Guerra Civil russa

Guerra Civil russa
Revolucions de 1917-1923
	; En sentit horari: Soldats d'una divisio d'infanteria Blanca el marc de 1920 ; soldats de l'Exercit de Cavalleria de l' Exercit Roig ; Lev Trotsky el 1918 ; execucio de bolxevics per la Legio Txeca .
Tipus	guerra civil i conflicte armat
Data	1917 - 1923
Lloc	Republica Russa
Estat	Imperi Rus , Unio Sovietica i Republica Popular d'Ucraina
Casus belli	Revolucio d'Octubre de 1917 , descontent popular
Resultat	Victoria bolxevic
Bandols
Comandants
3 Milions soldats com a forca de l'exercit Roig
Forces
Baixes
	Baixes civils: ~13 milions . ; Exiliats: ~1 milio .

La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat multiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus , entre el nou govern bolxevic i el seu Exercit Roig , en el poder des de la Revolucio d'octubre de 1917 , i de l'altra banda els militars de l'exercit tsarista i opositors al bolxevisme , agrupats en el denominat Moviment Blanc , d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Tots dos bandols van tenir aliats temporals, com ara l'Exercit Roig sovint amb esquerrans i grups revolucionaris, i les forces de l'Exercit Blanc, amb molts exercits estrangers ( Estats Units , Japo , Franca , Imperi britanic ). El suport de potencies occidentals en la guerra s'anomena Intervencio Aliada a Russia . Altres nacionalistes i regionals dels grups politics tambe van participar en la guerra, inclosos els nacionalistes ucrainesos verds de l'Exercit , l' Exercit Negre d'Ucraina anarquistes i la Guardia Negra i senyors de la guerra com Ungern von Sternberg .

Els enfrontaments mes intensos van tenir lloc des de 1918 fins a 1920 . Les grans operacions militars van acabar el 25 d'octubre de 1922 , quan l' Exercit Roig va ocupar Vladivostok , ocupat anteriorment pel govern provisional. L'ultim enclavament de l' Exercit Blanc va ser el districte Ayan-Maysky , a la costa del Pacific , on el general Anatoli Pepeliaiev no va capitular fins al 17 de juny de 1923 .

Antecedents [ modifica ]

El conflicte te el seu inici en la signatura entre Russia i Alemanya del tractat de Brest-Litovsk l'any 1918 , amb el qual acabava la participacio russa en la Primera Guerra mundial i a la vegada mostrava al mon la debilitat amb que es trobava el nou regim sovietic , ja que aquest va haver de fer enormes concessions territorials.

Trotski , nomenat "comissari del poble", va reorganitzar amb molt d'exit l'exercit de "treballadors i camperols" conegut com l' Exercit Roig , que havia estat creat el 1918. Cap a 1921, aquest exercit, el componien uns 5 milions de soldats.

El general Anton Denikin , al sud, i l'almirall Alexander Koltxak a Siberia van ser els dos principals dirigents dels exercits blancs. Integrats per militars de carrera i, en bona part, voluntaris, els exercits blancs gaudien d'una millor preparacio militar i disciplina, pero eren molt inferiors en nombre respecte als roigs.

Periodes de la guerra [ modifica ]

La contesa es va desenvolupar en tres fronts principals, est, sud i el nord-oest, i pot ser dividida en tres periodes:

El primer periode va durar des de la Revolucio fins a l'armistici. El primer grup armat contrarevolucionari va ser l'exercit de voluntaris a la regio del Don, que despres es va unir amb la Legio txecoslovaca a Siberia. L'est estava controlat per dues administracions d'antibolxevics, Komuch a Samara i el govern nacionalista de Siberia a Omsk. La majoria dels combats en aquest primer estadi de la guerra van ser gairebe escaramusses entre petits grups amb rapids canvis d'escenari. Entre els antagonistes, es trobaven els txecoslovacs (coneguts com la Legio Txecoslovaca o els Txecoslovacs Blancs ) i els polonesos de la cinquena divisio de rifles.

El segon periode de la guerra, de marc a novembre de 1919, va ser clau. Al principi, l'Exercit Blanc avancava des del sud dirigit per Anton Denikin , des del nord-est sota el comandament de Nikolai Nikolaevich Yudenich i des de l'est comandat per Aleksandr Kolchak . Aquestes tropes van tenir exit, i van obligar a retirar-se al nou Exercit Roig i avancar cap a Moscou. Pero Lev Trotski, despres de reformar l'Exercit Roig, va ser capac de repel·lir les forces de Kolchak al juny, i les forces de Denikin i Yudenich a l'octubre. El poder de combat de Koltxak i Denikin es va trencar gairebe simultaniament a mitjans de novembre.

