Excalibur
es l'
espasa
llegendaria
del
rei Artus
, a la qual se li han donat certes propietats extraordinaries al llarg de moltes versions del
mite
i de diverses histories i narracions. A partir de les narracions de ficcio basades en el mitic personatge del rei Artus, l'espasa Excalibur te diverses histories associades.
Originariament va ser anomenada amb altres noms com:
Caliburnus
(llati), en els escrits de
Geoffrey de Monmouth
; i
Caledfwlch
, en antigues
narracions
gal·leses
com
Culhwch i Olwen
. El nom es compon dels mots
gal·lesos
caled
, 'dur' i
bwlch
, 'fenedura, bretxa, esquerda',
[1]
i esta relacionat amb l'
irlandes antic
Caladbolg
('fenedura dura') o
Caladcholg
('fulla dura'). Pel que fa a les altres
llengues britoniques
, l'espasa es coneix en
cornic
com a
Calesvol
i, en
breto
,
Kaledvoulc'h
.
L'obtencio d'Excalibur
[
modifica
]
Hi ha diverses histories de com Artus va aconseguir l'espasa mitica. Geoffrey de Monmouth nomes diu que va ser forjada a
Avalon
, sense donar-ne mes detalls. Al cicle de la Vulgata, s'explica que Artus rep l'espasa d'una
nimfa
anomenada la
Dama del Llac
, mentre que ha arribat fins als nostres dies una altra historia, mes estesa pero que d'acord amb els primers escrits era l'original, en que s'explica que Artus va aconseguir l'Excalibur traient-la d'una pedra, i que l'espasa va ser forjada per
Merli
.
La desaparicio d'Excalibur
[
modifica
]
El relat mes acceptat es aquell en que Artus, mig morint-se, ordena a un dels seus cavallers que llanci l'espasa a un estany encantat. Aquest cavaller, que primer va desobeir encara que despres va acceptar l'ordre a contracor, es anomenat Girflet, Bedivere, Lancelot o Perceval, d'acord amb aquesta narracio.
Quan el cavaller havia llancat l'espasa a l'estany, una ma va sortir de la superficie de l'aigua, agafa l'espasa i despres desaparegue a les fondaries de l'estany.
Espases magiques en la Materia de Bretanya
[
modifica
]
Existeix una traduccio classica al catala anomenada
La questa del sant Grasal
que circulava per alla el 1362: "lo libre de
Lancalot
qui es escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lancalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubio i Lluch,
Documents per la historia de la cultura catalana medieval
, ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. num. CCIV i CCV). En aquesta versio,
Galeas
rep fins a tres espases de virtut. En l'aventura del
Siti Perilos
(
seient perillos
) Galeas obte l'espasa de l'Esglao Flotant (que era
de marbre varmal
, el mateix color que lluia Galeas
caveler tot armat dunes armes varmales
), que mes tard la regalara a
Perceval
.
La segona es l'espasa de l'Estany Taali, amb un pom policromat on cada color denota una virtut (
pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud
). Aquesta espasa nomes la pot posseir el millor cavaller (
si el no as milor caveler del mon
) i virtuos (
pus de bonayre
). La beina de l'espasa te nom propi (
foure a nom De Sanch
) i esta feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un
serpent
capac de reduir la calor (
el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable
) i un peix (
paxo
) que el dota d'invulnerabilitat. Per ultim, l'Espasa Trencada revela que Galeas es l'unic que pot soldar-ne els trossos (
acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses
). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (
Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit
), i finalment regalara l'espasa al seu oncle
Baorts de Gaunes
quan la seva questa espiritual s'ha completat.
[2]
L'espasa dona nom a la pel·licula
Excalibur
, que tracta del rei Artus i les seves aventures, dirigida el
1981
per
John Boorman
, bo i que tambe es mencionada en una altra pel·licula com
Merli
(
1998
), del director
Steve Barron
, que fa al·lusio en gran part al cicle de la Vulgata.
- ↑
R. Bromwich and D. Simon Evans,
Culhwch and Olwen. An Edition and Study of the Oldest Arthurian Tale
(Cardiff: University of Wales Press, 1992), p. 64-65.
- ↑
Antonio Contreras Martin. Las espadas de Galaz en
La Questa del Sant Grasal
, Universitat de Barcelona
Report U.B.
|
---|
|
Temes generals
|
---|
Conceptes
| |
---|
Indrets
| |
---|
Armes
| |
---|
Festivals
| |
---|
Religio
| |
---|
|
|
|
---|
Figures
mitologiques
| |
---|
Governants
i guerrers
| |
---|
Cicle
mitologic
| Figures
sobrenaturals
| |
---|
Invasors
| |
---|
Criatures
| |
---|
Objectes
| |
---|
Indrets
| |
---|
Texts
| |
---|
|
---|
Cicle de
l'Ulster
| Ulster
| |
---|
Exiliats de
l'Ulster
| |
---|
Connacht
| |
---|
Munster
| |
---|
Altres
| |
---|
Figures
sobrenaturals
| |
---|
Criatures
| |
---|
Armes
| |
---|
Indrets
| |
---|
Texts
| |
---|
|
---|
Cicle
fenia
| Figures
sobrenaturals
| |
---|
Fianna
| |
---|
Altres
| |
---|
Criatures
| |
---|
Indrets
| |
---|
Texts
| |
---|
|
---|
|
|
|
---|
Figures
mitologiques
| Besties
| |
---|
Ocells
| |
---|
Fades/Esperits
| |
---|
Sirenes
| |
---|
Gnoms
| |
---|
Follets
| |
---|
Gegants
| |
---|
|
---|
Governants
i guerrers
| |
---|
|
|
|
---|
Texts i contes
| |
---|
Personatges
| |
---|
Animals i
criatures
| |
---|
Indrets
| |
---|
Miscel·lania
| |
---|
|
|
|
---|
General
| |
---|
Llegenda de
la villa d'Ys
| |
---|
Llegenda
arturica
| |
---|
Figures
mitologiques
| |
---|
Personatges
| |
---|
|
|
|
|