Guerra russo-turca

Guerres russo-turques Guerres Habsburg-Otomanes
Tipus	guerra
Data	1735 - 1739
Lloc	Kanat de Crimea
Bandols
Imperi Rus Austria Cosacs Imperi Otoma Kanat de Crimea
Forces
Mes de 100.000 homes 75 vaixells Desconegudes Desconegudes

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bel·lic entre l' Imperi Rus i l' Imperi Otoma . ^[1] El casus belli de la guerra van ser les incursions dels tartars de Crimea (vassalls dels otomans) a l' Hetmanat cosac i les campanyes militars dels kans al Caucas , tot i que el conflicte ja venia gestant-se des d'anys abans, a causa de les diferencies entre els dos imperis sobre el desti de la Confederacio de Polonia i Lituania i del desig rus de guanyar un acces al mar Negre , monopolitzat fins aleshores pels otomans.

Antecedents [ modifica ]

Pels volts de 1730 , tant Russia com Turquia havien ocupant diverses arees de l' Imperi Persa ; treien aixi profit de la caotica situacio interna causada per la invasio dels afganesos . No obstant aixo, la situacio va comencar a canviar quan l'habil general persa Nadir-Xah Afxar va enderrocar l'ineficac Tahmasp II i va assumir la regencia en nom del seu fill Abbas III , la qual cosa el convertia en lider absolut, en ser Abbas encara un nado.

Despres de derrotar els afganesos, Nadir va dirigir llavors les seves tropes contra l'enemic que considerava mes poderos: els otomans de Topal Osman Pa?a ; despres d'alguns entrebancs inicials, va aconseguir derrotar els otomans i reconquerir Armenia i Georgia per a Persia. En veure el nou canvi de rumb, Russia va decidir retirar les seves tropes del pais i oferir un tractat d'alianca a Nadir Xah el 1735 , per tal d'afeblir encara mes el seu enemic comu, Turquia.

Russia va aprofitar llavors la desfeta turca per imposar el seu candidat al tron polones, August III , al qual s'oposava Estanislau I amb el suport de Turquia i Franca . Paral·lelament, Russia va mantenir l'alianca amb Austria subscrita el 1726 .

Desenvolupament [ modifica ]

El 1735 els tartars van realitzar diverses incursions en la Ucraina controlada pels russos, alhora que el Khan Qaplan I Giray dirigia les seves tropes cap al Caucas occidental, llavors terra de ningu pero ambicionat tant per russos com otomans. Desitjosos d'annexionar-se Crimea i les costes del Mar d'Azov , els russos van declarar la guerra als tartars i als seus senyors turcs, encara empantanegats en la guerra contra els perses .

El 20 de maig de 1736 l'Exercit Rus del Dnieper (62.000 homes) dirigit pel Mariscal de Camp alemany Burkhard von Munnich va prendre a l'assalt les fortificacions turques a Perekop i el 17 de juny d'aquest any va conquerir Bakhtxisarai . No obstant aixo, la manca de subministraments, sumada a l'esclat d'una epidemia va forcar Munnich a retirar cap a Ucraina. La fortalesa d' Azov va caure el 19 de juny davant l'Exercit de l' Don (28.000 homes) del general irlandes Peter Lacy , despres de patir un setge per terra i mar recolzat per la flota del vicealmirall Piotr Bredahl .

Un any despres, el juliol de 1737 , Munnich es va apoderar d' Otxakov , alhora que Lacy dirigia les seves tropes (ara reforcades fins als 40.000 homes) cap a l'interior de Crimea. Alla va derrotar diverses vegades el Kan Qaplan I i va conquerir Karasubazar , pero una vegada mes els russos van haver de retirar-se cap al nord per falta d'aliments, abandonant darrere el territori conquerit. Mentrestant Austria va creure veure arribada la seva oportunitat i va declarar la guerra a Turquia, pero el seu exercit va ser derrotat a la batallla de Banja Luka el 4 d'agost de 1737, ^[2] la batalla de Grocka el 18, 21 i 22 de juliol de 1739, ^[3] i finalment perde Belgrad despres d' un setge otoma del juliol a setembre de 1739. ^[4] Aquests revessos van propiciar que a agost d'aquest any els aliats entaular negociacions amb els turcs a la ciutat de Nemyriv , que no obstant aixo van fracassar. Al front rus, la resta de 1737 i 1738 va transcorrer llavors sense que es produissin accions d'importancia, pero els russos van haver d'evacuar Otxakiv i Kinburn per una epidemia de pesta , un fet que, en la practica, va retornar el front al seu estat inicial.

Munnich va ser capac d'inclinar la balanca a favor de Russia una vegada mes el 1739 , en derrotar els turcs a la Batalla de Stavutxany i ocupar les fortaleses de Khotin i Ia?i , a Moldavia . No obstant aixo, Austria va ser derrotada de nou i es va veure forcada a signar la pau amb els otomans el 21 d'agost . La sortida d'Austria de la guerra i la possibilitat que Suecia entres en la guerra a favor de Turquia va portar a Russia a demanar la pau, que es va signar a la vila de Ni? (actual Serbia ) el 3 d'octubre .

Tractats de Pau [ modifica ]

Belgrad [ modifica ]

El Tractat de Belgrad sancionar la pau entre Austria i Turquia el 18 de setembre de 1739. Austria, clara derrotada en el conflicte, es va veure obligada a retornar els territoris guanyats a la Pau de Passarowitz de 1718 : ^[5] Nord de Serbia (inclosa la capital, Belgrad ) i Oltenia , que va ser restaurada a Valaquia (vassall otoma). El tractat tambe va fixar la frontera entre ambdos imperis en els rius Sava i Danubi . Com a contrapartida, els Habsburg van rebre el paper de teorics protectors de la comunitat cristiana en l'Imperi Otoma ( Millet ), cosa que no va agradar gens a la seva aliada Russia, ja que tambe ambicionava aquest titol.

Ni? [ modifica ]

El Tractat de Ni? es va signar el 3 d'octubre , i acordava la pau entre Russia i Turquia. Aquesta ultima reconeixia el dret de Russia a construir un port a Azov , pero no li permetia de construir fortificacions ni estacionar naus de guerra al mar Negre ; a mes, Russia va haver de renunciar als altres territoris conquerits i a qualsevol reclamacio sobre Crimea. Aixi doncs, els guanys finals de Russia van ser, per tant, molt limitats.

Consequencies [ modifica ]

Despres del seu estancament militar amb l'Imperi Rus i la victoria sobre el Sacre Imperi Romanogermanic i la signatura del Tractat de Belgrad, l'imperi gaudi d'una generacio de pau mentre Austria i Russia lluitaven contra l'ascens de Prussia a l'Europa de l'Est, i durant la guerra dels Set Anys es va mantenir neutral. ^[6]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guerra russo-turca

• Guerra de Successio de Polonia (1733-1738)
• Historia de les guerres russo-turques