a l’hora de coordinar el rodatge amb la part artistica del projecte, ja que permet desenvolupar a la perfeccio tots els decorats fisics o en 3D. Pel que fa a la seva estructuracio i composicio, els Storyboards mes habituals son els que segueixen l’estil america: un document en format de comic, amb vinyetes de mides uniformes depenent de l'enquadrament que es vulgui fer amb la camera.
El
Ladder Script
o escaleta
[
modifica
]
El tipus de guio menys complex que hi ha es l’escaleta, altrament anomenat Ladder Script. Es considerat el guio mes simple perque es tracta d’una mena de resum del producte audiovisual que es vol crear. Tambe es considerat un guio intermedi entre el literari i el tecnic, sobretot en les grans produccions.
Basicament, el Ladder Script consisteix en una llista de totes les escenes, sequencies o situacions que s’han de gravar, juntament amb una petita descripcio al costat de cadascuna. En el cas de produccions grans, aquesta breu llista es pot considerar una mena d’esborrany del guio literari, que sera elaborat posteriorment. Respecte a la seva utilitat, l’escaleta servira als cameres per guiar-se dins el rodatge de manera senzilla, sense gaires complicacions. A mes a mes, tambe es util per poder controlar i preveure les imatges que s’han de gravar per a despres, poder realitzar un bon muntatge.
Tipus de guio semblant a l'storyboard que incorpora especificacions tecniques o dialegs dels personatges. Seria un tipus de document molt semblant al
comic
.
Animatica o animatronica
[
modifica
]
Es tracta d'un proces que consisteix a passar el guio grafic per un editor de video, el resultat d'aquesta operacio sera una mena d'
animacio
que ens ajudara a temporalitzar els diferents plans del projecte audiovisual.
Presentacio del guio literari
[
modifica
]
El primer que s'ha de tenir en compte a l'hora de presentar un guio es realitzar una portada que ha d'incloure el titol del guio, el nom i cognoms dels
guionistes
que l'han fet i el numero de
propietat intel·lectual
en el cas que el guio s'hagi registrat per evitar possibles
plagis
.
Durant tota la redaccio del guio cal mantenir la mateixa
tipografia
i cos de lletra. No poden haver-hi cursives, negretes, ni paraules subratllades.
L'us de majuscules es reserva unicament al nom dels
personatges
que apareix abans del
dialeg
i quan s'esmenta per primera vegada el nom d'un personatge que no ha aparegut encara en
escena
. A part, tambe s'utilitza per indicar sons i sorolls que el
guionista
considera imprescindibles i per indicar l'encapcalament de cada
escena
on s'especifica el numero d'escena, si es interior/exterior, la localitzacio i si es de dia o de nit (en cas que l'escena s'hagues de gravar amb un tipus de llum especial tambe caldria indicar-ho en aquest apartat). Un exemple per aclarir aquest apartat es el guio
The apartment
[12]
de
Billy Wilder
i I.A.L. Diamond comentat per Jaume Duran.
Cal considerar una serie d'aspectes formals a l'hora d'escriure un guio per la seva correcta presentacio:
- Entre l'encapcalament i la descripcio hi ha un espai.
- Entre la descripcio i el dialeg tambe un espai.
- Entre les escenes dos espais.
- Entre el dialeg no hi ha espai interlineal.
- El nom del personatge ha d'estar centrat i tabulat a l'esquerra.
Aspectes a tenir en compte
[
modifica
]
[13]
Durant tot el proces de realitzacio d'un guio, cal tenir en compte diversos aspectes per a obtenir un projecte audiovisual de qualitat. A part, es poden donar alguns imprevists que es poden resoldre seguint una serie de mecanismes.
Indicacions previes a la realitzacio d'un guio
[
modifica
]
Estructura en 3 actes
[
modifica
]
La regla de les unitats es nomes un fonament, no una formula. Hi ha obres audiovisuals que en poden contenir mes, pero son una excepcio.
