Font-romeu, Odello i Via
(en frances
Font-Romeu-Odeillo-Via
) es una comuna
catalana
, a la comarca de la
Cerdanya
. Administrativament, pertany a l'
Estat frances
. Fins al 1957, era denominada simplement
Odello i Via
.
La comuna esta formada per dos pobles tradicionals,
Odello
i
Via
, i l'antic santuari de
Santa Maria de Font-romeu
,
l'Ermitatge
, a prop del qual s'ha format el nou vilatge de
Font-romeu
, sobretot a partir del desenvolupament dels esports hivernals i de muntanya de l'
Estacio d'esqui de Font-romeu
. Inicialment, eren dues comunes diferenciades, Odello i Via; el 1822 Via fou unit a Odello, sota el nom d'aquest poble, fins que l'any 1900 se'n canvia el nom pel d'
Odello i Via
. Posteriorment, el 1957, en haver pres molta importancia el nucli de
Font-romeu
, pertanyent a la vella comuna d'Odello, s'afegi el nom d'aquest nou poble, que havia esdevingut el mes important de la comuna.
L'etimologia de cadascun dels pobles que la formen esta tractada en l'apartat corresponent dels articles de
Font-romeu
,
Odello
i
Via
. Odello era conegut com a
Hodelloni
, i Via, com a
Aviziano
a l'
Acta de Consagracio de la Catedral de la Seu d'Urgell
, el 839 (tot i que recents estudis sobre aquesta Acta la situen vers el 1010, i no al 839).
Font-romeu, Odello i Via a l'Alta Cerdanya
Localitzacio i caracteristiques generals del terme
[
modifica
]
El terme comunal de Font-romeu, Odello i Via, de 296.000 hectarees d'extensio, es situat al nord-est de la zona central de la comarca de l'Alta Cerdanya. Es
[1]
[2]
totalment envoltat d'altres termes cerdans, tot i que queda molt a prop del
Conflent
i tambe del
Capcir
.
Mes de la tercera part de la comuna, situada al nord, forma part del pla de la Calma, a mes de 2.000 metres d'altitud, amb el cim culminant en el
Roc de la Calma
, de 2.213,7 m alt. El vessant nord-est d'aquest pla pertany a la vall del
Riu d'Angostrina
, el nord-oest a la
Tet
] i el meridional al
Rec de l'Angust
, afluent del Segre, com el Riu d'Angostrina. Per tant, el massis de la Calma forma part del trencant d'aigues entre el Segre i la Tet. Els tres pobles de la comuna son en el vessant sud-est del massis, amb el santuari de
l'Ermitatge
a 1.832,8 m alt, Font-romeu a 1.750, Odello a 1.588, i Via a 1.510. El punt de menys altitud del terme es la llera de l'Angust, al sud-oest del terme, prop del termenal amb
Estavar
i
Eguet
, que es troba a 1.318,6 m alt. L'unic termenal ben definit geograficament es el que marca el Riu d'Angostrina; la resta, discorre per vessants de muntanya i carenes secundaries, de manera que en molt trams esdeve arbitrari.
El terme comunal de Font-romeu, Odello i Via esta inclos en el
Parc Natural Regional del Pirineu Catala
.
Termes municipals limitrofs:
.
El terme comunal de Font-Romeu, Odello i Via esta inclos en el
Parc Natural Regional del Pirineu Catala
.
Antic terme d'Odello
[
modifica
]
Mes de les dues terceres parts septentrionals de l'actual terme de Font-romeu, Odello i Via pertanyien a l'antic terme d'
Odello
, que comprenia, antigament, un unic poble, Odello, i un santuari,
Santa Maria de Font-romeu
, popularment conegut com a
l'Ermitatge
. Fins als darrers anys del segle
xix
, el poble de Font-romeu no existia.
El poble d'Odello
[
modifica
]
Odello en el Cadastre Napoleonic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)
El poble d'
Odello
es
[3]
a l'extrem meridional del seu antic terme comunal, molt ampli. Es un poble agrupat, sense arribar a formar un clos urba, a l'entorn de l'
esglesia
parroquial
de
Sant Marti d'Odello
, que actualment exerceix de cap eclesiastic de la comuna (tot i que els preveres que en tenen cura viuen a Font-romeu, a la
Rectoria ''les Torres''
), i a l'hivern s'hi guarda la imatge romanica de la Mare de Deu de Font-romeu. Tambe s'hi conserva la imatge, tambe romanica, de la Mare de Deu d'Odello.
