Guerra de l'Estret Conquesta feudal hispanica Gharnata al-Mariyya Valencia Sevilla Toledo Tarifa Gibraltar Ceuta Algesires Estepona Guardamar Llorca Elx Jaen Cordova Posicions castellanes Posicions catalanoaragoneses Posicions granadines Combats Tipus guerra i batalla Data 1292 a 1344 Periode Al-Andalus Coordenades 35° 58′ 18″ N, 5° 29′ 09″ O  /  35.9717°N , 5.4858°O  / 35.9717; -5.4858 Lloc Mediterrani occidental Estat Espanya Resultat Victoria castellana Bandols Corona d'Arago Corona de Castella Regne de Portugal Regne de Granada Dinastia marinida

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marinida pel domini d'ambdues ribes de l' estret de Gibraltar .

Antecedents [ modifica ]

La presa de Qurtuba, Jayyan i Ixbiliya permetia a la Corona de Castella disposar de tres importants bases militars per a la conquesta de l' Emirat de Gharnata , ^[1] El 1275 el solda marinida Abu-Yussuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l' Estret tot apoderant-se de Tarifa i Algesires i derrotant els castellans a la Batalla d'Ecija , fet que va iniciar la Guerra de l'Estret. En 1278 les tropes van arribar a les portes de Sevilla i els cristians van haver de demanar una treva, que va durar fins a 1290 . ^[2]

El 21 de setembre de 1292 Tarifa fou conquerida als benimerins despres d'un setge pel rei Sanc IV , la qual cosa va significar el trencament del pacte amb Muhammad II al-Faqih , ja que no va cedir la placa al regne nassarita . ^[3] Alonso Perez de Guzman fou nomenat governador. El 1294 els benimerins es van presentar a la ciutat i la van assetjar pero el setge va fracassar i va restar cristiana.

En 1329 els granadins havien recuperat la seva alianca amb els marinides, que van refermar la seva posicio a Algesires , Ronda i Malaga . ^[4] A l'abril les terres de la Procuracio General d'Enlla Xixona , esperaven un atac dels 1.000 genets concentrats a Baza i el setembre es temia que o de les cinc galeres i tres llenys que s'havien armat a Vera . ^[5] A principis de 1330 el Papa Joan XXII tres anys de delmes als reis d'Arago, Castella i Portugal amb l'obligacio de fer almenys una expedicio a l' Emirat de Gharnata en la que havien d'acudir personalment. ^[6]

El 1330 , coincidint amb l'atac del Regne de Castella , amb 500 genets del Regne de Portugal ^[7] a la frontera occidental, que acaba amb la batalla de Teba , es determina endegar una ratzia a la frontera murcianoandalusina en el context de la croada contra l'emirat de Gharnata iniciada en 1330: amb la presencia d' Alfons XI de Castella al front occidental, les tropes castellanes i valencianes tractaren de causar tots els danys que pogueren a les poblacions de la part oriental, sortint de Llorca .

Amb la treva signada en 19 febrer de 1331 ^[8] s'acaba la campanya d'Alfons XI de Castella, els granadins van poder concentrar les seves forces, consistents en dos mil cinc-cents homes a cavall i dotze mil a peu, ^[9] comandats per Abu-l-Nuaym Ridwan ibn Abd Allah a la frontera amb la Corona d'Arago .

La guerra [ modifica ]

La dinastia marinida projectava reunificar el Magrib , i el segle XIV va veure un progressiu augment de les flotes a mesura que la guerra a l'Estret es feia mes aferrissada. Els granadins, amb reforcos arribats del Marroc, des de la seva base d'Algesires, prengueren Gibraltar i Xeres. Els granadins, encapcalats per Abu-l-Nuaym Ridwan , amb un exercit de cinc mil homes a cavall, quinze mil peons, entre ells cinc mil ballesters , i algunes maquines de guerra que llancaven boles de foc, ^[10] va entrar en el Regne de Valencia per Oriola i en 18 d'octubre de 1331 s'establi el setge i l'endema Guardamar fou abatut i pres per complet, morint vint-i-dos dels soldats defensors, i la resta, sent capturats amb la resta de la poblacio. ^[11]

