Frederic Mistral

Nom original	(pro) Frederi Mistral
Biografia
Naixement	(fr) Joseph Etienne Frederic Mistral 8 setembre 1830 Malhana (Franca)
Mort	25 marc 1914 (83 anys) Malhana (Franca)
Sepultura	Cimetiere de Maillane (en)
President comite du museon Arlaten (en)
1899 ? 1914 ? Marie Mistral  →
Capoulie del Felibritge
1876 ? 1888 ? Josep Romanilha  →
Dades personals
Formacio	Universitat d'Ais-Marsella
Activitat
Camp de treball	Literatura i traduccio del llati
Ocupacio	escriptor , poeta , lexicograf
Membre de	Academy of Sciences, Letters and Arts of Marseille (en) (1886?) Societe litteraire et scientifique de Castres (en) ( membre corresponent ) (1859?) Celtic dinner (en) Felibritge
Genere	Poesia i diccionari
Moviment	Felibritge
Influencies	Antoine Blaise Crousillat
Nom de ploma	Meste Franc Lou Felibre Calu Lou Felibre de Beuvezet Lou Canounge de N-D. de Casten Jan Chaplo Verne Lou Medecin di Torro Un Jouine Felibre Tounin Clapo Lou Tout-Obro Antoine Chansroux Un Maianen Cousinie Macari Gui de Mount-Pavoun Lou Felibre dou Mas Micheu Gai Grand la Borgno Lou Cascarelet Lou Felibre de Bello Visto Ambrosi Boufarel
Participa en
1854	Felibritge
agost 1853	Congres d'Ais
	Museon Arlaten (en)
Obra
Obres destacables Calendau Lou Tresor dou Felibrige Lou Pouemo dou Rose (oc) (1859) Mireia (1876) Lis Isclo d'Or (oc)
Familia
Conjuge	Marie Mistral
Fills	Marius Ferreol (en)
Pares	Francois Mistral (en)   i  Adelaide Mistral (en)
Premis (28 maig 1909)   Comandant de la Legio d'Honor (1904)   Premi Nobel de Literatura (1897)   Premi Alfred Nee (4 gener 1895)   Oficial de la Legio d'Honor (1884)   Premi Vitet (14 agost 1863)   Cavaller de la Legio d'Honor
Signatura

Frederic Mistral ( Malhana , Provenca , 8 de setembre del 1830 - 25 de marc del 1914 ) fou un dels escriptors occitans mes importants per a la renaixenca de la llengua occitana al segle  xix . Va ser Mistral qui va fundar el felibritge , moviment que situa la literatura en llengua d'oc al capdavant de les llengues minoritzades d' Europa . Per mor de la riquesa de la seva produccio literaria, el poeta provencal rebe el 1904 el Premi Nobel de Literatura . A mes a mes, Mistral va ser l'autor de Lou tresor dou felibrige , el diccionari mes complet de la llengua occitana. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Frederic Mistral va neixer el 8 de setembre del 1830 al mas dau Jutge, masia que pertany al terme de Malhana , poble situat a Provenca , a prop del Roine . Frederic era el fill d'en Frances Mistral, un terratinent benestant que es casa quan tenia 57 anys amb Adelaida Polinet, filla del batlle de Malhana.

El jove Mistral, que es cria al camp envoltat per gent de la pagesia que nomes parlava occita , no va anar a escola fins als 9 anys. Va ser aleshores quan va comencar a aprendre el frances . Entra despres al Liceu Dupuy a Avinyo , institut on treballava l'escriptor Josep Romanilha , que seria despres el seu mentor i amic.

El 1847, obtingue el batxillerat a Nimes i se'n torna a Malhana. Continua els estudis a la universitat d' Ais de Provenca , on tria la carrera de dret i se'n gradua el 1851 . Mori el 25 de marc del 1914 al seu poble natal.

Felibrige [ modifica ]

El 1854 , es reuni a Fontsegunha , Provenca, amb els poetes Teodor Aubanel , Josep Romanilha , Anseume Matieu , Pau Giera , Anfos Tavan i Joan Brunet , amb els quals va fundar el moviment del felibritge , que ha estat promovent la llengua provencala des de la seva creacio.

El 1861 , gracies a Damas Calvet de Budalles , els provencals descobriren la Renaixenca catalana i els lligams entre provencals i catalans s'intensificaren, fins a arribar al 1870 , en que Victor Balaguer ana a Occitania i oferi la copa santa als membres del grup del felibritge ^[2] i Mistral ana a Catalunya i reconegue publicament el talent poetic de Jacint Verdaguer , vencedor dels Jocs Florals . Durant aquest periode, Mistral es proclamava federalista i manifestava un patriotisme provencal intransigent.

Pero la guerra francoprussiana marca un canvi politic arreu de Franca, accentuat encara pel caracter radical de la Comuna de Paris . Des d'aleshores, esdevingue el poeta de la tradicio catolica i menysprea el progres social. No abandona aquesta actitud ni per ajudar el Llenguadoc viticola , revoltat el 1907 , malgrat la peticio d'ajuda que li van fer Marcelin Albert i l'alcalde socialista de Narbona , Ernest Ferrol o Ferroul.