Vista general d'Odello
Les condicions climatiques d'Odello han fet que el
Centre National de la Recherche
frances hi hagi instal·lat d'una banda el
Laboratori d'Energia Solar
, al
Forn solar d'Odello
, amb el
Laboratori d'Energia Solar
i de l'altra el
Centre de Recerca Astronomica
de l'observatori de Paris. Aixi mateix, es troben en els entorns del poble el
Centre d'assaigs d'Odello
, de l'
Establiment Tecnic Central de l'Armament
i el
Centre Medic d'Observacio Bioclimatica
.
Font-romeu en el Cadastre Napoleonic del 1812 (ADPO)
El santuari de
Santa Maria de Font-romeu
,
l'Ermitatge
, era l'unica construccio permanent en el sector nord
[4]
del terme d'Odello, a 1.816,5 metres d'altitud en el vessant meridional del
Roc de la Calma
. Es tracta d'un petit grup d'edificis que es crearen a partir d'un petit ermitatge, d'on el nom, convertit en santuari.
En el
Cadastre napoleonic
del 1812 hi apareix aproximadament amb la mateixa planta actual, pero en un gran espai buit a l'entorn, el que correspon avui dia al poble de Font-romeu, on no apareix cap construccio mes. El santuari era un lloc de pas i estacio dels pelegrins del
Cami de Sant Jaume
.
Font-romeu, a l'hivern
El poble de
Font-romeu
es
[5]
a prop al sud-oest de la zona central de la comuna, en el vessant del
Roc de la Calma
i a prop al sud-est del santuari de
l'Ermitatge de Font-romeu
. En un origen, a principis del segle
xx
, la seva denominacio fou
els Xalets d'Odello
. Els primers xalets daten del 1903. El 1920 s'obria Font-romeu a la practica de l'esqui i el 1937 es construien els primers remuntadors mecanics. La postguerra, a partir del 1945, va viure la popularitzacio de Font-romeu com a estacio d'esports d'hivern i d'estiu, a mes d'important centre pel seu valor climatic.
La gran extensio de Font-romeu
Actual centre administratiu de la comuna, Font-romeu es un nucli de poblacio que te poc mes de cent anys. Es forma a partir del desenvolupament dels esports d'hivern i d'estiu relacionats amb la muntanya i l'oci estiuenc. Un edifici clau a la historia del poble fou el
Gran Hotel de Font-romeu
, construit entre el 1911 i el 1914 per iniciativa de la
Societe des Chemins de Fer et Hotels de Montagne aux Pyrenees
. Fou el punt de partida del turisme a Font-romeu, que va permetre la creacio d'un poble principalment de cases aillades, xalets, que va permetre acollir les persones atretes per l'atractiu de la muntanya cerdana. Encara avui dia, modernament convertit en bloc d'apartaments, el Gran Hotel corona el poble i n'es un inequivoc distintiu.
A Font-romeu hi ha el
Presbiteri ''les Torres''
, amb culte catolic diari, que, a mes de ser la rectoria del poble, exerceix d'esglesia oberta als fidels de Font-romeu durant tot l'any. Tambe hi ha, bastant a prop, l'
Esglesia de Crist Rei de Font-romeu
, que nomes obre els mesos d'estiu.
Estacio d'esqui de Font-romeu
[
modifica
]
L'
Estacio d'esqui de Font-romeu
es una de les mes antigues dels
Pirineus
. Ocupa
[6]
practicament tot el nord de la comuna. Esta molt ben dotada, i compta amb un renom considerable. Esta unida amb la de
Pirineus 2000
, del terme de
Bolquera
, amb la qual comparteixen algunes pistes i mitjans de transport. En total, sumen 111 km de pistes i 23 remuntaddors. Posseeix mes de 500 canons de neu, tres espais per a trineus i altres per a noves modalitats d'esports hivernals.
Al nord-oest de Font-romeu, a les Airelles, a mitjana decada dels 60, del segle
xx
, es va construir la
Ciutat preolimpica
, per tal de preparar els participants francesos en els
Jocs Olimpics de Mexic
, que se celebraven a la ciutat de Mexic, i calia organitzar una bona preparacio en altitud. Ciutat de Mexic es a 2.300 m alt, i el lloc de les Airelles, a 1.940. Alhora, s'hi construia el
Liceu Climatic i Esportiu Pierre de Coubertin
, que acull alumnes de tota la Catalunya del Nord i de la resta de l'
estat frances
, que hi assisteixen per motius esportius o de salut.
