Giotto di Bondone

Estatua de Giotto a Florencia, prop de la galeria dels Uffizi
Biografia
Naixement	1267 Vicchio (Republica de Florencia)
Mort	8 gener 1337 (69/70 anys) Florencia (Republica de Florencia)
Pintor de cambra
Activitat
Camp de treball	Arquitectura i pintura
Lloc de treball	Florencia Roma Napols Rimini Padua Assis Bolonya
Ocupacio	pintor , muralista , escultor , arquitecte , dissenyador
Genere	Art sacre , al·legoria i pintura mitologica
Moviment	Prerenaixement i art gotic
Professors	Cimabue
Alumnes	Taddeo Gaddi , Bernardo Daddi , Puccio Capanna , Ottaviano da Faenza (en) , Pace di Bartolo , Guglielmo da Forli , Pietro Lorenzetti , Stefano Fiorentino , Simone Martini , Pietro Cavallini , Giovanni Baronzio , Parente di Giotto , Maestro delle Vele (en) i Maestro Espressionista di Santa Chiara (en)
Orde religios	Tercer Orde de Sant Francesc
Obra
Obres destacables Giotto's O (en) (1298) campanar de Giotto (decada del 1300) Capella dels Scrovegni (1320 (Gregoria) ) Saint Stephen (en)
Familia
Pare	Bondone (en)

Giotto di Bondone (mes conegut simplement com a Giotto , ca. 1267 , Vicchio - 8 de gener de 1337 , Florencia ) ^[1] va ser un pintor i arquitecte italia. Se'l considera el primer d'una serie de grans artistes que van contribuir a desenvolupar el Renaixement italia. Tambe es un dels primers pintors que representava expressions d'emocions i un espai tridimensional. ^[2]

Biografia [ modifica ]

Giotto va neixer en una familia camperola pobra, prop de Florencia , fill de Bondone, i en un principi va ser pastor. La major part dels historiadors no creuen que el seu nom fos una abreviacio d'Ambrogio ( Ambrogiotto ) o Angelo ( Angelotto ).

La llegenda (narrada per Giorgio Vasari en el seu llibre Vides dels artistes , derivat del Commentari de Ghiberti ) soste que, amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista Cimabue el va veure dibuixant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com a aprenent. Una altra historia en les Vides de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.

El seu art fou extremadament innovador, i es sovint considerat el precursor de l'evolucio que portaria, poc despres, a l'explosio del Renaixement italia. Tambe se'l considera com la baula entre l' art roma d'Orient i el de finals de l' edat mitjana . Les figures planes i simboliques agrupades en l'espai decoratiu van deixar pas als cossos individualitzats i modelats que interaccionaven en un espai en perspectiva. Va aconseguir adoptar el llenguatge visual dels escultors, donant pes i volum a les seves figures, marcant una diferencia enorme amb la Madonna del seu mestre.

L'equivalent de Giotto a la ciutat rival de Siena , el gran Duccio , imbui les seves delicades composicions amb un ambient d'emocio profunda, pero Giotto es mante com el gran iniciador de l'espai tridimensional en la pintura europea.

Va tractar els temes religiosos que havien dominat l'art medieval amb un nou esperit, donant-los-hi una frescor clara i una vitalitat inesperada, i molts critics parlen d'una "emocio humana" com a caracteristica mes peculiar de les seves obres.

Va rebre encarrecs per fer moltes obres en tot Italia, i es converti en un bon amic del rei de Napols i de Dante Alighieri . Boccaccio el cita en el seu Decamero .

Segons una historia narrada per Vasari, ^[3] el papa Benet XII va voler llogar Giotto, i li envia un emissari. Aquest va demanar-li al pintor un dibuix per ensenyar-lo al papa per tal de demostrar-li la seva habilitat. Giotto va agafar un full de paper i mulla un pinzell en tinta roja, i amb un sol moviment de canell va dibuixar un cercle perfecte i li'l dona al missatger. Aquest va dir: "Aixo es l'unic que m'he d'emportar?", i Giotto va contestar: "Es mes que suficient. Tramet-ho i veuras com ho enten".

