Margaretha Reichardt
(
Erfurt
,
6 de marc
de
1907
- id.,
25 de maig
de
1984
), coneguda com a
Grete Reichardt
, va ser una
artista textil
,
teixidora
i dissenyadora grafica d'
Erfurt
, Alemanya.
[1]
[2]
Va ser una de les dissenyadores mes importants que van sorgir del taller de teixit de l'escola de disseny
Bauhaus
a
Dessau
, Alemanya.
[3]
Va passar la major part de la vida adulta dirigint el seu propi taller de teixits a Erfurt, una ciutat que va quedar sota el domini
nazi
i despres forma part de
l'Alemanya de l'Est
comunista.
[2]
Primers anys i educacio
[
modifica
]
Margaretha Reichardt va neixer a Erfurt el 6 de marc de 1907. El seu pare era sastre i el sagrista de la
Severikirche
(l'esglesia catolica de Sant Sever). La familia vivia en uns apartaments a
Severihof
, un edifici destacat pertanyent a l'esglesia, amb vistes a la placa de la catedral d'Erfurt. Era filla unica.
[4]
[5]
De 1913 a 1921 va assistir a la
Katholischen Burgerschule
(una escola catolica) i al
Madchenlyzeums der Ursulinen
(una escola per a noies dirigida per monges
ursulines
) a Erfurt.
[6]
El 1921 Margaretha Reichardt va rebre un permis especial per comencar a formar-se, a l'edat de 14 anys, a l'Erfurt Kunstgewerbeschule, una escola d'arts aplicades. Va acabar la formacio a l'escola l'any 1925 com a artesana qualificada.
[1]
[6]
El 1923, mentre estava a la
Kunstgewerbeschule
, va fer una excursio de classe a la propera ciutat de
Weimar
per visitar la primera exposicio de la Bauhaus, celebrada a la
Haus am Horn
. En sorti entusiasmada i mes tard, l'any 1925, es decidi a estudiar a l'escola. Era la matricula numero 83.
[4]
A la Bauhaus
[
modifica
]
De 1926 a 1931, Reichardt va ser estudiant a l'escola de disseny
Bauhaus
a
Dessau
, Alemanya. El primer semestre va consistir en un curs preliminar impartit per
Josef Albers
i
Laszlo Moholy-Nagy
.
[4]
Despres d'aixo, es va educar al taller de teixit Bauhaus. Tambe assisti a classes de
Paul Klee
, Joost Schmidt i
Wassily Kandinsky
. Va aprovar l'examen
d'oficial de
la Bauhaus el 1929, i el 1931 va rebre el seu diploma, el que feia el numero 54.
[2]
Durant la seva estada a la Bauhaus va passar el semestre d'hivern entre 1929 i 1930 treballant com a professora itinerant a
Konigsberg
, Prussia Oriental.
[2]
La ciutat va ser destruida durant la Segona Guerra Mundial.
Des de 1930 fins a l'estiu de 1931, Reichardt va ser mestra de taller autonoma al taller de teixit de la Bauhaus. A la primavera de 1931, juntament amb Herbert von Arend (1910-2001) i Ilse Voigt (1905-1990), va ser un dels dirigents d'una revolta contra el lideratge pedagogic de la cap del taller de teixits,
Gunta Stolzl
. Aixo, i les hostilitats politiques contra Stolzl (es va casar amb un estudiant jueu, Arieh Sharon), van fer que a Stolzl se li demanes la dimissio. Reichardt, von Arend i Voigt van ser expulsats temporalment.
[7]
El 1932 va fer un viatge d'un any de treball i estudis als Paisos Baixos. Alla va estudiar tipografia amb el dissenyador Piet Zwart i va desenvolupar un taller de teixit a
La Haia
, del qual va ser directora.
[4]
Joguines de fusta
[
modifica
]
El 1926, el seu primer any a la Bauhaus, Margaretha Reichardt va fer un curs preliminar dirigit per
Josef Albers
i
Laszlo Moholy-Nagy
. Mentre estudiava va dissenyar dues joguines de fusta que despres van ser produides comercialment per la companyia de joguines Naef a Suissa.
