Guerra Civil irlandesa
 |
| Tipus
| guerra civil
 |
|---|
| Data
| 28 de juny
de
1922
?
24 de maig
de
1923
|
|---|
| Lloc
| Estat Lliure d'Irlanda
|
|---|
| Estat
| Irlanda
|
|---|
| Casus belli
| Acceptacio del
Tractat anglo-irlandes
|
|---|
| Resultat
| Confirmacio de l'
Estat Lliure d'Irlanda
i derrota de les forces anti-tractat de l'
IRA
.
|
|---|
|
|
|
|
|
Exercit Nacional: ~55,000 soldats i 3,500 oficials al final de la guerra,
Air Service corps: 10 avions,
Marina Irlandesa: 1 vaixell,
CID: 350
|
~15,000
|
|
|
~800 morts exercit irlandes
3
Garda Siochana
morts
4 CID and 1 Civic Guard
|
desconegut ~1,000?3,000 morts
~12,000 presoners
[1]
| civils: desconegut, ~250 victimes nomes a Dublin
[2]
|
|
La
Guerra Civil irlandesa
(en
irlandes
Cogadh Saoraiocht
,
Juny
de
1922
-
Abril
de
1923
) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del
Tractat Angloirlandes
del
6 de desembre
de
1921
, que establia l'
Estat Lliure d'Irlanda
, predecessor de l'actual
Republica d'Irlanda
.
Els opositors al Tractat no estaven d'acord amb els llacos constitucionals que seguirien havent-hi entre el
Regne Unit
i
Irlanda
, i amb que els sis comtats d'
Irlanda del Nord
no estiguessin inclosos dins l'Estat Lliure. La guerra va costar la vida de mes gent que la que havia mort en la
Guerra d'Independencia
precedent. Va deixar la societat irlandesa profundament dividida i la seva influencia en la politica irlandesa encara es pot veure avui en dia.
El
Tractat angloirlandes
va sortir de la
Guerra angloirlandesa
(o Guerra d'Independencia Irlandesa), que va tenir lloc entre els separatistes irlandesos (constituits en l'extralegal Republica Irlandesa) i el govern britanic, des del
1919
al
1921
.
El Tractat va permetre un autogovern complet a l'Estat irlandes, el control de la major part de la superficie i poblacio de l'illa i un exercit i policia propis. Aixo no obstant, en comptes de crear la republica independent desitjada pels nacionalistes, va establir que l'estat seria un domini de l'
imperi Britanic
, amb el monarca angles com a Cap d'Estat. El tractat tambe especificava que els membre de l'
Oireachtas
(parlament) irlandes haurien de jurar fidelitat a la constitucio de l'Estat Lliure i al rei britanic. D'acord amb el tractat el pais no seria anomenat
republica
, sino
estat lliure
i nomes inclouria vint-i-sis comtats del sud i l'oest d'Irlanda. A mes, diversos ports estrategics de l'illa continuarien en mans de l'Armada Reial. Amb tot,
Michael Collins
, va defensar que el tractat no atorgava "la llibertat ultima que totes les nacions desitgen i desenvolupen, sino la llibertat per aconseguir-la". Els fets li acabarien donant la rao, quan l'Estat Lliure va evolucionar cap a una republica independent. Militants contraris al tractat, pero, creien el 1922 que aquest mai els permetria la independencia plena.
Divisio dins del moviment nacionalista
[
modifica
]
Les diferencies sobre el Tractat van ser profundament personals. Els protagonistes dels dos bandols havien estat amics i companys durant la Guerra d'Independencia. Aixo va fer encara mes amarga la seva radical discrepancia sobre el text. Michael Collins pensava que
Eamon de Valera
l'havia enviat a negociar el tractat sabent que els britanics no donarien mes concessions, rao per la qual volia que la culpa recaigues en ell. En consequencia, es va sentir profundament trait quan De Valera va rebutjar defensar l'acord a que havia arribat amb
David Lloyd George
i
Winston Churchill
.