Antic terme de Via
[
modifica
]
El terme comunal de
Via
, fins al 1822 independent, ocupava el terc inferior i meridional de l'actual terme de Font-romeu, Odello i Via. Comprenia el poble de Via i l'hospital i capella de
Sant Vicenc de Portolers
.
El poble de Via
[
modifica
]
Via en el Cadastre Napoleonic del 1812 (ADPO)
El poble de
Via
es l'unic dels tres pobles de la comuna que no ha sofert un creixement espectacular en els darrers cinquanta anys. Es un grup de cases agrupat, pero no compacte, situat uns 200 metres al sud-est de l'esglesia, antigament parroquial, de
Santa Coloma de Via
, originalment
romanica
, dels segles
xii
i
xiii
, que te el cementiri en el seu costat de migdia. El poble queda quasi del tot envoltat per les vies del ferrocarril, que en aquest espai fa diversos revolts tancats per tal d'anar guanyant alcada. Hi havia hagut en el lloc el
Castell de Via
.
Es al centre
[7]
del terc meridional de la comuna, a prop al sud-est d'Odello i proper al
Coll de la Perxa
.
Sant Vicenc de Portolers
[
modifica
]
Lloc on son les restes de la capella i de l'hospital
Sant Vicenc de Portolers
era una capella i hospital de peregrins existent a l'antic terme de Via, situada
[8]
al sud-est del poble, prop del limit amb
Sallagosa
. En queden poques restes, pero s'hi pot reconeixer be la planta de la capella.
Els masos del terme
[
modifica
]
El desenvolupament de l'habitat a la comuna de Font-romeu, Odello i Via ha fet que no restin masos, propiament dits, en el terme comunal. Les construccions aillades que cal tenir en compte son algunes barraques, com la de la Collada, la de la Jaca d'Amunt i la dels Claus, la Casa Cantonyera, les
Cases Solars Trombe - Michel
, el Centre Equestre, el Corral de les Vaques,
la Gara
(l'
Estacio de Font-romeu, Odello i Via
), el
Gran Hotel de Font-romeu
, la Mesoneta del Cami de Sallagosa, la Mesoneta del Cami d'Odello i el desaparegut Moli de Via, a mes de tota una serie d'edificis d'usos cientifics, educatius o sanitaris: el Camp de miralls del
Forn solar d'Odello
, el Centre d'Assaig de l'Armament, el Departament d'Esports de la Universitat de Perpinya, el Forn Solar d'Odello, el Laboratori d'Energia solar d'Odello, el Liceu climatic i esportiu
Pierre de Coubertin
i el Sanatori Casa de Salut. Hi ha dos ponts, en el terme: el Pont de Bou i el Pont dels Empedrats, dos refugis de muntanya: el Refugi de la Calma i el dels Fornells, i tot un seguit de remuntadors de l'estacio d'esqui (dos telecabines, el de la Calma Nord i el de les Airelles, vuit telecadires, el de la Calma Nord, el de l'Altiport, el de la Nord, el de la Pradella, el de la Solana, el de les Airelles, el dels Avellans i el del
Belvedere
i set telesquis, el de la Calma, el de la Gallinera, el de la Gallinera Est, el de les Perdius, el dels Clots, el de Llevant i el del Refugi). D'edificis de caracter religios, s'hi troben
l'Ermitatge
, les dues esglesies (
Sant Marti d'Odello
i
Santa Coloma de Via
), l'Oratori del Cami d'Odello a l'Ermitatge i el Calvari de Font-romeu, del Pedro o de la Miranda, a part dels cementiris: el Nou i el Vell d'Odello i el de Via i de les ruines de la capella i antic hospital de pelegrins de
Sant Vicenc de Portolers
.
Cursos d'aigua
[
modifica
]
Els principals cursos d'aigua del terme comunal de Font-romeu, Odello i Via son basicament dos: a l'extrem nord-oest del terme, el
Riu d'Angostrina
; al del sud-est, el
Rec de l'Angust
. El primer defineix tot el limit nord-occidental de la comuna, al limit amb
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
, en el vessant nord-oest del
Roc de la Calma
, i no rep cap afluent rellevant que vingui del terme de Font-romeu, Odello i Via.
