Francisco Ibanez Talavera

Biografia
Naixement	15 marc 1936 Barcelona (Segona Republica Espanyola)
Mort	15 juliol 2023 (87 anys) Barcelona
Sepultura	incinerat al Cementiri de Montjuic (Barcelona) [1]
Activitat
Camp de treball	Humor
Lloc de treball	Barcelona
Ocupacio	autor de comic  (1953–) , dibuixant , guionista de comics , escriptor , dibuixant
Activitat	1952  ?  2023
Genere	Comic
Moviment	Escola Bruguera
Influencies	Manuel Vazquez Gallego i Andre Franquin
Obra
Obres destacables 7, Rebolling Street (1952) Kokolo (1958) Mortadel·lo i Filemo (1958) La familia Trapisonda (1961-1970) 13, Rue del Percebe (1963) El botones Sacarino (1964) Trencasostres (1966) Pepe Gotera y Otilio
Premis (2021)   Creu de Sant Jordi (2016)   Ramblista d'Honor (2008)   Premi Notari de l'Humor (2001)   Medalla d'Or al Merit en les Belles Arts (2000)   Premi Haxtur a l'Autor que Estimem (1994)   Gran Premi del Salo
Signatura

Francisco Ibanez Talavera ( Barcelona ,   15 de marc de 1936   - Barcelona ,   15 de juliol de 2023 ) fou un prolific autor de comics. ^{[2] [3]} Fou el creador de gran quantitat de series humoristiques, com Mortadel·lo i Filemo . A Espanya moltes de les seves series es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de comic reconeixen la seva enorme influencia.

Els seus albums han aconseguit vendre mes de 150 milions d'exemplars, ^[4] un fenomen comercial que rivalitza amb els grans exits de mercats consolidats com el japones . ^[5] Aixi, Ibanez s'ha convertit en un dels autors mes importants de la historia del comic i en l'autor catala que ha aconseguit vendre mes exemplars de les seves obres.

Biografia [ modifica ]

Francisco Ibanez va neixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una familia de classe treballadora, fill de pare alacanti i mare andalusa. Despres d'estudiar a les Escoles Guimera, va treballar en el Banco Nacional de Credito mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957 , va decidir dedicar-se per complet al comic i va entrar a formar part de la plantilla de l' editorial Bruguera , de la que se'n convertiria en un dels autors clau.

El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemo a la revista Pulgarcito . Des de llavors i durant la decada dels 60 Ibanez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda ( Pulgarcito num. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe ( Tio Vivo , 1961 ), El botones Sacarino ( DDT , 1963 ), Rompetechos (Tio Vivo, 1964 ) i Pepe Gotera y Otilio (Tio Vivo, 1966 ).

Durant la decada dels 60 Ibanez esdeve l'autor mes popular i prolific de l' editorial Bruguera , mostra d'aixo es el fet que a partir dels anys 70 la capcalera estrella de la casa sera la revista Mortadelo , mentre que a la resta de revistes el personatge de portada sera un d'Ibanez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio . En aquesta epoca Ibanez arribaria a dibuixar i guionitzar mes de 20 pagines setmanals. Inclus malgrat aquest esforc, l'editorial demandava mes pagines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemo , aixi que, a desgrat del mateix Ibanez, la direccio de Bruguera va contractar nous dibuixants perque feren historietes apocrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat aixo, Ibanez va continuar escrivint les histories llargues de Mortadel·lo i Filemo (aquelles mes rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, pero tambe al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.

El 1985 Ibanez va abandonar l'editorial Bruguera i va comencar a treballar per a Grijalbo . Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibanez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai! : aixi van neixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesion sin empleo i 7, Rebolling Street .

El 1988 arriba a un acord amb Edicions B , empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986 , i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa va anar afegint als comics, progressivament, elements d'actualitat o de modes de l'epoca, ^[6] aconseguint mantenir l'exit de public. Des de llavors realitza 6 nous albums de Mortadel·lo i Filemo per any, a mes d'escriure puntualment noves pagines de dues de les seues series preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe .

El 1994 va rebre el Gran Premi del Salo del Comic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorga la Medalla d'Or al Merit en les Belles Arts.

Fins a l'any 2014 vivia a Llica d'Amunt , al barri de Can Salgot.

Una part dels comics originals de la seva etapa a l'Editorial Bruguera es van cedir a l'Ajuntmament de Parets del Valles, juntament amb la masia Can Cot amb la condicio de crear el museu del comic i exhibir-los, actualment aquests comics estan emmagatzemats en unes dependencies municipals, la resta van desapareixer durant la venda de la impremta que tenia el Grupo Z Grupo Zeta al mateix municipi, on hi havia l'arxiu de l' Editorial Bruguera . ^[7]

Despres de la seva mort, l’ Ajuntament de Barcelona li va retre un homenatge postum instal·lant uns semafors amb les siluetes dels seus personatges mes coneguts, Mortadel·lo i Filemo. ^[8]

Caricaturitzat a la seva obra [ modifica ]

El mateix Ibanez es va caricaturitzar nombroses vegades en les seves historietes, arribant a ser un personatge principal en algunes, com si fos un personatge mes.

Era habitual que es rigues d'ell mateix, presentant-se com un individu envanit que cobra molts diners per dibuixar i tambe (aixo potser mes proper a la realitat) que treballa moltissim, encara que els seus propis personatges feien burla de la seva capacitat per a dibuixar be. Tambe era habitual, en els seus temps en l' Editorial Bruguera que, en nombrosos especials, la redaccio fos caricaturitzada i els treballadors i dibuixants mes coneguts exercissin de personatges en una trama historietistica.