Del 1876 al 1888 , Mistral fou capolier del felibritge; es preocupa de donar-li una estructura panoccitana i una ressonancia en l'ambit de la llatinitat , pero no l'allibera de la divisio entre la dreta i l'esquerra (felibritge roig). Mancat d'una linia politica coherent, no aconsegui que les seves reivindicacions fossin preses en consideracio per la classe politica occitana, i la seva obra no pogue conjurar la desoccitanitzacio del pais, ja activa durant la seva vida.

Obra literaria [ modifica ]

La seva obra cabdal es Mireio ( Mireia ), la qual li va requerir vuit anys d'esforc. Contrariament a l' ortografia classica occitana, que haguera estat Mireia , Mistral va adoptar, per influencia del seu mestre Josep Romanilha una grafia occitana basada en el frances , tambe coneguda com a mistraliana , en oposicio a la grafia classica utilitzada pels trobadors . Mireio ens conta l'amor d'un jovent (un 'home jove'), Vincent, i d'una bella provencal, Mireio. N'es la primera baula, amb la recreacio de tot un mon popular, patriarcal i georgic, que no exclou l'eco de dolorosos episodis personals i el drama de la ≪chata≫ que mor en accedir al desvetllament del desig. La historia es comparable a la de Romeu i Julieta , mostrant una gran forca dels sentiments. El 1864 , Gounod adaptava aquesta obra per a la seva opera Mireille . En Calendau (1867), la descoberta apassionada del pais i la historia es tradueix en la crida al seu alliberament heroic. Nerta (1884) que, com les novas medievals es val d'octosil·labs, repren la figura de la "noia que fuig". En Lo poema dau Rose (1897), el tema simbolista del gran riu fluent que s'ho emmena tot, vides i ideals, permet l'adolorida sublimacio del fracas del felibritge en la seva reivindicacio.

L'any 1904 , fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura , juntament amb el dramaturg Jose Echegaray y Eizaguirre , ≪en reconeixement de l'originalitat fresca i la inspiracio veritable de la seva produccio poetica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l'esperit nadiu de la seva gent i, a mes, el seu treball significatiu com a filoleg occita≫. Amb l'import del premi, crea el Musee Arlaten de la ciutat d' Arle .

Aportacio politica [ modifica ]

A l'inici, Mistral opinava que la peca clau de la identificacio amb les nacionalitats era la llengua, que es l'eix d'identificacio d'un poble historic. Deia que el centralisme es l'enemic perque destrueix els valors de les unitats historiques i afirmava que el centralisme tenia el seu element basic en la industrialitzacio. Identificava, aleshores, estat centralista amb civilitzacio industrial. La seva visio d' Occitania va ser clarament ruralista.

L'al·legoria de La comtessa representa la historia d'una comtessa (Provenca) que es empresonada per la seva germana dolenta (el centralisme frances). Al seu parer, el federalisme pot permetre la relacio entre nacionalitats sense estat. Per a ell, federalisme es relacio entre pobles, no tant entre estats. Creia que calia una reconstruccio de la cultura llatina mediterrania des de les nacions, no des dels estats. L'Europa de les nacions aporta coses que no pot aportar l'Europa dels estats.

Amb tot, mes endavant, les posicions de Mistral es feren mes conservadores i, al cap de cert temps, abandona les seves tesis federalistes.

Obres [ modifica ]

La poeta mallorquina Maria Antonia Salva tradui algunes obres de Frederic Mistral al catala:

• 1859 : Mireio .
• 1867 : Calendau .
• 1875 : Lis isclo d'or .
• 1884 : Nerto , novel·la.
• 1878 - 1886 : Lou tresor dou felibrige , indispensable encara avui dia ≪ PDF ≫.
• 1890 : La reino Jano , drama.
• 1897 : Lou pouemo dou Rose .
• 1906 : Moun espelido, memori e raconte , memories.
• 1906: Discours e dicho .
• 1910 : La genesi, traducho en prouvencau .
• 1912 : Lis oulivado .
• 1926 : Proso d'Armana , publicacio postuma.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Les ecrivains celebres , Tome III, le XIX et le XXe siecles ? Editions d'art Lucien Mazenod.
• Mistral et l'illusion , Robert Lafont.
• La vie harmonieuse de Mistral , Marius Andre.
• Histoire de la litterature occitane , Charles Camproux.
• La revolta dels geperuts , novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff en que Mistral apareix com a personatge important. L'autor explica per que Mistral es va negar a ajudar els vinyaters durant la revolta del 1907.
• LAFONT, Robert. Petita istoria europea d'occitania . Edit. Trabucaire. Canet. 2008 (inclou informacio en occita de tota la cultura occitana).

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites
	Viquitexts

• ≪ Frederic Mistral ≫ (en angles). The Nobel Prize . The Nobel Foundation.
• (occita) Versio lliure occitana de Mireio Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine ..
• The life of Frederic Mistral - NotreProvence.fr Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine . (angles) .