El periode final de la guerra es va caracteritzar per situar les ultimes tropes de l'Exercit Blanc a Crimea. Pyotr Nikolayevich Wrangel va reunir els romanents de l'exercit de Denikin i va fortificar la seva posicio a Crimea amb 150.000 supervivents. Van mantenir aquestes posicions fins que l'Exercit Roig va tornar de Polonia, on havia estat lluitant en la Guerra polonesosovietica des de 1919. Quan la totalitat de les forces de l'Exercit Roig es va enfrontar amb els Blancs, aquests van acabar aclaparats. Les tropes que van quedar van ser evacuades a Istanbul el novembre de 1920.

Desenvolupament de la guerra [ modifica ]

El primer intent per a prendre el poder contra els bolxevics va ser l'aixecament Kerenski-Krasnov l'octubre de 1917. Va tenir el suport de l'amotinament Junker a Petrograd, pero va ser rapidament vencut per la Guardia Roja. Anglaterra, Franca i Estats Units, entre d'altres, van intervenir al costat dels Blancs. Despres que els aliats van derrotar els imperis centrals al novembre de 1918, van continuar la seva intervencio en la guerra contra el bolxevisme per la seva por que la Guerra Civil russa derives en una revolucio socialista mundial. Lenin va ser sorpres per l'esclat de la Guerra Civil i, en principi, subestima les forces que s'aixecaven en contra del nou estat.

Els grups que en principi es van aixecar contra els bolxevics eren principalment generals contrarevolucionaris i tropes cosaques locals que van declarar la seva lleialtat al govern provisional. Entre ells, estaven Aleksei Maksimovitx Kaledin i Piotr Nikolaievitx Krasnov (cosacs del Don), Aleksandr Dutov i Grigory Mijailovich Semenov (cosacs d'Orienburg i de Baikal, respectivament). Al novembre, el general Mikhail Vassilievitx Alekseiev, el comandant en cap tsarista mes antic, va comencar a organitzar una milicia de voluntaris a Novotxerkassk. El desembre s'hi van sumar Lavra Georguievitx Kornilov, Denikin i molts d'altres. Ajudats per Kaledin, van prendre Rostov al desembre.

Malgrat tot, els cosacs no tenien desitjos de lluitar. Al gener, quan va comencar l'ofensiva bolxevic sota el comandament de Vladimir Aleksandrovitx Antonov-Ovseienko, els cosacs van deixar sol Kaledin, que va acabar per suicidar-se. Les forces d'Antonov-Ovseienko van recuperar Rostov i el 23 de marc de 1918 es va declarar l'efimer Republica Sovietica del Don . ^{[
cal citacio
]} L'exercit voluntari va ser evacuat al febrer i va escapar a Kuban, on es va reunir amb els cosacs de Kuban per muntar un assalt a Ekaterinodar. Kornilov va ser assassinat el 13 d'abril i el comandament va passar a Denikin, que va tornar al Don. Alla, els bolxevics van allistar la poblacio local i la milicia de voluntaris va trobar nous reclutes.

A principi de la primavera de 1918, el Partit Social-Revolucionari i els menxevics es van unir a la lluita armada. En principi, eren forts opositors del conflicte bel·lic amb els bolxevics, pero el tractat de pau amb Alemanya canvia el seu punt de vista. Van poder haver estat una seriosa amenaca, ja que comptaven amb el suport i l'autoritat emanada de la seva victoria en les eleccions a l'Assemblea Constituent Russa el 1918. No obstant aixo, necessitaven el suport de les armes. Un intent d'hora de reclutar tropes de Letonia el juliol de 1918, dut a terme pel Partit Socialista Revolucionari, va acabar en rotund fracas. La Legio Txecoslovaca va acabar per anar en ajuda de la contrarevolucio democratica. La Legio Txeca havia estat part del vell exercit rus i per a l'octubre de 1917 s'havien allistat al voltant de 30.000 soldats, majoritariament expresoners de guerra i desertors de l'exercit austrohongares. Auspiciada per Tomas Masaryk, la legio va ser rebatejada amb el nom de ≪Cos de l'Exercit txec≫.

