Expedicio francoespanyola a Cotxinxina
Captura de
Saigon
per les forces expedicionaries franceses i espanyoles
, Leon Morel-Fatio.
|
| Tipus
| campanya militar
 |
|---|
| Data
| 1858
-
1862
|
|---|
|
|
|
Diverses dotzenes de vaixells
3.000 infants
|
10.000 infants
|
|
|
| # 1.000 morts i ferits
|
Desconegudes
|
|
L'
Expedicio francoespanyola a Cotxinxina
va ser una campanya militar al Vietnam a mitjan segle
xix
i que va ser el precedent de la
colonitzacio francesa d'Indoxina
. L'operacio es va realitzar per part d'una coalicio formada pel
Segon Imperi Frances
i el
regne d'Espanya
que varen enviar un grup de forces expedicionaries a la
peninsula d'Indoxina
amb la intencio de castigar el regim vietnamita per les matances de catolics produides a la zona poc abans.
Durant el
regnat d'Isabel II
, la presencia d'
Espanya
a
Asia
era gairebe irrellevant, amb excepcio de les
Filipines
, colonia amb presencia de comerciants espanyols dedicats al negoci de la importacio d'
especies
, pero al regne d'
Annam
si que hi existia una activitat missional significativa. D'altra banda, des de finals de 1787
Franca
tractava d'estendre els seus dominis per Asia en competencia desigual amb els
britanics
, especialment a les zones d'influencia
xinesa
com al regne d'
Annam
(posteriorment
Vietnam
).
El
10 de juliol
de
1857
, a aquesta zona, alguns
catolics
i
missioners
espanyols van ser assassinats, entre ells el
bisbe
de Platea,
Jose Maria Diaz Sanjurjo
. L'
1 de desembre
, el Ministre d'Afers Exteriors frances va comunicar al seu homoleg espanyol que
Lluis Napoleo III
havia donat ordres a l'esquadra francesa a la zona per dirigir-se davant les costes del regne d'Annam i exigir a les seves autoritats, garanties suficients per als seus ciutadans. Tambe demanava la participacio de la flota espanyola instal·lada a les Filipines, cosa a la qual el govern del president O'Donnell va accedir amb un ences ardor patriotic el
23 de desembre
.
Quadruple Alianca
[
modifica
]
En virtut dels tractats de la
Quadruple Alianca
, Franca i Espanya van acordar l'enviament d'una expedicio maritima de castig a la zona que va arribar el
31 d'agost
de
1858
.
[1]
El comandament de les unitats espanyoles es va posar al comandament del
coronel
Bernardo Ruiz de Lanzarote
. Espanya va enviar el vapor de Guerra
Jorge Juan
, al qual es va unir mes tard la
corbeta Narvaez
i la
goleta Constancia
el
1860
, un regiment d'
infanteria
, dues companyies de
cacadors
, tres seccions d'
artilleria
i altres forces auxiliars. Amb aquesta composicio, i des de
Manila
, es va fer a la mar la flota espanyola unint-se a la francesa composta per una
fragata
, dues
corbetes
d'helix, cinc
canoneres
i cinc transports amb tropes, comandada pel
contraalmirall
Rigault de Genouilly
, amb l'objectiu d'atacar primerament la
badia de Turana
amb la intencio de capturar la capital,
Hue
, cosa que no van aconseguir. Posteriorment la flota combinada es va dirigir a
Saigon
, ciutat que varen assaltar el
17 de febrer
de
1859
. Durant sis mesos la ciutat va ser assetjada pels annamites amb nomes 900 homes (800 francesos i 100 espanyols) per defensar-la fins a l'arribada de reforcos francesos. Mentrestant, el nou cap de l'expedicio que va substituir Genouilly, Page, va ordenar la retirada de les tropes espanyoles no acantonades a Saigon, sense previa consulta al Govern espanyol. El tinent coronel
Carles Palanca Gutierrez
va romandre a la zona mentre el coronel Ruiz de Lanzarote tornava a Manila.
El
23 de marc
de
1862
es donava per conclos el conflicte despres de la conquesta de l'area d'influencia a la zona meridional del pais coneguda com a
Cotxinxina
, signant-se la pau el
14 d'abril
.
El que va comencar com una expedicio punitiva menor s'havia convertit en una guerra llarga, amarga i costosa. Era impensable que Franca pogues sortir d'aquesta lluita amb les mans buides. El ministre de
Tu Duc
Phan Thanh Gian
va signar un tractat el 5 de juny de 1862 amb l'Almirall Bonard i el representant espanyol, el coronel valencia Carles Palanca i Gutierrez,
[2]
darrer detall negat per la historiografia oficial espanyola.
El
Tractat de Saigon
obligava el Vietnam a:
[3]
- permetre que es prediques i practiques lliurement la fe catolica al seu territori
- cedir les provincies de
Be Hoa
,
Gia Dinh
i
Dinh Tuong
i l'illa de
Poul Condor
a Franca
- permetre als francesos el lliure comerc i viatjar lliurement al llarg del riu Mekong
- obrir
Tourane
, Quang Ien Lac i Ba (a la desembocadura del riu Vermell) com ports comercials
- pagar una indemnitzacio d'un milio de dolars a Franca i Espanya per un periode de deu anys.
Els francesos van posar les tres provincies del Vietnam del Sud sota el control del Ministeri de Marina. Aixi va neixer la colonia francesa de Cotxinxina, amb la seva capital a Saigon.
[2]
Poc despres de les operacions, que van culminar amb l'ocupacio d'un vast territori. Espanya va donar-se per satisfeta amb les garanties atorgades per les autoritats locals envers el culte cristia, igual que francesos i britanics, en virtut del
Tractat de Tianjin
, si be va renunciar a les pretensions territorials a la zona, amb totes les consequencies que en poguessin esdevenir, com ja havia fet anys abans a Algeria, tambe a favor de Franca. Amb l'expedicio, Franca va refermar les bases del seu domini a Indoxina, segons Becker "Espanya va procedir amb veritable candidesa, d'aixo se'n va aprofitar Franca per a demanar tots els avantatges".
|
|---|
| Segles XVII-XVIII
| |
|---|
| Segle XVIII
| |
|---|
| Segle XIX
| |
|---|
| Segle XX
| |
|---|