Expulsio dels moriscos

Tipus	deportacio
Vigencia	1613  -
Interval de temps	1609 - 1614

Els decrets d' expulsio dels moriscos ( 1609 -1614), foren promulgats per Felip III , i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catolica el seu exili perpetu.

Antecedents [ modifica ]

Amb la conquesta castellana del Regne de Granada i l'entrada dels Reis Catolics a Granada ( 1492 ), s'encomanava al cardenal Cisneros convertir els moros pacificament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Pero aviat comencaria a forcar aquesta conversio amb suborns als representants de les comunitats musulmanes i amb la crema de llibres, que comenca amb alcorans i va seguir amb la biblioteca de Granada : llibres de poesia , matematiques , ciencia , filosofia , historia , novel·les, contes, etc. Aixi, es cremaren milers de llibres a la placa de Bibarrambla , la mes gran de Granada. El nombre de llibres cremats s'estima en un milio. Despres d'aixo, el cardenal Cisneros se centra en els renegats , categoria que posa ell mateix als cristians granadins convertits a l' islam , o per extensio, als fills i nets de cristians que s'havien convertit a l' islam . Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a les lleis de Castella. A mesura que la pressio cristianitzadora augmentava, molts moros de l' Albayzin comencaren a desconfiar de les garanties de llibertat de culte. Els moros granadins demanaren la destitucio de Cisneros, i com a resposta a aquestes queixes, Cisneros empresona els habitants mes respectats de Granada, acusant-los d'atiar la revolta; l'objectiu era evitar que posaren nous entrebancs als seus plans de proselitisme forcat.

Aquesta situacio insostenible provoca el 1500 l'alcament popular de l' Albayzin , que es va estendre per tot Regne de Granada . Despres de reprimir durament l'alcament al Comtat de Tendilla per part del mateix comte, aquest demana ≪passar a ganivet a tots els moros que havien participat en les revoltes≫, al que el rei Ferran li contesta: ≪Quan el vostre cavall fa alguna desgracia no recorregueu a l'espasa per a matar-lo, abans li doneu una palmada a les cuixes, i li tireu la capa sobre els ulls; doncs el meu vot i el de la Reina es que aquests moros es bategen, i si ells no fossen cristians, ho seran els seus fills o els seus nets≫. Aixi es com es decreta la Pragmatica del 12 de febrer de 1502 , la qual ordenava la conversio o expulsio de tots els musulmans de la Corona de Castella , tret dels mascles menors de catorze anys i de les femelles menors de dotze. La Corona d'Arago no imposa el cristianisme als mudejars fins a la fi de 1525 .

La Pragmatica de 1502 imcomplia, doncs, els compromisos signats pels Reis Catolics amb el rei Boabdil en les Capitulacions de Granada , en les quals els vencedors castellans garantien als musulmans granadins la preservacio de la seua llengua, religio i costums.

Per tal d'evitar l'exili, la immensa majoria dels musulmans, tant de la Corona de Castella com de la Corona d'Arago , optaren per la conversio al cristianisme, que va ser nomes nominal, ja que continuaren practicant l'islam.

Al Regne de Valencia , la imposicio del cristianisme s'origina arran de la Revolta de les Germanies , quan alguns agermanats dirigiren les seves ires contra els sarrains, ma d'obra servil dels nobles. Pero, despres, l' emperador Carles I , assessorat per una Junta a l'efecte, donava validesa als batejos i els feia extensius a tota la comunitat mudejar, aplicant-se la decisio al conjunt de la Corona d'Arago. Alguns sarrains es van revoltar a Benaguasil (Camp de Turia), i sobretot, a la serra d'Espada , encara que finalment els van vencer (1526). Els moriscos o cristians nous eren expressions que en aquell temps tenien un caire clarament pejoratiu. La conversio forcada dels antics musulmans, i sobretot la por a noves sublevacions, va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. Tambe foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. ^[1] Finalment, Felip III , decreta l'expulsio de tots els moriscos del territori actualment espanyol, comencant pels de Valencia (setembre de 1609 ) i seguint pels d'Andalusia, Murcia i la vila extremenya d'Hornachos (gener de 1610 ), Catalunya (abril de 1610), Arago (maig de 1610), ambdues Castelles i Extremadura (juliol de 1610), i ja el 1614 es decretava l'expulsio dels moriscos mudejars de la vall murciana de Ricote, exceptuats fins aleshores pel seu suposat cristianisme sincer. ^[2]