El curs d'aigua que vertebra realment el terme comunal es el Rec de l'Angust. Discorre pel sud de la comuna, formant la vall que la tanca pel costat de migdia, pero en el seu pas pel terme rep les aigues dels vessants meridionals del Roc de la Calma. L'Angust es forma, precisament, prop del limit sud-oriental de la comuna, a Pont de Bou, prop d'on hi ha la
Cista de Roca Flavia
, que es el punt de trobada del Rec de Bolqueres, que prove del terme d'aquest nom, al nord-est, amb el riu o ribera d'
Eina
, anomenat tambe
Ebre
, que ve del terme d'aquest altre nom, a l'est-sud-est. En el seu pas pel terme de Font-romeu, Odello i Via (antic terme de
Via
, sobretot), l'Angust rep les aigues del Rec de Ricaut, per la dreta, molt poc despres de Pont de Bou, mes tard, encara per la dreta, el Rec de Comes Baixes i, ara per l'esquerra, el Rec de Galamany i tot seguit el de Sant Vicenc, tot seguit per la dreta el Rec de les Closes, i, ja cap a la zona mes occidental del terme, el Rec de les Canaletes.
D'altra banda, al sector nord-oest del terme s'originen alguns torrents del vessant sud del
Roc de la Calma
que neixen en el terme de Font-romeu, Odello i Via, pero de seguida deriven cap al terme d'Eguet: el Rec de Ribals, amb el de l'Arca, i el Rec dels Clots, amb el de la Collada. Mes a llevant, i en part fent de limit entre aquestes dues comunes, hi ha el Rec de les Carboneres, anomenat Rec dels Claus en la seva part superior. Aquest rec acaba entrant del tot en el terme de Font-romeu, Odello i Via, i discorre a ponent d'
Odello
; al sud d'aquest poble aflueix en el
Rec de l'Angust
. Mes a llevant seu, de forma aproximadament paral·lela, davalla el Rec de Via, que a la part superior rep el Rec de la Font del Coll del Pam. Quan aquest torrent arriba al nucli urba de Font-romeu, queda en part soterrat pel nucli urba, i en torna a sortir a llevant d'Odello, travessa el nucli de Via i, amb el nom de Rec de les Closes, s'aboca en l'Angust al sud de Via. A l'est i sud-est d'aquest poble es troba un torrent curt, ja esmentat: el Rec de les Comes Baixes. A llevant del terme es troba el darrer dels torrents dignes d'esment: el Rec de Ricaut, que davalla des de la zona de les Boigues, al nord-est de Font-romeu, fins a Pont de Bou, com ja s'ha dit anteriorment, recollint a mig cami el Rec de les Carboneres.
Estanys i molleres
[
modifica
]
D'estany, propiament, nomes hi ha l'
Estany de la Pradella
, pero hi ha diverses zones de molleres. Les principals son l'existent al sud-oest de l'estany esmentat i la Mollera dels Clots.
Les fonts mes destacades del terme son la Font situada a
l'Ermitatge
, que es la font lligada al pas dels pelegrins que dona nom a l'indret: Font-romeu; d'altra banda tambe es troben en el terme la Font de la Mola i la Font del Coll del Pam, o Font d'en Boier.
Canals d'irrigacio
[
modifica
]
Els canals d'irrigacio presents en aquest terme son el Rec de Bajanda, en part el Rec de la Font del Coll del Pam, el de la Ribera d'Eina i el d'Odello.
El prat de Font-romeu amb sa vegetacio i paisatge es l'escena de bona part de l'obra de teatre
Donzell qui cerca muller
(follia amorosa) d'
Adria Gual
publicada l'any 1910. L'accio te lloc a la Catalunya del segle xvii
Entre els espais geografics definits o que indiquen formes de relleu d'aquest terme, es poden trobar
obagues
: Bac d'Amunt, Bac de la Molina i Bac de Via;
boscs
:
Bosc Comunal de Font-romeu
i Bosc Estatal de la Calma, oficialment denominat
Bosc Estatal de Font-romeu
;
clots
: el Clot de ala Nantilla i les Clotes;
colls
: la Collada, Coll de Fau, Coll de Formills,
Coll de la Pradella
,
Coll del Calvari
,
Coll del Pam
, la
Portella de Font-romeu
;
comes
: Coma de la Mateva, Coma de Mollet, Coma d'en Guitard, Coma d'Orri, la Comella, Comes Baixes;
costes
: Costa del Bec, Costa del Moli, Costa de Sant Vicenc;
muntanyes
:
la Gallinera
, el
Pic dels Moros
, el
Roc de la Calma
, la
Tossa de n'Ambet
, o de l'Ambet;
planes
: la Calma, el Pla de Font-romeu, el Pla d'Eguet, la Plana (dues de diferents), les Planes;
roques especifiques
: la Roca de Barrut, la Roca de la Serp, la Roca d'en Bossa, Roca Flavia, Roc Blanc, el Roc, la Roca de Fornets, la Roca de la Canal, Roca Flavia, el Roc Blanc, el Roc d'Artells, el Roc de la Tossa de n'Ambet, o de l'Ambet, el Roc del Botas de l'Esteve, el Roc del Coll de la Pradella, el Roc del Mal Consell, el Roc del Serrat de Cotiu, el Roc dels Lladres, el Roc de Piulars, el Roc de Santa Coloma, el Roc de Xerrac, el Roc Negre, el Roc Planer del Bac del Serrat dels Lladres i el Roc Planer d'en Callau;
serres i serrats
: la Serra, la Serra del Bac de Via, la Serra dels Fornells, el Serrat Colomer, el Serat de la Collada, el Serrat de la Creu, el Serrat de l'Os, el Serrat de Baroi, el Serrat del Cotiu, el Serrat dels Castellans, el Serrat dels Lladres, el Serrat del Tabac, el Serrat d'en Lloca, Serra Usclada, i
solanes
: el Sola, el Sola de la Calma, el Sola de Pont de Bou i el Sola de Ricaut.
