Un govern es un cos o un ens que te l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organitzacio civil, corporativa, religiosa o academica. En un sentit ampli, governar significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; es a dir, es la forma politica amb la qual un estat es governat. ^[1] La paraula catalana "govern" es deriva del grec Κυβερν?τη? (kyvernites). El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder politic sobre una societat.

Encara que en la politica moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organitzacio del poder public de la societat, es divideix en tres branques ( executiva , legislativa i judicial ), als paisos la forma de govern basada en el parlamentarisme , la paraula "govern" sovint es refereix nomes a les funcions de la branca executiva de l'Estat, o a l'executiu governant (com es el cas dels governs de l' estat espanyol ^[2] o el de la Generalitat de Catalunya ^[3] ), allo que als estats presidencialistes s'anomena l' administracio o gestio , (com per exemple el cas dels Estats Units d'America on parlem de l'administracio Bush o Obama). ^[4]

Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat es l'habilitat per a compel·lir a l'obediencia. Tots els governs utilitzen algun tipus de coaccio fisica en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat es l'atribut que motiva el poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a traves de l'adquisicio i l'aplicacio del poder d'acord amb els principis i estandards establerts.

Origen i etimologia [ modifica ]

El terme democracia prove del grec antic (δημοκρατ?α) i va ser encunyat a Atenes al segle V a.C. a partir dels vocables δημο? (≪demos≫, que pot traduir-se com a ≪poble≫) i Κρ?το? (≪kratos≫, que pot traduir-se com a ≪poder≫ o ≪govern≫). No obstant aixo la significacio etimologica del terme es molt mes complexa. El terme ≪demos≫ sembla haver estat un neologisme derivat de la fusio de les paraules demiurgs (demiurgi) i geomoros (geomori). L'historiador Plutarc assenyalava que els geomoros i demiurgs, eren juntament amb els eupatrides, les tres classes en que Teseu va dividir a la poblacio lliure de l' Atica (addicionalment la poblacio estava integrada tambe pels metecs, els esclaus i les dones). Els eupatrides eren els nobles, els demiurgs eren els artesans, i els geomoros eren els camperols. Aquests dos ultims grups, ≪en creixent oposicio a la noblesa, van formar el demos≫.

Alguns pensadors consideren a la democracia atenesa com el primer exemple d'un sistema democratic. Altres pensadors han criticat aquesta conclusio, argumentant d'una banda que tant en l'organitzacio tribal com en antigues civilitzacions a tot el mon hi ha exemples de sistemes politics democratics, i d'altra banda que nomes una petita minoria del 10% de la poblacio tenia dret a participar de l'anomenada democracia atenesa, quedant automaticament exclosos la majoria de treballadors, camperols, esclaus i les dones.

De totes maneres, el significat del terme ha canviat amb el temps, i la definicio moderna ha evolucionat molt, sobretot des de finals del segle  xviii , amb la successiva introduccio de sistemes democratics en moltes nacions i sobretot a partir del reconeixement del sufragi universal i del vot femeni durant el segle  xx . Avui en dia, les democracies existents son bastant diferents al sistema de govern atenes del que hereten el seu nom.

D'aquesta manera es compren la classificacio de les formes politiques existents en totes les epoques, perque el que caracteritza el govern monarquic es sempre que la voluntat estatica es la voluntat psicologica d'una persona i el que caracteritza la republica es que el que es diu voluntat de l'Estat es el resultat d'un proces juridic.

Objectius del Govern [ modifica ]

La missio del govern es crear un sistema d'auto-proteccio social per i amb les families que viuen a l'Estat, asseguranca al llarg termini, autofinancable, de molt bona qualitat i sense corrupcio. Prioritariament assegurar el futur de la salut, educacio, credit, propietat, pensio, habitatge.

A diferencies de les ONG , l'estrategia del govern es recaptar aportacions obligatories de tots els membres de l'Estat, fets en diners, per construir infraestructura i empreses de serveis publics.

Historicament, el primer Govern es forma a la tribu, com una forma de coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instal·lacions i eines, etc., d'aquesta, per a generar el maxim de satisfaccions que satisfacin les necessitats de la tribu, en alimentacio, seguretat, etc.

Despres, s'ha establert l' Executiu com a ens coordinador, el legislatiu com a generador de normes i lleis i el judicial com a encarregat de fer que les normes i les lleis es compleixin.

