Guardia Civil

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ Guardia Civil (Israel) ≫.
Infotaula unitat militarGuardia Civil

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipus Forca de seguretat de l'Estat
Seu carrer Guzman el Bueno, Madrid Modifica el valor a Wikidata
Fundacio 18 maig 1844 i 1844 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de fundacio Ronda Modifica el valor a Wikidata
Fundador Francisco Javier Giron Modifica el valor a Wikidata
Pais Espanya Modifica el valor a Wikidata
Branca Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat [n. 1]
Part de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat Modifica el valor a Wikidata
Unitats subordinades Servicio Aereo de la Guardia Civil (en) Tradueix, Unidad de Accion Rural (en) Tradueix, Unidad Especial de Intervencion (en) Tradueix, Central Operative Unit (en) Tradueix, Equipos de mujer y menores (es) Tradueix, Servei de Proteccio de la Naturalesa , Grups de Rescat i Intervencio en Muntanya , GEAS (en) Tradueix, Servei Maritim de la Guardia Civil i Agrupacio de Transit de la Guardia Civil Modifica el valor a Wikidata
Estructura Direccio Adjunta Operativa ,
Subdireccio General de Personal
Subdireccio General de Suport
Mida 84.400 efectius [1]
Quarter general carrer Guzman el Bueno, Madrid Modifica el valor a Wikidata
Comandants
Coronel Jose Manuel Holgado Merino [n. 2]
Oficials destacats Francisco Javier Giron y Ezpeleta ,
Duc d'Ahumada (fundador)
Facundo Infante Chavez
Cultura militar
Patro catolic Mare de Deu del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Divisa La Benemerita
Lema El Honor es mi divisa
Condecoracions
Lloc web guardiacivil.es Modifica el valor a Wikidata

La Guardia Civil , anomenada en alguns ambits ≪Benemerita≫ , es el primer cos de seguretat publica d'ambit estatal sorgit a Espanya. Es un institut armat de naturalesa militar que forma part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat . Com a cos de seguretat de l'Estat, l'article 104 de la Constitucio li fixa la missio primordial de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats dels espanyols i garantir la seguretat ciutadana , sota la dependencia del Govern d'Espanya .

La Guardia Civil participa en la Forca de Gendarmeria Europea (EUROGENDFOR) juntament amb les forces de policia de naturalesa militar de Franca, Paisos Baixos, Italia, Portugal i Romania.

Historia [ modifica ]

La Guardia Civil es un institut armat fundat el 1844 pel Duc d'Ahumada , durant el regnat d' Isabel II . [2]

El lema de la Guardia Civil es: ≪L'Honor es la meva Divisa≫, extret de l'article 1r del Reglament per al Servei escrit pel seu fundador, que literalment diu: ≪L'honor es la principal divisa del Guardia Civil. Per tant, ha de conservar-se sense taca. Una vegada perdut no es recobra mai.≫ i que reflecteix l'esperit que regeix l'Institut i la qualitat mes valorada pel mateix.

Des dels seus principis, la Guardia Civil va ser coneguda popularment com a "Benemerita", pels seus serveis prestats a la societat, aquesta denominacio es va convertir en oficial en atorgar-se-li, per Reial Ordre de 4 d'octubre de 1929, la Gran Creu de la Beneficencia.

El febrer de 2019, es va barrar l'acces a la Guardia Civil a les persones amb disgenesia , hipogenesia i agenesia gonadal i genital , criteri que ginecolegs consideren absurd. [3]

Emblema [ modifica ]

Des del 1943, l'emblema del cos es un feix roma coronat i travessat per una espasa apuntant cap avall, i abans d'aquest consistia en les lletres G i C entrellacades. Mentre que el feix es considerat tradicionalment com simbol de justicia des de l'epoca romana, l'espasa sotmesa al feix simbolitza la submissio de la forca davant la justicia. [4]

Donat que el feix es el simbol tradicional del feixisme italia i que fou instaurat a l'emblema del cos durant la Segona Guerra Mundial , alguns historiadors atribueixen l'adopcio del simbol a motius ideologics i d'imatgeria ?per causa del feixisme d'Italia i d'Alemanya i de la necessitat de reforcar un determinat caracter del cos. [5] [6]

Organitzacio [ modifica ]

La Guardia civil te, basicament, una doble dependencia: [7]