El terme comunal
[
modifica
]
Les partides o llocs especifics del terme de Font-romeu, Odello i Via son les Airelles, l'Arca, els Artells, l'Avall,
le Belvedere
, les Boigues, el Botas de l'Esteve, Camp Barrat, o de la Roca d'en Barrut, el Camp de Golf, els Camps de la Mateva, els Camps de les Ombreres, els Camps de Pont de Bou, la Canal, les Canaletes, la Capelleta, les Carboneres, la Carrerada, el Castellar, el Castell dels Moros, les Closes, el Corral del Duc, el Corral de les Vaques, Cortilles, Cortmussol, les Deveses, o Deveses del Prat Nou, l'Ermitatge, l'Esglesia de Via, les Espones, les Feixes, la Font Blanca, els Fornells, Galamany, la Gallinera, la Jaca d'Amunt, Jus Cases, Llobins, Mata Rodona, Mollars, la Mollera dels Clots, l'Obac, Odello, el Pedro, o la Miranda, la Peira Ficada, Piulars, Podrollats, Pont de Bou, el Pont dels Empedrats, Puig Amolat, Querella, els Querols, Regatells, Riat Bia, o Via, Ricaut, la Roca de Barrut, la Roca d'en Bossa, Roca Flavia, el Roc Blanc, el Roc de la Calma, la Socarrada, la Tartera de Coma de Miro, Tarters, els Tarters del Coll del Pam, Torremanya, Tossa de n'Ambet, o de l'Ambet i Via.
Senyals termenals
[
modifica
]
Els senyals termenals de la comuna de Font-romeu, Odello i Via son el Concagat, tres
Creu
sense nom individualitzat, la Creu de la Portella de Font Romeu, la Creu de la Serra de Fornells, la Creu de la Tartera de Coma de Miro, la Creu del Camp d'en Buscall, la Creu del Camp d'en Campi, la Creu del Capdamunt dels Corrals, la Creu del Capdavall del Pla d'Eguet, la Creu del Cim del Botas de l'Esteve, la Creu del Cim del Mollet, la Creu del Clot de la Nantilla, la Creu del Colomer, la Creu del Comunal, la Creu de les Planes del Camp d'en Puig, la Creu de les Planes del Camp d'en Cerda, la Creu del Pla de Font-romeu, la Creu del Pla dels Pasquerets, la Creu del Puig Petit, la Creu del Roc Blanc, la Creu del Serrat de les Fonts d'en Gabriel, la Creu del Serrat del Pla de la Creu, la Creu del Serrat de l'Os, la Creu del Serrat dels Castellans, la Creu del Serrat del Tabac, la Peira Ficada, el Pilo de la Serra del Bac de Via, el Pilo de Llobins, el Roc, la Roca de Fornets, la Roca de la Canal, Roca Flavia, el Roc Blanc, el Roc d'Artells, el Roc de la Tossa de n'Ambet, el Roc del Botas de l'Esteve, el Roc del Coll de la Pradella, el Roc del Mal Consell, el Roc del Serrat de Cotiu, el Roc dels Lladres, el Roc de Piulars, el Roc de Santa Coloma, el Roc de Xerrac, el Roc Negre, el Roc Planer del Bac del Serrat dels Lladres i el Roc Planer d'en Callau.
