Recreacio moderna d'un soldat de la guardia pretoriana del segle
i
.
Inscripcio funeraria del pretoria Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (
Caceres
, Espanya).
Inscripcio procedent d'Augusta Emerita (
Merida
, Badajoz, Espanya) dedicada a Gai Cecili Varica, que va ser soldat de la
Cohors Antistianae Praetoriana
a principis del segle
i
.
Inscripcio funeraria d'un pretoria d'origen italic, que va prestar servei en la
Cohors IV Praetoria
al segle
i
.
La
Guardia Pretoriana
(o tambe
Guardia Praetoriana
, en
llati
:
praetoriani
) era un cos
militar
que servia d'escorta i proteccio als
emperadors romans
. Abans dels emperadors, aquesta escorta era usada pels caps militars ja des dels dies de la familia dels
Escipions
als volts de l'any
275 aC
. Els membres de la Guardia Pretoriana estaven entre les mes destres i celebres forces militars de la
historia antiga
.
Els soldats de les cohorts pretorianes rebien doble paga i gaudien de nombrosos privilegis. Cada membre, en abandonar la cohort, rebia 20.000
sestercis
despres de 16 anys de serveis.
[1]
El terme "pretoria" te l'origen en la tenda del general o
praetor
d'un exercit roma anomenada
praetorium
. Molts dels generals romans quan partien en campanya tenien el costum de triar entre les files una forca privada de soldats per a servir d'escortes (guardies) de la tenda o de la persona del general i consistia d'una infanteria i una cavalleria. Durant les guerres civils va augmentar el nombre dels soldats que integraven la Guardia Pretoriana.
[2]
Amb el pas del temps, aquesta unitat (
cohort
) es va arribar a coneixer com la
Cohors Praetoria
, i diverses figures notables, incloent
Juli Cesar
,
Marc Antoni
i
August
, en van tenir una. Juli Cesar es va adonar que calia una unitat mes forta que les altres en el camp, com la
Legio X
Equestris
(o Legio X Gemina). Quan August es va convertir en el primer governant de l'Imperi, el
27 a. C
, va resoldre que aquesta formacio era util no nomes en la guerra, sino tambe en la politica. Aixi, de les files de les legions de totes les provincies, August va reclutar la Guardia Pretoriana. El camp ocupat per aquesta tropa es va anomenar ≪Castra Praetoria≫ (campament pretoria) i el seu comandant, designat per August,
prefecte del pretori
. Aquest carrec, purament militar, no va tenir al principi gran importancia, pero la va adquirir en l'epoca de
Tiberi
.
Els prefectes del pretori es van convertir a poc a poc en primers ministres de l'emperador. Inicialment hi havia dos prefectes del pretori; posteriorment, nomes un.
[3]
La primera Guardia
[
modifica
]
La primera guardia va ser molt diferent de la guardia dels temps posteriors, la qual fins i tot va arribar a assassinar emperadors. Tot i que
August
va comprendre la necessitat de tenir guardaespatlles en el caos que era
Roma
, va tenir molta precaucio en preservar els ideals de la Republica. August nomes va permetre que es formessin nou grups de guardies. Originalment comptaven amb 500 homes cada un pero finalment va permetre fins a 1.000, i nomes tres d'aquestes divisions es trobaven en estat actiu dins de la capital de l'imperi. Un nombre reduit de cavalleria, coneguts com a
turmes
, tambe es va crear i cada batallo comptava amb trenta homes. La majoria dels integrants d'aquesta primera guardia patrullaven el palau i els edificis mes importants, mentre que altres divisions estaven posicionades en les viles que envoltaven
Roma
; s'ha determinat que aquestes unitats eren massa petites com per a ser una amenaca per a l'imperi. Quan dos prefectes pretorians, Quint Ostori Escapula i Salvi Oto, van pujar al poder l'any
2 aC
, es van mantenir les mateixes figures en els nombres de divisions, pero es va millorar el comandament i l'organitzacio d'aquests.
[3]
Quan Cesar August va morir, el
19 d'agost
de l'any
14
, el periode de calma entre els pretorians va finalitzar i partir d'aquest moment van comencar a utilitzar la seva forca militar per exercir pressio sobre les politiques de l'imperi. August va ser l'unic emperador que va gaudir de la lleialtat total dels pretorians. Despres de la mort d'August, els pretorians van actuar segons els seus interessos personals.
