한국   대만   중국   일본 
Francisco Ibanez Talavera - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Francisco Ibanez Talavera

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Ibanez )
Infotaula de personaFrancisco Ibanez Talavera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 15 marc 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona (Segona Republica Espanyola) Modifica el valor a Wikidata
Mort 15 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepultura incinerat al Cementiri de Montjuic (Barcelona) [1]  
Activitat
Camp de treball Humor Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio autor de comic  (1953–) , dibuixant , guionista de comics , escriptor , dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1952 Modifica el valor a Wikidata ?  2023 Modifica el valor a Wikidata
Genere Comic Modifica el valor a Wikidata
Moviment Escola Bruguera Modifica el valor a Wikidata
Influencies
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0406619 TMDB.org: 114717
Musicbrainz: 986b1560-c096-4175-b6eb-a1fd4d19a4dc Goodreads author: 3013732 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Ibanez Talavera ( Barcelona ,   15 de marc de 1936   - Barcelona ,   15 de juliol de 2023 ) fou un prolific autor de comics. [2] [3] Fou el creador de gran quantitat de series humoristiques, com Mortadel·lo i Filemo . A Espanya moltes de les seves series es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de comic reconeixen la seva enorme influencia.

Els seus albums han aconseguit vendre mes de 150 milions d'exemplars, [4] un fenomen comercial que rivalitza amb els grans exits de mercats consolidats com el japones . [5] Aixi, Ibanez s'ha convertit en un dels autors mes importants de la historia del comic i en l'autor catala que ha aconseguit vendre mes exemplars de les seves obres.

Biografia [ modifica ]

Francisco Ibanez va neixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una familia de classe treballadora, fill de pare alacanti i mare andalusa. Despres d'estudiar a les Escoles Guimera, va treballar en el Banco Nacional de Credito mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957 , va decidir dedicar-se per complet al comic i va entrar a formar part de la plantilla de l' editorial Bruguera , de la que se'n convertiria en un dels autors clau.

El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemo a la revista Pulgarcito . Des de llavors i durant la decada dels 60 Ibanez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda ( Pulgarcito num. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe ( Tio Vivo , 1961 ), El botones Sacarino ( DDT , 1963 ), Rompetechos (Tio Vivo, 1964 ) i Pepe Gotera y Otilio (Tio Vivo, 1966 ).

Durant la decada dels 60 Ibanez esdeve l'autor mes popular i prolific de l' editorial Bruguera , mostra d'aixo es el fet que a partir dels anys 70 la capcalera estrella de la casa sera la revista Mortadelo , mentre que a la resta de revistes el personatge de portada sera un d'Ibanez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio . En aquesta epoca Ibanez arribaria a dibuixar i guionitzar mes de 20 pagines setmanals. Inclus malgrat aquest esforc, l'editorial demandava mes pagines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemo , aixi que, a desgrat del mateix Ibanez, la direccio de Bruguera va contractar nous dibuixants perque feren historietes apocrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat aixo, Ibanez va continuar escrivint les histories llargues de Mortadel·lo i Filemo (aquelles mes rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, pero tambe al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.

El 1985 Ibanez va abandonar l'editorial Bruguera i va comencar a treballar per a Grijalbo . Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibanez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai! : aixi van neixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesion sin empleo i 7, Rebolling Street .

El 1988 arriba a un acord amb Edicions B , empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986 , i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa va anar afegint als comics, progressivament, elements d'actualitat o de modes de l'epoca, [6] aconseguint mantenir l'exit de public. Des de llavors realitza 6 nous albums de Mortadel·lo i Filemo per any, a mes d'escriure puntualment noves pagines de dues de les seues series preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe .

El 1994 va rebre el Gran Premi del Salo del Comic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorga la Medalla d'Or al Merit en les Belles Arts.

Fins a l'any 2014 vivia a Llica d'Amunt , al barri de Can Salgot.