Transport i comunicacions
[
modifica
]
Pel terme comunal de Font-romeu, Odello i Via passen fins a sis carreteres departamentals: la N - 116 (
Perpinya
-
la Guingueta d'Ix
), la D - 10 (
Dorres
- N - 116, a
Montlluis
), la D - 10f (
Font-romeu
-
Eguet
), variant de l'anterior, la D - 29 (
Eina
-
Odello
), la D - 618 (N - 116, a
la Cabanassa
-
Ur
), i dues carreteres locals a la zona de Font-romeu que des de la D - 618, prop de
l'Ermitatge
, menen una, la mes oriental, al Coll del Pam, on hi ha diversos telesquis i telecadires, i l'altra, a la zona educativa situada al costat nord-oest del santuari de
de Font-romeu
.
La N - 116 trepitja un breu tram del sud-est del terme, a la zona de Via, procedent del
Coll de la Perxa
i en marxa cap a Sallagosa. Aquesta carretera es la que permet enllacar l'
Alta Cerdanya
amb el
Conflent
i el
Rossello
. La D - 10 uneix la carretera anterior, a prop de
Montlluis
, amb la Cabanassa,
la Perxa
,
Bolquera
i
Odello
. La D - 10f enllaca unicament les dues poblacions inici i final del seu trajecte. La D - 29 permet anar d'Eina a Odello, tot passant per
Via
, amb un tram on coincideix amb la carretera N - 116. Finalment, la D - 618 duu de Montlluis i la Cabanassa al Santuari de Font-romeu, Font-romeu, Odello, Eduet,
Targasona
,
Angostrina
,
Vilanova de les Escaldes
i
Ur
.
Transport public col·lectiu
[
modifica
]
Font-romeu, Odello i Via gaudeix del servei de la linia 260 del transport col·lectiu departamental de
Le bus a 1 €
. A mes, pot disposar tambe del
TAD
(
Transport a la demande
), com els altres pobles de la comarca. La linia 260 uneix Perpinya amb la Cerdanya passant per
Prada
, fins on es directa des de la capital del Rossello,
Ria
,
Vilafranca de Conflent
,
Serdinya
,
Oleta
,
Toes
,
Fontpedrosa
,
Fetges
,
Montlluis
,
Bolquera
, Font-romeu,
Eguet
,
Targasona
,
Angostrina
,
Vilanova de les Escaldes
,
Ur
,
Enveig
,
la Tor de Querol
,
la Cabanassa
,
Sallagosa
,
Er
,
Nauja
,
Oceja
,
la Guingueta d'Ix
, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol,
Porta
i
Porte
. Aquesta linia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direccio a la Cerdanya i cinc en direccio a Perpinya, mes un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direccio el diumenge.
El
Tren Groc
,
Vilafranca de Conflent
-
la Tor de Querol
travessa el terme comunal de Font-romeu, Odello i Via, on es troba l'
estacio del nom de la comuna
. Es la
linia 12 TER Llenguadoc Rossello
. Aquest tren entra en el terme de Font-romeu, Odello i Via procedent de l'
Estacio de Bolquera-Eina
, indret on aquesta linia de ferrocarril arriba al seu punt de maxima altitud, a 1.592 m (es l'estacio de ferrocarril situada mes enlaire de tot l'
estat frances
en una linia de tren que no sigui
de cremallera
). L'entrada en el terme es produeix a la zona sud-est de la comuna, on comenca un tracat molt sinuos, amb continus canvis de direccio i revolts molt tancats per tal d'anar davallant cap a la plana de la Cerdanya. Aixi, el seu pas per aquest terme es produeix entre els 1.568,6 m alt de l'entrada des de Bolquera fins als 1,449,6 de la seva sortida cap a Sallagosa. L'estacio es a 1.533,1.
Els camins del terme
[
modifica
]
Les vies de comunicacio que enllacen el terme de Font-romeu, Odello i Via amb els pobles i terme veins son el Cami o Travessa de la Bullosa, el Cami de Bolquera, el de Camprodon, el d'Eguet des de Via, el d'Eina, el de Montlluis a Bajanda, el de Montlluis des d'Odello, el de Sallagosa, el de Superbolquera, el Cami Vell de Bolquera, el Cami Vell de Sallagosa a Bolquera, la Carrerada, la Ruta de Bolquera, la de Montlluis, la de Pont de Bou, o d'Eina, la de Sallagosa, o N - 116 i la de Targasona. Esment a part mereix el
Tren Groc
. D'altra banda, els camins interns del terme propi son el de l'Ermitatge des d'Odello, el de l'Ermitatge des de Via, el de l'Aigua Calda, el de la Mola, el de la Plana, el de la
Poule au Pot
, el del Bosc de Ricaut, el del Carrer del Pi, el del Coll del Pam, el del Duc, el de les Carboneres, el de les Deveses del Prat Nou, o de Cortmussol, el de les Feixes, el de les Fontanilles, el de les Planes, el de l'Obac, el del Pla dels Baladres, el dels Esquists, el dels Traginers, el de Peiraficada, el de Podrollats, el de Sant Vicenc i la Carrerada de les Carboneres. Alguns d'aquests camins son en part desapareguts per la urbanitzacio de Font-romeu.
