Part d'una serie sobre
Biologia evolutiva
Pinsans de Darwin (il·lustracio de John Gould )
Temes clau Introduccio a l'evolucio Proves de l'evolucio Descendencia comuna Proves de la descendencia comuna
Processos i resultats Genetica de poblacions Variacio Diversitat Mutacio Seleccio natural Adaptacio Polimorfisme Deriva genetica Flux genic Especiacio Radiacio adaptativa Cooperacio Coevolucio Coextincio Divergencia Convergencia Evolucio paral·lela Extincio
Historia natural Origen de la vida Historia de la vida Cronologia de l'evolucio Evolucio dels essers humans Filogenesi Biodiversitat Biogeografia Classificacio Sistematica evolutiva Cladistica Fossil de transicio Extincio massiva
Historia de la teoria de l'evolucio Vista general Renaixement Abans de Darwin Darwin L'origen de les especies Abans de la sintesi Sintesi moderna Evolucio molecular Evo-devo Recerca actual Historia de l'especiacio Historia de la paleontologia ( cronologia )
Branques i aplicacions Antropologia evolutiva Aplicacions de l'evolucio Computacio evolutiva Criminologia biosocial Darwinisme universal Ecologia evolutiva Economia evolutiva Epistemologia evolucionista Estetica evolutiva Etica evolucionista Evolucio del llenguatge Evolucio experimental Experiments sobre l'especiacio Filogenia Fisiologia evolutiva Genetica ecologica Medicina evolucionista Neurociencia evolucionista Paleontologia Psicologia evolucionista Seleccio artificial Sistematica Sociobiologia Teoria evolutiva de jocs
Aspectes socials Evolucio com a fet i com a teoria Aspectes socials Controversia entre el creacionisme i l'evolucionisme Critiques a l'evolucio Suport cientific
Categoria

Una extincio massiva (o ELE , sigles de l'angles extinction-level event , 'esdeveniment amb nivell d' extincio ') es un periode en el qual desapareixen un nombre molt gran d' especies . ^[1] S'estima que en periodes normals les especies desapareixen a un ritme d'entre dues i cinc families biologiques d'invertebrats i vertebrats marins cada milio d'anys. ^{[ cal citacio ]}

Es detecta que a la historia de la vida ha ocorregut o ocorre una extincio massiva quan "geologicament desapareixen de sobte generes (o categories taxonomiques superiors) abundants i de llarga duracio de les compilacions a escala global d'ocurrencies de fossils de categories taxonomiques que biomineralitzen". ^[2] Uns cientifics proposaren que a mes es considerara la raresa en massa de les especies com un altre indicador d'estar en una situacio d'extincio en massa. ^[3]

Principals extincions massives [ modifica ]

Les extincions massives solen ocorrer majoritariament als limits entre periodes geologics ^[4] i durant canvis ecologics prolongats. ^[5]

Des que la vida es va iniciar a la Terra han ocorregut cinc extincions massives: ^[2]

1. Fa 444 milions d'anys ? en la transicio entre els periodes Ordovicia ^[6] i Siluria , es van produir les dues extincions massives de l'Ordovicia-Siluria . La seva causa probable va ser el periode glacial . El primer esdeveniment va ocorrer quan els organismes marins van haver de canviar de manera drastica en descendir el nivell del mar . El segon va produir-se entre 500.000 i un milio d'anys mes tard, quan el nivell del mar va augmentar rapidament.
2. Fa 360 milions d'anys ? es va produir l' extincio massiva del Devonia , ^[6] durant la transicio entre els periodes Devonia i Carbonifer , i en el qual van desapareixer el 70% de les especies. Aquest va ser un esdeveniment que probablement va durar uns tres milions d'anys.
3. Fa 251 milions d'anys ? durant l' extincio massiva del Permia-Triasic , es van extingir al voltant del 95% de les especies marines. ^[7] Aquesta va ser la catastrofe mes gran que ha conegut la vida a la Terra. Va desapareixer el 53% de les families biologiques marines, el 84% dels generes marins i aproximadament el 70% de les especies terrestres, incloent-hi plantes, insectes i vertebrats.
4. Fa 200 milions d'anys ? l' extincio massiva del Triasic-Jurassic va eliminar un 20% de les families biologiques marines, els arcosaures no dinosaures, la majoria dels terapsids i els darrers grans amfibis .
5. Fa 65 milions d'anys ? va produir-se l' extincio massiva del Cretaci-Paleogen , ^[8] en que van desapareixer a prop del 50% de totes les especies, incloent-hi els dinosaures no aviaris .