Actualment hi ha un grup d'investigadors i empreses seriosament preocupats pel fet que el govern es una organitzacio d'autoproteccio social poc segura al llarg termini, que potser no sigui capac d'assegurar els serveis de proteccio social a futur, quan l'especie allargui seva esperanca de vida per sobre dels 100 anys. Aquests investigadors estan desenvolupant ONG alternatives.

Organs de govern [ modifica ]

Se sol al·ludir que el govern es divideix en poders, pero en realitat es divideix en organs amb diferents funcions:

• segons el seu inici : organs constitucionals , investits per la constitucio com el poder legislatiu o subordinats , es a dir que son derivats d'organs constitucionals com el ministeri de treball

• segons la seva estructura : poden ser simples , com un ministeri o complexos , com el poder judicial.

• segons la seva composicio : individuals , dirigit una persona com l'executiu o grupals , actuant per un conjunt de persones com el congres.

• segons les seves funcions : equivalen als poders judicials, legislatius i executius.

Branques del govern [ modifica ]

En la teoria politica moderna, el govern esta dividit en tres branques o poders principals: el poder legislatiu (poder per a fer les lleis), el poder executiu (poder per a implementar les lleis) i el poder judicial (el poder per a jutjar i castigar l'incompliment de les lleis). En les democracies la nominacio i l'eleccio del govern es el dret dels ciutadans, ja sigui de manera directa (un sufragi universal directe) o indirecta (per mitja d'un col·legi electoral o per llistes de diputats per partits politics en la representacio proporcional ).

Sota les formes tradicionals de govern comunes fins fa pocs segles, com per exemple la monarquia i l' oligarquia , aquests poders eren representants o concentrats en mans d'una sola persona o un grup petit de persones. Una de les innovacions de la democracia es la separacio dels poders en aquestes tres distintes branques de govern que operen independentment en un sistema de balanc i verificacio l'una de l'altra. Aquesta separacio preve la concentracio excessiva de poder de manera autoritaria o despotica per una persona o un grup de persones.

El sistema tripartit de Montesquieu [ modifica ]

L'origen del concepte es remunta al filosof politic frances de la Il·lustracio , Montesquieu . ^{[5] [6]} Montesquieu descrigue la divisio del poder politic entre un brac executiu , un brac legislatiu i un brac judicial . El seu model es basava en el sistema constitucional britanic , en el qual veie una separacio de poders entre el monarca, el Parlament i els tribunals. Autors posteriors han apuntat que Montesquieu s'equivoca en aquest aspecte, car al Regne Unit els bracos legislatiu i executiu eren molt propers i tenien lligams amb el brac judicial (tot i que hi havia independencia judicial ).

Formes de govern [ modifica ]

Una forma de govern es un terme col·loquial per referir-se al conjunt de les institucions politiques per mitja de les quals un estat s'organitza per a exercir els seus poders sobre una comunitat politica. Cal notar que aquesta definicio es valida encara que el govern sigui il·legitim o si esta incapacitat per a exercir els seus poders.

Classificacio de les formes de govern [ modifica ]

Segons el nombre de persones amb poders de govern [ modifica ]

Les formes de govern es poden classificar d'acord amb el nombre de persones sobre les quals recauen els poders de govern:

• Autocracia : govern en que un individu te tot el poder. Aquesta categoria inclou les monarquies absolutes i les dictadures republicanes
• Oligarquia : govern en que el poder politic resideix en un grup petit d'individus amb interessos similars. Un tipus d'oligarquia es la plutocracia, en que un grup petit de persones poderoses esta integrat pels membres mes rics de la societat
• Democracia : govern en que el poder resideix en tot el poble

Segons l'organitzacio o regim politic [ modifica ]

Una altra classificacio es basa en l'organitzacio o regim politic:

• Formes republicanes :
  • sistemes parlamentaris : sistemes en que la branca executiva del govern es deriva i depen de la branca legislativa
  • sistemes presidencialistes : sistemes en que la branca executiva del govern es independent de la branca legislativa
  • sistemes semipresidencialistes : sistemes en que la branca executiva es encapcalada per un membre de la branca legislativa per la majoria dels afers interns, i per un president electe de manera independent encarregat d'altres afers de competencia general o fins i tot amb poders merament simbolics

• Formes monarquiques :
  • monarquia parlamentaria : monarquia en la qual el poder executiu recau sobre un monarca no electe amb poders limitats o cerimonials; el monarca governa per mitja d'un primer ministre (o president de govern) que prove de la branca legislativa; en tots els aspectes, llevat de l'existencia d'un monarca, les monarquies parlamentaries son identiques als sistemes parlamentaris. ^{[7] [8]}

