 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Gyorgy Lukacs
o
Georg Lukacs
(
Budapest
,
Hongria
,
13 d'abril
de
1885
?
4 de juny
de
1971
) fou un filosof
marxista
i
critic literari
hongares. Escrivia principalment en
alemany
.
Nascut en una familia de banquers
jueus
, va estudiar a
Budapest
,
Berlin
i
Heidelberg
, on fou deixeble de
Max Weber
i conegue
Ernst Bloch
. Va ser membre del
Partit Comunista Hongares
i fou comissari d'educacio durant el govern de
Bela Kun
el 1919. Despres s'exilia a Viena, on dirigi la revista
Komunismus
, i el 1930 marxa a
Moscou
. El 1945 torna a Hongria. Participa en la
Revolucio hongaresa de 1956
i fou ministre de cultura del govern d'
Imre Nagy
; pero despres del fracas fou deportat a
Romania
. El 1957 se li permete de tornar, va fer una autocritica i es mantingue fidel a la linia oficial del partit fins a la seva mort el 1971. Malgrat tot, la seva aportacio filosofica es obertament original i innovadora, lluny de les ortodoxies, i forma part, amb
Antonio Gramsci
,
Karl Korsch
,
Ernst Bloch
i d'altres, del grup de pensadors que feren del marxisme, al llarg del segle
xx
, un corrent de pensament viu i innovador.
El seu principal escrit filosoficopolitic es
Historia i consciencia de classe
(
1923
), de gran influencia en el pensament marxista. Les seves teories estetiques, fonamentalment sobre
literatura
, es basen en un concepte
dialectic
de l'art relacionat estretament amb les contradiccions de la
societat
. La interpretacio
humanista
del marxisme que fa Lukacs es planteja com a reaccio al determinisme economic. Intenta integrar les arrels subjectives hegelianes superant les limitacions del determinisme economic. Hegel, com a pensador exponent de l'
idealisme
alemany, incorpora a la dialectica la dimensio de la subjectivitat.
La reificacio i la consciencia de classe
[
modifica
]
Per a l'autor, el concepte de mercaderia es el problema estructural central de la societat capitalista. Segons ell, una
mercaderia
es una relacio entre les persones que adopten la naturalesa d'una cosa i desenvolupa una forma objectiva. El
fetitxisme de la mercaderia
es el proces pel qual els actors atorguen a la mercaderia i al
mercat
creat per a aquestes una existencia objectiva i individual en la societat capitalista. Amplia el concepte de fetitxisme, que
Karl Marx
associava a
l'economia,
a tota la societat, incloent-hi ambits com el dret i l'estat. Parla de reificacio o
cosificacio
, en tant el mateix huma es percep com a objecte i no com a subjecte, obeint suposades lleis que regeixen el mercat. Segons
Lukacs
, consciencia de classe es el sistema de creences compartides per les quals s'ocupa la mateixa posicio de classes en la societat. La capacitat per a desenvolupar la consciencia de classe caracteritza sobretot la societat capitalista (ja que la base economica del capitalisme permet veure amb mes claredat), i mes especificament en el proletariat, ja que te la capacitat de veure la societat tal com es. Tambe aixo es ampliat incorporant la posicio economica objectiva amb els pensaments psicologics reals de les persones sobre les seves vides. A l'autor, el preocupava la relacio dialectica entre les estructures del capitalisme, pero a mes els sistemes d'idees, el pensament i l'accio individual.
- Geschichte und Klassenbewusstsein
(
Historia i consciencia de classe
, 1923)
- Uber die Beziehungen von Dialektik und Okonomie
(
Sobre les relacions entre la dialectica i l'economia
, 1948)
- Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaft
(
El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista
, 1954)
- A modern drama fejl?desenek tortenete
(
Evolucio historica del teatre modern
, 1911)
- Die Seele und die Formen
(
L'anima i les formes
, 1911)
- Die Theorie des Romans
(
Teoria de la novel·la
, 1920). Traduccio catalana a Edicions 62, 1965 (col·leccio
Llibres a l'abast
; 32).
- Irodalom es demokracia
(
Literatura i democracia
, 1947)
- Goethe und seine Zeit
(
Goethe i el seu temps
, 1947)
- Beitrage zur Geschichte der Asthetik
(
Aportacions sobre la historia de l'estetica
, 1954)
Enllacos externs
[
modifica
]