Gregori XV
, batejat
Alessandro Ludovisi
, (
Bolonya
,
9 de gener
de
1554
-
Roma
,
8 de juliol
de
1623
), va ser
Papa
de l'
Esglesia Catolica
entre el
1621
i el
1623
. Va ser l'ultim Papa en ser elegit per aclamacio inspirada per l'
Esperit Sant
. Gregori XV va participar poc en les politiques europees de l'epoca, encara que va assistir a
Ferran II, emperador romanogermanic
contra els
protestants
, i a
Segimon III Vasa
de
Polonia
contra els
turcs
. Durant el seu pontificat van ser canonitzats
Santa Teresa de Jesus
,
Sant Isidre Llaurador
,
Sant Francesc Xavier
,
Sant Ignasi de Loiola
i
Felip Neri
.
Alessandro Ludovisi va neixer a
Bolonya
, fill de Pompeo Ludovisi i Camilla Bianchini, vuite fill i tercer mascle de la parella. El seu avi era el duc de Samoggia. El seu germa era
Orazio
, creat per ell primer
duc de Fiano
. De
1569
a
1571
Ludovisi va estudiar
filosofia
i
teologia
al Col·legi
Jesuita
de
Roma
. A continuacio, va estudiar
dret
al
Col·legi Alemany
i es
doctora
in utroque iure
a l'
Ateneu de Bolonya
el 4 de juliol de
1575
. Pocs dies despres de la finalitzacio dels estudis, el 23 de juny ja estava a Roma.
Despres de rebre les
ordres sagrades
, va iniciar un rapid ascens a les tasques mes delicades de la
curia romana
. El
1597
fou nomenat
arquebisbe vicegerent
de la
diocesi de Roma
.
El
1612
es va convertir en
arquebisbe de Bolonya
i es va traslladar a la capital de l'Emilia. Va ser consagrat l'1 de maig a l'
esglesia de Sant'Andrea al Quirinale
pel cardenal
Scipione Borghese
, co-consagrant
Fabio Biondi
,
Patriarca titular de Jerusalem
i
Volpiano Volpi
,
arquebisbe de Chieti
.
Com a arquebisbe de Bolonya, el
1616
va ser nomenat
nunci
extraordinari a
Savoia
per resoldre la disputa sobre el
Monferrato
entre el
duc de Savoia
,
Carlo Emanuele
i el rei
Felip III de Castella
.
En el
consistori
del 19 de setembre de 1616, el
papa Pau V
el va crear
cardenal
i el 3 de desembre de
1618
va rebre el
titol
de
Santa Maria a Traspontina
.
Historial d'assignacions
[
modifica
]
El conclave de 1621
[
modifica
]
Despres de la mort del
Papa Pau V
el 28 de gener de 1621, els cardenals van entrar al
conclave
el 8 de febrer. Gregori XV va ser elegit per aclamacio inspirada per l'
Esperit Sant
l'endema (9 de febrer) a la
Capella Paolina
del
Palau del Vatica
. El 14 de febrer va ser
coronat
a la
basilica de Sant Pere del Vatica
pel
cardenal protodiaca
Andrea Baroni Peretti Montalto
, en el seu tercer conclave. En l'eleccio del
nom pontifici
probablement es va inspirar en
Gregori XIII
(1572-1585), tambe nascut a Bolonya. El 14 de maig, el nou pontifex va prendre possessio de l'
arxibasilica del Latera
.
Reforma de les normes del conclave
[
modifica
]
Gregori XV va intentar posar fi a la ingerencia dels Estats catolics en les eleccions papals.
Espanya
,
Franca
i
Austria
, de fet, a cada eleccio papal exerceixen la seva influencia decisiva a traves dels seus respectius cardenals presents al
conclave
, trencant el principi de la fe segons la qual es duu a terme l'eleccio del nou Papa a traves de l'obra i virtut de l'Esperit Sant. Amb aquesta finalitat es va emetre el 15 de novembre de
1621
la
constitucio apostolica
Æterni Patris Filius
seguida, el 12 de marc de
1622
, de la butlla
Decet Romanum Pontificem
, per la qual es va reafirmar la necessitat de clausura del Conclave i el requisit d'eleccio per una majoria de dos tercos del
Col·legi Cardenalici
, aixi com un seguit d'actes formals com a garantia de les obligacions establertes anteriorment.