El seu maxim organ de govern dins de l'estructura organica s'anomena Direccio General de la Guardia Civil . Des del 18 de novembre de 2016, el carrec de director general recau sobre el jurista castella Jose Manuel Holgado Merino . [8]

Te presencia a tot el territori espanyol, fins i tot a les poblacions mes petites. L'organitzacio periferica de la Guardia Civil es divideix per Zones , una per cada comunitat autonoma; Comandancies , una per provincia; Companyies ; Puestos (principals i ordinaris) i puestos auxiliars, de menor entitat organica i de dependencia del lloc; i unitats especials. [9] [2]

En molts dels casos els seus membres, anomenats guardies civils , viuen a les casernes juntament amb les seves families.

  • Casa quarter de la Guàrdia Civil a Barakaldo
    Casa quarter de la Guardia Civil a Barakaldo
  • Patrullera Río Nervión dedicada a la inspecció de pesca
    Patrullera Rio Nervion dedicada a la inspeccio de pesca
  • Peugeot 307 de la Guàrdia Civil
    Peugeot 307 de la Guardia Civil

Missio i funcions [ modifica ]

Com a part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, la Guardia Civil te la missio de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana i l'exerceix mitjancant l'acompliment de les seguents funcions:

  • Vetllar pel compliment de les Lleis i disposicions generals executant les ordres que rebi de les autoritats competents, en l'ambit de la seva competencia.
  • Auxiliar i protegir a les persones i assegurar la conservacio i custodia dels bens que es trobin en situacio de perill per qualsevol causa.
  • Vigilar i protegir els edificis i instal·lacions publiques que ho requereixin.
  • Vetllar per la proteccio i seguretat d'altes personalitats.
  • Mantenir i restablir, l'ordre i la seguretat ciutadana.
  • Prevenir la comissio d'actes delictius.
  • Investigar els delictes per descobrir i detenir als presumptes culpables, elaborant els informes tecnics i pericials necessaris.
  • Captar, rebre i analitzar quantes dades tinguin interes per a l'ordre i la seguretat ciutadana.
  • Col·laborar amb els Serveis de Proteccio Civil en els casos de greu risc, catastrofe o calamitat publica.

D'acord amb el que es disposa en la Llei Organica 2/1986, de 13 de marc, de Forces i Cossos de Seguretat, la Guardia Civil exerceix aquestes funcions, conegudes des de sempre com a servei peculiar del Cos, al territori que no correspongui a la Policia Nacional d'Espanya , aixi com en el mar territorial i li dedica un total de 46.000 agents, la qual cosa suposa practicament el 62% de tot el seu personal. [10]

Competencies exclusives [ modifica ]

D'acord amb el que es disposa en la Llei 2/86, la Guardia Civil exerceix, amb caracter exclusiu, les seguents competencies:

  • Les derivades de la legislacio vigent sobre armes i explosius.
  • El Resguard Fiscal de l'Estat i les actuacions encaminades a evitar i perseguir el contraban.
  • La vigilancia del trafic, transit i transport en les vies publiques interurbanes. Actualment han estat transferides aquestes competencies en les Comunitats Autonomes de Catalunya i Pais Basc. En la Comunitat Foral de Navarra es compartida amb la Policia Foral.
  • La custodia de vies de comunicacio terrestre, costes, fronteres, ports i aeroports, i centres i instal·lacions que pel seu interes ho requereixin.
  • Vetllar pel compliment de les disposicions que tendeixin a la conservacio de la naturalesa i medi ambient, dels recursos hidraulics, aixi com de la riquesa cinegetica, piscicola, forestal i de qualsevol altra indole relacionada amb la naturalesa.
  • La conduccio interurbana de presos i detinguts.
  • I aquelles altres que li atribueixi la legislacio vigent.

Als serveis responsables del desenvolupament d'aquestes missions exclusives, coneguts com a especialitats, es dedica un 34% del personal (25.000 agents).