• • monarquia absoluta : monarquia en la qual tot el poder del govern recau sobre un monarca no electe amb poders il·limitats

• Teocracia : organitzacio d'un estat no democratic basat en la religio d'estat en que el cap d'estat hi es elegit de la jerarquia religiosa i sovint es considerat el representant maxim de la religio en questio

• Sistemes unipartidistes o apartidistes : estats no democratics en que el poder politic recau de manera absoluta sobre un partit politic unic (o organitzacio o grup no definit com a partit politic per se ) les operacions del qual estan fusionades amb la jerarquia governamental

• Juntes militars i estats sota control militar: estats en que les forces armades controlen tots els organs del govern i en que tots els principals funcionaris publics tambe son membres de l'exercit

• Estats en transicio: estats la forma de govern dels quals no pot ser determinada amb precisio

Segons on se sustenta el poder de decisio [ modifica ]

Atributs aristocratics [ modifica ]

Els governs amb atributs Aristocratics son tradicionalment controlades i organitzades per un petit grup de les persones mes qualificades, sense la intervencio de la major part de la societat, i aquest grup petit usualment comparteix alguns trets comuns.

Terme	Definicio
Aristocracia	Es un tipus de govern, regit per la regla dels ciutadans d'elit, un sistema de govern en que una persona que governa a una aristocracia es un aristocrata. Ha arribat a significar govern de "l'aristocracia" que son gent de noble bressol. Una aristocracia es un govern de les "millors" persones. Una persona que governa a una aristocracia es un aristocrata. Aristocracia es diferent de la noblesa, en la qual la noblesa vol dir que un llinatge governaria, una aristocracia significaria que governarien poques o moltes linies de sang, o que els governants son elegit de manera diferent.
Geniocracia	Es un tipus de govern, regit per regles d'intel·ligencia, un sistema de govern on es requereix creativitat, la innovacio, la intel·ligencia i la saviesa per a aquells que desitgen governar. Vegeu aristocracia dels savis .
Cratocracia	Es un tipus de govern, regit per la regla dels forts, un sistema de govern en que aquells prou forts per prendre el poder per la forca fisica, les maniobres social o politic astut. El proces pot imitar seleccio darwiniana .
Meritocracia	Es una forma de govern o d'organitzacio social basada en l'habilitat, merit o talent [9] en comptes de la riquesa, la posicio familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posicio social. La paraula "meritocracia" tambe es pot utilitzar per descriure una societat en que la riquesa i la posicio social s'assignen per mitja de la competencia i la demostracio del talent i en que les posicions de confianca, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitrariament. La meritocracia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense merit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; es a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la poblacio en funcio del talent, el merit, la competencia, la motivacio i l'esforc personal, pero, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.
Timocracia	Es un tipus de govern, regit per la regla de l'honor, un sistema de govern regit per ciutadans honorables i propietaris. Socrates defineix una timocracia com un govern regit per la gent que estima l'honor i se seleccionen d'acord amb el grau d'honor que ocupa en la societat. Aquesta forma de timocracia es molt similar a meritocracia , en el sentit que les persones de caracter excepcional o facultat es col·loquen al seient del poder. Europea-el feudalisme i el post-revolucionaria Llatina son exemples historics d'aquest tipus, el ciutat estat de Esparta , sempre que un altre model de la vida real d'aquesta forma de govern. El terme deriva de les paraules gregues τιμη, time , "honor"; i κρατια, kratia , "govern".
Tecnocracia	Es un tipus de govern, regit per la regla dels experts educats o tecnic, un sistema de govern on la gent que son experts o competents governen en les seves respectives arees d'especialitzacio en tecnologia podria tenir el control de totes les decisions. Metges, enginyers, cientifics, professionals i tecnics amb coneixements, experiencia o habilitats, podrien compondre l'organ de govern, en lloc de politics, empresaris i economistes. [10] en una tecnocracia, els prenedors de decisions se selecciona segona la informacio i l'habilitat que tenen en el seu camp.