Luci Eli Seja
, un prefecte ambicios, va moure la base de la guardia a les barraques de Roma. L'any
23
, Seja va aconseguir convencer
Tiberi
perque construis la
Castra Praetoria
(el camp dels pretorians) just als afores de Roma. Un dels grups de la guardia mantindria un lloc permanent com a guardia del palau imperial. Des de llavors, la guardia estaria sota el control del Cesar, pero tambe va obtenir un bon grau de poder sobre el Cesar. L'any
31
, Tiberi va haver d'enviar la seva guardia personal, la
Cohors Praetoria
, en contra d'aquells ciutadans i soldats que donaven suport a Seja.
[4]
Tot i que la guardia va ser fidel a un Tiberi que es trobava molt envellit, el poder politic de la guardia va deixar de ser un secret.
En les campanyes militars, els pretorians mantenien les mateixes formacions que l'exercit roma. Ja l'any
69
se'ls va comencar a enviar al camp de batalla i van aconseguir destacar a la
Batalla de Bedriacum
sota el comandament d'
Oto
. Els comandants
Domicia
i
Traja
van enviar la guardia que lluites en les guerres que van tenir lloc a
Dacia
i
Mesopotamia
, mentre que
Marc Aureli
els va utilitzar durant la seva campanya del
Danubi
. Durant el
segle
iii
els pretorians van assistir als emperadors en les seves diverses campanyes militars.
[1]
Afers politics
[
modifica
]
Despres que moris
Seja
, com a part del
Donativum
(regal imperial) que Tiberi havia promes, la guardia va comencar a tenir un paper mes ambicios i sagnant dins l'imperi. La guardia es va convertir en una forca subornable que - per la suma adequada de diners o per pura voluntat - estava disposada a assassinar al Cesar. La guardia fins i tot va arribar a ser una amenaca per als seus mateixos prefectes i per al mateix poble roma. L'any
41
,
Caligula
va ser assassinat en un complot orquestrat per certs senadors i membres de la guardia. Els pretorians van ajudar que
Claudi
prengues el lloc d'emperador i van reptar al senat que s'oposes a la seva decisio.
Tot i que la guardia comptava amb el poder de matar el Cesar, les seves funcions no incloien cap paper administratiu, a diferencia del personal del palau, el senat i la burocracia romana. En moltes ocasions, les barbaries de la guardia van ser castigades severament per l'emperador. L'any
193
,
Didi Julia
li va comprar l'imperi a la guardia per una vasta quantitat de diners despres que la guardia el subhastes al millor postor. Aquest mateix any,
Septimi Sever
va marxar a Roma i es va desfer dels pretorians i els va substituir per membres de les seves propies legions de
Pannonia
. L'any
69
,
Titus
ja havia assentat les bases per aixo i es va desfer d'un gran nombre de guardies quan va arribar al tron despres que
Vitel·li
ja n'hagues eliminat uns quants. Com una altra mesura de seguretat, Vespasia va nomenar
Tit Flavi Sabi Vespasia
, el seu fill, com el prefecte del pretori. La torba romana va lluitar en diverses ocasions contra els pretorians, com va ser el cas durant el regnat de
Maximi el Traci
.
L'any
271
Aurelia
va viatjar a l'est, a
Palmira
a
Siria
, juntament amb els seus legionaris pretorians i la seva cavalleria. Els palmirencs van ser derrotats facilment, pero aquest fet va canviar la visio que es tenia dels pretorians.
Dioclecia
i els seus companys van crear el
sacer comitatus
(escortes de l'emperador en el camp de batalla) que incloia unitats regulars que treballaven sota una estructura pretoriana, pero d'una manera menys formal i comptant amb mes unitats.
[1]
Els ultims anys de la Guardia
[
modifica
]
Dioclecia
va canviar el paper dels pretorians l'any
284
. La guardia ja no va tenir cap funcio dins del palau quan Dioclecia va traslladar la seu reial a
Nicomedia
de
Bizanci
a
Anatolia
. Dos nous cossos, els
Jovians i Herculans
(que van derivar el seu nom dels del deu
Jupiter
i d'
Hercules
) van reemplacar als pretorians com a guardaespatlles de l'emperador i aquesta practica es va mantenir durant la
tetrarquia
. L'
1 de maig
del
305
Dioclecia es va retirar com a emperador i la
Castra Praetoria
(les barraques dels pretorians a Roma) nomes servia com una petita base d'operacions militars.