Graus [ modifica ]

El maxim cap, amb el carrec de director general pot ser un civil o un militar (fins i tot un guardia civil). Segons la llei 42 de 25 de novembre de 1999, aixi com posteriors modificacions a la mateixa (Reial Decret 1073 del 22 de setembre de 2006; i Reial Decret 1264 del 21 de setembre de 2007), l'ordre de jerarquia del cos de la Guardia Civil s'estructura d'acord amb la seguent escala. Tot i no tenir la consideracio de sotsoficial, es concedeix als membres de l'escala basica de caporals i guardies el rang OR-6 a les missions internacionals i sota les ordres exclusives del Ministeri de Defensa:

Codi OTAN OF-8 OF-7 OF-6 OF-5 OF-4 OF-3 OF-2 OF-1
Espanya Espanya Divisa de tinent general Divisa de general de Divisió Divisa de general de Brigada Divisa de coronel Divisa de tinent coronel Divisa de comandant Divisa de capità Divisa de tinent Divisa d'alferes
Tinent general General de Divisio General de Brigada Coronel Tinent coronel Comandant Capita Tinent Alferes
Codi OTAN OR-9 OR-8 OR-7 OR6 OR-5 OR-4 OR-3 OR-2 OR-1
Espanya Espanya Divisa de suboficial mayor Divisa de subteniente Divisa de brigada Divisa de sargento primero Divisa de sargento Divisa de cabo mayor Divisa de cabo primero Divisa de cabo Divisa de guàrdia civil de primera Divisa de guàrdia civil
Sots-oficial major Sotstinent Brigada Sergent primer Sergent Caporal major Caporal primer Caporal Guardia civil de primera Guardia civil
Codi OTAN ALUMNE
Espanya Espanya Guàrdia Alumne
Guardia Alumne

Especialitats [ modifica ]

Amb la finalitat de donar el major servei a la societat, la Guardia Civil al llarg de la seva dilatada historia ha anat creant unitats, grups i equips que cobrissin d'una manera mes eficac les competencies assignades.

Unitats operatives
  • Patrulles de Seguretat Ciutadana. Patrulles policials en demarcacions territorials a nivell municipal o supramunicipal.
  • Unitats de Seguretat Ciutadana de la Companyia (USECICO). Actuen a nivell comarcal.
  • Unitats de Seguretat Ciutadana de la Comandancia (USECIC). Actuen a nivell provincial.
  • Agrupacio de Reserva i Seguretat (ARS). En ella s'integren les seguents unitats:
    • Grups de Reserva i Seguretat (GRS). Unitat d'antiavalots.
    • Esquadro de Cavalleria.
    • Unitat de Reconeixement del Subsol.
  • Patrulles Fiscals Territorials.
  • Servei Aeri . Integrat per:
    • Unitat d'Helicopters (UHEL)
    • Unitat d'Ala Fixa (avions) (UAF)
  • Grup d'Accio Rapida (GAR). Integrat a la Unitat d'Accio Rapida (UAR).
  • Unitat Especial d'Intervencio (UEI)
  • Informacio.
  • *Criminalistica. Realitzen informes tecnics pericials i analisis de proves.
  • Unitats Organiques de Policia Judicial (UOPJ). Integren les de zona, comandancia i delictes especifics.
  • Unitat de Policia Judicial de Zona. Investigacio de delictes a nivell autonomic.
  • Unitat Organica de Policia Judicial de Comandancia. Investigacio de delictes a nivell provincial.
  • Equip de Policia Judicial. Investigacio de delictes a nivell comarcal.
  • Unitat Central Operativa (UCO). Investigacio de delictes en l'ambit nacional.
  • Equips de dona i menors (EMUME).
  • Grup de Delictes Telematics (EDITI).
  • Equips de Delinquencia Organitzada i Antidroga (EDOA).
  • Assumptes Interns.
  • Servei de Proteccio de la Naturalesa (SEPRONA). Actuen a nivell provincial.
  • Patrulles motoritzades tot terreny de Proteccio de la Naturalesa. Actuen a nivell comarcal.
  • Destacaments de proteccio a la Naturalesa. Proteccio especifica de certs espais naturals protegits.
  • Grups de Rescat i Intervencio en Muntanya (GREIM).
  • Grups Especials d'Activitats Subaquatiques (GEAS). Integren les Unitats d'Activitats Subaquatiques (UAS).
  • Patrulles maritimes Integren les Unitats d'Activitats Maritimes (UAM).
  • Agrupacio de Transit de la Guardia Civil (ATGC)
  • Equips d'Atestats de l'ATGC.
  • Grups d'Investigacio d'Accidents de Transit (GIAT). Integrats a l'ATGC.
  • Grups d'Investigacio Fiscal i Antidrogues (GIFA). Actuen a nivell provincial.
  • Guies canins.
  • Unitats de Proteccio i Seguretat (UPROSE)
  • Grups d'Especialistes en Desactivacio d'Explosius (GEDEX)
  • Equips de Desactivacio d'Explosius (EDEX). S'integren dins dels GEDEX.
  • Equips de Recerca i Localitzacio d'artefactes explosius (EBYL)
  • Intervencio d'Armes i Explosius (IAE)
  • Intervencio Central d'Armes i Explosius (ICAE)
Unitats de suport
  • Automobilisme.
  • Grup de Suport en Tecnologies de la Informacio (GATI). Especialitat desplegada en Unitats Territorials tipus Comandancia que va sorgir de la unio dels Serveis d'Informatica i Transmissions davant la creixent relacio dels sistemes de telecomunicacions amb les noves tecnologies de la informacio.
  • Armament.
  • Unitat de Musica de la Direccio general. Es el resultat de la unificacio de les dues unitats preexistents, la del Primer Terc Mobil, situada a Madrid i la del Col·legi de Guardies Joves , a Valdemoro ( Comunitat de Madrid ).