Activitats economiques
[
modifica
]
En l'actualitat, l'economia de Font-romeu, Odello i Via es basa en les activitats derivades dels esports d'hivern i d'estiu, aixi com de l'oci que se'n deriva. L'activitat tradicional, pero, estava relacionada amb els recursos naturals: bosc i pastures, principalment.
En els entorns del
Forn solar d'Odello
, a la partida del Castellas, es van trobar habitats prehistorics, datables al
Neolitic final
i a l'
Edat dels metalls
.
Edat contemporania
[
modifica
]
La comuna actual es el resultat de la inclusio el 1822 de la vella comuna de
Via
en la d'
Odello
; el 1900, Odello canvia de nom, passant-se a denominar
Odello i Via
. Aquesta comuna l'any 1957 incorpora, encara, el nom de
Font-romeu
de manera que prengue el nom amb que es coneix avui dia:
Font-romeu, Odello i Via
.
Demografia antiga
[
modifica
]
La poblacio antiga dels antics termes d'
Odello
i de
Via
esta detallada en els articles corresponents a aquests dos pobles i antigues comunes.
Demografia contemporania
[
modifica
]
Nomes s'expressa aqui la demografia posterior al 1822; l'anterior es troba en els articles corresponents a
Odello
i
Via
.
| Evolucio de la poblacio
|
| 1831
|
1836
|
1841
|
1846
|
1851
|
1856
|
1861
|
1866
|
1872
|
| 480
|
501
|
510
|
485
|
515
|
505
|
490
|
461
|
468
|
| 1876
|
1881
|
1886
|
1891
|
1896
|
1901
|
1906
|
1911
|
1921
|
| 476
|
469
|
448
|
430
|
243
|
441
|
465
|
451
|
405
|
| 1926
|
1931
|
1936
|
1946
|
1954
|
1962
|
1968
|
1975
|
1982
|
| 490
|
927
|
1.019
|
1.350
|
1.575
|
1.371
|
1.857
|
2.098
|
2.150
|
| 1990
|
1999
|
2005
|
2010
|
2015
|
2016
|
| 1.857
|
2.003
|
2.007
|
1.841
|
1.954
|
1.941
|
|
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini
[9]
fins al 1999, despres INSEE a partir deL 2004
[10]
Evolucio de la poblacio
[
modifica
]
Poblacio 1962-2008
Administracio i politica
[
modifica
]
La Casa del Comu de Font-romeu, Odello i Via
| Alcalde
|
Periode
|
| Dominique Grau
|
1884 - 1902
|
| Jacques Calvet
|
1902 - 1913
|
| Antoine Bolfa
|
1913 - 1919
|
| Antoine Soler
|
1919 - 1925
|
| Jean Goze
|
1925 - 1929
|
| Fernand Bouyonnet
[11]
|
1929 - 1941
|
| Georges Mitjaville
|
1941 - 1944
|
| Jean-Robert Pares
|
1944 - Maig del 1945
|
| Jean Gommy
|
Maig del 1945 - Febrer del 1946
|
| Augustin Puig
|
Febrer del 1946 - Octubre del 1947
|
| Fernand Bouyonnet
|
Octubre del 1947 - Maig del 1959
|
| Henri Touron
|
Juliol del 1959 - Marc del 1965
|
| Rene Chamayou
|
Marc del 1965 - Marc del 1971
|
| Francois Caudine
|
Maig del 1971 - Marc del 1989
|
| Pierre Bosselut
|
Marc del 1989 - Marc del 2008
|
| Jean-Louis Demelin
|
Marc del 2008 - Moment actual
|
Legislatura 2014 - 2020
[
modifica
]
- Jean-Louis Demelin, batlle, President de la Comunitat de comunes.
- 1r: Michel Sarran, deelegat d'urbanisme i obres
- 2n: Jean-Luc Carrere, delegat de finances i de turisme
- 3a: Marie-Jeanne Rivot, comissionada d'afers socials i gent gran
- 4a: Katell Matet, comissionada de joventut i educacio
- 5a: Carole Breton, comissionada de comerc i artesania.