Relacions amb les institucions de l'Esglesia
[
modifica
]
- Aprovacions pontificies
- Gregori XV va permetre als
franciscans
reformar l'institut del vicari general;
- aprova la
Congregacio de Sant Maur
(17 de maig de 1621);
[1]
- va permetre als
mercedaris descalcos
que triessin un vicari general i va prohibir als "calcats" que interferissin a la vida d'aquesta branca de l'orde (26 de novembre 1621);
[2]
- va reconeixer als
escolapis
, elevant-los a ordre regular (18 de novembre de 1621).
- Institucions
Gregori XV va fundar la
Congregacio de Propaganda Fide
(avui la
Congregacio per a l'Evangelitzacio dels Pobles
) amb la butlla
Inscrutabili Divinae Providentiae
de 22 de juny de
1622
. A carrec de la difusio de la fe, va neixer com un cos que va supervisar a tota l'activitat missionera de l'Esglesia.
Decisions en materia liturgica
[
modifica
]
- Amb la butlla
Universi Dominici Gregis
(30 d'agost de 1622), el Papa va decretar que en alguns casos el secret de confessio podria ser violat (per exemple, el confessor pot obligar el penitent a informar immediatament un crim);
- Va aprovar les innovacions rituals a l'
India
del Sud (Malabar) pel missioner
jesuita
Roberto de Nobili
(carta
Romanae sedis
, 31 de gener de 1623).
- El
1621
es va fixar la data de la
festa
de
Sant Josep
el
19 de marc
. Es va permetre fins i tot la memoria religiosa de l'arquebisbe beat Ambrosio Sansedoni (1220-1286), i 17 de febrer, de 1623, del beat
Bru de Colonia
.
Decisions en camp teologic
[
modifica
]
- Gregori XV va prohibir la defensa fins i tot en privat (es a dir, en les discussions entre els estudiosos) d'opinions negacionistes sobre la
Immaculada Concepcio
(1622). El seu predecessor
Pau V
havia prohibit l'atac public sobre el
dogma
;
[3]
- El pontifex va confirmar la condemna de l'
heretgia
dels
Alumbrados
(
Illuminati
), nascuda a
Castella
al segle
xvi
;
- Gregori XV va introduir la
pena de mort
per als delinquents que fessin
apostasia
al diable i els que havien causat la mort d'una persona a traves de ritus magics (butlla
Omnipotentis dei
de 20 de marc de
1623
).
[4]
Va ser l'ultim acte oficial d'un papa sobre la
bruixeria
.
Relacions amb monarques europeus
[
modifica
]
Gregori XV va ascendir al tron papal durant la
Guerra dels Trenta Anys
. La seva principal preocupacio era crear les condicions per retornar la pau entre les nacions europees. A mes, el pontifex es va comprometre amb la restauracio del catolicisme als paisos on havia estat desarrelat pels monarques protestants.
- Diplomacia pontificia a la Guerra dels Trenta anys
El Papa va enviar a l'emperador
Ferran II
el
nunci
Carlo Carafa
(1584-1644). Va romandre a la cort de
Viena
durant set anys (1621-28). Va contribuir a la solucio de la crisi dinastica al
ducat de Lorena
i va treballar en favor de la recatolitzacio d'Alemanya, Bohemia, Moravia i Hongria.
[5]
Va obtenir el nomenament d'un catolic,
Maximilia I de Baviera
a
princep elector
del Palatinat. D'aquesta manera, els catolics van aconseguir la majoria dins del col·legi dels electors. Com a agraiment per la preferencia concedida, Maximilia va donar la Santa Seu la
Biblioteca Palatina
de Heidelberg. Els llibres van ser traslladats a Roma; des de llavors s'han conservat a la
Biblioteca Apostolica Vaticana
.
En el periode en que el cardenal Carafa era nunci a Viena, Rodolf Maximilia (1596-1647), fill del ducat de
Saxonia-Lauenburg
, convertit al catolicisme. La Santa Seu va recolzar economicament la
Lliga Catolica
formada pels estats catolics alemanys en oposicio a la
Unio Evangelica
creada pels estats protestants.