Critiques i controversies [ modifica ]

Al llarg de la seva historia, la Guardia Civil ha estat criticada i ha estat involucrada en nombroses situacions o actuacions polemiques. Durant tot el segle xix, l'exercit espanyol es va convertir en un actor regularment involucrat en politica, i la Guardia Civil no en va ser una excepcio. Per aixo el cos ha estat sovint descrit historicament com una forca reaccionaria. Manuel Buceta , comandant de la Guardia Civil, va participar activament en la rebel·lio militar de 1854, coneguda com la Revolucio de 1854 a Espanya o Vicalvarada que va donar inici al bienni progressista (1854-1856). Novament la Guardia Civil va participar en una rebel·lio militar 1874, [11] durant el Cop d'Estat del general Manuel Pavia , que va convertir la Primera Republica Espanyola d'una republica democratica a una republica unitaria dictatorial. Durant aquest cop, agents de la Guardia Civil i de l'Exercit van entrar a l'edifici del Congres dels Diputats a Madrid, disparant trets a l'aire pels passadissos. [12]

Durant les darreres decades del segle xix i les primeres decades del segle xx, Espanya va viure una epoca de gran agitacio politica. Durant aquest periode, caracteritzat per vagues i grans protestes per part del moviment obrer i les seves organitzacions, la Guardia Civil va ser utilitzada per restablir l'ordre pels regims establerts, als quals el cos es va mantenir lleial. Aixo va suposar constants denuncies de les organitzacions obreres, que acusaven els agents del cos d'abus de forca, muntatges i assassinats. Un dels casos mes celebres es la de l'≪organitzacio anarquista secreta≫ Mano Negra , operativa suposadament a la decada de 1880 a Andalusia , a la qual es van atribuir tota mena de crims, incloent-hi assassinats; aixo va justificar una gran persecucio a les organitzacions clandestines anarquistes i socialistes, amb milers de detinguts. [13] Alguns historiadors sostenen que, encara que la violencia va estar molt present a l'Andalusia agraria de l'epoca, realment aquesta organitzacio no hauria existit mai, sino que seria un muntatge policial i una operacio de bandera falsa del govern, [14] en la qual la Guardia Civil s'hauria encarregat de la detencio de membres del moviment obrer i la fabricacio i manipulacio de proves. Per aquesta rao els 'guardies' van ser retratats negativament durant aquesta epoca a la literatura popular i la historia, sobretot pels artistes expatriats espanyols i escriptors. Ja al segle xx , es poden citar esdeveniments que va quedar retractada l'actuacio brutal del cos amb fets com la Setmana Tragica de Barcelona del 1909 o la Vaga general del 1917 .

Els caps de la Guardia Civil van recolzar la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), amb el suport tambe de gran part de l' Exercit Espanyol . Durant la Guerra Civil Espanyola , el cos practicament es va dividir al 50% entre els dos bandols enfrontats i en tots dos els agents es van dedicar majoritariament a tasques d'ordre public a la rereguarda. Un cop acabada la guerra, durant la dictadura franquista , l'oposicio clandestina va denunciar nombrosos casos de brutalitat policial a causa de la lleialtat de l'organitzacio al regim.

