Aquest article tracta sobre l'espasa llegendaria. Vegeu-ne altres significats a ≪ Excalibur (desambiguacio) ≫.

Excalibur

Tipus	espasa llegendaria
Pais d'origen	Gal·les

Excalibur es l' espasa llegendaria del rei Artus , a la qual se li han donat certes propietats extraordinaries al llarg de moltes versions del mite i de diverses histories i narracions. A partir de les narracions de ficcio basades en el mitic personatge del rei Artus, l'espasa Excalibur te diverses histories associades.

Nom [ modifica ]

Originariament va ser anomenada amb altres noms com: Caliburnus (llati), en els escrits de Geoffrey de Monmouth ; i Caledfwlch , en antigues narracions gal·leses com Culhwch i Olwen . El nom es compon dels mots gal·lesos caled , 'dur' i bwlch , 'fenedura, bretxa, esquerda', ^[1] i esta relacionat amb l' irlandes antic Caladbolg ('fenedura dura') o Caladcholg ('fulla dura'). Pel que fa a les altres llengues britoniques , l'espasa es coneix en cornic com a Calesvol i, en breto , Kaledvoulc'h .

Llegenda [ modifica ]

L'obtencio d'Excalibur [ modifica ]

Hi ha diverses histories de com Artus va aconseguir l'espasa mitica. Geoffrey de Monmouth nomes diu que va ser forjada a Avalon , sense donar-ne mes detalls. Al cicle de la Vulgata, s'explica que Artus rep l'espasa d'una nimfa anomenada la Dama del Llac , mentre que ha arribat fins als nostres dies una altra historia, mes estesa pero que d'acord amb els primers escrits era l'original, en que s'explica que Artus va aconseguir l'Excalibur traient-la d'una pedra, i que l'espasa va ser forjada per Merli .

La desaparicio d'Excalibur [ modifica ]

El relat mes acceptat es aquell en que Artus, mig morint-se, ordena a un dels seus cavallers que llanci l'espasa a un estany encantat. Aquest cavaller, que primer va desobeir encara que despres va acceptar l'ordre a contracor, es anomenat Girflet, Bedivere, Lancelot o Perceval, d'acord amb aquesta narracio.

Quan el cavaller havia llancat l'espasa a l'estany, una ma va sortir de la superficie de l'aigua, agafa l'espasa i despres desaparegue a les fondaries de l'estany.

Espases magiques en la Materia de Bretanya [ modifica ]

Existeix una traduccio classica al catala anomenada La questa del sant Grasal que circulava per alla el 1362: "lo libre de Lancalot qui es escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lancalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubio i Lluch, Documents per la historia de la cultura catalana medieval , ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. num. CCIV i CCV). En aquesta versio, Galeas rep fins a tres espases de virtut. En l'aventura del Siti Perilos ( seient perillos ) Galeas obte l'espasa de l'Esglao Flotant (que era de marbre varmal , el mateix color que lluia Galeas caveler tot armat dunes armes varmales ), que mes tard la regalara a Perceval .

La segona es l'espasa de l'Estany Taali, amb un pom policromat on cada color denota una virtut ( pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ). Aquesta espasa nomes la pot posseir el millor cavaller ( si el no as milor caveler del mon ) i virtuos ( pus de bonayre ). La beina de l'espasa te nom propi ( foure a nom De Sanch ) i esta feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un serpent capac de reduir la calor ( el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable ) i un peix ( paxo ) que el dota d'invulnerabilitat. Per ultim, l'Espasa Trencada revela que Galeas es l'unic que pot soldar-ne els trossos ( acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses ). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt ( Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit ), i finalment regalara l'espasa al seu oncle Baorts de Gaunes quan la seva questa espiritual s'ha completat. ^[2]

Pel·licula [ modifica ]

L'espasa dona nom a la pel·licula Excalibur , que tracta del rei Artus i les seves aventures, dirigida el 1981 per John Boorman , bo i que tambe es mencionada en una altra pel·licula com Merli ( 1998 ), del director Steve Barron , que fa al·lusio en gran part al cicle de la Vulgata.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Excalibur