[13]
El Primer acte presenta el personatge principal en la seva rutina. En un moment determinat, la normalitat d'aquest personatge es desequilibra a causa d'un incidint desencadenant. A partir d'aqui al protagonista li sorgeix un objectiu i l'ha de complir per tal de tornar a l'estat inicial. Aquest fet el perseguira durant tota la historia i es resoldra al climax final.
Al Segon acte al protagonista li van apareixent una serie d'obstacles que poden ser actius (conflicte extern) o estatics (conflicte intern) que ha d'anar resolent fins a arribar a un grau de dificultat maxima. Es en aquest moment on es plantegen dues possibles opcions: pot semblar que el protagonista aconsegueixi el seu objectiu o que no se'n surti. Aixo suposaria el climax final. En aquest acte tambe poden apareixer trames secundaries que complementin la trama principal.
El tercer acte significa la resolucio del conflicte de manera positiva o negativa. Pel que fa a la durada de cada acte, el primer es du a terme durant els primers 15 minuts del
film
. El segon te un temps aproximat de 70 minuts. Finalment, el tercer conclou la trama en uns 5 minuts.
Disseny en 5 parts
[
modifica
]
Es una proposta que planteja un esquema semblant a l'estructura dels 3 actes pero incorpora complicacions progressives posteriors a l'incident desencadenant i una crisi per part del
protagonista
causades per les complicacions comentades anteriorment.
[13]
Un cop realitzada la sinopsi argumental del guio, aquelles propostes que no formin part dels guions de ficcio poden utilitzar l'escaleta. Aquesta consisteix en l'organitzacio de la trama en sequencies. Cada sequencia esta formada per un grup d'escenes que formen una unitat dramatica. L'estructura permet preveure les necessitats fonamentals i establir els punts clau del rodatge. Funciona com un guio no tancat, que no vol dir que sigui incomplet.
Exemple:
Escena 1 - Centre de la ciutat de Gaza - Exterior - Dia
Recursos d'explotacio
[
modifica
]
[13]
Consisteix a repetir la mateixa accio tres vegades al llarg de la historia amb la particularitat que la tercera vegada l'accio canvia. (A-A-A')
Hi ha alguns autors que han intentat utilitzar aquest recurs introduint mes vegades la mateixa accio pero, aixo provoca un rebuig per part de l'espectador.
Exemple (
Small Time Crooks
de
Woody Allen
):
El personatge que interpreta Woody Allen intenta accedir al pis superior de la casa on es troba. El problema es que no vol ser descobert i les dues primeres vegades que ho intenta algu l'interromp. Finalment, a la tercera vegada ho aconsegueix.
Recurs que s'utilitza com a
happy end
que consisteix a unir tots els personatges en una escena final per concloure el film.
Consisteix a treure el maxim partit a una situacio, utilitzant el minim de recursos possibles. Te a veure amb el concepte d'economia de guio.
Exemple:
Es vol realitzar un film ambientat als Alps pero no es disposa de suficient pressupost per a desplacar a l'equip tecnic i artistic fins a Suissa. Aixi doncs, es simulen les localitzacions amb elements caracteristics de la localitat.
Consisteix a enriquir una situacio ja tancada amb un element que agradi a l'espectador.
Exemple (
When Harry met Sally
[14]
de Rob Reiner):
En una de les escenes es mostra als protagonistes menjant a un restaurant, quan la Sally simula un orgasme. Al final de l'escena la dona de la taula del costat demana al cambrer que li serveixi el mateix que esta prenent la Sally.
Deus exmachina
[
modifica
]
Consisteix a introduir a la trama una accio fortuita que dona solucio a un problema que aparentment per l'espectador no en tindria. Aquest mecanisme sovint s'utilitza per resoldre problemes en el guio, ja que el guionista ha portat la situacio a l'extrem. Exemples d'aquest fenomen serien les pel·licules de
James Bond
.
