Ferran I d'Austria
(1843)
|
Nom original
| (de)
Ferdinand I.
|
---|
|
Naixement
| 19 abril 1793
Viena (Sacre Imperi Romanogermanic)
|
---|
Mort
| 29 juny 1875
(82 anys)
Praga (Imperi austrohongares)
|
---|
Sepultura
| Cripta Imperial de Viena
|
---|
|
|
Emperador d'Austria
|
---|
|
|
2 marc 1835 ? 2 desembre 1848
←
Francesc I d'Austria
?
Francesc Josep I d'Austria
→
|
Rei d'Hongria
|
---|
2 marc 1835 ? 2 desembre 1848
←
Francesc I d'Austria
?
Francesc Josep I d'Austria
→
|
Rei de Bohemia
|
---|
|
1835 ? 1848
←
Francesc I d'Austria
?
Francesc Josep I d'Austria
→
|
|
|
|
|
Religio
| Esglesia Catolica
|
---|
|
Camp de treball
| Politica
|
---|
Lloc de treball
| Ploskovice
Zakupy
|
---|
Ocupacio
| politic
|
---|
|
Titol
| Duc
|
---|
Familia
| Habsburg-Lorena
|
---|
Conjuge
| Maria Anna de Savoia
(1831, 1831–1875)
|
---|
Fills
| cap valor
|
---|
Pares
| Francesc I d'Austria
i
Maria Teresa de Borbo-Dues Sicilies
|
---|
Germans
| Maria Leopoldina d'Austria
,
Maria Clementina d'Austria
,
Maria Lluisa d'Austria
,
Maria Carolina d'Austria
,
Maria Anna d'Austria
,
Francesc Carles d'Austria
,
Joan Nepomuce d'Austria
,
Josep Francesc d'Austria
,
Carolina Lluisa d'Austria
,
Amalia Teresa d'Austria
,
Maria Carolina d'Austria
i
Lluisa Elisabet d'Austria
|
---|
|
|
6 setembre 1838
| Coronation of Ferdinand I of Austria as King of Lombardy-Venetia
(en)
|
7 setembre 1836
| coronation of Ferdinand I of Austria as King of Bohemia
(en)
|
28 setembre 1830
| coronation of Crown Prince Ferdinand of Austria as king of Hungary
(en)
|
|
|
|
|
|
|
|
Ferran I d'Austria
,
Ferran V de Bohemia
o
Ferran V d'Hongria
(
19 d'abril
de
1793
,
Viena
,
Sacre Imperi Romanogermanic
-
29 de juny
de
1875
,
Praga
,
Imperi austriac
) fou
emperador d'Austria
(
1835
-
1848
), any en que hague d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador
Francesc Josep I d'Austria
. Aixi mateix tambe fou
rei d'Hongria
i
rei de Bohemia
, a mes de
duc de Mila
, titol associat a la corona d'Austria.
Origens familiars
[
modifica
]
Nascut a la capital imperial,
Viena
, fou fill de l'
emperador
Francesc I d'Austria
i de la princesa
Maria Teresa de Borbo-Dues Sicilies
. Per via paterna era net de l'emperador
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermanic
i de la infanta
Maria Lluisa d'Espanya
i per via materna del
rei
Ferran I de les Dues Sicilies
i de l'arxiduquessa
Maria Carolina d'Austria
.
Ferran era germa, entre d'altres, de l'arxiduc
Francesc Carles d'Austria
, de l'arxiduquessa
Maria Lluisa d'Austria
, esposa de
Napoleo I de Franca
, i de l'arxiduquessa
Maria Leopoldina d'Austria
, esposa de l'emperador
Pere I del Brasil
.
Nupcies i descendents
[
modifica
]
El dia
27 de febrer
de
1831
contrague matrimoni a la ciutat de
Viena
amb la princesa
Maria Anna de Savoia
, filla del
rei
Victor Manuel I de Sardenya
i de l'arxiduquessa
Maria Teresa d'Austria-Este
. El matrimoni mai no fou consumat, per la qual cosa no tingueren descendents, pero la princesa Maria Anna, docil de caracter, acompanya al llarg de tota la vida el seu espos.
Joventut i regnat
[
modifica
]
De naturalesa malaltissa, malalt d'
epilepsia
i amb cert
retard mental
, La Dieta hongaresa de 1830 el va coronar com a rei d'Hongria amb poca dissidencia,
[1]
pero la seva presencia al tron d'
Austria
fou merament simbolica, essent governat el pais pel princep de
Metternich
. El govern, encarregat a Metternich, era suportat per un consell de regencia en que hom hi podia trobar l'alta aristocracia vienesa i altres membres de la
familia Habsburg
.
En la societat, la
revolucio industrial
estava creant noves formes de vida per a les classes obreres; a part, una premsa popular estenia consciencia politica, i els valors nous i les idees de
democracia
,
radicalisme
,
liberalisme
, el
nacionalisme
i el
socialisme
comencaven a apareixer.
[2]
Malgrat els esforcos contundents i sovint violents de les potencies establertes i reaccionaries per contenir-les, les idees disruptives van guanyar popularitat exigint una constitucio, el sufragi universal masculi, la llibertat de premsa, la llibertat d'expressio i altres drets democratics, l'establiment de milicies civils, l'alliberament dels camperols, la liberalitzacio de l'economia, l'abolicio de les barreres aranzelaries i l'abolicio de les estructures de poder monarquiques a favor de l'establiment d'estats republicans, o almenys la restriccio del poder princep en forma de monarquies constitucionals. Les revolucions que afectaren practicament la totalitat d'
Europa
l'any
1848
tingueren
una forta repercussio
a l'Imperi Austriac, i molt principalment a les ciutats de
Viena
,
Praga
,
Budapest
i
Mila
. Iniciada la revolucio, el princep de Metternich fugi del pais i s'instal·la a
Londres
,
[3]
i el princep
Felix zu Schwarsenberg
, aconsella a l'emperador que abdiques en favor del seu nebot, l'arxiduc
Francesc Josep d'Austria
.
[4]
i Ferran abdica el 2 de desembre.
Mentre el problema revolucionari era controlat per l'exercit imperial amb l'ajuda de l'exercit rus, la familia imperial s'instal·la a la fidel
Innsbruck
. Acabada la revolucio l'any
1849
, Ferran i la seva muller es traslladaren a
Praga
on visqueren la resta de la seva vida al Castell de la ciutat.
Ferran mori a
Praga
, deixant hereu de tots els seus bens al seu nebot, l'emperador
Francesc Josep I d'Austria
. Ferran fou enterrat a la tomba numero 62 de la Cripta Imperial de
Viena
.
- ↑
Palmer
, Alan.
Metternich: Councillor of Europe
(en angles). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 243-253.
ISBN 978-1-85799-868-9
.
- ↑
Breunig
, Charles.
The Age of Revolution and Reaction, 1789?1850
(en angles). 2a ed.. Norton, 1977.
ISBN 978-0393056129
.
- ↑
Palmer
, Alan.
Metternich: Councillor of Europe
(en angles). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 312-319.
ISBN 978-1-85799-868-9
.
- ↑
Rapport
, Michael.
Nineteenth-Century Europe
(en angles). Bloomsbury Publishing, 2018, p. 153.
ISBN 9780230204768
.
|
---|
Arpads
(1000-1301)
| | |
---|
Successio dinastica
(reis electes) (1301-1570)
| |
---|
Habsburg
(1526-1918)
| |
---|