Es creu que en el precambric tarda tambe en va ocorrer una. Les extincions massives mes drastiques son les del final del mesozoic i del final del paleozoic. ^[6]

A aquestes cinc extincions cal afegir-hi que el 70% dels biolegs, segons una enquesta del 1998 del Museu America d'Historia Natural , creuen que actualment estem vivint l' extincio de l'Holoce . Sovint es considera l'inici d'aquesta extincio massiva la desaparicio de gran part de la megafauna a finals de la darrera edat de gel ^[9] i que duraria fins avui, en que la causa principal es l'esser huma. Tot i aixo, hi ha cientifics que questionen que hi hagi prou dades per a considerar aquest periode com a extincio massiva. ^[10] Wilson estima que, amb l'actual ritme de destruccio humana de la biosfera , la meitat de les formes de vida s'extingiran en 100 anys. ^[11] Altres cientifics consideren que aquestes estimacions son exagerades.

Causes [ modifica ]

Aquestes extincions s'han atribuit generalment a catastrofes ^[4] que modifiquen la biosfera . ^[6] Principalment a causes endogenes de la mateixa biosfera, a l'accio de grans volcans i a l'impacte d' asteroides , entre altres fenomens. ^{[ cal citacio ]} Tambe hi ha la possibilitat que en compte d'una alta taxa d'extincio la causa possible siga una baixa taxa d'evolucio. ^[6]

Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans extincions, o gairebe totes, a impactes meteoritics. S'ha establert de manera estadistica que, aproximadament, cada 100 milions d'anys de mitjana, un asteroide quilometric impacta contra la Terra. Si es te en compte que la vida pluricel·lular porta uns 600 milions d'anys, hi hauria d'haver hagut entre 5 i 6 grans extincions des de llavors. I aquestes son les que realment han ocorregut. Les altres possibles causes atribuides a grans glaciacions globals o a erupcions volcaniques massives ^[12] es consideren com a efectes secundaris que un gran impacte podria produir, per la qual cosa, segons algunes hipotesis, no serien mes que sinergies d'aquesta mateixa catastrofe cosmica. ^{[ cal citacio ]}

La teoria de l'activitat volcanica com a alternativa, i no com a sinergia a l'impacte de meteorits, es fonamenta en que de les 175 estructures d'impacte trobades solament una compta com a evident causa d'una extincio massiva al Cretacic tarda. ^[12]

Tambe es considera com a causa probable d'extincions menors, o fins i tot de les mes massives, explosions de supernoves properes. De fet, existeix una altra teoria que diu que, aproximadament cada 25 milions d'anys, la Terra entra en la zona densa de la galaxia, en els bracos espirals, i el planeta es veu sotmes a un major risc d'explosions violentes o a l'assot de vents estel·lars intensos. Aixi mateix, el nuvol d'Oort te un major risc de veure's deformat i pertorbat pel pas d'estrelles properes, amb la conseguent tramesa de cometes i asteroides cap al sistema solar interior. ^{[ cal citacio ]}

Consequencies [ modifica ]

Les extincions massives han facilitat la proliferacio d'altres especies. Aixi, amb l'extincio dels dinosaures els mamifers herbivors van poder evolucionar en formes grans. Aquesta proliferacio ocorre rapidament (en un context geologic) fins a aconseguir l'ocupacio de la vida anterior. ^[6]

Futura extincio massiva [ modifica ]

Dos informes consideren que ens trobem de cami a una altra extincio massiva. Indiquen que les causes son el "canvi climatic, la pol·lucio i la desforestacio" i l'indicador es el ritme de desaparicio d'especies de vertebrats. ^[13] La taxa d'extincio (nombre d'extincions per milio d'especies per any) ha augmentat entre 100 i 10.000 vegades respecte el registre fossil dels ultims 600 milions d'anys, incloent les extincions massives anteriors. La taxa calculada el 2019 era d'un 0,45%, comparada a la taxa regular del registre fossil d'un 0,1%. ^[14]

El ritme de destruccio de la biodiversitat dels ultims segles, provocada per activitat humana, son els encaminadors cap a aquest esdeveniment. ^[15] Un article que es basa en distints articles academics i no academics apunta que la falta de canvi de direccio prove d'una alienacio provocada per l'us de les tecnologies de la informacio que ens entrete i diverteix. ^[16]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Santillana . Ciencias de la tierra y el universo . Madrid: Santillana Educacion, 2005. ISBN 84-9815-193-7 .  
• Hull , Pincelli M.; Darroch , Simon A. F.; Erwin , Douglas H. ≪Rarity in mass extinctions and the future of ecosystems≫. Nature , 528, 7582, 2015, pag. 345?351. DOI : 10.1038/nature16160 .
• Fortey , Richard. Fosiles : La llave del pasado . Madrid: Edimat, 2017. ISBN 978-84-9794-382-6 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• Causes de l'extincio global actual (castella) .
• Extincio massiva actual (angles) .
• Possibles escenaris d'extincio en massa Arxivat 2019-10-17 a Wayback Machine . (angles) .