Una part dels comics originals de la seva etapa a l'Editorial Bruguera es van cedir a l'Ajuntmament de Parets del Valles, juntament amb la masia Can Cot amb la condicio de crear el museu del comic i exhibir-los, actualment aquests comics estan emmagatzemats en unes dependencies municipals, la resta van desapareixer durant la venda de la impremta que tenia el Grupo Z Grupo Zeta al mateix municipi, on hi havia l'arxiu de l' Editorial Bruguera . [7]

Despres de la seva mort, l’ Ajuntament de Barcelona li va retre un homenatge postum instal·lant uns semafors amb les siluetes dels seus personatges mes coneguts, Mortadel·lo i Filemo. [8]

Caricaturitzat a la seva obra [ modifica ]

El mateix Ibanez es va caricaturitzar nombroses vegades en les seves historietes, arribant a ser un personatge principal en algunes, com si fos un personatge mes.

Era habitual que es rigues d'ell mateix, presentant-se com un individu envanit que cobra molts diners per dibuixar i tambe (aixo potser mes proper a la realitat) que treballa moltissim, encara que els seus propis personatges feien burla de la seva capacitat per a dibuixar be. Tambe era habitual, en els seus temps en l' Editorial Bruguera que, en nombrosos especials, la redaccio fos caricaturitzada i els treballadors i dibuixants mes coneguts exercissin de personatges en una trama historietistica.

En alguna de les historietes mes recordades on es parodiava la redaccio, Ibanez tambe feia acudits sobre l'avancada edat dels seus companys dibuixants. De fet, per l'estima i compenetracio que tenia amb aquests dibuixants, com Raf i Escobar , s'han d'entendre aquests acudits, no com una broma, sino com un homenatge als seus amics. De fet, els ultims anys, amb la desaparicio dels seus companys historietistes, el mateix Ibanez es va caricaturitzar i va fer acudits a les seves historietes sobre la seva propia edat. [ cal citacio ]

Francisco Ibanez signant comics al Salo Internacional del Comic de 2015

Obra [ modifica ]

Francisco Ibanez durant la Diada de Sant Jordi de 2015.
  • Kokolo , editorial Marco (1952-1958)
  • Melenas , editorial Marco (1954)
  • Don Usura , editorial Marco (1955)
  • Haciendo el indio , editorial Marco (1955)
  • Dreson , editorial Nueva (1955)
  • La familia Repollino , editorial Marco (1956)
  • Curiosidades y rarezas de todo el mundo , editorial Marco (1956)
  • Pepe Rona , editorial Gestion (1957)
  • El caballero Buscabollos , editorial Gestion (1957)
  • El tio Tranca , editorial Gestion (1957)
  • Loony , editorial Gestion (1957)
  • Furgensio , editorial Marco (1957)
  • Pie Sucio , editorial Marco (1957)
  • Don Adelfo , editorial Bruguera (1958)
  • Ellas y... editorial Bruguera (1958)
  • Mortadel·lo i Filemo, agencia d'informacio , (els mes dibuixats i coneguts), editorial Bruguera (1958)
  • La familia Trapisonda, un grupito que es la monda , editorial Bruguera (1958)
  • Felisa y Colas , editorial Bruguera (1958)
  • La Historia esa, vista por Hollywood , editorial Bruguera (1959)
  • Increible pero mentira , editorial Bruguera (1960)
  • Claro que... editorial Bruguera (1960)
  • Riase... , editorial Bruguera (1960)
  • El escudero Bartolo o ¡que calor hace, Manolo! . Sense editorial (1960-1962)
  • Ande, riase uste con el arca de Noe , editorial Bruguera (1961)
  • 13, Rue del Percebe , editorial Bruguera (1961)
  • Godofredo y Pascualino viven del deporte fino, editorial Bruguera (1961)
  • Polito, tipo duro , editorial Bruguera (1961)
  • Cabeza de Ajo, el penultimo navajo , editorial Bruguera (1962)
  • Kitin, el amigo de los ninos , editorial Bruguera (1962)
  • Balin y Balon , editorial Bruguera (1962)
  • Increible pero mentira (1961)
  • El botones Sacarino , de El Aullido Vespertino , editorial Bruguera (1963)
  • Jo, editorial Bruguera (1963)
  • Rompetechos , editorial Bruguera (1964)
  • Uhu y el nino Prudencio , editorial Bruguera (1964)
  • Don Pedrito que esta como nunca , editorial Bruguera (1965)
  • El Doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo , editorial Bruguera (1965)
  • El Sherif de Porra City, editorial Bruguera (1965)
  • Policarpo, editorial Bruguera (1965)
  • Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio , editorial Bruguera (1966)
  • Pepsi-Cola presenta a Pepsiman, editorial Bruguera (1966)
  • Dona Pura y Dona Pera, vecinas de la escalera, editorial Bruguera (1966)
  • Kina San Clemente presenta Kinito, editorial Bruguera (1966)
  • Tete Cohete, editorial Bruguera (1983)
  • Chicha, Tato y Clodoveo, de profesion sin empleo , editorial Gribaljo (1986)
  • 7, Rebolling Street , editorial Gribaljo (1986)
  • Dona Pura y Dona Pera, vecinas de la escalera
  • La historia esa vista por Hollywood (serie creada per Vazquez i continuada per ell)