[2]
Steckpuppen
(o el seu diminutiu
Steckpuppchen
), conegut com a ≪Peg dolls≫ en angles, es un conjunt de tres figures de fusta pintades de colors brillants sobre agulles de metall, que es poden moure sobre la seva base de fusta.
Hampelmann
, conegut com a ≪Jumping Jack≫ en angles, es una figura de fusta pintada d'un home en un marc de fusta. Te unes extremitats articulades que es mouen quan s'estira una corda.
[8]
Reichardt va tenir com a professors i professores -i va treballar-hi- molts noms famosos de la Bauhaus, especialment
Gunta Stolzl
. Va desenvolupar revestiments textils, que anomena ≪Eisengarn≫, per a les cadires tubulars d'acer de
Marcel Breuer
.
[2]
L'Eisengarn, que significa "fil de ferro" en angles, es un material de coto encerat molt resistent i durador. En realitat no hi ha ferro a la tela, pero el teixit fet amb aquest fil es lluent i altament resistent a les esquincades. El material es va desenvolupar originalment a Alemanya a mitjans del segle XIX i al 1875 ja s'estava fabricant,
[9]
pero Margaretha Reichardt en va millorar la qualitat mentre estava a la Bauhaus.
[2]
[10]
La versio millorada per Reichardt de l'Eisengarn es va utilitzar com a coberta per als seients d'avio als anys trenta. Mentre estava a la Bauhaus tambe va ajudar a desenvolupar tipus de teixits amb qualitats d'insonoritzacio i reflex de la llum.
[11]
Altres projectes de la Bauhaus
[
modifica
]
La Bauhaus va donar una gran importancia a la col·laboracio amb la industria i el personal, i els estudiants van participar en molts projectes practics fora de l'escola.
[12]
Els teixits de l'estudiant Margaretha Reichardt van ser aplicats en el mobiliari de la
Bundesschule des Allgemeinen Deutschen Gewerkschaftsbundes (ADGB,
Escola Sindical) construida entre 1928 i 1930, a Bernau bei Berlin.
[2]
Hannes Meyer i Hans Wittwer en van ser els arquitectes.
[13]
L'escola ara forma part del Patrimoni de la Humanitat de la Bauhaus.
La seva obra tambe es va fer servir al cafe de l'Altes Theatre de Dessau, que va ser reconstruit el 1927 despres d'un incendi en l'edifici anterior.
[4]
El nou edifici seria destruit durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial.
[14]
La vida a Erfurt
[
modifica
]
El 1933 torna a Erfurt. Va poder obtenir una serie de telers i altres equips que provenien de l'obrador de teixits de la Bauhaus, acabat de tancar, i amb aquest material va muntar el seu propi taller a Severihof, on vivia la seva familia.
[4]
[15]
Es va casar amb Hans Wagner el 1936 i de vegades va utilitzar el cognom
Wagner-Reichardt
. Hans dirigia un estudi fotografic amb el seu germa, anomenat
Gebruder Wagner
(Germans Wagner). Ella li va ensenyar a teixir i van treballar junts al taller. El 1939 Hans va marxar al servei militar. La parella es va divorciar el 1952. No tenien fills. Despres del divorci, Hans va dirigir el seu propi taller de teixits a Erfurt-Hochheim.
[4]
El 1939, juntament amb Hans, Margaretha Reichardt va construir una casa i un taller a Bischleben, un suburbi exterior d'Erfurt, a uns 7 km del centre de la ciutat. Hi va viure i treballar durant la resta de la seva vida, produint tapissos i catifes, i textils per a roba, cortines i mobles.
[15]
[16]
Va obtenir el titol de Mestra Teixidora, i l'any 1942 la
Thuringen Handwerkskammer
(Camera d'Artesania de Turingia) li va donar l'autoritat per formar aprenents.
[4]
Durant el periode nazi Margaretha Reichardt va ser membre de la
Reichskulturkammer
,
[2]
una agencia governamental i organitzacio professional per a tots els artistes creatius alemanys, de la qual era obligatori ser-ne membre, si es volia treballar com a artista professional. El 1946 va ensenyar durant un any al departament textil de la
Meisterschule fur Handwerk und Handwertskunst
, a Erfurt, una escola d'arts aplicades, que va succeir a la
Kunstgewerbeschule,
a la qual havia assistit de jove i que es trobava al mateix edifici.