A la decada de 1980, durant la transicio espanyola , la Guardia Civil va participar en el fallit cop d'estat del 23 de febrer de 1981 . L'intent de rebel·lio va rebre el suport de molts alts carrecs del cos, entre els quals hi havia el coronel Miguel Machado Garcia, el capita Vicente Gomez Iglesias i mes famosament el tinent coronel Antonio Tejero , que va assaltar el Congres dels Diputats juntament amb uns 200 agents de la Guardia Civil. [15] Tambe durant aquesta decada, agents de la Guardia Civil van participar en el terrorisme d'estat dels GAL contra ETA , informacio treta a la llum per Diario 16 i El Mundo , gracies als anomenats ≪papers del CESID ≫ [16] El director general de la Guardia Civil, Luis Roldan , va fugir d'Espanya el 1994 despres de dimitir per ser imputat en casos de corrupcio. Pocs anys despres es lliuraria a Tailandia i seria condemnat a preso. [17] El 1990, El Mundo tambe va publicar que el comandant de la Guardia Civil, Rafael Masa, reclamat per la Justicia pel cas GAL, havia estat traslladat fora d'Espanya pel govern de Felipe Gonzalez i enviat a Bolivia , on hauria participat en una operacio policial que va matar quatre membres de l'organitzacio comunista peruana Sendero Luminoso . [17]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Tot i que organicament no forma part de les Forces Armades d'Espanya , si que te encomanades missions de caracter militar, a les ordes del Ministeri de Defensa , de qui depen tambe pel que fa a les promocions.
  2. ↑ Exerceix com a director general de la Guardia Civil.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Rubalcaba, pitado al presumir de 'mejorar las condiciones' de la Guardia Civil ≫ (en castella). ElMundo.es , 10-10-2010 [Consulta: 10 octubre 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 Perez de Lama, 1998 , p. 260.
  3. ↑ Valdes , Isabel ≪ El Ejercito y la Guardia Civil vuelven a excluir a quienes no tengan genitales o sufran alguna malformacion ≫. El Pais , 13-02-2019 [Consulta: 18 febrer 2019].
  4. ↑ ≪ ¿Por que el escudo de la Guardia Civil usa un simbolo de la Republica Romana? ≫ (en castella). ABC, 13-08-2014. [Consulta: 1r octubre 2017].
  5. ↑ Rodriguez , Yolanda; Berbell , Carlos. ≪ ¿Que simbolizan las fasces romana y la espada del actual escudo de la Guardia Civil? ≫ (en castella). Confilegal, 28-08-2018. [Consulta: 13 maig 2019].
  6. ↑ ≪ Guardia Civil, emblema fascista ≫ (en castella). ElNacional.cat, 29-03-2019. [Consulta: 13 maig 2019].
  7. ↑ Perez de Lama, 1998 , p. 188.
  8. ↑ ≪ El magistrado en Sevilla Jose Manuel Holgado sera el nuevo director de la Guardia Civil ≫ (en castella). Europa Press , 17-11-2016. [Consulta: 4 gener 2017].
  9. ↑ ≪ Estructura y organizacion periferica ≫ (en castella). Arxivat de l' original el 2016-06-25. [Consulta: 12 octubre 2012].
  10. ↑ ≪ Missions ≫. Departamento de Internet Guardia Civil, 2012. [Consulta: 16 gener 2019].
  11. ↑ Baron Fernandez , Jose. El movimiento cantonal de 1873 (1ª Republica) (en castella). La Corunya: Sada, 1998, p. 263. ISBN 84-7492-896-6 .  
  12. ↑ Vilches , Jorge. Progreso y Libertad. El Partido Progresista en la Revolucion Liberal Espanola (en castella). Madrid: Alianza Editorial, 2001, p. 399-400. ISBN 84-206-6768-4 .  
  13. ↑ Termes , Josep. Historia del anarquismo en Espana (1870-1980) . Barcelona: RBA, 2011, p. 92. ISBN 978-84-9006-017-9 .  
  14. ↑ Blasco Ibanez , Vicente La Bodega .
  15. ↑ Fabelo , Nicolas ≪ Un 23-F de hace 30 anos ≫. RTVE , 22-02-2011.
  16. ↑ Miralles , Melchor ≪ 15 anos tras una X ≫. Los papeles del Cesid .
  17. ↑ 17,0 17,1 Miralles , Melchor ≪ Primera condena contra los GAL ≫. 15 anos tras una x .

Bibliografia [ modifica ]

Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 . Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guardia Civil
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guardia_Civil&oldid=33467425 ≫