El
Dail Eireann
(parlament irlandes) va acceptar per un estret marge el Tractat angloirlandes el desembre de 1921. En consequencia, Eamon de Valera renuncia a la presidencia d'Irlanda i s'endugue l'ala del
Sinn Fein
contraria al tractat fora del Dail. Va desafiar el dret de la cambra a acceptar el Tractat, dient que els seus membres estaven trencant el seu jurament envers la Republica Irlandesa i intenta, sense exit, de crear un govern propi. Mentrestant, sota la direccio de Michael Collins i
Arthur Griffith
, el govern va posar en practica l'establiment de l'Estat Lliure Irlandes, un exercit nacional organitzat per substituir l'
IRA
i una nova forca de policia.
Els adherits al tractat van prendre el nom de forces "pro-tractat", "de l'Exercit Nacional" o de l'"Estat Lliure". Per la seva banda, els contraris van adoptar els d'"anti-tractat", "Irregulars", o "Republicans" i seguiren anomenant-se a si mateixos "IRA". Aquests ultims, deien que estaven defensant la Republica Irlandesa declarada el
1916
durant la
Revolta de Pasqua
, ratificada pel
Primer Dail
i abandonat pels que acceptaren l'Estat Lliure. Eamon de Valera va manifestar que esdevindria un simple voluntari de l'IRA, i va deixar el lideratge dels Republicans a liders militars com
Liam Lynch
.
Evolucio de la guerra
[
modifica
]
Lluita a Dublin
[
modifica
]
L'abril de 1922, militants anti-tractat capitanejats per
Rory O'connor
van ocupar els
Quatre Jutjats
a
Dublin
, iniciant una tensa situacio. Els Republicans volien encendre l'espurna d'un nou enfrontament armat amb els britanics, i esperaven que aixo unis les dues faccions de l'IRA contra l'enemic comu. Aixo no obstant, per als partidaris de convertir l'Estat Lliure en un pais sobira i viable, aixo va ser vist com un acte de rebel·lio que havia d'esser eliminat per ells, i no pas pels anglesos.
Michael Collins
intenta, sense exit, de convencer els assaltants dels jutjats que se n'anessin abans que esclates la violencia. Davant la negativa, Collins ordena el bombardeig dels edificis. Aixo no va implicar l'inici de la guerra ates que arreu del pais ja havien tingut lloc diverses escaramusses al mateix temps que els britanics anaven cedint llocs militars. De totes maneres, aquest incident marca el punt de no retorn i l'esclat de la guerra en tota la seva cruesa.
Michael Collins havia acceptat una oferta britanica de donacio d'artilleria per al nou Exercit de l'Estat Lliure. Els anti-tractat, disposant nomes d'armes de foc, es rendiren al cap d'uns dies de bombardeig. Al mateix temps, l'Oficina de Documents Publics Irlandesa va explotar, desintegrant mil anys d'arxius religiosos i oficials del pais. Molts liders anti-tractat, com ara
Ernie O'Malley
, van fugir de la preso per seguir lluitant on fos. De resultes de l'ocupacio per part de l'IRA del
Carrer O'Connell
de Dublin, se'n deriva una altra setmana de dures lluites que clogueren el
5 de juliol
. Entre les victimes mortals de l'incident hi havia el lider republica
Cathal Brugha
.
Quan els xocs a Dublin van acabar, l'IRA es va dispersar per tot el pais, sobretot al sud i l'oest.
Al comencament de la Guerra Civil, el bandol contrari al Tractrat tenia un gran suport dins de l'IRA, pero estava mancat d'una estructura de comandament efectiva, una estrategia clara, i armes suficients. Es van veure obligats a adoptar una postura defensiva. Mentrestant, Michael Collins i els seus comandants van construir un exercit capac d'anorrear els Irregulars a camp obert. Els subministraments d'armes angleses, en forma d'
artilleria
,
aviacio
,
carros blindats
,
metralladores
,
armes de foc
i
municio
van ajudar molt l'estat vei. Cap al final de la guerra l'Exercit Irlandes s'havia multiplicat fins als 55.000 homes, molt mes del que necessitaria en temps de pau.