Consellers municipals
[
modifica
]
- Turenne Chausse, comissionat d'associacions
- Annick Baudchon, comissionada de PIJ
- Jean-Louis Sarda, comissionat de turisme
- Jean-Claude Co, comissionat d'aigua potable i sanejament
- Nicole Lesavre, comissionada del vilatge de Via
- Yvette Iglesis, comissionada del vilatge d'Odello
- Nathalie Luquiens, comissionada de relacions exteriors i d'agermanaments
- Bruno Robert comissionat de medi ambient
- Pascal Tissandier, comissionat de l'estacio d'esqui i de restauracio d'alcada
- Daniel Verges
- Michel Riff
- Martine Piera
- Jean-Michel Latute, comissionat d'anuncis municipals.
Adscripcio cantonal
[
modifica
]
Mapa del Canto dels Pirineus Catalans
A les eleccions cantonals del 2015 Bolquera ha estat inclos en el canto numero 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
,
Bolquera
,
Dorres
,
Eguet
,
Eina
,
Enveig
,
Er
,
Estavar
, Font-romeu, Odello i Via,
la Guingueta d'Ix
,
Llo
,
Nauja
,
Oceja
,
Palau de Cerdanya
,
Porta
,
Porte
,
Sallagosa
,
Santa Llocaia
,
Targasona
,
la Tor de Querol
,
Ur
i
Vallcebollera
, de la comarca de l'
Alta Cerdanya
,
els Angles
,
Font-rabiosa
,
Formiguera
,
Matamala
,
Puigbalador
i
Ral
, de la del
Capcir
, i les viles de
Montlluis
,
Prada
i
Vilafranca de Conflent
i els pobles d'
Aiguatebia i Talau
,
la Cabanassa
,
Campome
,
Canavelles
,
Catlla
,
Caudiers de Conflent
,
Censa
,
Clara i Villerac
,
Codalet
,
Conat
,
Escaro
,
Eus
,
Fontpedrosa
,
Jujols
,
la Llaguna
,
Els Masos
,
Molig
,
Mosset
,
Noedes
,
Nyer
,
Oleta i Evol
,
Orbanya
,
Orella
,
Planes
,
Ralleu
,
Ria i Cirac
,
Sant Pere dels Forcats
,
Sauto
,
Serdinya
,
Soanyes
i
Toes i Entrevalls
, de la del
Conflent
, amb capitalitat a Prada. Son conselleres per aquest canto Jean Castex i Helene Josende, de la Unio de la Dreta.
Serveis comunals mancomunats
[
modifica
]
Bolquera forma part de la
Comunitat de comunes dels Pirineus Catalans
, amb capitalitat a
la Llaguna
, juntament amb
Aiguatebia i Talau
,
els Angles
,
la Cabanassa
,
Caudiers de Conflent
,
Censa
,
Eina
, Font-romeu, Odello i Via,
Font-rabiosa
,
Formiguera
,
la Llaguna
,
Matamala
,
Montlluis
,
Planes
,
Puigbalador
,
Ralleu
,
Real
,
Sant Pere dels Forcats
i
Sauto
.
Llocs d'interes
[
modifica
]
Forn solar d'Odello
Bibliografia
[
modifica
]
- Becat
, Joan. ≪69 - Font-romeu, Odello i Via≫. A:
Atles toponimic de Catalunya Nord. I. Aiguatebia - Montner
. Perpinya: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII).
ISBN ISSN 1243-2032
.
- Coromines
, Joan
. ≪Avia≫. A:
Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana
. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i
la Caixa
, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be).
ISBN 84-7256-889-X
.
- Kotarba
, Jerome;
Castellvi
, Georges;
Maziere
, Florent [directors].
Les Pyrenees-Orientales 66
. Paris: Academie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministere de l'Education Nationale. Ministere de la Recherche. Ministere de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule).
ISBN 2-87754-200-5
.
- Mercadal (coord.)
, Oriol;
Gimenez (fot.)
, Emili. ≪El Capcir. Els Angles≫. A:
Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir
. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·leccio Cami Ral, num. 39).
ISBN 978-84-232-0830-2
.
- Pelissier
, Jean-Pierre.
Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et demographique, vol. 66 : Pyrenees-Orientales
. Paris: CNRS, 1986.
ISBN 2-222-03821-9
.
- Ponsich
, Pere
;
Lloret
, Teresa;
Gual
, Raimon. ≪Odello i Via≫. A:
Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya
. Barcelona: Fundacio Enciclopedia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15).
ISBN 84-85194-60-8
.
Enllacos externs
[
modifica
]