[4]
El 1952 Reichardt va ser admesa a la Verband Bildender Kunstler der DDR (VBK), l'Associacio d'Artistes Visuals de la
Republica Democratica Alemanya
.
[6]
A
l'Alemanya de l'Est
comunista es van permetre algunes petites empreses independents, com el taller de teixit de Margaretha Reichardt, pero hi havia escassetat de materies primeres i estaven controlades pel govern, que afavoria les empreses estatals. Per obtenir materials, necessitava desenvolupar bones habilitats de negociacio amb les autoritats pertinents i tambe se servi de contactes a l'oest, en particular a
Escandinavia
, d'on li enviaven materies primeres.
[17]
El 1953 hi va haver disturbis politics a Alemanya de l'Est, que van provocar un
aixecament popular
durant el qual les tropes sovietiques van entrar al Berlin Oriental i molts civils van ser assassinats.
[18]
En aquell any a Reichardt se li van oferir diversos llocs que li haurien donat l'oportunitat de traslladar-se a l'Alemanya Occidental. La
Hochschule fur bildende Kunste Hamburg
(l'scola Superior de Belles Arts d'Hamburgi) les universitats de
Kassel
i
Munic
li van oferir lectorats, pero ella no els va acceptar.
[4]
Handweberei Grete Reichardt
[
modifica
]
Handweberei Grete Reichardt
era el nom comercial del taller de teixit de Margaretha Reichardt. Quan es va casar i va treballar amb el seu marit, Hans Wagner, des de 1936 fins a 1952, es va anomenar
Handweberei Wagner-Reichardt
. El taller tenia fins a cinc aprenents alhora, i en total Reichardt va formar mes de 50 aprenents durant la vida.
[1]
[15]
A mes de catifes, tapissos, revestiments de mobles, textils per a la roba i altres articles de decoracio, el taller tambe va crear teixits per a museus, teatres i altres edificis publics.
[4]
[17]
Reichardt va teixir a ma un dels tres tapissos per a la restaurada
catedral de Santa Edwige
a Berlin el 1963.
[19]
Margaretha Reichardt va morir inesperadament a casa seva d'Erfurt-Bischleben el 25 de maig de 1984, als 77 anys, quan encara dirigia i treballava en el seu taller.
[4]
Exposicions i col·leccions publiques
[
modifica
]
Durant la seva vida, la seva obra es va mostrar en mes de 20 exposicions personals i se n'han fet diverses exposicions postumes.
[4]
A mes d'aquests, de 1936 a 1975 (a part del periode de la Segona Guerra Mundial) la seva obra va ser exposada a les exposicions d'artesania que es van fer al
Museu Grassi
durant la Fira anual de Leipzig (
Leipziger Messe
). El
Grassi Museum fur Angewandte Kunst, Leipzig
(Museu d'Arts Aplicades de Leipzig) mante la seva obra a la col·leccio permanent.
[4]
L' Angermuseum Erfurt conserva obra seva.
[4]
El 2019 va celebrar l'exposicio
Vier "Bauhausmadels": Gertrud Arndt, Marianne Brandt, Margarete Heymann, Margaretha Reichardt,
del 23 de marc al 16 de juny de 2019.
[20]
L'arxiu de l'actual Bauhaus-Universitat Weimar guarda 31 dibuixos i 11 articles textils que va fer mentre estudiava a la Bauhaus de Dessau.
[21]
A l'
Exposition Internationale des Arts et Techniques dans la Vie Moderne
(Exposicio internacional d'art i tecnologia en la vida moderna) de l'any 1937 a Paris, se li va concedir un diploma honorific. Tambe va rebre un diploma d'or honorific a la IX Triennal de Mila de 1951 per un tapis teixit a ma que hi va exposar.
[2]
Exemples de l'obra Bauhaus de Reichardt es troben al
Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)
i es van incloure a l'exposicio
Bauhaus 1919?1933: Workshops for Modernity, del 8 de novembre de 2009 al 25 de gener de 2010
.
