Francesco Bianchini

Biografia
Naixement	13 desembre 1662 Verona (Italia)
Mort	2 marc 1729 (66 anys) Roma (Sacre Imperi Romanogermanic)
Dades personals
Religio	Catolicisme
Formacio	Universitat de Padua
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupacio	astronom , historiador , arqueoleg , filosof , historiador de l'art
Membre de	Royal Society Academia Francesa de les Ciencies
Premis   Membre de la Royal Society

Francesco Bianchini ( Verona ,   13 de desembre de 1662   - Roma ,   2 de marc de 1729 ) va ser un astronom i historiador italia. Com a funcionari vatica, va conrear nombroses activitats cientifiques i culturals. Va descobrir tres estels. Com a responsable de les antiguitats dels Estats Pontificis , va participar en les excavacions de Pompeia i de Roma. Va mantenir contactes amb Leibniz i Newton .

Biografia [ modifica ]

Educat amb els jesuites a Bolonya des de 1673 a 1680, entre 1680 i 1684 va estudiar teologia, botanica, matematica, fisica i astronomia a la Universitat de Padua , on es va apassionar sobretot per l'astronomia, guiat per Geminiano Montanari .

Es va traslladar a Roma el 1684 a estudiar dret sota la proteccio del cardenal Ottoboni per voluntat de son pare. Es va ocupar aixi en alguna ocasio de defensar l'Estat Pontifici en els conflictes amb el Regne de Napols i l'imperi. El 1686 va fundar amb Sebastiano Rotario, Girolamo Alegi i Giuseppe Gazola l' Accademia degli Aletofili (‘amics de la veritat’), un grup de cientifics aficionat de la il·lustracio . ^[1]

Va coneixer Gottfried Wilhelm Leibniz el 1689 ; en aquell any, durant les obres d'excavacio d'un pou prop de Torre Annunziata , son descoberts uns murs amb epigrafs que Bianchini va atribuir a la ciutat de Pompeia (de la qual se n'havia perdut el rastre). El 1693, despres d'una nova serie d'excavacions, es va confirmar aquesta hipotesi. ^[2]

Custodi de la Biblioteca Ottoboniana, va comencar redigir la seva Historia Universal , que va interrompre al final de l'imperi assiri. Sembla que va voler publicar-la per fer merits en una oposicio a primer guardia de la Biblioteca Vaticana , en la qual no va tenir exit. La mort de son pare el 1698 el va reclamar a Verona. En el llarg viatge va coneixer Antonio Magliabecchi, Apostolo Zeno i a Antonio Vallisneri i va mantenir despres correspondencia amb Ludovico Antonio Muratori .

A Roma, un any despres, va reprendre la seva Historia. Mort Alexandre VIII , el cardenal Giovanni Francesco Albani va ser triat papa al maig de 1699 i va prendre el nom de Climent XI . Climent el va nomenar cambrer d'honor i secretari de la Congregacio del Calendari. El 1701 el va encarregar de crear una meridiana a la Basilica de Santa Maria dels Angels i els Martirs. La comissio encarregada havia de verificar la validesa de la reforma gregoriana del calendari i determinar amb exactitud la data de la Pasqua , que havia de celebrar-se el primer diumenge despres de la lluna plena que segueix l' equinocci de primavera.

La meridiana va ser inaugurada per Clement XI el 6 octubre de 1702 : una linia de bronze de 45 metres estesa sobre el paviment del creuer de la basilica romana de Santa Maria dels Angels i dels Martirs. A la dreta de la linia es representen els signes zodiacals de les constel·lacions estivals i tardorenques; a l'esquerra les constel·lacions primaverals i hivernals, als dos extrems hi ha els signes de les constel·lacions de Cancer i de Capricorn . Sobre aquesta linia el sol projecta la seva llum travessant un forat eliottrico (amb una seccio adequada per deixar passar el sol durant qualsevol epoca de l'any) d'alguns centimetres, situada a una altura de vint metres a la paret orientada al migdia del temple.

El 1703 va ser nomenat president de les antiguitats de Roma. Va dirigir les excavacions de 1705 al turo de l'Aventi. S'hi va descobrir un planisferi egipci del segle  iii ; anys despres, les excavacions al Palati van treure a la llum la Domus Flavia i es va descobrir el columbari  dels esclaus i dels lliberts de Livia Drusila sobre la Via Apia. Va estudiar l' Atlant Farnesia , el mes antic dels globus celestes coneguts, que es va datar al segle  ii . Va projectar un museu d'antiguitats sacres que no va poder a realitzar.

A la fi de 1704 els macons el van nomenar, sense consultar-lo, president de la Republica literaria d'Italia. ^{[ cal citacio ]} Bianchini va reaccionar durament, va rebutjar el carrec i va trencar les seves relacions amb els macons. S'ha dit que Bianchini, cientific cosmopolita, considerava expressions de mesquinesa cada manifestacio purament nacionalista. En realitat, mes enlla d'un eminent cientific, era un funcionari pontifici que mirava amb desconfianca determinades iniciatives, com la maconeria, sospitoses de crear dificultats a l'Estat Pontifici. ^{[ cal citacio ]} Aixi va jutjar negativament tambe el Giornale de Letterati i, en la seva condicio de qualificador del Sant Ofici , l'edicio de Bendetto Bacchini del Liber pontificalis d'Agnello Ravennate, a mes de condemnar obertament com sediciosa la Historia civil del Regne de Napols de Pietro Giannone.

