Ginger Rogers

Biografia
Naixement	(en) Virginia Katherine McMath 16 juliol 1911 Independence (Missouri)
Mort	25 abril 1995 (83 anys) Rancho Mirage (California)
Causa de mort	Causes naturals  ( Infart de miocardi )
Sepultura	Oakwood Memorial Park Cemetery
Dades personals
Religio	Ciencia Cristiana
Formacio	Cambridge Green B. Trimble Technical High School
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'America
Ocupacio	actriu de cinema , actriu de televisio , cantant , escriptora , actriu de teatre , dramaturga , ballarina , actriu
Activitat	1929  ?  1987
Ocupador	Warner Bros.
Partit	Partit Republica dels Estats Units
Membre de	Daughters of the American Revolution
Genere	Musica pop tradicional
Instrument	Veu
Artistes relacionats	Fred Astaire : Fred Astaire and Ginger Rogers (en)
Familia
Conjuge	Jack Pepper (1929–1931) Lew Ayres (1934–1940) Jack Briggs (1943–1947) Jacques Bergerac (1953–1957) William Marshall (1961–1969), divorci
Pares	Eddins McMath   i  Lela E. Rogers
Premis (1941)   Oscar a la millor actriu , per l'obra Miratge d'amor   Kennedy Center Honors   estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura

Ginger Rogers ( Independence ,   16 de juliol de 1911   - Rancho Mirage ,   25 d'abril de 1995 ) fou una actriu , ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d'un Oscar a la millor actriu . En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel·licules, encara que els seus papers mes recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una serie de deu pel·licules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt versatil perque tant podia interpretar drama com comedia.

La seva mare de fort caracter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes escenics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Despres arriba Broadway i debuta amb Top Speed , l'exit es tan gran que directament ja comenca a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia informal. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO sera un punt clau en la seva vida professional, es alla on comenca a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematografic mes famos de tots els temps. ^[1] Es va casar cinc vegades.

Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), The Story of Vernon and Irene Castle (1939), La noia de la Cinquena Avinguda (1939), Miratge d'amor (1940), que li valgue l'Oscar d'interpretacio, El superior i la menor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retira el 1969.

Biografia [ modifica ]

Virginia Katherine McMath va neixer el 16 de juliol de 1911, a Independence , Missouri . Era filla unica de Lela Emogene (nascuda Owens; 1891?1977), periodista, guionista i productora de pel·licules i de William Eddins McMath (1880-1925), un enginyer electric. ^{[2] :9, 10 [2] :16 [3]} Era d'ascendencia escocesa, galesa i anglesa. ^[4] La seva mare va tenir el part a casa, despres d'haver perdut un fill anterior en un hospital. ^{[2] :11} Els seus pares es van separar poc despres de neixer. ^{[2] :1, 2, 11}

Els seus avis, Wilma Saphrona (nascuda Ball) i Walter Winfield Owens, vivien a prop de Kansas City. ^{[2] :3} Despres d'intentar reunir la seva familia, McMath va segrestar dues vegades la seva filla i finalment la seva mare es va divorciar poc despres. ^{[2] :7, 15 [5]} Ginger Rogers va explicar que mai va tornar a veure el seu pare. ^{[2] :15} El 1915, Rogers va anar a viure amb els seus avis mentre la seva mare feia un viatge a Hollywood ja que havia escrit un assaig per a una pel·licula. ^{[2] :19} Lela va tenir exit i va continuar escrivint guions per a Fox Studios. ^{[2] :26?29}

Quan tenia nou anys, la seva mare es va tornar a casar, amb John Logan Rogers. Ginger va agafar el cognom Rogers, tot i que mai va ser adoptada legalment. Vivien a Fort Worth . La seva mare es va convertir en una critic de teatre per a un diari local, el Fort Worth Record . Ginger Rogers va estudiar pero no es va arribar a graduar a la Fort Worth's Central High School. Quan era adolescent, Rogers somniava en convertir-se en professora de l'escola. Pero amb l'interes de la seva mare per Hollywood i el teatre, va augmentar el seu interes per al teatre. Mentre esperava la seva mare en el Majestic Theatre, va comencar a cantar i ballar juntament amb els interprets a l'escenari. ^[6]

Vodevil i Broadway [ modifica ]