Els oficials mes despietats d'en Collins -i, particularment, la seva unitat d'assassinats "L'Esquadro"- havien estat reclutats a la brigada de Dublin de l'IRA que ell mateix havia dirigit durant la Guerra d'Independencia. Ja avancada la guerra es van veure implicats en algunes atrocitats horribles contra guerrillers anti-tractat. La majoria d'oficials de l'exercit eren antics membres de l'IRA. Per contra, la major part de la tropa estava formada per antics soldats sense feina, que havien lluitat en la
Primera Guerra Mundial
en l'exercit britanic.
L'Estat Lliure pren poblacions importants
[
modifica
]
Arthur Griffith
(1871-1922)
Despres de la perdua de Dublin, l'IRA va controlar breument
Cork
,
Limerick
i
Waterford
dins de la seva "
Republica de Munster
". Tot i aixo no disposaven d'artilleria ni aviacio, a diferencia de l'Estat Lliure. Aixo va implicar la conquesta rapida i practicament sense lluites de moltes ciutats per part dels seus enemics. El
10 d'agost
, Cork va ser conquerida pel mar, essent l'ultim comtat de la Republica de Munster en caure. Com a resultat, l'IRA va concentrar-se en una campanya de guerrilla, plena d'assassinats i execucions d'antics liders ara enfrontats. El ministre de defensa Michael Collins va ser mort l'agost de 1922, prop de la seva casa de
Cork
.
Arthur Griffith, president de l'Estat Lliure, havia mort d'un infart deu dies abans. El govern recaigue en
William Cosgrave
i el comandament militar en el general
Richard Mulcahy
.
Atrocitats, execucions i fi de la guerra
[
modifica
]
La fase final de la Guerra Civil (
1923
) va degenerar en una serie d'atrocitats que han deixat un durador llegat d'odi en la politica irlandesa. L'IRA comenca a matar
Teachta Dala
(diputats) del
Dail
, comencant per Sean Hales. En resposta, l'Estat Lliure anuncia que, en represalia, afusellaria els captius. Quatre d'ells, un per cada provincia (
Rory O'Connor
,
Liam Mellows
i dos mes) van ser morts. En total setanta-set van morir aixi, entre ells l'autor i negociador
Robert Erskine Childers
, un numero que seria recordat al
Fianna Fail
amb rabia durant decades. A mes, tropes estatals, sobretot al
comtat de Kerry
, van iniciar execucions extraoficials dels guerrillers capturats. A Ballyseedy, nou presoners foren lligats a una
mina
, explotats i els supervivents metrallats. Un d'ells, Stephen Fuller, va sobreviure de miracle per explicar-ho al mon.
La tactica de guerrilla de l'IRA va fracassar des del comencament, degut a una falta de suport popular. Aixo va quedar clar en les eleccions posteriors a la guerra civil, en les quals el
Cumann na nGaedheal
, el partit del govern, va guanyar. L'
Esglesia Catolica
tambe va donar suport a l'estat, criticant l'IRA contrari al tractat i negant els
Sagraments
als seus membres. Aixo hauria influenciat gran part dels irlandesos de l'epoca. La determinacio del govern i la falta de suports van contribuir a la derrota. Finalment, De Valera demana un
alto el foc
, seguit al maig de 1923 per l'ordre als combatents republicans de llencar les armes (encara que no entregar-les). Alguns historiadors creuen que la mort de
Liam Lynch
, un lider republica intransigent, en un combat a les muntanyes Knockmealdown del
comtat de Waterford
van permetre al pragmatic
Frank Aiken
aturar la lluita. Milers de lluitadors foren fets presoners en tornar a casa.