Geografia suggerida
[
modifica
]
A l'hora de realitzar un guio el guionista ha de tenir present que l'espectador ha d'estar ben informat i ubicat en l'explicacio dramatica, ha de saber en tot moment que esta passant, tant a nivell temporal com local.
[13]
Suspens i ironia dramatica
[
modifica
]
El suspens es un concepte que en general no esta ben entes. Aquest consisteix en no donar certa informacio a l'espectador per tal d'espantar-lo en l'espera. Les questions dramatiques estan lligades amb el suspens pero, el podem trobar a altres generes com la comedia.
[13]
Per generar suspens s'ha de tenir en compte una serie de condicions:
- El personatge protagonista ha de tenir una voluntat molt alta per atendre el seu objectiu.
- Els obstacles que es generin en aquest suspens han de ser molt forts pero no impossibles.
- L'espectador ha d'estar ben informat dels elements del drama.
- El protagonista ha de crear una certa empatia a l'espectador.
La ironia dramatica esta tambe relacionada amb el suspens pero, en aquesta situacio l'espectador si esta ben informat. Aixi doncs, s'elimina la curiositat i genera certa preocupacio.
[15]
- ↑
Clabough
, Casey.
Creative Writing
(en angles). Penguin, 2014-07-01.
ISBN 978-1-61564-525-1
.
- ↑
Hoxter
, Julian.
Write What You Don't Know: An Accessible Manual for Screenwriters
(en angles). Bloomsbury Publishing USA, 2011-08-18, p. 126.
ISBN 978-1-4411-0932-3
.
- ↑
Chion
, Michel.
Como se escribe un guion
, 2001, p. 219.
ISBN 84-376-0764-7
.
- ↑
McKee
, Robert.
El guion: sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones
(en castella). Barcelona: Alba, 2010, p. 550.
ISBN 9788484284468
.
- ↑
Chion
, Michel.
Como se escribe un guion
(en castella). Madrid: Catedra, 2003, p. 219.
ISBN 8437607647
.
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
McKee
, Robert.
El guion. Story: Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones
(en castella). Alba Editorial, 2009.
ISBN 9788484284468
.
- ↑
Londono Monroy
, Gloria ≪
Copia arxivada
≫.
Indicacions basicas y ejemplos para elaborar el guion literario
. Arxivat de l'
original
el 2015-05-18 [Consulta: 8 maig 2015].
Arxivat
2015-05-18 a
Wayback Machine
.
- ↑
ASALE
, RAE-;
RAE
. ≪
flashback | Diccionario de la lengua espanola
≫ (en castella). [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑
≪
FLASHFORWARD - Definicion y sinonimos de flashforward en el diccionario ingles
≫ (en castella). [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑
Worthington
, Charlotte.
Produccion
(en castella), p. 175.
ISBN 978-84-342-3556-4
.
- ↑
≪
The apartment
≫ (en castella). Arxivat de l'
original
el 2016-07-18. [Consulta: 6 abril 2015].
- ↑
13,0
13,1
13,2
13,3
13,4
13,5
Duran Castells
, Jaume ≪Narrativa audiovisual i cinema d'animacio per ordinador≫.
Barcelona
, 2009, pag. 130.
- ↑
≪
When Harry met Sally
≫ (en angles). [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑
McKee
, Robert.
El guion
.
ISBN 9 788484 284468
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Bonitzer
, Pascal;
Carriere
, Jean Claude.
Practica del guion cinematografico
(en castella). Barcelona: Paidos Iberica, 1991.
ISBN 978-84-7509-728-2
.
- Tharrats
, Joan.
El guio, segons com. Escriure per a cine i televisio amb les seves circumstancies
. Tripodos. Blanquerna Tecnologia i Serveis, S.L., 2009 (Papers d'Estudi).
ISBN 978-84-92907-32-8
.
Viccionari