Un acord dels txecoslovacs amb el govern bolxevic per travessar el mar per Vladivostok va fracassar per un intent comunista de desarmar el Cos txec, i aquesta forca va acabar per revoltar-se el juny de 1918 a Chelyabinsk, negant-se a obeir vermells i blancs. En un mes, els txecoslovacs controlaven gran part de l'oest de Siberia i part de la regio del riu Volga i els Urals. Per al mes d'agost, el seu control s'havia expandit de tal manera que Siberia (i el seu preuat subministrament de gra) va quedar exclosa de la resta de Russia.

Els menxevics i el Partit Socialista Revolucionari van donar suport a l'accio contra el control dels subministraments d'aliments exercit pels soviets. El maig de 1918, amb el suport dels txecoslovacs, van prendre Samara i Saratov, establint el Comite de Membres de l'Assemblea Constituent. Per juliol, l'autoritat dels menxevics es va estendre a una gran part de l'area que es trobava sota domini txec. Van intentar reprendre les operacions contra Alemanya i van comencar a formar el seu propi exercit. Tambe van implementar un programa de reformes socialistes, pero sense els profunds canvis economics que els soviets estaven realitzant i que eren tan populars.

S'estaven desenvolupant una mena de governs conservatius i nacionalistes dominats pels baskirs, els kirguizis i els tartars, i tambe un Govern Regional Siberia a Omsk. El setembre de 1918, tots els governs antisovietics es van reunir a Ufa i van acordar formar un nou govern provisional rus a Omsk, encapcalat per un directori format per cinc integrants: tres del Partit Socialista Revolucionari (Avksentiev, Boldyrev i Zenzinov) i dos Kadets (Vinogradov i Volgogodskii).

Rapidament, el nou govern va ser influit pel Govern Regional Siberia i el seu nou ministre de guerra Aleksandr Vasilievich Kolchak, que disposava de la forca militar que no tenia el nou govern. El 18 novembre 1918, Kolchak va ser erigit com a dictador per un cop d'estat. Els membres del directori van ser arrestats i Kolchak va ser ascendit a almirall, proclamant-se a si mateix com el "governant suprem" de Russia.

Per als sovietics, aquest canvi de comandament era un problema militar i una victoria politica, ja que titllava els seus oponents de reaccionaris antidemocratics, a mes que el sobtat ascens de Kolchak generava les immediates suspicacies entre els altres generals blancs, augmentant les dissensions en un bandol que ja era desorganitzat. Pero, com els soviets temien, Kolchak va provar ser un comandant capac. Despres d'una reorganitzacio del seu Exercit Popular, Kolchak, amb les seves forces, va irrompre a Perm i va expandir el seu control sobre territori sovietic.

En territori sovietic, seguint el Cinque Congres Soviet de juliol, dos esquerrans del Partit Socialista Revolucionari (Yakov Blyumkin i Nicolay Andreyew) van assassinar l'ambaixador alemany a Moscou, comte Mirbach, en un intent de provocar els alemanys i reprendre les hostilitats. Un altre esquerra del Partit Socialista Revolucionari va capturar prominents bolxevics i va intentar aixecar l'Exercit Roig contra el regim.

Els soviets van poder aplacar els aixecaments locals organitzats pel Partit Socialista Revolucionari i els anarquistes. Lenin es va disculpar personalment davant els alemanys per l'assassinat, tot i que era improbable una represalia alemanya per estar immersos en plena campanya occidental. Hi va haver arrestos massius a l'ala esquerra del Partit Socialista Revolucionari i els dos actes terroristes que van tenir lloc mes tard, entre aquests l'atac a Lenin, que el va deixar ferit, van derivar en l'expulsio dels menxevics i del Partit Socialista Revolucionari dels soviets.

Reorganitzacio de l'Exercit Roig [ modifica ]

Satira referida a Trotski, representat com un dimoni

Ates que el desenvolupament d'una guerra civil a Russia es tornava inevitable i imminent a partir de la signatura del tractat de Brest-Litovsk , Lev Trotski va ser designat comissari de guerra el 1918. Des d'un centre de la Guardia Roja, que havia estat armat pel govern provisional, Trotski va reconstruir l'Exercit Roig mitjancant el reclutament. Per a l'any 1921, els bolxevics van comandar al voltant de cinc milions de soldats, incloent-hi 50.000 antics oficials tsaristes convocats per entrenar els reclutats.

