|
|---|
Teatre d'operacions europeu
|
Campanyes militars de la Guerra a Europa
|
|
La
Guerra d'Hivern
(en
fines
talvisota
, en
rus
Зимняя война
, en
suec
vinterkriget)
va esclatar quan la
Unio Sovietica
va atacar
Finlandia
el
30 de novembre
de
1939
, dos mesos despres de l'inici de la
Segona Guerra Mundial
i la Invasio Sovietica de Polonia. Com a consequencia, l'URSS va ser expulsada de la
Societat de Nacions
el
14 de desembre
.
Stalin
havia esperat conquerir el pais sencer cap a final de l'any, pero la resistencia finlandesa va frustrar les forces sovietiques, que superaven en nombre els finesos a rao de tres a un. Finlandia va aguantar fins al marc de
1940
, quan va haver de signar un
tractat de pau
en el qual va cedir a la Unio Sovietica prop del 10% del territori fines i el 20% de la seva capacitat industrial.
El resultat de la guerra va ser complex. Tot i que les forces sovietiques van poder finalment travessar la defensa finesa, ni la Unio Sovietica ni Finlandia van sortir il·lesos del conflicte. Les perdues sovietiques al front van ser molt elevades i la posicio internacional del pais va patir. Encara pitjor, la destresa combativa de l'
Exercit Roig
va ser posada en questio, un fet que va contribuir fortament a la decisio de
Hitler
de llancar l'
Operacio Barbarroja
. Finalment, les forces sovietiques no van complir el seu objectiu primari de la conquesta de Finlandia, ja que nomes van aconseguir una cessio de territori al costat del llac
Ladoga
. Els finesos van retenir la seva sobirania i van atraure considerable bona voluntat internacional.
Els preparatius
franc
-
britanics
per donar suport a Finlandia a traves del nord d'Escandinavia (la
campanya aliada a Noruega
) van ser impedits per l'armistici del
15 de marc
. No obstant aixo, la missio va seguir endavant amb la nova fita d'ocupar les mines de ferro del nord de Suecia, provocant la
invasio de Dinamarca
i
Noruega
per l'
Alemanya Nazi
el
9 d'abril
de 1940 (
Operacio Weserubung
).
La Guerra d'Hivern (
talvisota
en fines,
vinterkriget
en suec) va ser un desastre militar per a la Unio Sovietica. No obstant aixo, Stalin va aprendre d'aquest fracas i va veure que el control politic sobre l'Exercit Roig ja no era factible. Despres de la Guerra d'Hivern, el
Kremlin
va iniciar el proces de reinstaurar oficials qualificats i modernitzar les seves forces, una decisio que permetria als sovietics resistir la invasio alemanya. Es podria discutir que tampoc els exercits de
Franca
,
Gran Bretanya
, o els
Estats Units
haurien estat preparats per a la guerra hivernal, tot i que aixo esta poc provat. A la
Batalla del Bulge
(o de les Ardenes) al final de
1944
, es van poder veure, pero, milers de soldats de les tropes estatunidenques atrapats per un clima relativament suau comparat amb l'hivern nordic.
Finlandia havia estat part del Regne de Suecia fins que la
Russia
tsarista
la va conquerir el
1808
, i la va convertir en un
estat coixi
entre ambdos regnes amb la finalitat de protegir la capital russa de l'epoca,
Sant Petersburg
.
La Carelia oriental (incloent-hi l'istme carelia que seria el camp de batalla de la Guerra d'Hivern) tenia uns antecedents historics diferents dels de la resta de Finlandia. Va ser possessio de la republica russa medieval de
Novgorod
(vegeu tambe
Guerres suec-novgorodenses
), i mes tard de l'estat de
Moscou
. El 1617 la Carelia Oriental va arribar a trobar-se sota domini suec. Durant el domini suec aquesta regio va perdre tota la poblacio russa i Carelia. El
1721
, com a resultat de la
Gran Guerra del Nord
, l'istme carelia va tornar a mans russes, fins que un segle mes tard, el 1809, el tsar
Alexandre I
transferi aquesta regio al
Gran Ducat de Finlandia
.