La carrera de Rogers va comencar quan la companyia de vodevil d'Eddie Foy va arribar a Fort Worth i va necessitar una artista urgentment. El 1925, la jove de 14 anys va participar i va guanyar un concurs de dansa de charleston , i el premi li va permetre actuar durant sis mesos com a Ginger Rogers i els Redheads al Circuit Orpheum. ^{[7] [8]} El 1926, durant 18 mesos, va actuar en un teatre anomenat The Craterian, a Medford, Oregon . Aquest teatre va homenatjar-la anys despres canviant el seu nom al teatre Craterian Ginger Rogers. ^[9] Quan el film de M.G.M The Barrier es va estrenar a San Bernardino, California el febrer de 1926, va actuar el vodevil de Rogers. El diari local va comentar que "la petita i intel·ligent Ginger Rogers va mostrar perque va guanyar el campionat estatal de Texas com a ballarina de charleston". ^[10]

Als 17 anys, Ginger Rogers es va casar amb Jack Culpepper, un cantant, ballari, comic i artista que tenia el nom artistic de Jack Pepper; ella el coneixia de quan era petita, ja que era el xicot de la seva cosina. ^[2] Van formar un numero doble de vodevil de curta durada conegut com a "Ginger and Pepper". El matrimoni va acabar al cap d'uns mesos i ella va tornar a fer una gira amb la seva mare. Quan la gira va arribar a la ciutat de Nova York, es va quedar a la ciutat on va aconseguint feines com a cantant a la radio i despres va debutar a Broadway al musical Top Speed , que es va estrenar el dia de Nadal de 1929.

El cinema [ modifica ]

Els primers papers de Ginger Rogers van ser tres curtmetratges realitzats el 1929: Night in the Dormitory , A Day of a Man of Affairs i Campus Sweethearts . El 1930, Paramount Pictures la va fer un contracte de set anys. Pero despres de cinc pel·licules a Astoria, a Queens , va rescindir el contracte i es va traslladar amb la seva mare a Hollywood. Quan va arribar a California, va signar un contratce per fer tres pel·licules amb Pathe Exchange. Dues d'elles foren Suicide Fleet (1931) i Carnival Boat (1932) en que va actuar amb de la futura estrella de Hopalong Cassidy, William Boyd . Rogers tambe va realitzar llargmetratges per a Warner Bros., Monogram i Fox el 1932, i va ser nomenada una de les 15 estrelles de les WAMPAS Baby Stars . Despres es va traslladar als estudis RKO, on va ser contractada i va comencar a treballar a Flying Down To Rio , una pel·licula protagonitzada per Dolores del Rio i Gene Raymond , pero aviat va passar a ser liderada per Rogers i l'estrella de Broadway, Fred Astaire .

Ginger Rogers es molt coneguda per la seva col·laboracio amb Fred Astaire. Junts, des del 1933 al 1939, van realitzar nou pel·licules musicals amb RKO: Flying Down to Rio (1933), The Gay Divorcee (1934), Roberta (1935), Top Hat (1935), Follow the Fleet (1936), Swing Time (1936), Shall We Dance (1937), Carefree (1938) i The Story of Vernon and Irene Castle (1939). The Barkleys of Broadway (1949) es va produir mes tard amb MGM. Van revolucionar el musical de Hollywood, introduint rutines de dansa molt elegants i un virtuosisme sense precedents, amb grans cancons especialment compostes per a ells pels mes grans compositors del moment com, per exemple, Cole Porter . Tant abans com despres de la seva col·laboracio amb Fred Astaire, Ginger Rogers va protagonitzar diverses pel·licules no musicals amb exit. Stage Door (1937) va demostrar la seva capacitat dramatica, com una noia inquieta i vulnerable davant Katharine Hepburn . Altres comedies d'exit son Intrigues femenines (1938) amb James Stewart , Fifth Avenue Girl (1939) amb Walter Connolly i Bachelor Mother (1939), amb David Niven .

El 1941 Rogers va guanyar l' Oscar a la millor actriu pel seu paper a Miratge d'amor ( Kitty Foyle ). ^[11] Va tenir un exit considerable durant els primers anys quaranta i va ser l'actriu mes important de RKO durant aquest periode. Altres pel·licules dels 40 son Primrose Path (1940), dirigida per Gregory La Cava , Tom, Dick i Harry ?una comedia de 1941 en que somia casar-se amb tres homes diferents?, I'll Be See You (1944), amb Joseph Cotten i el primer llargmetratge a Hollywood de Billy Wilder , The Major and the Minor (1942). Despres d'aconseguir la llibertat contractual, Rogers va fer pel·licules de gran exit amb altres estudis a mitjans dels anys 40, incloses Tender Comrade (1943), Lady in the Dark (1944), i Week-End al Waldorf (1945), i es van convertir en l'actriu mes ben pagada de Hollywood. No obstant aixo, al final de la decada, la seva carrera cinematografica havia assolit el punt algid. El 1949, Arthur Freed la va reunir amb Fred Astaire un altre cop a The Barkleys de Broadway , quan Judy Garland no va poder assumir el paper.