En alguna de les historietes mes recordades on es parodiava la redaccio, Ibanez tambe feia acudits sobre l'avancada edat dels seus companys dibuixants. De fet, per l'estima i compenetracio que tenia amb aquests dibuixants, com Raf i Escobar , s'han d'entendre aquests acudits, no com una broma, sino com un homenatge als seus amics. De fet, els ultims anys, amb la desaparicio dels seus companys historietistes, el mateix Ibanez es va caricaturitzar i va fer acudits a les seves historietes sobre la seva propia edat. ^{[ cal citacio ]}

Obra [ modifica ]

• Kokolo , editorial Marco (1952-1958)
• Melenas , editorial Marco (1954)
• Don Usura , editorial Marco (1955)
• Haciendo el indio , editorial Marco (1955)
• Dreson , editorial Nueva (1955)
• La familia Repollino , editorial Marco (1956)
• Curiosidades y rarezas de todo el mundo , editorial Marco (1956)
• Pepe Rona , editorial Gestion (1957)
• El caballero Buscabollos , editorial Gestion (1957)
• El tio Tranca , editorial Gestion (1957)
• Loony , editorial Gestion (1957)
• Furgensio , editorial Marco (1957)
• Pie Sucio , editorial Marco (1957)
• Don Adelfo , editorial Bruguera (1958)
• Ellas y... editorial Bruguera (1958)
• Mortadel·lo i Filemo, agencia d'informacio , (els mes dibuixats i coneguts), editorial Bruguera (1958)
• La familia Trapisonda, un grupito que es la monda , editorial Bruguera (1958)
• Felisa y Colas , editorial Bruguera (1958)
• La Historia esa, vista por Hollywood , editorial Bruguera (1959)
• Increible pero mentira , editorial Bruguera (1960)
• Claro que... editorial Bruguera (1960)
• Riase... , editorial Bruguera (1960)
• El escudero Bartolo o ¡que calor hace, Manolo! . Sense editorial (1960-1962)
• Ande, riase uste con el arca de Noe , editorial Bruguera (1961)
• 13, Rue del Percebe , editorial Bruguera (1961)
• Godofredo y Pascualino viven del deporte fino, editorial Bruguera (1961)
• Polito, tipo duro , editorial Bruguera (1961)
• Cabeza de Ajo, el penultimo navajo , editorial Bruguera (1962)
• Kitin, el amigo de los ninos , editorial Bruguera (1962)
• Balin y Balon , editorial Bruguera (1962)
• Increible pero mentira (1961)
• El botones Sacarino , de El Aullido Vespertino , editorial Bruguera (1963)
• Jo, editorial Bruguera (1963)
• Rompetechos , editorial Bruguera (1964)
• Uhu y el nino Prudencio , editorial Bruguera (1964)
• Don Pedrito que esta como nunca , editorial Bruguera (1965)
• El Doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo , editorial Bruguera (1965)
• El Sherif de Porra City, editorial Bruguera (1965)
• Policarpo, editorial Bruguera (1965)
• Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio , editorial Bruguera (1966)
• Pepsi-Cola presenta a Pepsiman, editorial Bruguera (1966)
• Dona Pura y Dona Pera, vecinas de la escalera, editorial Bruguera (1966)
• Kina San Clemente presenta Kinito, editorial Bruguera (1966)
• Tete Cohete, editorial Bruguera (1983)
• Chicha, Tato y Clodoveo, de profesion sin empleo , editorial Gribaljo (1986)
• 7, Rebolling Street , editorial Gribaljo (1986)
• Dona Pura y Dona Pera, vecinas de la escalera
• La historia esa vista por Hollywood (serie creada per Vazquez i continuada per ell)

Personatges poc coneguts [ modifica ]

Molts personatges d'Ibanez varen tindre una vida efimera. Alguns varen apareixer nomes ocassionalment o be a publicacions de poca circulacio. Entre aquests cal mencionar:

• Felisa y Colas (1958) ^[9]
• Don Adelfo (1958) ^[10]
• Polito, tipo duro (1961)
• Balin y Balon (1961) ^[11]
• El escudero Bartolo o ¡que calor hace, Manolo! (1961)
• Cabeza de Ajo, el penultimo Navajo (1962) ^[12]
• Policarpo (1965)
• El sheriff de Porra City (1966)
• Remigio Capirote, geniecillo con bigote (?)

Personatges publicitaris [ modifica ]

• Kinito , mascota de la Kina San Clemente
• Don Pedrito que esta como nunca , mascota del cognac FUNDADOR
• Pepsi Man
• Uhu y el nino Prudencio

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Guiral , Antoni . El Universo de Ibanez, de 13, rue del Percebe a Rompetechos (en castella). Barcelona: Ediciones B , 2009. ISBN 9788466641074 .  
• Canyissa , Jordi . Ibanez: el mestre de la historieta . Barcelona: Editorial Bruguera , 2023. ISBN 978-84-02-42892-9 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Francisco Ibanez Talavera

• F. Ibanez a Humoristan, el museu digital dedicat a l'humor grafic.
• Entrevista a Ibanez a 13, rue Bruguera. (castella)
• Francisco Ibanez a Lambiek.net (angles)