[22]
La roba feta amb textils de Margaretha Reichardt i un disseny de catifes es va mostrar a la
Bauhaus: Art as Life (3 de maig al 12 d'agost de 2012)
, una exposicio a la
Barbican Art Gallery
de Londres.
[23]
El
Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum
de Nova York te una cadira B5 amb el seu teixit Eisengarn.
[10]
A mes, la seva obra es troba en diverses col·leccions privades i publiques, inclosa la de la Fundacio Bauhaus Dessau.
[4]
[24]
Llegat i memoria
[
modifica
]
Despres de la mort de Margaretha Reichardt, van comencar els esforcos per mantenir la seva casa i el seu taller com a museu i lloc commemoratiu. La llar, el taller i el contingut, inclosos els telers i el jardi, van rebre l'estatus de monument protegit l'any 1987 i es va convertir en museu oficial de la ciutat d'Erfurt l'any 1989. L'edifici va ser restaurat l'any 1990. El museu es diu
Margaretha Reichardt Haus
.
[16]
Des de 1992 la
Margaretha Reichardt Haus
esta gestionada per l'Angermuseum Erfurt, la principal galeria d'art de la ciutat. Es pot visitar amb cita previa i s'hi ofereixen visites que inclouen una demostracio del funcionament dels telers.
[1]
[25]
Grete Reichardt Straße,
un carrer al barri de Ringelberg, a Erfurt, porta el seu nom.
[26]
[27]
Enllacos externs
[
modifica
]
- Formost.de.
Margaretha Reichardt
. (Joguines de fusta)
- Bauhaus 2019.
Fischweib
.
Sirena
, feta entre 1926 i 1931. Tapis, teixit, estirat sobre marc de fusta, 41 x 36 cm. Col·leccio de l'Angermusuem Erfurt (Margaretha Reichardt Haus).
[28]
- Bauhaus 2019.
Teppich
. Disseny per a una catifa, dibuixat entre 1926 i 1930. Col·leccio de Constantin Beyer.
[28]
- Bauhaus 2019.
Gartenstadt (1961)
.
Ciutat jardi
(1961). Tapis de paret, teixit, 219 x 150 cm. Col·leccio de l'Angermusuem Erfurt (Margaretha Reichardt Haus).
[28]
(Representa Domplatz, Erfurt amb la catedral d'Erfurt i l'esglesia de Sant Sever. Severihof esta en primer pla.)
- Bauhaus 2019.
Der Schreiber (1968)
.
L'escriba
(1968). Tapis, teixit, de llana amb una ploma muntada, 38 x 45 cm. Col·leccio de l'Angermusuem Erfurt (Margaretha Reichardt Haus).
[28]
- Bauhaus 2019.
Bauhaus-Teppich (1978)
.
Catifa Bauhaus
(1978). Tapis de paret teixit i nus, 100 x 75 cm. Col·leccio de l'Angermuseum Erfurt (Margaretha Reichardt Haus).
[28]
- Bauhaus 2019.
Quadrat schwarz-weiss I (1978)
.
Quadrat blanc-negre
I (1978). Tapis, teixit i llacat, 53 x 53 cm. Col·leccio de l'Angermusuem Erfurt (Margaretha Reichardt Haus).
[28]
- Bauhaus 2019.
Quadrat schwarz-weiss II (1978)
.
Quadrat blanc-negre II
(1978). Tapis, teixit i llacat, 53 x 53 cm. Col·leccio de l'Angermusuem Erfurt (Margaretha Reichardt Haus).
[28]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
Angermuseum Erfurt (2015) Margaretha-Reichardt-Haus
(in German). Retrieved 19 October 2016
- ↑
2,00
2,01
2,02
2,03
2,04
2,05
2,06
2,07
2,08
2,09
≪
Margaretha Reichardt
≫ (en alemany). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 marc 2024].
- ↑
Margaretha Reichardt
. Erfurt-web.de
(in German). Retrieved 24 October 2016.
- ↑
4,00
4,01
4,02
4,03
4,04
4,05
4,06
4,07
4,08
4,09
4,10
4,11
4,12
4,13
4,14
4,15
Kreis Weimarer Land/Angermuseum Erfurt (2009).
