Guerra Francotailandesa

Segona Guerra Mundial
Indoxina francesa
Tipus	guerra
Data	Octubre de 1940 ? 9 de maig de 1941
Lloc	Territoris disputats a la Indoxina francesa
Resultat	Indecis; alto al foc mediat pel Japo; [1] [2] territoris cedits a Tailandia
Bandols
Tailandia Regim de Vichy Indoxina francesa
Comandants
Plaek Phibunsongkhram Jean Decoux
Forces
60.000 regulars 134 tancs ~140 avions 2 guardacostes 12 torpediners 4 submarins 12.000 regulars 38.000 colonials 20 tancs lleugers ~100 avions 1 creuer lleuger 4 avisos
Baixes
Terra: 54 morts [3] 307 ferits 21 capturats 8?13 avions destruits Mar: 36 morts 2 torpediners enfonsats 1 vaixell costaner desmantellat Terra: 321 morts o fertis 178 desapareguts 222 capturats 22 avions destruits Mar: 11 morts 1 creuer lleuger afectat

La guerra francotailandesa (en tailandes: ?????????????????; en frances: Guerre franco-thailandaise ; 1940?1941) fou un conflicte militar entre Tailandia (Siam) i Franca per part dels territoris de la Indoxina francesa .

Antecedents [ modifica ]

El 12 de juny de 1940, el govern tailandes va signar un pacte de no-agressio amb Franca, pero despres de la caiguda de Franca , el general major Plaek Pibulsonggram (popularment conegut com a ≪Phibun≫), primer ministre de Tailandia, va veure l'oportunitat de recuperar els territoris abandonats a mans de Franca durant el regnat de Chulalongkorn (les provincies de Melu Prei i Tonle Repu el 1904 i les provincies de Battambang, Sisophon i Siem Reap el 1907, que havien estat cedides oficialment el 1867 a canvi del reconeixement del protectorat sobre el regne khmer ) i tambe de venjar les humiliacions sofertes el 1893 (amb l'adscripcio de Laos a la Indoxina francesa) i 1904.

L'ocupacio militar alemanya de bona part de Franca va provocar que l'estat frances tingues dificultats per mantenir les possessions colonials, inclosa Indoxina. L'administracio colonial no podia comptar amb l'ajuda de la metropoli ni amb l'arribada de subministraments. Despres de la invasio japonesa , el setembre de 1940, els francesos es van veure obligats a permetre al Japo d'establir guarnicions al seu territori. Aquesta accio va convencer Phibun que Franca no podria resistir una confrontacio amb Tailandia. El primer pas del govern tailandes va jugar la carta diplomatica, pero el govern de Vichy va refusar retocar cap frontera amb Tailandia; Phibun, llavors, va decidir actuar militarment.

Forces enfrontades [ modifica ]

Franca de Vichy [ modifica ]

Les forces militars franceses a la Indoxina consistien en un exercit d'aproximadament 50.000 homes, 12.000 dels quals eren francesos, organitzats en quaranta-un batallons d'infanteria, dos regiments d'artilleria i un batallo d'enginyers. ^[4] La deficiencia mes obvia de l'exercit frances era l'escassetat de vehicles blindats, ja que nomes disposava d'una vintena d'obsolets tancs Renault FT contra els gairebe cent vehicles blindats de l'exercit tailandes. La major part dels efectius francesos estacionats a prop de la frontera amb Tailandia consistia en soldats indoxinesos dels regiments 3r i 4t dels Tirailleurs Tonkinois juntament amb un batallo de montagnards , soldats regulars francesos de la infanteria colonial i unitats de la Legio Estrangera . ^[5]

L'exercit de l'aire tenia uns 100 avions, dels quals aproximadament 60 podien considerar-se de primera linia. Aquests incloien trenta Potez 25 TOE de reconeixement i cacabombardeig, quatre bombarders pesants Farman 221, 6 bombarders Potez 542, nou caces Morane-Saulnier MS.406 i vuit hidroavions Loire 130 de reconeixement. ^[6]

L'armada francesa a Indoxina disposava d'un creuer lleuger i quatre avisos .

Tailandia [ modifica ]

Les forces terrestre tailandeses eren una forca bastant ben equipada. Amb uns 60.000 homes, estaven formades per quatre exercits. Els mes grans eren l'Exercit Burapha amb cinc divisions i l'Exercit Isan amb tres divisions. Les formacions independents sota el control directe de l'alt comandament de l'exercit incloien dos batallons de cavalleria motoritzada, un batallo d'artilleria, un batallo de senyals, un batallo d'enginyers i un regiment blindat. L'artilleria era una barreja de canons Krupp i moderns canons i obusos Bofors. 60 tanquetes Carden-Loyd Mk.VI i 30 tancs Vickers 6-ton constituien la major part de la forca de tancs de l'exercit. ^[7]

L'Armada Reial Tailandesa disposava de dos vaixells de defensa costanera de la classe Thonburi, 12 torpediners i quatre submarins de fabricacio japonesa. La Reial Forca Aeria Tailandesa tenia un avantatge quantitaiu i qualitatiu sobre la unitats locals de l' Armee de l'air . Entre els 140 avions que componien la forca de primera linia de les forces aeries hi havia 24 bombarders lleugers Mitsubishi Ki-30, nou bombarders pesants Mitsubishi K-21, 25 caces Curtiss 75N Hawk, 6 bombarders mitjans Martin 139WSM i WSM-2 i 70 avions d'observacio i atac Vought V-93S. ^[8]