La politica del comunisme de guerra li va atorgar prioritat a l'Exercit Roig. Mentre els bolxevics controlaven les principals regions industrials, tambe estaven relativament ben equipats. Els millors sistemes de comunicacio, en particular els trens, estaven sota el control dels bolxevics, i permetien que tant els soldats com els subministraments necessaris fossin velocment transportats al camp de batalla, en establir-se l'administracio bolxevic sobre tots els mitjans de transport, permetent-ne un maneig eficac.

Els avantatges mes importants que tenia l'Exercit Roig sobre l'Exercit Blanc eren disciplina i capacitat de lideratge. Mentre que Lenin era el lider indiscutible del Partit Bolxevic, Trotski era el brillant organitzador militar dirigint activitats en els fronts de la guerra. Viatjant en el seu llegendari tren, va augmentar la moral a l'Exercit Roig i va dissenyar estrategies. Tambe reintrodui una estricta disciplina, despres d'un curt periode d'igualtat sota la Primera Ordre Soviet; en adonar-se que la igualtat entre soldats impedia la disciplina necessaria per a l'esforc de guerra, Trotski reimplanta la disciplina militar de l'epoca tsarista, aixi com les jerarquies i el principi d'obediencia. Els desertors eren afusellats, aixi com els que desobeissin ordres, mentrestant comissaris politics i bolxevics compromesos eren posats en diferents rangs per assegurar la lleialtat dels soldats.

Consequencies [ modifica ]

Per l'elevat nombre de baixes, la guerra es considera un dels pitjors conflictes de la historia. Al final dels enfrontaments, la Russia Sovietica es trobava exhausta i arruinada. Les sequeres de 1920 i 1921 i la fam de 1921 van empitjorar la situacio. La guerra es va cobrar al voltant de nou milions de vides tan sols uns mesos despres de la Revolucio d'Octubre. Un milio de persones moriren per efectes indirectes de la guerra. Un altre milio abandonaren Russia escapant dels estralls de la guerra i de la fam. Aquesta fraccio d'emigrants incloia gran part de la poblacio educada. El comunisme de guerra va salvar el govern sovietic durant la Guerra Civil, pero l'economia russa va decaure fins a estancar-se. La industria privada i el comerc van ser proscrits i el recentment establert i poc estable govern era incapac de dirigir l'economia per satisfer les necessitats del devastat poble rus. S'estima que la produccio total de les mines i fabriques va caure el 1920 a un 20% del nivell anterior a la guerra mundial.

Per 1921, la terra conreada era nomes el 62% de l'area de preguerra i el rendiment de la collita era nomes el 37% del rendiment normal. El nombre de cavalls va disminuir de 35 milions el 1916 a 24 milions el 1920, i el bestiar de 58 a 37 milions. La taxa de canvi per al dolar dels Estats Units va pujar de 2 rubles el 1914 a 1.200 el 1920. La combinacio dels efectes de la Primera Guerra mundial i de la Guerra Civil russa va deixar una gran cicatriu en la societat russa, tot i que la Unio Sovietica va ser capac de suportar una inedita recuperacio economica sobre la base de la Nova Politica Economica (NEP).

Bibliografia [ modifica ]