Expulsio dels moriscos de la Corona d'Arago [ modifica ]

L'ordre d' expulsio dels moriscos del Regne de Valencia fou publicada pel marques de Caracena i virrei-lloctinent de la Ciutat i el Regne de Valencia , Luis Carrillo de Toledo , el 22 de setembre de 1609 . ^[3] Mesos abans, el virrei havia elaborat un cens per tal de coneixer la poblacio morisca de devia ser expulsada del regne.

Els preparatius secrets en els dies previs a la publicacio de l'avis van consistir en el desembarcament dels 1000 homes del terc de Llombardia, 800 del terc de Sicilia, 1700 del terc de Napols, ^[4] i el Batallo de la Milicia Efectiva del Regne de Valencia , ^[5] dels quals es van destinar 550 soldats de tres companyies del terc de Llombardia i dos del terc de Napols al port de Vinaros a carrec de Pedro de Toledo , que va distribuir efectius en els ports que calia assegurar i es va fixar la vila d' Onda com a placa d'armes, a carrec del mestre de camp Juan de Cordoba.

Els moriscos foren conduits en llargues columnes fins als ports de Vinaros , Valencia , Denia , Xabia i Alacant , on es van concentrar les flotes de Genova, comandada per Carlo Doria ; Napols, per Alvaro de Bazan y Benavides ; Sicilia i Portugal, per Pedro Alvarez de Toledo y Leiva ; Espanya, comandada per Luis Carrillo de Toledo ; Catalunya, comandada per Ramon d'Oms i de Calders , i la de l'Ocea, per Luis Fajardo de Cordoba . ^[6] Els moriscos s'havien de pagar el passatge i es podien endur els bens. ^[7]

L'ocupacio de la serra d'Espada, revoltada unes decades abans, era un objectiu prioritari perque era un bloc compacte de moriscos amb escassa presencia de cristians, llevat de les grans viles que la circumden ( Onda , Sogorb , Nules ). El 27 de setembre els moriscos comencaven a alterar-se i encara no s'havia ocupat la serra d'Espada , i Pedro de Toledo va ordenar als seus homes, comandats per Juan Maldonado, accedir-hi, mentre Pere Escriva va establir dos forts i un altre punt de vigilancia amb 50 soldats, bloquejant la serra i esperant l'acceptacio de l'ordre d'expulsio. ^[8]

Els primers viatges cap al nord d'Africa foren duts a terme amb rapidesa; pero corregue el rumor que eren maltractats durant el viatge, adhuc tirats a la mar, o robats i assassinats en arribar a la destinacio, ^[9] fet que provoca l'aixecament, el 20 d'octubre de 1609, d'uns 6000 moriscos, que es refugiaren a la Mola de Cortes . ^[6] Cinc dies mes tard, s'aixecaven els moriscos de la Vall de Laguar . Davant la poca efectivitat del duc de Sogorb ^[10] hi fou enviat Agustin Mexia des de Xativa , que s'encarrega de reduir els revoltats de la Mola de Cortes . Els revoltats foren finalment reduits per inanicio. Despres, es revocava l'excepcionalitat de no expulsar al 6 per cent dels moriscos ( 9 de gener de 1610 ). ^[9]