Despres de la
Revolucio russa
que va portar els
bolxevics
al poder, Finlandia es va declarar independent el
6 de desembre
de
1917
. Es van crear forts llacos entre Alemanya i Finlandia quan l'
Imperi alemany
va ajudar clandestinament els finesos a obtenir la seva independencia. Un dels mitjans utilitzats va ser entrenar finesos voluntaris, coneguts com a
Jagers
, per enviar-los a lluitar contra Russia durant la
Primera Guerra Mundial
. La derrota alemanya va impedir l'establiment d'un princep alemany com a Rei de Finlandia. Malgrat tot, els llacos d'unio entre els dos paisos van seguir sent forts, tot i que els finesos no miraven amb bons ulls l'ascens al poder dels
nazis
.
Per contra, les relacions entre la Unio Sovietica i Finlandia van ser fredes i tenses des de l'inici. Dos intents de
russificacio
de Finlandia per part de la Russia tsarista i la repressio violenta d'una revolta
socialista
a Finlandia, havien fet que ambdos paisos es miressin amb desconfianca. Stalin, mentre es preparava lentament per a una inevitable guerra amb l'Alemanya nazi, es va adonar que la frontera finesa (que creua l'istme carelia) estava a nomes 32 quilometres de
Leningrad
, cosa que en feia una excel·lent base per a una invasio germanica. El
1932
, la Unio Sovietica va signar un tractat de no-agressio amb Finlandia, i el
1934
es va reafirmar el tractat per deu anys mes.
L'abril de
1938
els sovietics van iniciar negociacions diplomatiques amb Finlandia, amb l'objectiu de desenvolupar una defensa unida contra Alemanya. A poc a poc, les sol·licituds sovietiques d'intercanviar territori amb Finlandia es van anar convertint en demandes, i un any despres les negociacions estaven estancades, mentre que la situacio politica europea es deteriorava rapidament.
El
23 d'agost
de 1939, la Unio Sovietica i Alemanya van signar el
Pacte Molotov-Ribbentrop
, que estipulava que no hi hauria agressio entre els dos paisos per deu anys. Una clausula secreta desglossava el repartiment dels paisos de l'Europa Oriental entre els paisos signants. Finlandia va quedar en l'esfera d'influencia sovietica, mentre que
Polonia
havia de ser dividida entre ambdos. L'
1 de setembre
del mateix any,
Alemanya va envair Polonia
, tres setmanes despres la Unio Sovietica va envair-la des de l'est. Respectant el pacte nazi-sovietic, Polonia va ser dividida.
Soldats finesos durant la Guerra d'Hivern
A la tardor de 1939, la Unio Sovietica va realitzar la seva ultima demanda a Finlandia: la frontera s'havia de moure 25 quilometres enrere des Leningrad i a mes s'havia de permetre l'establiment d'una base naval a la peninsula de
Hanko
durant trenta anys. La Unio Sovietica oferia a canvi una area de
Carelia
el doble d'extensa, pero menys desenvolupada que el territori demanat. El President fines
Urho Kekkonen
declararia al setembre de
1963
, "Quan avui en dia, 20 anys despres, ens posem en la posicio de la Unio Sovietica, a la llum de la invasio de
Hitler
el
1941
, la preocupacio que la Unio Sovietica tenia, i havia de tenir, en relacio amb la seva seguretat al final de la decada dels 30, es torna comprensible. "
El govern finlandes va refusar acceptar les demandes sovietiques. El
26 de novembre
va tenir lloc el
Bombardeig de Mainila
, un atac de bandera falsa en el qual l'artilleria sovietica va atacar diverses arees prop del llogaret rus de Mainila, anunciant despres que l'atac havia estat fines i que diversos soldats sovietics havien mort. Els sovietics es van queixar, una vegada mes, que Finlandia replegava tropes seves 25 quilometres enrere de la frontera, i volien que demanessin disculpes per l'incident. Finlandia va negar estar-hi involucrada i va refusar demanar disculpes. La Unio Sovietica va declarar, llavors, que el Pacte de no-agressio de 1934 no seguia vigent i el
30 de novembre
va atacar Finlandia amb 23 divisions, sumant 450.000 homes i assolint rapidament la
Linia Mannerheim
.
Un govern titella va ser creat llavors a la petita area del territori fines ocupada, al poble fronterer de
Terijoki
l'
1 de desembre
, establint-se la
Republica Democratica de Finlandia
, amb
Otto Kuusinen
com a Cap d'Estat.