Atributs autocratics [ modifica ]

Els governs amb atributs autocratics estan dominats per una persona que te tot el poder sobre el poble d'un pais. En la Republica Romana es van formar dictadors per a liderar en temps de guerra, i aquests dictadors romans nomes tenien poder durant un petit lapse de temps. En els temps moderns, la regla d'un autocrata no s'atura per les normes de la llei, constitucions , o d'altres institucions socials i politiques. Despres de la Segona Guerra Mundial, molts governs d'America Llatina, Asia i Africa estaven governats per governs autocratics. Exemples d'autocrates inclouen Idi Amin , Muammar Gaddafi , Adolf Hitler i Gamal Abdul Nasser .

Terme	Definicio
Autocracia	Forma de govern regida per la regla d'un sol individu, les decisions del qual ni estan subjectes a restriccions legals externes ni mecanismes de control popular regularitzats (excepte potser per l'amenaca implicita). Autocrata necessita serfs mentre que el despota necessita esclaus.
Despotisme	Forma de govern regida per la regla d'una sola entitat amb un poder absolut. Aquesta entitat pot ser una persona, igual que en una autocracia, o pot ser un grup, com en una oligarquia. La paraula despotisme significa "governar a la manera d'un despota" i no requereix necessariament una sola, o individu, "despota". Despota necessita esclaus mentre autocrata necessita serfs.
Dictadura	Forma de govern regida per la regla que un individu que te tot el poder sobre el pais. El terme pot referir-se a un sistema en que el dictador va arribar al poder, i el soste, purament per la forca, sino que tambe inclou els sistemes en que el dictador va arribar al poder legitimament, pero despres va ser capac de modificar la Constitucio per tal de, en efecte, recollir tot el poder per a si mateixos. [11] En una dictadura militar, l'exercit te el control. En general, hi ha poca o cap atencio a l'opinio publica o els drets individuals. Vegeu tambe autocracia i estratocracia .
Feixisme	Forma de govern regida per la regla per la base d'unic lider. Se centra en gran manera patriotisme i la identitat nacional . El cap (s) te el poder de fer coses il · legals que no estiguin relacionats amb el nacionalisme, o augmentar la creenca en l'orgull nacional. Ells creuen que el seu pais es basa en el compromis amb una comunitat nacional organica, on els ciutadans s'uneixen junts com un sol poble a traves d'una identitat nacional. Es exalta la nacio i la raca per sobre de l'individu i es sinonim de reglamentista economica i social greu, i la repressio violenta de l'oposicio.

Atributs monarquics [ modifica ]

Els governs amb atributs monarquics son governats per un rei/emperador o una reina/emperadora que hereta la seva posicio de la seva familia, que sovint s'anomena la "familia real". Hi dos tipus oposats de monarquies: monarquies absolutes i monarquies constitucionals. En una monarquia absoluta, el governant no te limits en els seus desitjos o poders. En una monarquia constitucional, els poders de la regla estan limitats per un document anomenat constitucio. La constitucio va ser posat en marxa per posar un xec a aquests poders

Terme	Definicio
Monarquia absoluta	Variant de la monarquia, un sistema de govern en que un monarca exerceix autoritat governant final com cap d'Estat i cap de govern .
Monarquia constitucional	Variant de la monarquia, un sistema de govern que te una monarca , pero els poders estan limitats per la llei o per un oficial Constitucio , com la que actualment es pot trobar al Regne Unit [12] [13]
Diarquia	Variant de la monarquia, un sistema de govern en que dues persones, els diarques son els Caps d'Estat . En la majoria diarquica, el diarques mantinguin la seva posicio de per vida i passar les responsabilitats i el poder de la posicio dels seus fills o familiars quan moren. La diarquia es una de les mes antigues formes de govern. En la moderna diarquia us, un sistema de govern dual, ja sigui d'un govern o d'una organitzacio. Tals "diaqrquies 'no son hereditaris.
Monarquia electa	Variant de la monarquia, un sistema de govern que te un monarca electe, en contrast amb una monarquia hereditaria en que l'oficina es passa automaticament com una herencia familiar. La forma democratica d'eleccio, la naturalesa de les qualificacions del candidat i els electors varia d'un cas a un altre.
Emirat	Similar a una monarquia o sultanat , un sistema de govern en que el poder suprem esta en mans d'un emir (princep d'un musulmana estat), l'emir pot ser un sobira absolut o un sobira amb autoritat constitucionalment limitat. [14]
Monarquia federal	Variant de la monarquia, un sistema de govern en una federacio d'estats amb un sol monarca com l'exces de tot cap de la federacio, pero conservant els diferents monarques, o un sistema no-monarquica de govern, en els diferents estats es van unir a la federacio.
Monarquia	Forma de govern monarquica regida per la regla de la reialesa ; un sistema de govern en que una persona que ha heretat el paper i espera llegar al seu hereu. [15]