Obres principals [ modifica ]

La seva creacio important mes antiga es el cicle de frescs sobre la vida de sant Francesc , situat en una esglesia de la basilica de Sant Francesc d'Assis , encara que hi ha algunes disputes sobre l'autoria. Aquest cicle mostra la influencia de l'art romanic en el pintor, aixi com el seu intent d'assimilar la moda del moment pel gotic frances. La Crucifixio , a Santa Maria Novella , Florencia, es una altra de les seves primeres grans obres, i el diferencia clarament de Cimabue i Duccio.

L'obra mestra de Giotto es el cicle de la capella de l'Arena (1305) a la capella dels Scrovegni , Padua , on representa la vida de la Verge i la Passio de Crist . S'hi poden veure cent escenes principals amb unes figures molt esculturals, distribuides en disposicions comprimides pero naturals. La seva principal innovacio es la de concebre una estructura pintada en gris utilitzant efectes de trompe-l'oeil que van influir directament Masaccio i, de retruc, Miquel Angel i el seu esquema per a la capella Sixtina . Panells famosos en aquesta serie inclouen l' Adoracio dels Reis Mags , en la qual un cometa com l' estrella de Betlem passa a traves del cel, i la Fugida d'Egipte , en la qual Giotto va trencar bastants canons en el dibuix de l'escena, i la Resurreccio de Llatzer . Les escenes de la Passio foren admiradissimes pels artistes del Renaixement, per la seva forca emocional i dramatica, especialment en la Lamentacio pel Crist mort ; de fet, Miquel Angel en va fer estudis. La Madonna Ognissanti , ara a la galeria dels Uffizi i unic panell principal supervivent, tambe es d'aquesta epoca.

Epoca posterior [ modifica ]

A peticio del papa, Giotto va estar-se deu anys a Roma , i despres va treballar per al rei de Napols, encara que d'aquest periode en queden poques obres. El 1320 , va tornar a Florencia per completar dos cicles de frescos i diverses pintures per l'altar de l'esglesia de la Santa Croce. Els dos grups de frescos estan molt malmesos, pero mostren una creixent ornamentacio, potser en resposta al gotic internacional emergent. El 1334 , va ser designat arquitecte en cap de la catedral de Florencia , el campanile (campanar) de la qual porta el seu nom, pero no la pogue acabar. Durant la seva vellesa, es va fer amic de l'escriptor i humanista Boccaccio i l'arquitecte Giovanni Battista Sacchetti . Mori tot treballant en un Judici Final per a la capella Bargello de Florencia.

Obres famoses [ modifica ]

• La capella dels Scrovegni a Padua. ^[4]
• La basilica de Sant Francesc d'Assis .
• Les capelles de la basilica de la Santa Creu a Florencia.
• Gran quantitat de poliptics i crucifixos.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• D'Harcourt , Claire. Mirar con lupa: las grandes obras maestras de la pintura occidental . Barcelona: El Aleph, 2004. ISBN 84-7669-661-9 .  
• Eimerl, Sarel. The World of Giotto , Time-Life Books, (1967), ISBN 0-900658-15-0
• Previtali, G. Giotto e la sua bottega (1993)
• Vasari, Giorgio. Le vite de piu eccellenti pittori, scultori e architetti (1568)
• Vasari, Giorgio. Lives of the Artists , trans. George Bull, Penguin Classics, (1965) ISBN 0-14-044164-6
• White, John. Art and Architecture in Italy, 1250 to 1400 , London, Penguin Books, 1966, 2nd edn 1987 (now Yale History of Art series). ISBN 0140561285

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Giotto di Bondone

• Obres (angles) .
• SmartHistory: L'Epifania Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine . (audio) (angles) .
• Biografia, estil i obres (angles) .
• BBC video about Els frescos de la basilica de la Santa Creu, a Florencia (angles) .
• Detallada historia del pintor amb fotografies d'alta resolucio de les obres Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine . (italia) .