L'any
306
,
Maxenci
, fill de
Maximia
, va ser ignorat en la linia de successio com a emperador i com a resultat l'exercit es va mobilitzar el
28 d'octubre
i va instaurar Maxenci com a emperador d'Italia.
Flavi Valeri Sever
, sota ordres de
Galeri
, va intentar desfer-se de la guardia, pero el resultat va ser una revolta dels pretorians, que van acabar unint-se a l'exercit que comandava Maxenci. Quan
Constanti el Gran
va iniciar la invasio d'
Italia
l'any
312
, el seu exercit es va enfrontar a les forces de Maxenci a la
Batalla del Pont Milvi
. Una vegada que Constanti va derrotar Maxenci, es va desfer dels pretorians, que havien constituit una gran part de l'exercit derrotat. Els soldats de la guardia van ser enviats a diverses parts de l'imperi i es va enderrocar la
Castra Praetoria
, moment que significa la fi de l'existencia de la Guardia del Pretori.
[5]
[1]
El llegat de la Guardia Pretoriana
[
modifica
]
Encara que s'ha associat el terme "pretoria" amb la intriga, les conspiracions, la traicio i amb l'assassinat, es podria argumentar que durant els primers dos segles de la seva existencia, la guardia pretoriana va exercir una influencia positiva en l'estat roma. Durant aquest temps, els pretorians es van encarregar de desfer-se d'aquells emperadors cruels, febles i poc populars, mentre que els justos, forts i populars comptaven amb el suport i la lleialtat de la guardia. En protegir aquests monarques i en aturar els desordres i mantenir un cert grau de control sobre el senat, la guardia va permetre que l'imperi tingues un periode d'estabilitat que es va denominar com la
Pax Romana
. No va ser fins que va acabar el regnat de
Marc Aureli
, que es considera la fi de la
Pax Romana
, que la guardia va comencar a degradar-se i els soldats es va convertir en mercenaris cruels. Per aquests es recorda l'aspecte negatiu dels pretorians a Roma. Durant la dinastia del ≪
Severs
≫ i despres durant la
Crisi del segle
iii
, les legions, el senat i l'emperador van comencar a entrar en decadencia, com abans ho havien fet els pretorians.
[1]
Organitzacio
[
modifica
]
Per pertanyer a la Guardia Pretoriana havien de passar les proves de seleccio de l'exercit, i generalment ser de classe alta, es a dir fills de
patricis
o senadors o estar molt recomanats dins de l'exercit.
La guardia pretoriana en un principi, per diari o desfilades portaven l'equipament de combat de l'epoca republicana (casc de bronze, cota de malla, escut ovalat), i pel combat lluien el mateix equip i armament que la legio. En circumstancies especials com va fer l'emperador Nero, anaven uniformats com els
hoplites
grecs.
Com totes les legions, la guardia tambe tenia un simbol propi per als seus estendards, en aquest cas era un escorpi (signe zodiacal de l'emperador Tiberi).
[5]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
Durry
, Marcel.
Les cohortes pretoriennes
. Paris: De Boccard, 1938, p. 123-127.
- ↑
Le Bohec
, Yann.
El ejercito romano: instrumento para la conquista de un imperio
. Barcelona: Aruel, 2006, p. 27-29.
ISBN 8434467976
.
- ↑
3,0
3,1
Smith
, William (ed.). ≪
Praetorium
≫.
A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)
. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑
Tacit
.
Annals
, IV, 5, 5
- ↑
5,0
5,1
Petit
, Paul.
Histoire generale de l'Empire romain
. Paris: Seuil, 1974, p. 180-182.
ISBN 2020049716
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]
- Y. Le Bohec,
L'exercit roma: instrument per a la conquesta d'un imperi
. Ed Ariel, Barcelona, 2004,
ISBN 84-344-6723-2
(978-84-344-6723-1)
- A. Goldsworthy,
L'exercit roma
, Ed Akal, Madrid 2005,
ISBN 84-460-2234-6
, 978-84-460-2234-6