El 1705 va ser triat membre de l' Academia de Ciencies de Franca ; un any despres, per primera vegada a Europa , va repetir els experiments newtonians de refraccio prismatica de la llum. Va informarel mateix Newton de la confirmacio de les seves experiencies.

El 1712 Bianchini va ser encarregat de lliurar a Paris el birret cardenalici a Armand de Rohan . Va visitar tambe els Paisos Baixos austriacs , els Paisos Baixos del nord i, el 1713, Anglaterra , on va ser nomenat membre de la Royal Society de Londres , hi va coneixer personalment a Swift , Halley i sobretot Newton .

De nou a Roma el 1713 , va estudiar la determinacio d'una linia meridiana del Tirre a l' Adriatica . Els resultats van ser presentats despres la seva mort i es van demostrar poc exactes. Va estudiar el planeta Venus durant els seus ultims anys. Pensava que hi va descobrir una serie de taques i va establir el seu periode de rotacio en 240,33 dies. El 1727 va dibuixar el primer pla de Venus: al Museu de la Specola de Bolonya es conserva el seu orbe del planeta.

Va descobrir tres estels : el primer el 1684 (C/1684 N1), el segon el 1702 (C/1702 H1) alhora que Philippe de la Hire , i el tercer el 1723 (C/1723 T1). ^[3]

Benet XIII el va nomenar el 1725 historiograf del sinode roma i prefecte de l'arxiu liberia. El 1729 va imprimir tres volums del Liber pontificalis , mentre que el quart i ultim va ser editat postumament el 1737.

Va morir d'un edema el 1729 i esta sebollit a la Basilica de Santa Maria la Major .

Realitzacions [ modifica ]

Els escrits de Bianchini, en la seva majoria inedits, son uns seixanta, i versen sobre historia, arqueologia, botanica, fisica, matematica i astronomia. Es conserven sobretot a la Biblioteca Capitular de Verona i a la Biblioteca Vallicelliana de Roma. Consisteixen en informes d'excavacio, diaris de viatge, correspondencia amb cientifics i erudits, textos de conferencies, observacions astronomiques, manuscrits de projectes i dibuixos, la De lapida Antiati epistola sobre les excavacions arqueologiques de l'antiga Anzio , el tractat sobre el calendari De Kalendario et Cyclo Caesaris , una dissertacio sobre la questio de la datacio de la Pasqua, La Istoria Universal incompleta, el Globus Farnesianus , publicat el 1752, Del Palazzo dei Cesari i la Camera ed inscrizioni sepulcrali de' liberti, servi ed ufficiali della casa d'Augusto , les Hesperi et phosphori nova phaenomena sive observationes circa planetam Veneris , publicades el 1728 , compendi de les observacions de Venus efectuades amb un telescopi de 21 metres de llarg al qual desciru el descobriment de la inclinacio del planol de la seva orbita, i les Astronomicae ac geographicae observationes selectae , publicades a Verona el 1737 . Les Observationes circa fixas no van ser publicades fins a 1902 .

La Istoria universal va ser projectada per narrar, des de la creacio del mon fins a la seva epoca, els esdeveniments de la humanitat de tots els continents, amb un quadre ordenat i organic. Bianchini adverteix sobre els defectes de les obres dels cronologistes del seu temps: la mateixa falta d'homogeneitat de les obres dels antics. Per obtenir una obra organica reflexiona sobre els fets, en utilitzar la logica.

Bianchini, com es solia fer en aquesta epoca, subordina la veritat historica a la tradicio biblica, pero es preocupa tambe de trobar documents objectius a mes fonts literaries dels fets historics: fonts arqueologiques, numismatiques, etnologiques i linguistiques. Amb aquestes dades certes cercava la historia i l'amagada veritat del mite, que segons ell, es una invencio conscient.

Reconeixements [ modifica ]

• A Verona es commemorat amb un monument en el Duomo.
• La comunitat cientifica ha titulat amb el seu nom:
  • El crater marcia Bianchini , de 76 km de diametre, de 76km de diametre. ^[4]
  • El crater lunar Bianchini de 38 km de diametre. ^[5]
  • L'asteroide (42775) Bianchini . ^[6]

Bibliografia [ modifica ]

• Brigitte Solche. Deutscher Kunstverlag. Francesco Bianchini (1662-1729) und die Anfange offentlicher Museen in Rom , 2007.  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Rellotge de sol

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ La Grande Meridiana della Basilica di Santa Maria degli Angeli e dei Martiri a Roma ≫.
• ≪ La dorsale del Monte Catria (Appennino umbro marchigiano) vista da Urbino a confronto con i disegni di mons. Francesco Bianchini ≫ (en italia).
• ≪ Planisphere celeste Egiptien et Grec 1705, Paris 1709 ≫ (en frances).
• ≪ La Comete du mois d'avril 1702, Pl. VI, Paris 1704 ≫ (en frances).
• ≪ Cometes anno 1684...Lipsia 1685 ≫ (en italia).