Margaretha Reichardt 1907-1984 Textilkunst
. Erfurt: Kreis Weimarer Land/Angermuseum Erfurt.
- ↑
Wetzel, H., (13 August 2016),
Zweifel am geplanten Verkauf des Margaretha-Reichardt-Hauses in Bischleben
in Thuringen Allegmeine (Erfurt-Land), p 13.
- ↑
6,0
6,1
6,2
Margaretha Reichardt
, pamphlet of the Margaretha Reichardt Haus museum, c. 1994
- ↑
≪
Herbert von Arend
≫ (en angles). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 marc 2024].
- ↑
Formost.de. Margaretha Reichardt
. Retrieved 31 October 2018
- ↑
Industriegeschichte aus dem Bergischen land
Arxivat
14 August 2017 a
Wayback Machine
.. Retrieved 25 October 2016
- ↑
10,0
10,1
Trope, Cynthia. (2013),
The B5 Chair | Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum
. Retrieved 19 October 2016
- ↑
Fiedler, Jeannine and Feierabend, Peter (1999)
Bauhaus
. Cologne, Germany: Konemann.
ISBN 3895086002
- ↑
The Bauhaus workshops - from prototype to mass production
Arxivat
24 March 2017 a
Wayback Machine
.. Retrieved 13 November 2016
- ↑
≪
Hans Wittwer
≫ (en alemany). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 marc 2024].
- ↑
Anhaltisches Theater Dessau. Geschichte
(in German). Retrieved 27 November 2016
- ↑
15,0
15,1
15,2
Kempf, Stefan (6 Oct 2016),
salve.tv. Das Margaretha Reichardt Haus in Erfurt
, Video (5 min)
(in German). Retrieved 6 November 2016.
- ↑
16,0
16,1
Knorr, S., Kern, I. and Welzbacher, C. (2012)
Bauhaus Travel Book: Weimar, Dessau, Berlin
. Berlin: Baushaus Archiv.
ISBN 978 3832194123
- ↑
17,0
17,1
Pers. Comm. (21 Jan 2016), Christine Leister, former MR apprentice and MR Haus museum manager.
- ↑
Herz, Andrea (2003)
Der 17. Juni 1953 in Thuringen
. Sommerda: Druckerei Sommerda
- ↑
≪
St. Catedral de Eduviges _ AcademiaLab
≫. [Consulta: 13 marc 2024].
- ↑
Schierz, Kai Uwe (ed.), et al. (2019)
4 "Bauhausmadels": Gertrud Arndt, Marianne Brandt, Margarete Heymann, Margaretha Reichardt
. (Catalogue of an exhibition held at the Angermuseum Erfurt, 23 March?16 June 2019). Dresden: Sandstein Kommunikation (in English and German)
- ↑
Bauhaus-Universitat-Weimar Archive, bequest of Margaretha Reichardt
. Retrieved 14 November 2016
- ↑
Bergdoll, B. and Dickermann, L. (2009)
Bauhaus 1919-1933: Workshops for modernity
. New York: The Museum of Modern Art.
ISBN 978-0870707582
- ↑
Ince, C. and James-Chakraborty, K. (2012)
Bauhaus, art as life (on the occasion of the exhibition Bauhaus: Art as life, 3 May - 12 August 2012, Barbican Art Gallery, Barbican Centre)
. Germany: Verlag der Buchhandlung Walther Konig.
- ↑
Bauhaus Dessau. Archive of the collection
. Retrieved 23 June 2018
- ↑
Erfurt Tourismus. Margaretha Reichardt Haus
Arxivat
2017-01-08 a
Wayback Machine
. (in English). Retrieved 29 October 2016
- ↑
Kummer, B. (5 Oct 2013),
Thuringen vermessen - Der Ringelberg ist gut angebunden
in
Thuringer Allgemeine
(in German)
- ↑
≪
Grete-Reichardt-Straße in 99085 Erfurt Krampfervorstadt (Thuringen)
≫ (en alemany). [Consulta: 13 marc 2024].
- ↑
28,0
28,1
28,2
28,3
28,4
28,5
28,6
Bauhaus 2019. Bildinformationen
Arxivat
21 August 2016 a
Wayback Machine
.. Retrieved 19 October 2016