Atacs als unionistes
[
modifica
]
Tot i que la guerra civil va ser causada pel tractat, durant aquesta els Irregulars van intentar identificar les seves accions amb la causa republicana tradicional dels "homes sense propietat" i com a resultat importants i mitjans terratinents
unionistes
van ser atacats i molts terrenys ocupats per petits propietaris. Molts, pero no tots, havien donat suport a la Corona durant la Guerra d'Independencia, usualment nomes de forma moral, encara que a vegades ajudant els britanics activament. En el caos de la Guerra Civil van convertir-se en blancs facils. En alguns casos es van fer distincions segons si eren catolics o protestants. L'Estat Lliure va intentar protegir els terratinents i les seves possessions, sobretot al
comtat de Louth
, amb una forca especifica de policia. Encara avui no esta clara l'extensio de les intimidacions als protestants de l'epoca.
Costos i resultats
[
modifica
]
La Guerra Civil, tot i que curta, va ser sagnant. Molts personatges importants, entre ells Michael Collins, perderen la vida. Els dos bandols cometeren atrocitats, ja fossin l'assassinat de parlamentaris i la crema d'edificis historics o les execucions fins i tot extraoficials de presoners. L'Exercit va patir 800 morts, i es creu que les victimes totals podrien haver arribat a 4.000. En la seva retirada, els Irregulars van causar molts danys en l'economia de l'illa. A mes, 12.000 republicans foren empresonats en acabar la guerra. Molts fins al
1924
.
Tot i aixo, s'ha dit que aquesta guerra podria haver estat molt pitjor. El nombre de morts fou relativament modest pels estandards de les guerres del segle
xx
. A mes, la nova policia, la
Garda SioChana
, no va involucrar-s'hi, i per tant despres va poder ser politicament neutral.
La Guerra Civil va significar que el problema d'
Irlanda del Nord
va ser ignorat, evitant potser aixi una guerra molt mes sagnant, basada en diferencies etniques i religioses, mes que politiques. Aixo va permetre consolidar la particio de l'illa fins a l'actualitat. Nomes en acabada la Guerra Civil els irlandesos van considerar seriosament atacar el domini britanic al nord de l'illa.
El
1926
, fracassada la tasca de convencer la majoria dels anti-tractat d'acceptar el nou
statu quo
com a base de la nova republica, un important grup dirigit per De Valera i Aitken va fundar el partit
Fianna Fail
.
Com en moltes guerres civils, el conflicte intern deixa un amarg llegat, que segueix influint la politica irlandesa avui. Els dos principals partits de la Republica son encara el Fianna Fail i el
Fine Gael
, descendents respectivament dels contraris i partidaris del Tractat el 1922. Fins finals dels anys 70, quasi tots els principals politics irlandesos eren veterans de la guerra, cosa que va enverinar la relacio entre aquestes dues forces. Entre ells es comptaven
Eamon de Valera
,
Frank Aiken
,
Todd Andrews
,
Sean Lemass
(Republicans) i
W.T. Cosgrave
,
Richard Mulcahy
i
Kevin O'Higgins
(Estat Lliure). A mes, molts dels seus fills i dones tambe van entrar en la politica, quedant aixi obertes les ferides de la guerra durant tres generacions.
El
1930
, amb l'arribada al poder del Fianna Fail, va semblar que podria esclatar la guerra entre l'
IRA
i els pro-Estat Lliure
Camises blaves
, pero es va evitar, i cap als anys 50 la violencia politica es va reduir.
Aixo no obstant, una faccio de l'IRA va seguir (i segueix en diverses formes) existint. Fins als anys 80 encara declarava ser el Govern Provisional de la Republica Irlandesa creat el 1918 i anul·lat pel Tractat de 1921. Algunes persones, notablement
Michael McDowell
, creuen que aquesta actitud encara influencia l'estrategia de l'
IRA Provisional
- Ernie O'Malley, The Singing Flame, Dublin 1978.
- M.E. Collins, Ireland 1868.1966, Dublin 1993.
- ↑
Michael Hopkinson,
Green Against Green
, p. 272-273
- ↑
Paul V Walsh,
The Irish Civil War - A study of the conventional phase
|
|---|
| Prehistoria
| | |
|---|
| Edat Mitjana
| |
|---|
| Epoca moderna
| |
|---|
| Segle
xix
| |
|---|
| Segle
xx
| |
|---|