El gener del 1610 , ja s'havia expulsat 111.396 moriscos, i el 1612 la xifra havia pujat als 117.464, als quals cal sumar uns 5.000 que havien mort, 2.000 que havien fugit, i uns 500 que havien estat enviats a galeres, quedant al territori un maxim de 1000 families. El 29 de maig de 1610 s'encetava l'embarcament dels moriscs d'Arago i Catalunya pel port dels Alfacs, i fins al 16 de setembre s'hi embarcaren 38.286 moriscos aragonesos i 3.666 catalans. L'expulsio es dona per acabada el 20 de febrer de 1614 . ^[9]

Consequencies [ modifica ]

La Corona d'Arago concentrava dos tercos dels moriscos peninsulars, unes dues-centes mil persones, i bona part de l'economia estava lligada a l'explotacio agraria de la ma d'obra morisca. La supressio dels moriscos fou especialment dura per al Regne de Valencia , que va perdre un terc de la seva poblacio, moltes de les seues terres es van veure completament abandonades, i dos-cents nuclis de poblament no es varen reocupar mai mes. La repoblacio motivaria importants migracions internes, ja que unes 13.700 cases de cristians vells quedaren abandonades per reocupar els antics pobles moriscs. ^[11] Uns altres llocs van necessitar un segon repoblament (per exemple, l'Orxa , a la comarca del Comtat ). Una perdua sobtada d'un terc de la poblacio valenciana forcosament degue produir efectes economics negatius, almenys durant els decennis immediats a l'expulsio. Al regne d'Arago les consequencies van ser mes moderades perque la perdua hi fou menor, d'una cinquena part dels seus efectius (poc mes de 60.000 persones). Mencio a banda mereix l'expulsio de la reduida comunitat morisca catalana, que segons els indicis mes raonables afecta unes 4000 persones (3716 segons Lapeyre; i 4180 segons Hernandez Cardona), per la qual cosa no va generar consequencies destacables.

Els camperols cristians serien explotats pels nobles despres de l'expulsio dels moriscos, es que va provocar la Segona Germania el 1693 i la revolta dels maulets durant la Guerra de Successio Espanyola el 1705. ^[12]

Expulsio dels moriscos de la Corona de Castella [ modifica ]

L'expulsio comenca per Andalusia a principis de l'any 1610. El decret d'expulsio permetia als moriscos vendre tots els seus bens mobles (mentre que les seves propietats immobles passaven a l'Estat) pero prohibia traure cap a l'estranger el seu valor en or, plata, joies o lletres de canvi, i nomes ho tolerava en mercaderies, per les quals haurien de pagar drets d'aduana. S'obligava els pares de criatures menors de set anys a deixar en terres hispaniques els susdits fills, excepte si s'establien en paisos cristians. Aixo va fer que molts es dirigiren cap a Franca o Italia abans d'arribar al nord d' Africa . Segons Lapeyre, l'expulsio dels moriscos de l'Andalusia oriental nomes afecta 2026 individus, perque la immensa majoria havien estat desarrelats i distribuits forcosament per amplies regions peninsulars arran la guerra de 1568-1571 . El mateix autor enregistra un total de 29.939 expel·lits de l'Andalusia occidental, d'origen granadi en la seva majoria.

Immediatament despres, es va procedir a l'expulsio dels moriscos d'origen granadi residents al regne de Murcia , i especificament, es donava l'ordre de sortida dels moriscos d' Hornachos , vila extremenya on els moriscos autoctons havien mantingut una cohesio cultural molt notable.

Des del mes de juliol de 1610 es va escometre l'expulsio dels moriscos de la resta d' Extremadura i d'ambdues Castelles (la major part granadins desarrelats el 1571) que segons Lapeyre afecta 44.625 moriscos. Pero des de finals de 1609 ja havien sortit per llur compte, autoritzats per la Corona, alguns milers per Burgos i l'aduana hispano-francesa, els quals tingueren un viatge mes llarg, pero en condicions millors que els expulsats pel decret, la majoria dels quals van ser embarcats a Cartagena , cap al nord d'Africa. Cal dir que la tasca de localitzar aquells moriscos va ser molt complexa per la seva dispersio, per l'alta mobilitat d'alguns moriscos d'origen granadi i sobretot perque els d'origen mudejar , els anomenats "antics", estaven ja molt assimilats a la cultura castellana, fins i tot lligats per vincles familiars als cristians vells, i van mostrar-se molt refractaris a ser localitzats i expulsats, sovint amb la complicitat de veins cristians vells. Aixi a Castella l'expulsio s'allarga fins a 1614, sense tenir en compte els retorns que s'hi poguessin produir.

