De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
En
arquitectura
, un
fronto
(del
llati
frons
, 'front'), es el
coronament
triangular d'una
facana
?aleshores s'anomena tambe
testera
?, d'un
portic
o d'una
finestra
. El fronto ens marca els vessants de la
teulada
. L'espai interior del fronto s'anomena
timpa
.
[1]
De frontons n'hi ha de diferents tipus:
- Fronto amb
volutes
, en que les
cornises
s'enrotllen formant
mensules
que tenen el punt de suport a la cornisa horitzontal.
- Fronto calat
(o
foradat
), en que el timpa esta perforat amb una obertura on ressalta l'ornamentacio emmarcada en un ull de bou.
- Fronto circular
, en que la cornisa es troba tracada seguint un arc.
- Fronto corbat
, format per un segment d'arc i una base horitzontal. Sovint s'alterna amb frontons triangulars als coronaments de les obertures, de les facanes o dels
tambors
que serveixen de suport a una
cupula
.
- Fronto doble
, el que te inscrits dos frontons en un: el mes gran es la coronacio de l'
entaulament
i el mes petit el coronament d'una obertura o decoracio ornamental.
- Fronto esglaonat
, el que te les cornises en forma d'esglaons.
- Fronto esventrat
(o
sense base
), el que te la base trencada o inexistent a ull nu.
- Fronto partit
, en que les cornises laterals s'enrotllen en volutes o es tallen als eixos deixant un espai on a vegades es podia aixecar una peanya per col·locar-hi una estatua.
- Fronto rebaixat
, tipic de la major part dels temples classics, que en tenir una longitud de facana considerable es coronaven amb aquest tipus de fronto aplatat.
- Fronto tallat
(o
entretallat
), en que la part superior esta interrompuda per tal de rebre un motiu ornamental, una escultura...
- Fronto triangular
, en forma de
triangle equilater
. Es tracta d'una de les formes mes emprades pels arquitectes del
Renaixement
.
- Fronto truncat
, en que la part superior esta formada per dues cornises obliques i una d'horitzontal. Acostuma a anar decorat a la part de dalt.
-
Fronto amb volutes
-
Fronto calat
-
Fronto circular
-
Fronto corbat
-
Fronto doble
-
Fronto esglaonat
-
Fronto esventrat
-
Fronto partit
-
Fronto rebaixat
-
Fronto tallat
-
Fronto triangular
-
Fronto truncat
- ↑
Diccionario de Arte I
(en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.242.
ISBN 84-8332-390-7
[Consulta: 30 novembre 2014].
- Lajo
, Rosina; Jose Surroca.
Lexic d'art
. Tres Cantos (Madrid): Ediciones Akal, S.L, 2002.
ISBN 84-460-0227-2
.
- Gablet
, fronto agusat tipic de l'arquitectura gotica.
- Espadanya
, coronament superior de la facana d'una esglesia on es col·loquen les campanes.
Viccionari