Altres classificacions modernes [ modifica ]

Democracia classica o occidental [ modifica ]

En l'anomenada democracia classica o occidental la forma de govern es basa en el predomini de la majoria, pero amb respecte a les minories. El que condueix al pluripartidisme. Quant al funcionament assenyala:

• Pluralitat d'organs constitucionals i l'acceptacio de la teoria de separacio de poders.
• Constitucio rigida i un control de constitucionalitat de les lleis ordinaries.
• Parlament electiu.
• Una amplia tutela jurisdiccional dels drets publics subjectius i particularment els drets de la llibertat civil.
• Descentralitzacio amplia.
• Idees parlamentades.

Democracia directa, representativa i semi directa [ modifica ]

El govern directe es aquell segons el qual el poble exerceix directament les funcions de govern, actua realitzant actes de govern sense representants. Aquest regim no existeix actualment i pot afirmar-se que en realitat, mai es va arribar a realitzar, en cap Estat. Nomes ha estat possible en petites circumscripcions ( municipis , cantons suissos , etc.).

S'ha dit que a Grecia es va practicar Democracia directa, tot i que aquesta afirmacio no es del tot exacte, ja que si be el poble es reunia a l'Agora per a discutir i resoldre les questions de govern, era en realitat una aristocracia, ja que estaven exclosos els estrangers, esclaus i dones. En l'epoca moderna tots els autors citen com a exemple de govern directe els cantons suissos. Pero en realitat aquestes reunions eren esporadiques i en elles es limitaven a votar per si o per no als projectes sotmesos a la seva consideracio. El govern directe es una forma teorica i actualment impossible de practicar, per l'augment de poblacio dels Estats i la complexitat de la tasca governativa, cada vegada mes tecnica.

El govern representatiu es aquell en el qual les funcions de govern son realitzades pels representants del poble. Actualment practicament la totalitat dels regims de govern son representatius. Els governants son considerats "representants" de la ciutadania i son ungits en la seva qualitat de tals mitjancant el sufragi. Aquest es l'unic contracte del triat amb l'elector, el poble nomes te dret d'eleccio, i la relacio de representacio es desenvolupa a traves del partit politic. El representant no pot ser revocat, perque els seus electors no tenen cap contracte despres del vot, excepte a traves del partit politic. Teoricament el votant s'inclina per un partit politic per una adhesio al programa de govern que aquest propugna i vota pels candidats d'aquest partit. Per aquesta rao el representant hauria de complir amb el programa i les autoritats del partit controlar la seva actuacio (es poden trobar molts exemples, de les queixes arran un incompliment ^[16] ).

El regim semirepresentatiu es aquell que participa i veu d'ambdos sistemes; el govern es realitza indirectament per mitja de representants, pero el poble realitza directament alguns actes de govern, es a dir que no limita la seva intervencio al sufragi, sino que de vegades utilitza formes de govern directe: plebiscits , referendums , iniciatives legislatives populars , etc.

Organitzacio interna del govern [ modifica ]

Independentment del sistema de govern estatal en funcio, l'organitzacio interna de l'estat es pot classificar en:

• estat unitari pur: estat sense cap divisio administrativa interna; el govern estatal es l'unica divisio governamental
• estat unitari o centralitzat : estat dividit en regions administratives els governants de les quals hi son designats pel govern estatal de manera unilateral
• estat regional : estat amb passat centralista que progressivament ha delegat molts poders administratius a les regions internes les quals elegeixen un govern autonom i democratic la qual cosa el converteix en un estat quasi federat en que el govern central encara conserva prerrogatives i la capacitat de reorganitzar l'estat; depenent del grau de devolucio de poders els estats regionals poden ser classificats fins i tot com a estats federats de facto
• estat federat : estat format per entitats sobiranes i autonomes que han cedit algunes de llurs atribucions i poders a un govern central per formar una unio; les entitats o estats que s'uneixen a una federacio perden el dret a la secessio
• estat confederat : unio de dos o mes estats o entitats sobiranes i autonomes que han cedit algunes de llurs atribucions i poders a un govern central; a diferencia dels estats federats, sovint els integrants d'una confederacio conserven el dret a la secessio

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Govern

• Govern de Catalunya
• Consell de la Generalitat Valenciana
• Govern de les Illes Balears

Viccionari