Farah Pahlavi
, coneguda tambe pel seu nom de naixement,
Farah Diba
, (
Teheran
,
14 d'octubre
de
1938
), va ser l'ultima reina i unica Shahbanou de l'Iran. Farah va ser la tercera esposa de
Mohammad Resa Pahlevi
, despres de la princesa Fawzia d'Egipte i de la princesa Soraya.
Va neixer a
Teheran
com Farah Diba, filla unica del
Capita
Sohrab Diba i la seva esposa, Farideh Ghotbi. El seu pare, que va morir durant la seva infancia, era un important militar del regim imperial. Va realitzar els seus estudis a l'Escola francesa de Teheran i en la
Ecole Speciale d'Architecture
de Paris entre 1957 i 1959, on va ser alumna d'Albert Besson. Va ser presentada al
shah
pel llavors gendre d'aquest, Ardeshir Zahedi, i va contreure matrimoni el
21 de desembre
de
1959
.
El shah Mohamed Resa Pahlavi i Farah Diba van tenir els seguents fills:
L'emperadriu va participar en assumptes culturals i de benestar social que al
shah
li interessaven, i va crear el seu propi cercle de
mecenatge
i influencia. Va ser patrocinadora del festival internacional de
Shiraz.
Farah, en general, no es va veure involucrada en la corrupcio i les accions repressives de la cort imperial, pero la seva familia tenia una amplia representacio en les institucions culturals, sent notori el cas del cosi de l'emperadriu, Resa Qotbi, que va ser nomenat director de la radio-televisio nacional iraniana.
Va recolzar decididament la politica de modernitzacio del
shah
, cridada "la revolucio blanca": expropiacio de latifundis,
sufragi femeni
, occidentalitzacio, etc. Encara que finalment aquestes reformes no van aconseguir mes que a una petita part de la poblacio, al mateix temps que la politica economica lligada al petroli va afavorir el desmesurat enriquiment de la classe lligada al poder, i l'empobriment d'amplies capes de la poblacio.
Despres de la
revolucio iraniana
de
1979
, l'emperadriu Farah va acompanyar al shah a l'exili al
Marroc
,
Bahames
,
Mexic
,
Estats Units
,
Equador
,
Panama
i
Egipte
, on van ser acollits pel president
Anwar el-Sadat
i on finalment va morir el
shah
, el
27 de juliol
de
1980
.
Actualment resideix a
Connecticut
(
Estats Units
) per estar mes propera a les seves netes, les princeses Noor, Iman i Farah, filles del seu primogenit. Ocasionalment resideix tambe a
Paris
. La seva filla menor, la princesa Leila, que sofria d'anorexia i depressio, va ser trobada morta a la seva habitacio d'un hotel de
Londres
el
2001
.
[3]
El
4 de gener
de
2011
tambe el seu tercer fill, Ali Resa, victima igualment de frequents depressions, va posar fi a la seva vida a
Boston
,
Massachusetts
.
Icona popular de la
premsa del cor
espanyola, on se la coneix pel seu nom de soltera, Farah Diba va ser tambe objecte de culte del
pop art
espanyol durant la moguda:
Retrat de la parella imperial
per Costus.
El
2003
l'editorial Martinez Roca va publicar les seves
Memories
en
castella
.
Farah Diba, va assegurar a una revista espanyola que "
Jomeini
va obrir les portes de l'infern", acompanyant aquesta afirmacio amb la que l'auge de les xarxes socials, com
Twitter
i
Facebook
, ajudaria a accelerar una revolucio pacifica i interna per enderrocar al regim vigent.
[4]
Titols, tractaments i distincions honorifiques
[1]
[
modifica
]
Moneda d'Or amb la imatge de Farah Pahlavi.
Titols i tractaments
[
modifica
]
- 14 d'octubre de 1938 ? 21 de desembre de 1959
:
Senyoreta
Farah Diba.
- 21 de desembre de 1959 ? 26 d'octubre de 1967
:
La seva Majestat
la Reina (
Malekeh
) consort de l'Iran.
- 26 d'octubre de 1967 ? 11 de febrer de 1979
:
La seva Majestat Imperial
l'Emperadriu (
Shahbanu
) consort de l'Iran.
- 11 de febrer de 1979 ? actualitat
:
La seva Majestat Imperial
l'Emperadriu Farah Pahlavi de l'Iran.
Distincions honorifiques
[
modifica
]
- Distincions honorifiques iranianes
- Sobirana Gran maestre de l'Orde del Sol (Imperi de l'Iran, 26/09/1967).
- Sobirana Gran maestre de l'Orde de les Pleiades (Imperi de l'Iran, 21/12/1959).
- Medalla Commemorativa de la Coronacio de Mohammad Rez? Sh?h Pahlavi (Imperi de l'Iran, 26/10/1967).
- Medalla Commemorativa del 2.500 Aniversari de l'Imperi de l'Iran (Imperi de l'Iran, 14/10/1971).
[5]
- Medalla Commemorativa de la Celebracio del 2.500 Aniversari de l'Imperi de l'Iran (Imperi de l'Iran, 15/10/1971).
- Distincions honorifiques estrangeres
- Dama de l'Orde dels Serafins (Regne de Suecia, 29/04/1960).
- Dama de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 03/05/1963).
[6]
- Dama gran creu de l'Orde del Lleo Neerlandes (Regne dels Paisos Baixos, 26/09/1963).
- Dama gran creu de l'Orde de la Legio d'Honor (Republica Francesa, 16/10/1963).
- Dama gran cordo de l'Orde de la Reina de Saba (Imperi Etiop, 14/09/1964).
- Dama gran cordo de l'Orde de Leopold (Regne de Belgica, 17/11/1964).
- Dama gran creu de l'Orde de Sant Olaf (Regne de Noruega, 08/01/1965).
- Dama gran creu de l'Orde de la Independencia (Republica Tunisiana, 15/03/1965).
- Dama gran creu de l'Orde de la Creu del Sud (Republica Federativa del Brasil, 03/05/1965).
- Dama gran creu de l'Orde del Libertador Sant Martin (Republica Argentina, 05/1965).
- Dama de gran estel de l'Orde de l'Estel Iugoslau (Republica Federativa Socialista de Iugoslavia, 03/06/1966).
- Dama gran creu classe especial de l'Orde del Merit de la Republica Federal d'Alemanya (Republica Federal d'Alemanya, 1967).
- Dama de la Il·lustrissima Orde de la Casa Real de Chakri (Regne de Tailandia, 22/01/1968).
- Dama gran creu de la Suprema Orde de la Corona Nacional (Regne de Malaisia, 02/1968).
- Dama gran creu de l'Orde d'Isabel la Catolica (Regne d'Espanya, 08/10/1969).
[7]
- Dama gran cordo de l'Orde al Merit de la Republica Italiana (Republica Italiana, 15/12/1974).
[8]
- Dama gran cordo de l'Orde de la Preciosa Corona (Imperi del Japo).
- Dama gran estel de l'Orde al Merit de la Republica d'Austria (Republica d'Austria).
- Dama de l'Orde del Somriure (Republica de Polonia).
[9]
- Dama de primera classe de l'Orde del Lleo Blanc (Txecoslovaquia, 1977).
.
[10]
Treballs publicats
[
modifica
]