Abbott, Peter (2012). Ukrainian Armies 1914-55 . Oxford: Osprey Publishing.
Altstadt, Audrey L. (1992). The Azerbaijani Turks: Power and Identity Under Russian Rule . Stanford: Hoover Press.
Bullock, David (2008, 2012). The Russian Civil War, 1918-22 ^{[
Enllac no actiu
]}. Oxford: Osprey Publishing.
Davies, Norman Richard (2003) [1972]. White Eagle, Red Star: the Polish-Soviet War, 1919?20 . Nova York: Pimlico/Random House Inc.
Dune, Eduard Martynovich (1993). Notes of a Red Guard . Champaign : University of Illinois Press. Traduccio a l'angles i edicio de Diane Koenker & Stephen Anthony Smith.
Everett-Heath, Tom (2003). Central Asia: Aspects of Transition . Londres: Routledge-Curzon.
Gaidis, Henry L. (1998). A history of the Lithuanian military forces in World War II, 1939-1945 . Chicago: Lithuanian Research and Studies Center.
Grimm, Claus (1963). Vor den Toren Europas, 1918-1920: Geschichte der Baltischen Landeswehr . Hamburg: A. F. Velmede.
Head, Michael & Scott Mann (2009). Domestic Deployment of the Armed Forces: Military Powers, Law and Human Rights . Farnham; Burlington: Ashgate Publishing.
Hosking, Geoffrey A. (1993). The First Socialist Society: A History of the Soviet Union from Within . Cambridge: Harvard University Press.
Institut istorii (Akademiia nauk SSSR) (1965). A Short History of the USSR . Tomo I. Moscu: Progress Publishers.
Kenez, Peter (1971). Civil War in South Russia, 1918: The First Year of the Volunteer Army . Berkeley, Los Angeles, Londres: University of California Press.
Khvostov, Mikhail (2004) [1997]. The Russian Civil War (2): White Armies . Oxford: Osprey Publishing.
Kinvig, Clifford (2006). Churchill's Crusade: The British Invasion of Russia, 1918-1920 . Londres; Nova York: Continuum.
Krivosheev, G.F. (1997). Soviet Casualties and Combat Losses in the Twentieth Century . Londres: Greenhill.
Latawski, Paul (1992) (en ingles). The Reconstruction of Poland, 1914-23 . Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Liulevicius, Vejas G. (2000). War Land on the Eastern Front: Culture, National Identity, and German Occupation in World War I . Cambridge: Cambridge University Press.
Mawdsley, Ewan (2007). The Russian Civil War . Nova York: Pegasus.
Mayer, Arno J. (2000). The Furies: Violence and Terror in the French and Russian Revolutions . Princenton: Princeton University Press.
Oxley, Peter (2001). Russia, 1855-1991: From Tsars to Commissars . Oxford: Oxford University Press.
Page, Stanley W. (1959). The formation of the Baltic States: a study of the effects of great power politics upon the emergence of Lithuania, Latvia, and Estonia . Cambridge: Harvard University Press.
Risch, William Jay (2011). Ukrainian West: culture and the fate of empire in Soviet Lviv . Cambridge: Harvard University Press.
Sandler, Stanley (2002). Ground Warfare: An International Encyclopedia . Volum I. Santa Barbara: ABC-CLIO.
Serge, Victor (1999) [1930]. El ano I de la Revolucion Rusa . Mexico; Madrid: Segle XXI.
Skirda, Alexandre (2004) [1982]. Nestor Makhno--anarchy's Cossack: The Struggle for Free Soviets in the Ukraine 1917-1921'. Edimburgo; Oakland: AK Press. Traduccio a l'angles de Paul Sharkey.
Smele, Jonathan D. (1996). Civil war in Siberia. The anti-Bolshevik government of Admiral Kolchak, 1918-1920 . Cambridge, Nova York, Melbourne, Madrid, Ciutat del Cap, Singapur, Sao Paulo: Cambridge University Press.
Somin, Ilya (1996). Stillborn Crusade: The Tragic Failure of Western Intervention in the Russian Civil War, 1918-1920 . New Brunswick: Transaction Publishers.
Stewart, Richard Winship (2005). American Military History: The United States Army in a global era, 1917-2003 . Tomo II. Washington DC: CHM Pub.
Subtelny, Orest (2002). Ukraine: A History . Vancouver: CUP Archive.
Szajkowski, Zosa (1969). ≪ A Reappraisal of Symon Petliura And Ukrainian-Jewish Relations, 1917-1921: A Rebuttal ≫. Jewish Social Studies 31 (3): pp. 184-213.
Zamoyski, Adam (2008). Warsaw 1920: Lenin's failed conquest of Europe . Nova York: HarperCollins Publishers Limited.
Zamoyski, Adam (1981). The Battle of the Marchlands . Nova York: East European Monographs.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Escrits militars de Trotsky: volum 1 Arxivat 2005-11-22 a Wayback Machine ., volum 2 Arxivat 2005-12-15 a Wayback Machine ., volum 3 Arxivat 2005-11-23 a Wayback Machine ., volum 4 Arxivat 2005-11-21 a Wayback Machine ., volum 5 Arxivat 2005-11-20 a Wayback Machine ..
La Guerra Civil Russa a l' En Guardia! de Catalunya Radio (catala)
The Free Dictionary. Cossacks.
The Free Dictionary. Yakut Autonomous Soviet Socialist Republic.
GeoCurrents. The Yakut Under Soviet Rule .

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guerra Civil russa

Guerra Civil russa
Revolucio d'Octubre · Intervencio aliada
Nord
Bolshie Ozerki · Riu Vaga
Oest
Finlandia · Heimosodat · Letonia · Estonia · Lituania · Kronstadt
Sud
Ucraina · Ucraina oriental · Polonia · Georgia · Armenia i Azerbaidjan · Tambov
Est
Siberia · Yakut
Asia Central
Basmatxi