Per ultim, i rere uns quants intents sense gaire exit, l'any 1614 es donava per conclosa l'expulsio dels moriscos mudejars del regne de Murcia, pero historiadors com Jorge Gil ( Ecoles des Hautes Etudes en Sciences Sociales , de Paris) que han analitzat amb rigor la questio, afirmen que el balanc d'aquesta expulsio de moriscos murcians "antics" fou limitat, i degueren romandre a la regio uns 3500 d'aquells moriscos. Lapeyre comptabilitza un total de 13.552 expulsats del regne de Murcia, entre granadins i mudejars autoctons.

Consequencies [ modifica ]

En conjunt, la perdua d'un 2% de la poblacio de Castella no fou gaire important, pero la mesura es produia despres d'una pesta en els anys del canvi de segle ( 1599-1602 ), i agreujava la crisi demografica encetada al voltant del 1580 . De fet, durant el segle  xvii la despoblacio de Castella es faria irreversible.

Moriscos expulsats (segons Lapeyre) [ modifica ]

La seguent taula arreplega els moriscos que van ser registrats als ports d'embarcament, segons l'acurat treball d'Henri Lapeyre (1959), xifres que hauriem de considerar un minim, ja que no inclouen les baixes que es produiren, ni les fugides clandestines, i tambe perque la documentacio pot no ser exhaustiva:

Els moriscos expulsats i els seus descendents van participar en la pirateria barbaresca i l'esforc militar dels otomans d'Alger contra els espanyols en Ora , Mostaganem , Mascara i Tlemcen . ^[13]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Kalaat El Andalous , a Tunisia
• Desarmament dels moriscos valencians
• Vicent Turigi

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Lapeyre , Henri. Geografia de la Espana morisca . Valencia: Diputacio, 1986.   L'original es frances ( Geographie de l'Espagne morisque , Paris 1959).

• Lomas Cortes , Manuel. El desterrament morisc valencia en la literatura del segle  xvii . Universitat de Valencia, 2011. ISBN 8437082943 .  

• Perez Moreda , Vicente. La poblacion morisca y las consecuencias demograficas y economicas de su expulsion. En Diaz Esteban, F. (coord.). Los moriscos. Una mirada de cuatro siglos despues de su expulsion . San Sebastian de los Reyes, Madrid: Actas, 2012, p. 26 - 53. ISBN 978-84-9739-122-1 .  

• Furio , Antoni. Historia del Pais Valencia . Valencia: Tres i Quatre, 2001, p. 311 - 317. ISBN 84-7502-631-1 .  

• Ardit , Manuel. Los moriscos. A Cerda, M. (direccio). Historia del pueblo valenciano, volum II (en castella). Valencia: Levante, 1988, p. 433 - 452. ISBN 84-404-3766-8 .  

• Payne , Stanley G. La Espana imperial. Desde los Reyes Catolicos hasta el fin de la Casa de Austria . Madrid: Globus Comunicacion, 1994, p. 61 - 63 i 150 - 153. ISBN 84-88424-05-1 .  

• Fuster , Joan. Nosaltres, els valencians . Barcelona: Edicions 62, 1995 (15a ed.), p. 64 - 80. ISBN 84-297-1294-1 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Expulsio dels moriscos

• Ban de prohibicio de l'alienacio dels bens als moriscos del Regne de Valencia (01-10-1609)
• Deliberacio del Consell Reial i Patrimonial de Valencia (20-10-1609)