Inici de la guerra
[
modifica
]
La tactica sovietica era simple: s'emprarien quatre exercits sota el comandament del comandant
Kiril Meretskov
, que atacarien la frontera finlandesa, de mes de 1.200 quilometres de longitud, essent les seves principals armes la superioritat numerica i la utilitzacio aclaparadora de tancs i avions. El
7 Exercit
es llancaria contra la linia Mannerheim d'uns 130 quilometres de longitud des de l'Istme de Carelia, i, despres d'ocupar
Viipuri
, es dirigiria a
Helsinki
, la capital finlandesa. El
8 Exercit
atacaria, al seu torn, des de la riba oriental del llac Ladoga, mentre que el
9 Exercit
creuaria mes al nord i arribaria rapidament a la costa oest del pais a
Oulu
, dividint Finlandia en dos. El
14 Exercit
s'encarregaria d'ocupar el port de
Petsamo
, al nord del pais, que era considerat una potencial amenaca per al port rus de
Murmansk
en cas que fos ocupat pels enemics de la Unio Sovietica.
Finlandia nomes havia tingut temps per mobilitzar 180.000 homes que, no obstant, s'havien entrenat en tactiques de guerrilla, practicant l'us de l'
esqui
per desplacar-se, estudiant la geografia del futur camp de batalla i obtenint vestits de camuflatge eficients. Al mateix temps, van improvisar una bomba casolana ja utilitzada amb exit en la
Guerra Civil espanyola
, que en la Guerra d'Hivern seria batejada com a
coctel Molotov o Bomba Molotov
. L'hivern de 1939 i 1940 va ser extremadament dur, amb temperatures de -40° centigrads que, malgrat tot, els finesos podien suportar amb mes facilitat que els russos. Conscients de la seva inferioritat numerica, els finesos no es van atrevir a enfrontar-se als invasors sovietics en el camp de batalla, sino que van atacar els grups enemics aillats i van fer de les les linies d'aprovisionament enemigues els seus principals objectius. En aquests grups aillats destacaven els
franctiradors
, els quals causaven el terror entre les files sovietiques, com el famos
Simo Hayha
, qui en els 115 dies de guerra va arribar a eliminar fins a 505 soldats sovietics.
Tot i que hi havia molts comunistes a Finlandia, el mal tracte infligit als finesos residents a la Unio Sovietica durant la
Gran Purga
de Stalin, va col·locar gairebe tots els finesos, sense importar-ne la filiacio politica, contra el pais invasor. A mes, despres de la
Guerra Civil finlandesa
, s'havien dictat moltes lleis que van reduir la barrera entre els estrats de la societat. Aquest esperit d'unio entre els finesos, posteriorment va ser anomenat l'"
Esperit de la Guerra d'Hivern
", encara que cal ressaltar que a molts comunistes no se'ls va permetre entrar a l'exercit.
Moviments inicials en la Guerra d'Hivern
Mentre que el factor politic va influir de forma positiva en la defensa finlandesa, en el cas sovietic va ser tot el contrari. Els oficials sovietics eren extremadament arrogants i aparentment incompetents, ja que molts d'ells havien obtingut el carrec gracies a les seves connexions politiques mes que per la seva destresa. Molts d'aquests nous comandants seguien les tactiques obsoletes de la
Primera Guerra Mundial
i, amb por per no fer enfadar els alts oficials sovietics, no tenien iniciativa. En moltes ocasions van patir grans perdues, en no retirar-se de posicions on el sentit comu deia el contrari, ja que no rebien l'ordre de fer-ho. S'estima que el 80% dels comandants de l'Exercit Roig havien estat substituits durant la Gran Purga. Diversos testimonis asseguren que entre els exercits russos hi havia bandes de musica, anticipant la celebracio d'una victoria rapida. Tambe asseguren que els soldats avancaven despreocupats pel front, cantant l'himne nacional sovietic, sense preocupar-se per la resistencia finlandesa.
L'Exercit Roig no estava ben equipat per a la guerra a l'hivern, especialment en els densos boscos; a mes, molts dels vehicles utilitzats no havien estat provats a temperatures extremes i van haver de mantenir-se els vehicles engegats les 24 hores del dia, per evitar que el combustible es congeles en el motor.
