De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Conflictes hispano-marroquins
|
---|
|
La
Guerra d'Ifni
(1957-1958) fou una guerra colonial silenciada que enfronta el
Marroc
de
Muhammad V
i
Hassan II
i l'Espanya franquista.
Ifni
era un territori a la costa oest d'
Africa
, situat mes o menys al paral·lel de les
Illes Canaries
, territori que
Espanya
havia ocupat el
1934
. Reivindicava un tractat amb el
sulta del Marroc
del segle
xix
. Com que era una colonia on hi imperava un regim militar, s'hi va crear una guarnicio tipicament colonial dotada d'efectius indigenes i, als anys 50, tambe d'europeus, principalment personal de quintes, el
Regiment de Tiradors d'Ifni
. En l'epoca de la guerra Ifni era una provincia mes que depenia de la Direccion General de Plazas y Provincia Espanolas i despres de la Direccion General de Marruecos y Colonies del Ministeri d'Interior (liderat per l'almirall
Carrero Blanco
). De fet, pero, era un protectorat com el
Sahara Occidental
o la
Guinea Equatorial
, el qual es pretengue explotar com a colonia en el moment en que l'Africa s'estava
descolonitzant
.
[1]
El
2 de marc
de
1956
,
Muhammad V del Marroc
va aconseguir el reconeixement de la independencia del seu pais per part de Franca.
[2]
El 7 d'abril, Espanya, malgrat de les protestes formulades per l'Exercit (entre altres pel general
Garcia Valino
, alt comissari) reconeix la independencia marroquina. Finalitzaven d'aquesta forma els protectorats exercits per Franca i Espanya, respectivament, sobre el Marroc.
El
Marroc
, sens previa declaracio de guerra, el novembre del 1957 va patrocinar una invasio a Ifni i el Sahara de bandes armades que van tractar de reduir la guarnicio espanyola, pero que no ho van reeixir. La campanya, incloent dos llancaments de
paracaigudistes
,
[3]
dura oficialment fins al juliol del 1958, pero continua de manera encoberta i en estat d'emergencia fins al
1969
, moment en que el Govern espanyol cedi el territori al Marroc.
Segons Gabriel Cardona el tragic balanc de la campanya fou d'unes cinc-centes baixes al bandol espanyol dels quals poc mes de dos-cents morts, i unes cinc-centes baixes del bandol marroqui.
[1]
L'avituallament i l'armament utilitzat per les tropes espanyoles eren clarament obsolets, alguns fusells de la
guerra civil espanyola
,
metralladores
que s'espatllaven el primer dia; i el regim franquista no volgue destinar despeses suficients com per establir una guerra moderna.
Consequencies
[
modifica
]
Actualment l'
Associacio Catalana de Veterans de Sidi Ifni
fa gestions perque el govern espanyol reconegui el sacrifici dels homes que van estar en peu de guerra.
[4]
- ↑
1,0
1,1
314 - La guerra d'Ifni
, En guardia,
Catalunya Radio
amb l'historiador militar
Gabriel Cardona
(emes el 16/05/2010).
- ↑
Andre
, de Laubadere ≪Le statut international du Maroc depuis 1955≫ (en frances).
Annuaire francais de droit international
[Paris], 2, 1956, pag. 126 [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑
≪
Escuadron de Zapadores Paracaidistas (EZAPAC)
≫ (en castella). Ejercito del aire. Arxivat de l'
original
el 2016-08-16. [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑
Martinez Delgado
, Pablo. ≪
Veteranos Catalanes de Sidi Ifni
≫ (en castella). ASASVE, 04-07-2010. Arxivat de l'
original
el 2016-05-09. [Consulta: 31 marc 2012].
Bibliografia
[
modifica
]
- Lluis Noguer Pastor (2008) "50 anys de la Guerra d'Ifni", a revista
Foradot
, num. 47, marc-abril de 2008, pagina 40.
- Ramiro Santamaria Quesada.
Ifni-Sahara, la guerra ignorada
(en castella). Madrid: Ediciones Dyrsa, 1984.
ISBN 84-86169-08-9
.
- Rafael Casas de la Vega.
La ultima guerra de Africa (Campana de Ifni-Sahara)
(en castella). Madrid. Ejercito de Tierra. Servicio de Publicaciones del Estado Mayor, 1985.
ISBN 84-505-2267-6
.
- Jose Ramon Diego Aguirre.
La ultima guerra colonial de Espana. Ifni-Sahara (1957-1958)
(en castella). Malaga: Editorial Algazara, S.L., 1994 (Africa propia).
ISBN 84-87999-17-4
.
- Gaston Segura Valero.
Ifni. La guerra que silencio Franco
(en castella). Madrid: Ediciones Martinez Roca, S.A., 2006.
ISBN 84-270-3242-0
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Segles XVII-XVIII
| |
---|
Segle XVIII
| |
---|
Segle XIX
| |
---|
Segle XX
| |
---|