Personatges poc coneguts [ modifica ]

Molts personatges d'Ibanez varen tindre una vida efimera. Alguns varen apareixer nomes ocassionalment o be a publicacions de poca circulacio. Entre aquests cal mencionar:

  • Felisa y Colas (1958) [9]
  • Don Adelfo (1958) [10]
  • Polito, tipo duro (1961)
  • Balin y Balon (1961) [11]
  • El escudero Bartolo o ¡que calor hace, Manolo! (1961)
  • Cabeza de Ajo, el penultimo Navajo (1962) [12]
  • Policarpo (1965)
  • El sheriff de Porra City (1966)
  • Remigio Capirote, geniecillo con bigote (?)

Personatges publicitaris [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Noticia ≫. Arxivat de l' original el 2023-10-10. [Consulta: 16 setembre 2023].
  2. S'ha mort el dibuixant Francisco Ibanez, creador de 'Mortadel·lo i Filemo' ≫. VilaWeb , 15-07-2023 [Consulta: 15 juliol 2023]. Arxivat 2023-07-15 a Wayback Machine .
  3. Periodico , El. ≪ Muere el dibujante Francisco Ibanez, el creador de Mortadelo y Filemon ≫ (en castella), 15-07-2023. Arxivat de l' original el 2023-07-15. [Consulta: 15 juliol 2023].
  4. historia ≫ (en castella). Arxivat de l' original el 2010-12-22. [Consulta: 22 octubre 2010].
  5. The Rise and Fall of Weekly Shonen Jump: A Look at the Circulation of Weekly Jump ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2012-02-13. [Consulta: 4 novembre 2008].
  6. Casas , Narciso. Historia y Analisis de los Personajes en el Comic (en castella). Bubok, 2015, p. 200. ISBN 8468661562 .   Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine .
  7. Canyissa , Jordi Un tesoro dibujado ≫. La Vanguardia , 14 agost 2022 [Consulta: 15 juliol 2023]. Arxivat 15 de juliol 2023 a Wayback Machine .
  8. Instal·lats els primers semafors de Mortadel·lo i Filemo | Info Barcelona | Ajuntament de Barcelona ≫. Arxivat de l' original el 2024-01-23. [Consulta: 23 gener 2024].
  9. Felisa y Colas ≫. Arxivat de l' original el 2012-01-31. [Consulta: 13 febrer 2009].
  10. "Can-Can"
  11. Balin y Balon ≫. Arxivat de l' original el 2011-11-24. [Consulta: 11 marc 2009].
  12. Cabeza de Ajo, el penultimo Navajo ≫. Arxivat de l' original el 2016-03-03. [Consulta: 11 marc 2009].

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Francisco Ibanez Talavera