L'exercit d'Abu-l-Nuaym Ridwan prengue 1.500 captius, i uns altres 1.500 moros de la vall d' Elda , forcats o voluntariament, per marxar amb ells a l' Emirat de Gharnata . ^[11] Alguns foren autoritzats a retornar en els anys seguents. Tement que els granadins tornessin a atacar Oriola o Alacant , el rei va ordenar al portantveus del procurador reial Jofre Gilabert de Cruilles reunir tots els cavallers i infants del territori a Alacant a finals d'octubre. ^[10]

El 1332 , Ridwan va atacar de nou la frontera i l'abril va posar setge a Elx , que va aixecar despres de talar l'horta en saber que Alfons el Benigne s'acostava amb el seu exercit. ^[12] Despres de la retirada, els granadins, amb reforcos benimerins van assetjar i prendre Gibraltar . ^[13]

Jofre Gilabert de Cruilles, el comanador de l' orde de Montesa Xivert Dalmau de Cruilles, l' adelantat don Joan Manuel i el bisbe de Murcia acordaren, tots plegats, fer una entrada en terra de moros, la qual eixiria novament de Lorca a finals d'agost de 1333. El 1334 es va signar un tractat de pau entre el Marroc, Granada i Castella, el 1335 Gerba caigue a mans d' Abu-Yahya Abu-Bakr II ^[14] i el 1336 Pere el Cerimonios va acceptar prorrogar la pau amb Granada, pero la pau no es podia mantenir gaire temps per les ambicions contraposades.

Els marinides prengueren Tilimsen el 1337 , ^[15] i la flota d' Alfons XI de Castella estava a l'Estret de Gibraltar des de la primavera de 1338 ^[16] i va sol·licitar ajuda a Pere el Cerimonios per completar la flota de l'Estret, ^[17] per la que els dos regnes es comprometien a ajudar-se per fer la guerra al Marroc i Granada mentre els marinides van fer el mateix amb els hafsides .

Jofre Gilabert de Cruilles va sortir de Barcelona l' 1 de juny de 1339 amb quatre galeres , per unir-se a Valencia amb sis galeres mes i una galiota que des d'alla van posar rumb a l'Estret, ^[16] derrotant una forca naval de tretze galeres marroquines i una genovesa a la Batalla naval de Ceuta , ^[18] Els marinides van creuar l' Estret de Gibraltar sota la direccio d' Abu-l-Hassan Ali i intentaren recuperar Tarifa el 1340 . ^[19] Llavors la flota catalana va derrotar a la marinida a la batalla del riu Palmones , el rei del Marroc fugi vers Algesires , des d'on retorna al seu regne, i el de l' Emirat de Gharnata passa a Marbella i despres a la seva capital i els catalans sota la direccio de Jordi Gilabert de Cruilles van fer un atac a Algesires. A Tarifa els castellans amb ajut de les forces de la Corona d'Arago (que van desbloquejar la ciutat per mar) i portuguesos (el rei Alfons IV de Portugal era cunyat d'Alfons XI de Castella), van enfrontar-se a la Batalla del riu Salado ( 30 d'octubre ) que fou una greu derrota dels magrebins.

Consequencies [ modifica ]

La presa d'Algesires tanca la Guerra de l'Estret i suposa un pas decisiu en la Guerra de Granada , al dotar al Regne de Castella del principal port de la costa nord de l' Estret de Gibraltar i la ciutat seria a partir de llavors la base principal d'actuacio dels exercits cristians.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Zurita , Jeronimo . Anales de la Corona de Aragon (en castella).  
• Rovira i Virgili , Antoni . Historia Nacional de Catalunya, volum V . Edicions Patria, 1920.  
• Ferrer i Mallol , Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle  xiv cristians i sarrains al Pais Valencia . CSIC, 1988. ISBN 8400068149 .