Tots aquests contratemps van influir en el fet que la forca d'invasio sovietica inicial, de 200.000 homes i 900 canons, no pogues fer front als 130.000 homes i canons defensors desplegats a l'Istme de Carelia. Els mil tancs sovietics emprats en l'ofensiva van ser molt mal utilitzats i se'n van perdre molts. Aquest fracas ressalta encara mes en comprovar el pobre equipament dels finlandesos. Molts dels soldats finlandesos no tenien uniforme i havien d'utilitzar la seva propia roba i confeccionar-se una insignia. Aquests uniformes variats van ser batejats com el "model Cajander", en al·lusio al primer ministre fines
Aimo Cajander
. Tot i aixo, la mala preparacio dels soldats sovietics enviats a Finlandia va lliurar moltes armes directament als finlandesos que, afortunadament per a ells, feien servir el mateix calibre. Aixi, el boti pres a l'enemic va ser essencial per mantenir la resistencia finlandesa. A mes, els liders sovietics sentien desconfianca dels soldats russos que vivien a prop de Finlandia i van optar per utilitzar soldats del sud del pais per a la invasio, malgrat que estaven menys habituats a lluitar a la neu i en els boscos artics. El general Meretskov pensava que la guerra seria curta, d'una setmana a tot estirar, i no es va molestar en vestir els soldats apropiadament. En canvi, la majoria de la poblacio finlandesa vivia fora de les ciutats i doncs disposava de roba d'hivern per suportar un dels pitjors hiverns en la historia de Finlandia.
En el terreny de la guerra aeria, la Unio Sovietica va quedar malparada tambe, ja que les fortes defenses antiaeries finlandeses van abatre un nombre extremadament alt d'avions sovietics. Per exemple, el dia 105 de la guerra la forca de caces finlandesos D-XXI va abatre 120 bombarders russos, perdent nomes 12 caces i 8 pilots. En total, 684 avions sovietics van ser abatuts durant la guerra, 240 dels quals per caces finlandesos. Per la seva banda, Finlandia va perdre 62 avions.
Al nord, les divisions sovietiques 103a i 52a van aconseguir capturar el port de Petsamo amb l'ajut de l'artilleria costanera, pero, en anar avancant cap a
Rovaniemi
o Ravaniemi, la capital de
Laponia
, les baixes van comencar a augmentar drasticament, arribant a situar-se en 42 baixes sovietiques per cada baixa finesa. Mes al sud, els sovietics van decidir que la captura del poble de Suomussalmi era important per a l'avanc de la guerra al centre de Finlandia, ja que en capturar el centre ferroviari d'aquest centre poblat es podrien transportar rapidament provisions a les tropes del front. Per capturar aquest poblat es va enviar la 163a Divisio, dotada d'uns 17.000 homes, una forca tres vegades superior a la forca finlandesa a la zona.
Desastres sovietics
[
modifica
]
Continuant la seva marxa en
Rovaniemi
, les divisions 103a i 52a van ser aturades finalment a mes de 370 quilometres del seu objectiu, mentre que al centre de Finlandia, les divisions 88a i 122a, l'objectiu de les quals tambe era Rovaniemi, van ser aturades quan havien penetrat nomes 60 quilometres endins del pais.
Al desembre era obvi que la invasio no havia de ser el passeig militar que inicialment s'havia pensat. Tot i aixo, malgrat les fortes baixes que els sovietics havien patit, la pitjor humiliacio encara no havia arribat.
Tal com havia estat planejat, la 163a Divisio sovietica, majoritariament desoldats mongols, va avancar cap a Suomussalmi el novembre de 1939. L'
11 de desembre
va comencar a ser atacada per guerrillers finlandesos, i a causa del seu avanc despreocupat, sense protegir els seus flancs, va poder ser encerclada per una forca menor. Cap al
30 de desembre
, la 163a divisio havia estat destruida. Pero els combatents de Suomussalmi encara no estaven satisfets.