La seva carrera cinematografica va entrar en un periode de baixada gradual durant la decada dels 50 , ja que els papers per a actrius mes grans eren mes dificils d'obtenir, pero encara va realitzar algunes bones pel·licules, com Storm Warning (1950) amb Ronald Reagan i Doris Day . El 1952, va protagonitzar dues comedies amb Marilyn Monroe , Monkey Business amb Cary Grant , dirigida per Howard Hawks , i We're Not Married! . ^[12] Tambe a Dreamboat al costat de Clifton Webb , com la seva dona, i a Tight Spot (1955), un thriller de misteri, amb Edward G. Robinson . Despres d'una serie de pel·licules poc rellevants, el 1965 va obtenir un gran exit popular a Broadway, interpretant a Dolly Levi al llargmetratge Hello, Dolly! . ^[13]

Vida personal [ modifica ]

Rogers, filla unica, va mantenir una estreta relacio amb la seva mare, Lela Rogers, al llarg de la seva vida. Ambdues eren publicament conservadores. Lela, es una de les fundadores el 1944 de la Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals (MPAPAI, also MPA), una organitzacio de membres de la industria cinematografica de Hollywood molt conservadors, que defensaven la industria cinematografica, i el pais en general, en contra de la infiltracio comunista i feixista. ^[14]

Ginger Rogers es va casar cinc vegades. El 29 de marc de 1929, per primera vegada als 17 anys, amb la seva parella de ball Jack Pepper (nom real Edward Jackson Culpepper); es van divorciar el 1931, tot i estar separats ja poc despres del casament. Va ser parella del director Mervyn LeRoy el 1932, pero es van separar tot i que van mantenir l'amistat fins a la seva mort el 1987. El 1934 es va casar amb l'actor Lew Ayres (1908?96) del que es va divorciar set anys despres. El 1943, es va casar amb el seu tercer marit, l'actor Jack Briggs que durant la Segona Guerra Mundial s'enrola com a marine dels Estats Units i va abandonar la carrera d'actor; se separaren el 1949. El 1953, es va casar amb Jacques Bergerac, 16 anys mes jove que va coneixer en un viatge a Paris; era un advocat frances pero va venir a Hollywood amb ella i es va convertir en actor; es van divorciar el 1957. El seu cinque i ultim marit va ser el director i productor William Marshall; es van casar el 1961 i es van divorciar el 1969, despres del problemes amb l'alcohol i un col·lapse financer.

Rogers va ser molt amiga de Lucille Ball i Bette Davis . Pertanyia a la Ciencia Cristiana , una religio fundada per Mary Baker Eddy; durant la seva carrera, va donar molta importancia a la seva fe. ^[15] La seva mare, Lela, va morir el 1977. Ginger Rogers va romandre al 4-Rs (Rogers 'Rogue River Ranch) fins al 1990, quan va vendre la propietat i es va traslladar a viure a prop de Medford, Oregon . Va fer la seva ultima aparicio publica el 18 de marc de 1995, quan va rebre el premi World Heritage Center (WIC) Living Legacy Award. Passava els hiverns a Rancho Mirage i els estius a Medford, Oregon. Va morir a la seva llar de Rancho Mirage el 25 d'abril de 1995, a l'edat de 83 per causes naturals. ^{[16] [17] [18]} Va ser incinerada i les seves cendres van quedar depositades al cementiri de Oakwood Memorial Park, a Chatsworth (California), amb les restes de la seva mare. ^[19]

Filmografia [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliograpfia

• Astaire , Fred. Steps in Time . reprint. Harper Collins, 5 agost 2008. ISBN 978-0061567568 .  
• Croce , Arlene . The Fred Astaire and Ginger Rogers Book . reprint. Vintage Books, 1977. ISBN 978-0394724768 .  
• Faris , Jocelyn. Ginger Rogers ? a Bio-Bibliography . Greenwood Press, 1994. ISBN 978-0313291777 .  
• Hyam , Hannah. Fred and Ginger ? The Astaire-Rogers Partnership 1934?1938 . Brighton: Pen Press Publications, 2007. ISBN 978-1-905621-96-5 .  
• Mueller , John . Astaire Dancing ? The Musical Films of Fred Astaire . Hamish Hamilton, 1986. ISBN 978-0241117491 .  
• Rogers , Ginger. Ginger: My Story . Toronto: Harper Collins, Canada, 1991. ISBN 978-0060183080 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ginger Rogers

• Backwards in High Heels: The Ginger Musical (angles)
• Ginger Rogers biography from Reel Classics (angles)