Francisco Silvela y de Le Vielleuze
(
Madrid
,
15 de desembre
de
1843
-
Madrid
,
29 de maig
de
1905
)
fou un
historiador
,
advocat
i
politic
espanyol
, president del govern el 1899 i el 1902.
Era fill de l'advocat
Francisco Agustin Silvela
, ministre de Governacio i de Gracia i Justicia, vicepresident del Congres i Magistrat del Tribunal Suprem, i de Maria Antonieta Luisa de Le Vielleuze y Sotes. Va estudiar Dret a la
Universitat Central de Madrid
i va ingressar a l'
Academia de Jurisprudencia i Legislacio
en 1862. Va iniciar la seva activitat politica com a
diputat
en les Corts Constituents de 1870 en representacio d'Avila, adscrivint-se al grup conservador d'
Antonio Canovas del Castillo
. No va participar en activitats politiques durant tot el
Sexenni Revolucionari
rebutjant qualsevol carrec politic durant el regnat d'
Amadeu I
i la
Primera Republica Espanyola
.
Activitat de govern
[
modifica
]
Gravat de Silvela
Amb l'arribada de la
Restauracio borbonica
a Espanya va ser nomenat Ministre de Governacio en el gabinet d'
Arsenio Martinez-Campos Anton
l'any 1879, despres d'haver-se ocupat de la Sotssecretaria d'aquest Ministeri des de 1875. Va introduir reformes en el sistema de beneficencia que van provocar l'oposicio de
Francisco Romero Robledo
. Va destacar per la seva dissidencia en el si del conservadorisme de la Restauracio, moviment en el que defensava un regim politic parlamentari constitucional. Va discrepar amb
Antonio Canovas del Castillo
en rebutjar el sistema de torn politic basat en el
caciquisme
i el frau electoral, i va rebutjar el sistema politic canovista com a decadent i sense moralitat. Quan es va produir la ruptura entre Robledo i Canovas arran de la signatura del
Pacte del Pardo
amb l'establiment del torn politic amb el lider liberal
Sagasta
en 1881, Silvela es va convertir en el lloctinent del lider conservador. En 1885 va ser nomenat Ministre de Gracia i Justicia. En el govern de Canovas de 1890, fou Ministre de Governacio, pero davant la reconciliacio entre Robledo i el lider conservador va preferir dimitir, i formar un nou grup dissident: els
silvelistes
, amb un programa on una part important era una reforma total del govern municipal com a base per a la creacio d'una moralitat politica que impedis el funcionament del caciquisme i la utilitzacio de la politica local per a fins electoralistes. Va pretendre realitzar un projecte regeneracionista des de dalt, que despres seria continuat per
Antoni Maura
.
Silvela i el
general Polavieja
, en una caricatura de
Gedeon
de 1899.
Despres de la mort de Canovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del
Partit Conservador
. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidencia del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de
Raimundo Fernandez Villaverde
,
Polavieja
, Maura o
Eduardo Dato
. Silvela, en el seu primer govern va acumular tambe la Cartera d'Estat.
Aquest primer govern va caure el
22 d'octubre
de
1900
desprestigiat, entre altres coses, per haver dut Espanya al greu
desastre de 1898
i el
Tancament de Caixes
.
[2]
El
5 de marc
de
1901
es va formar un nou govern, presidit per
Sagasta
, que va fer que els liberals tornessin al poder. El nou govern va decidir convocar les eleccions legislatives el
19 de maig
per a poder formar la cambra de diputats. La convocatoria d'aquestes eleccions va significar per als possibilistes del catalanisme l'ocasio idonia per a enfrontar-se al nou govern, contrari a concedir qualsevol tipus d'autonomia politica i administrativa a Catalunya. Fruit de la fusio de la
Unio Regionalista
amb el
CNC
, es funda la
Lliga Regionalista
, presidida pel
Dr. Robert
, la qual es va presentar a les eleccions legislatives de Barcelona sota la candidatura dels "
quatre presidents
".
[3]
En el segon govern, el 1902, tambe ocupava la cartera de Marina. El 1903 es va retirar definitivament de la vida politica no sense abans designar
Antoni Maura
com a successor seu.
Vida intel·lectual i personal
[
modifica
]
Silvela tambe va ser un destacat assagista i escriptor que va editar obres historiques, juridiques, assajos i va col·laborar en publicacions com La Epoca,
La Revista de Espana
,
El Imparcial
i El Tiempo. Va pertanyer a les Reials Academies Espanyola, de Ciencies Morals i Politiques i de Jurisprudencia i Legislacio.
Es va casar amb la malaguenya Amalia Loring y Heredia (filla del primer
marques de Casa Loring
i d'
Amalia Heredia Livermore
), van tenir alguns fills. El
1915
li concedirrn el titol nobiliari de
marquesa de Silvela
, amb
Grandesa d'Espanya
, en honor dels merits del seu marit difunt.
- Cartas de la Venerable Sor Maria de Agreda y El Senor Rey Don Felipe IV. (1885)
- Sin Pulso. Periodico El Tiempo (1898)
- La Filocalia, o arte de distinguir a los cursis de los que no lo son - en colaboracion con Santiago Liniers - (1868)
Notes i Referencies
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]