La 44a Divisio d'Infanteria Sovietica tambe va arribar a la rodalia de Suomussalmi, mes o menys en la mateixa data en que la 163a Divisio estava sent encerclada. En l'anomenat "Incident de Raatteentie", ocorregut durant la
Batalla de Suomussalmi
, la 44a Divisio (prop de 25.000
ucrainesos
) vanc marxar per l'estreta carretera de Raate directament cap a una emboscada finlandesa, en la qual una unitat anomenada "Osasto Kontula" (de 300 homes) va bloquejar el pas de la divisio, mentre el coronel finlandes
Siilasvuo
i la seva divisio de 6.000 homes la va atacar per la rereguarda, dividint la divisio desplegada al llarg de la carretera en seccions petites, anomenades motti en finlandes que van ser destruides una per una. El
8 de gener
, els supervivents de la 44a Divisio es van retirar i la
Batalla de Suomussalmi
va acabar. En ambdos atacs a Suomussalmi, els finlandesos van tallar els subministraments sovietics de manera que al cinque dia sense menjar i amb temperatures de -40°, els soldats sovietics es van comencar a llancar desordenadament contra els finlandesos que els fustigaven, morint-ne centenars de forma estupida. Mentre els finlandesos van perdre 800 homes de 6.300, els sovietics en van perdre 23.000. A mes, Finlandia va capturar 43 tancs, 71 canons d'artilleria i antiaeris, 29 canons antitancs, tractors, 260 camions, 1.170 cavalls i moltes armes, municions i material medic.
Fi de la guerra
[
modifica
]
Despres de l'hivern,
Suecia
i Alemanya van pressionar Finlandia perque negocies la pau. El
29 de gener
, els finlandesos van rebre una carta de Moscou on es declarava que el govern sovietic no s'oposava a signar un tractat per concloure la guerra. Finlandia va acceptar, pero les condicions imposades eren tan dures que les van rebutjar, ja que en aquell moment l'Exercit Roig, nomes havia penetrat uns pocs quilometres en territori fines.
Quan la noticia de Suomussalmi havia arribat al
Kremlin
, Stalin furios havia canviat el comandament de la guerra, nomenant
Semion Timoixenko
com a nou comandant. L'
1 de febrer
es va reiniciar l'ofensiva, aquest cop amb 600.000 soldats descansats o portats d'altres llocs. En aquesta ocasio el suport de l'artilleria va ser aclaparador i exagerat, encara que va aconseguir l'efecte desitjat. Els cansats defensors finlandesos van ser sobrepassats i, a inicis de marc, la linia Mannerheim va ser finalment trencada, deixant el camp lliure a l'ocupacio sovietica.
En aquest punt Anglaterra i Franca van oferir ajuda (100.000 anglesos i 35.000 francesos, concretament), i van ser enviats el
20 de marc
15.000 soldats, arribant la resta despres. Els aliats van exigir dues condicions per enviar l'ajuda:
- Finlandia havia de demanar l'ajuda oficialment.
- Noruega i Suecia haurien de permetre el pas de les tropes angleses i franceses pel nord dels seus territoris.
S'ha suggerit que la veritable intencio d'aquest ajut tarda era l'ocupacio del nord de Suecia i els ports
noruecs
, privant Alemanya de l'acer, a mes de pressionar els dos paisos ocupats a unir-se al bandol aliat.
Territoris cedits a la Unio Sovietica per Finlandia el
1940
.
Finlandia mai no va respondre a aquesta oferta, ja que els liders finesos es van adonar que l'ajuda mai arribaria a temps per salvar el seu pais.
El
12 de febrer
els russos van presentar les seves demandes de nou, aquesta vegada no nomes exigien a la ciutat de
Hanko
, sino que tambe volien l'Istme de Carelia i el nord del llac Ladoga. El
13 de febrer
, el canceller fines va viatjar a Suecia a demanar ajuda immediata, pero els suecs s'hi van negar.
El
3 de marc
Finlandia va declarar que accediria a signar la pau si es permetia conservar Viipuri i
Sortavala
, obtenint una resposta negativa. El
8 de marc
una delegacio finesa va viatjar a Moscou per redactar el tractat de pau, que va ser signat finalment el
13 de marc
de
1940
. A les 11 del mati d'aquest dia va finalitzar la guerra.
Les condicions del
tractat de pau
van ser les seguents:
- Tot l'istme de Carelia i el territori al nord del llac Ladoga, incloent-hi les ciutats de Viipuri, Kakisalmi i Sortavala, serien cedits.
- Una area a prop de
Salla
i
Kuusamo
seria cedida, amb l'objectiu de protegir el ferrocarril de Murmansk.