Operacions militars [ modifica ]

Mentre es produien manifestacions antifranceses a Bangkok , es van produir escaramusses al llarg de la frontera natural del riu Mekong . Aleshores, la Reial Forca Aeria Tailandesa va iniciar un seguit de bombardejos diaris sobre objectius militars a Vientiane , Phnom Penh , Sisophon i Battambang amb total impunitat. Els francesos van contraatacar amb atacs aeris, pero l'impacte dels seus bombardejos fou menor. L'activitat de les forces aeries tailandeses, principalment els bombardejos, van ser tan rellevants que l'almirall Jean Decoux , governador de la Indoxina francesa, va destacar amargament que els avions tailandesos semblaven pilotats per homes amb molta experiencia bel·lica. ^[9]

El 5 de gener de 1941, despres de l'informe sobre un atac frances a la ciutat fronterera d' Aranyaprathet , els exercits tailandesos Burapha i d' Isan van emprendre una ofensiva sobre Laos i Cambodja . La resposta francesa va ser instantania, pero moltes unitats foren facilment superades a consequencia del millor equipament de les forces siameses. Els tailandesos van avancar sobre Laos molt de pressa, pero les tropes franceses de Cambodja van aconseguir oferir mes resistencia. ^[10]

A l'alba del 16 de gener de 1941 , els francesos van llancar un gran contraatac a les ciutats de Yang Dang Khum i Phum Preav, llavors sota control tailandes, fet que va iniciar la batalla mes ferotge de la guerra. A causa de la manca de coordinacio i la inexistencia d'informacio fidedigna sobre les ben preparades i atrinxerades tropes tailandeses, l'operacio francesa queda aturada; els combats van acabar quan les tropes colonials es van retirar de la zona. Tot i aixi, els tailandesos no van poder perseguir els francesos en retirada, en bona part perque els seus tancs d'avantguarda estaven aturats a causa de l'artilleria de la Legio Estrangera .

Amb la situacio deteriorant-se rapidament pels francesos, l'almirall Decoux va ordenar a totes les forces navals franceses disponibles dirigir-se cap al golf de Tailandia . A primera hora de l 17 de gener , un esquadro naval frances va enxampar per sorpresa un destacament naval tailandes fondejat a l'illa de Ko Chang . En la batalla de Ko Chang el creuer lleuger Lamotte-Piquet i els canoners Dumont d'Urville , Amiral Charner , Marne i Tahure es van enforntar al guardacostes Dhonburi i a diversos torpediners; el resultat va ser una victoria important pels francesos, que, a mes, provoca l'enfonsament de dos torpediners tailandesos i la retirada del servei del guardacostes, mentre que els francesos nomes van patir baixes menors. ^[11]

El 24 de gener es va produir la darrera batalla aeria, amb l'atac de bombarders tailandesos contra l'aerodrom d' Angkor , prop de Siem Reap . La darrera missio tailandesa, el bombardeig de Phnom Penh, va comencar a les 07.10 del 28 de gener, quan els Martin del 50e esquadro de bombarders van atacar les posicions franceses a Sisophon , escortats per 13 Hawk 75N del 60e esquadro de combat. ^[6]

Armistici, pau i consequencies [ modifica ]

El Japo, frisos per garantir la cooperacio militar de Tailandia, intervingue rapidament com a mediador del conflicte. Un ultimatum del Japo imposa primer als dos bel·ligerants un armistici, signat el 28 de gener. El 9 de maig, Franca, sota pressio japonesa, signa un tractat de pau, segons el qual abandonava les provincies de Battambang i Siem Reap, capturades a Cambodja, i de Champassak i Sayaburi, capturades a Laos, que tambe cedi els territoris de la riba dreta del Mekong; en total, un territori de mes de 97.000 km² habitats per 420.000 persones. A aquest tractat el segui un altre entre Franca i Laos el 21 d'agost.

L'annexio d'aquests territoris per part de Tailandia va provocar, al juliol de 1941, la imposicio per part dels Estats Units d'un embargament als lliuraments de petroli al Japo i la creacio, amb l'ajuda dels serveis secrets anglosaxons, del moviment seri thai (‘tailandesos lliures'), una organitzacio clandestina antijaponesa. El govern tailandes va prometre oralment als japonesos acceptar la seva sol·licitud de pas lliure pel territori com a part de l'atac previst contra Malaisia. El 8 de desembre de 1941, Tailandia encara no havia confirmat les sol·licituds japoneses i el Japo va decidir no esperar mes; d'aquesta manera, per atacar Malaisia, va envair el territori de Tailandia. Aquesta invasio acaba amb la batalla de Prachuab Khirikhan i un alto el foc unes hores despres; poc despres, Tailandia es proclama aliada del Japo. ^[12]

Despres de la capitulacio del Japo i el final de la Segona Guerra Mundial , els territoris annexionats per Tailandia no van ser retornats a Franca fins al novembre de 1947, que no els va poder mantenir durant gaire temps, ja que els territoris d'Indoxina van obtenir la independencia poc despres.

Referencies [ modifica ]