- Relacions amb Franca
- Franca va ser travessada per contrasts confessionals. Gregori XV va destacar la necessitat de continuar la lluita contra els
hugonots
i restaurar la unitat religiosa de la nacio. Va ser Gregori XV qui va crear el cardenal Armand-Jean du Plessis, que va passar a la historia com el
cardenal Richelieu
.
- La Santa Seu va fer de mediadora entre Franca i els
Habsburg
, que van lluitar pels
Grisons
i la
Valtellina
a la
Guerra de Valtellina
(1620-1639).
- Relacions amb Polonia
- Gregori XV dona suport al
rei de Polonia
Segimon III
en la seva lluita contra l'
Imperi Otoma
.
- Relacions amb Anglaterra
- En una nacio on el catolicisme havia estat gairebe totalment erradicat, el projecte de matrimoni entre l'hereu del tron d'Anglaterra,
Carles
, fill de
Jaume I
i la
infanta d'Espanya
Marianna de Habsburg
, va generar una nova esperanca. Pero les negociacions entre Londres i Madrid no van arribar a bon port.
[5]
- En
1622
Gregori XV va crear el
Vicariat Apostolic d'Anglaterra
. El 15 de marc de
1623
, va nomenar el primer bisbe catolic d'
Anglaterra
,
Gal·les
i
Escocia
en la persona de
William Bishop
. Com que el
catolicisme
estava prohibit des de
1559
, el pontifex li va assignar el titol de
bisbe titular
de
Calcedonia
.
Patro de les arts i les ciencies
[
modifica
]
El Papa Gregori XV va ser mecenes de
Domenichino
i
Guercino
. A aquest ultim, en particular, va encarregar el gran retaule "
Enterrament i gloria de Santa Petronila
, col·locat a l'altar dedicat la santa a la basilica de Sant Pere al Vatica (ara als
Museus Capitolins
), una de les obres mes importants que s'han llicenciat de Guercino, una obra mestra de la residencia romana del pintor de Cento.
Va establir el Col·legi Benedictino de Roma (18 de marc de 1621).
Va permetre a l'orde Jesuita conferir el titol de
doctor
(butlla
In eminenti
de 1621).
Mort i enterrament
[
modifica
]
El papa Gregori XV va morir el 8 de juliol de
1623
al
Palau del Quirinal
de
Roma
i va ser enterrat a la
Basilica del Vatica
.
El 13 de juny de
1634
les seves restes es van traslladar a la capella de l'Anunciacio del
Col·legi Roma
; finalment va ser enterrat a l'
esglesia de Sant Ignasi de Loiola
, on encara reposa.
Canonitzacions i beatificacions
[
modifica
]
- Beatificacions
En el transcurs del seu pontificat, Gregori XV
beatifica
formalment un
servent de Deu
:
- Canonitzacions
En el transcurs del seu pontificat, Gregori XV
canonitza
formalment 5 beats:
Diocesis erigides per Gregori XV
[
modifica
]
- El
Vicariat apostolic
d'Anglaterra (en una nacio on el catolicisme havia estat erradicat) amb seu a
Westminster
;
- 5 de desembre de 1622 (butlla
Pro excellenti
):
- Elevacio al rang d'arxidiocesi
- 20 d'octubre de 1622 (butlla
Universi orbis
):
- ↑
Fou suprimida per l'
Assemblea Constituent
el 1792.
- ↑
A. Rubino,
Dizionario degli Istituti di Perfezione
, vol. V (1978), coll. 1228-1232.
- ↑
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-12-09. [Consulta: 11 desembre 2018].
- ↑
John A. Tedeschi,
Il giudice e l'eretico: studi sull'inquisizione romana
, Vita e Pensiero, 1997, p. 126.
- ↑
5,0
5,1
Plantilla:DBI
Bibliografia
[
modifica
]
- Gunther Wassilowsky, Hubert Wolf:
Papstliches Zeremoniell in der Fruhen Neuzeit ? Das Diarium des Zeremonienmeisters Paolo Alaleone de Branca wahrend des Pontifikats Gregors XV. (1621?1623)
. Rhema-Verlag, Munster 2007,
ISBN 978-3-930454-80-8
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
---|
|
| |
|
|
|
|
|