- La part occidental de l'illa Kalastajasaarento, al nord de Petsamo seria cedida.
- Les illes orientals del
Golf de Finlandia
, incloent-hi
Suursaari
serien cedides.
- Hanko estaria ocupada per la Unio Sovietica durant trenta anys, a mes es reservarien el dret d'instal·lar-hi bases militars.
Altres condicions establien que els sovietics podrien creuar lliurement per Petsamo per arribar a Noruega, a mes, Finlandia va haver de reconstruir certes vies de tren destruides i regalar els ferrocarrils i els vagons per a aquestes, aixi com llits, equip medic, medicines, etc. Tanmateix, no podia formar aliances amb blocs oposats a la Unio Sovietica.
La reaccio finlandesa davant les dures condicions imposades per la Unio Sovietica va ser de sorpresa. Les victories de desembre els havien fet creure que podien derrotar el pais agressor, i molt pocs finlandesos es van adonar de com de prop va estar el seu exercit de ser destruit al marc de 1940. Aquest 13 de marc les banderes finlandeses van ser col·locades a mig pal.
Consequencies
[
modifica
]
Els finlandesos van declarar haver perdut 25.000 homes i haver patit 55.000 ferits. Les xifres sovietiques van ser retocades, l'unica xifra oficial que es pot aproximar a la realitat es la que va donar
Nikita Khrusxov
en les seves memories: uns 270.000 soldats.
Finlandia va perdre el 10% del seu territori, en el qual habitaven uns 450.000 finesos, que van preferir marxar, deixant deserta la regio conquerida, que va ser repoblada amb russos. Tambe van perdre el 17% del seu sistema ferroviari, el 10% de les zones agricoles, l'11% dels boscos i el 17% de la seva capacitat electrica.
La
Republica Democratica de Finlandia
va ser convertida en la
Republica Socialista Sovietica Carelo-Finesa
, i
Otto Kuusinen
va passar a ser el seu canceller fins a
1956
, quan va ser annexada a la
Republica Socialista Federativa Sovietica de Russia
.
La Guerra d'Hivern es considerada molt important en el desenvolupament de la historia contemporania, ja que va tenir les seguents consequencies:
- Finlandia va mantenir la seva autonomia i es va mantenir a l'oest del
Telo d'Acer
, sense pertanyer mai al bloc sovietic durant la
Guerra Freda
.
- Stalin es va adonar que seleccionar els comandaments militars d'acord amb el seu rerefons politic provocava la ineficiencia de l'exercit i restitui en el carrec oficials com
Konstantin Rokossovski
, destituits durant la
Gran Purga
nomes per no ser entusiastes comunistes. A mes, es va adonar de l'endarreriment de les tecniques i maquines de guerra sovietiques, i va emprendre la reforma de l'
Exercit Roig
, que va col·locar-lo en una millor posicio per afrontar la futura
invasio germanica de 1941
.
- Hitler
es va adonar tambe de la debilitat de la Unio Sovietica i es va convencer que no havia d'esperar fins a
1945
per atacar-la.
Voluntaris estrangers
[
modifica
]
L'opinio mundial sempre va simpatitzar amb Finlandia, per la qual cosa voluntaris de l'estranger van donar suport a l'autonomia del pais escandinau. La xifra oficial es la seguent: 1.010
danesos
, 895
noruecs
, 372 de la regio de
Ingria
, 346 finlandesos que vivien a l'estranger, i 210 estrangers d'altres paisos. Entre aquests ultims hi havia l'actor britanic
Christopher Lee
, que confessa que per la seva nacionalitat no se li va enviar mai al capdavant.
Suecia va enviar 8.000 soldats voluntaris, pero, a ultima hora, va canviar d'opinio i van ser retirats abruptament del front. En van morir nomes 33 a les poques hores que van lluitar. A mes, un terc dels pilots suecs s'hi van oferir, pero no se'ls va permetre anar-hi i se'ls va baixar el rang. Aquesta manca de solidaritat sueca va causar animositat vers els suec entre els finlandesos, que encara avui en dia asseguren que si Suecia hagues donat suport a Finlandia des de l'inici, potser la Unio Sovietica mai hagues atacat.
El pilot alemany,
Carl Gustaf von Rosen
, parent de
Hermann Goring
, tambe va participar en la guerra donant suport a Finlandia.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]