L' evolucio de les aus probablement comenca al periode Jurassic i derivaren de dinosaures teropodes . L'especie mes antiga que es coneix, tot i no ser una au amb totes les seves caracteristiques, es Archaeopteryx lithographica ( Jurassic superior ). Les filogenies modernes ubiquen les aus al clade dels teropodes dins dels dinosaures. Segons el consens actual, les aus i un grup germa, l' ordre dels crocodilians , junts formen els unics membres vivents d'un clade reptilia no graduat, els arcosaures .

Filogeneticament , Aves se sol definir com tots els descendents de l'avantpassat comu mes recent de totes les aus , cosa que inclou des d'una especie d'au moderna (com el pardal, Passer domesticus ) fins a fins i tot l' arqueopterix , ^[1] si l'anterior classificacio es utilitzada aleshores el grup es denomina Avialae .

Origens [ modifica ]

Hi ha proves significatives que les aus evolucionaren dels dinosaures teropodes , especificament, que les aus son membres dels maniraptors , un grup de teropods que inclou els dromeosaures i oviraptorids , entre altres. ^[2] A mesura que es descobreixen mes teropodes no-aviaris que estan estretament relacionats amb les aus, l'abans clara distincio entre no-aus i aus es torna menys clara. Descobriments recents al nord-est de la Xina (provincia de Liaoning ), que demostren que molts petits dinosaures teropodes tenien plomes , contribueixen a aquesta ambiguitat. ^[3]

L'au basal Archaeopteryx , del Jurassic , es ben conegut com un dels primers " enllacos perduts " en ser trobats en suport de l' evolucio a finals del segle  xix , tot i que no es considerat un ancestre directe de les aus modernes. Confuciusornis es una altra au primerenca; visque al Cretaci inferior. Ambdos podrien ser precedits per Protoavis texensis , tot i que la naturalesa fragmentaria d'aquest fossil deixa oberts considerables dubtes que sigui un avantpassat d'aus. Altres aus mesozoiques inclouen els enantiornites , Yanornis , Ichthyornis , Gansus , i els hesperornitiformes , un grup de bussejadores sense ales semblants a calabries i cabussons .

El dromeosaure recentment descobert (2002) Cryptovolans (que pot ser un Microraptor ) era capac de vol potent, tenia quilla a l' estern i tenia costelles amb processos uncinats . De fet, Cryptovolans constitueix una millor au que Archaeopteryx que manca d'alguna d'aquestes caracteristiques d'aus modernes. A causa d'aixo, alguns paleontolegs han suggerit que els dromeosaures son realment aus basals els membres mes grans de les quals son no voladors secundaris, es a dir que els dromeosaures evolucionaren d'aus i no a l'inreves. Les proves per aquesta teoria no son concloents, pero les excavacions continuen per desenterrar fossils (especialment a la Xina) dels estrany dromeosaures amb plomes. De totes maneres, hi ha bastant certesa que el vol utilitzant ales emplomallades existi en teropodes del Jurassic mitja i que fou "intentat" en diversos llinatges i variants pels del Cretaci mitja, com en Confuciusornis que tenia alguns caracters peculiars. Per exemple, el seu vestigi de cua era inadequat per timonejar, i la forma de les ales semblava una mica especialitzada tot i que l'esquelet del brac encara era "dinosauria".

Tot i que els dinosaures ornitisquis ] (amb malucs d'au) tenen la mateixa estructura del maluc que les aus, les aus s'originaren realment dels dinosaures saurisquis (amb malucs de llangardaixos) si la teoria de l'origen dels dinosaures es correcta. Ells arribaren a la seva condicio d'estructura de maluc independentment. De fet, l'estructura de maluc similar a aus fou desenvolupada en una tercera ocasio en un grup peculiar de teropodes, els terizinosaurids .

Una teoria alternativa a l'origen dinosauria de les aus, exposada per uns pocs cientifics (notablement Larry Martin i Alan Feduccia ), postula que les aus (incloent-hi els "dinosaures" maniraptors ) evolucionaren d' arcosaures primerencs com Longisquama , ^[4] una teoria que es rebatuda per la majoria dels altres paleontolegs, i per experts en desenvolupament i evolucio de la ploma. ^[5]

Radiacio adaptativa de les aus [ modifica ]

Les aus modernes son classificades en neornites , les quals es coneix ara que evolucionaren en alguns llinatges basics cap al final del Cretaci (vegeu Vegavis ). Els neornites son dividits en paleognats i neognats.

Palaeognathae
Els paleognats inclouen els tinamus (nomes existents a America del Sud i Central) i els estrucioniformes que avui en dia es troben gairebe exclusivament a l'hemisferi sud. Les ratites son aus no voladores grans, i inclouen estrucos, nyandus, casuaris, kiwis i emus. Uns pocs cientifics proposen que les ratites representen un agrupament artificial d'aus que han perdut independentment la capacitat de volar en un nombre de llinatges independents; en qualsevol cas, les dades disponibles respecte a la seva evolucio son encara molt confusos.

Neognathae
La divergencia basal dels neognats restants fou la dels gal·loanseris , el superordre que conte els anseriformes ( anecs , oques i cignes ) i els gal·liformes ( galls , galls dindis , faisans i els seus relacionats).

Les datacions de la divisio son un assumpte de debat considerable entre els cientifics. Hi ha acord que els neornis evolucionaren al Cretaci i que la divisio entre els gal·loanseris i els altres neognats ? Les neoaus ? es produi abans de l' extincio massiva del Cretaci-Paleogen , pero existeixen diferents opinions sobre si la radiacio adaptiva dels neognats restants es produi abans o despres de l'extincio dels altres dinosaures ^[6] Aquest desacord es causat en part per una divergencia en les proves, amb la datacio per analisis molecular suggerint una radiacio cretacica, un registre fossil neoaviari petit i equivoc al Cretaci, i la majoria de les families vivents apareixent durant el Paleogen . Els intents de reconciliar les proves moleculars i fossils han demostrat ser contradictoris. ^{[6] [7]}

D'altra banda, dos factors han de ser considerats: primer, els rellotges moleculars no poden ser considerats fiables en absencia d'un calibratge fossil consistent, mentre el registre fossil sigui naturalment incomplet. Segon, en els arbres filogenetics reconstruits, el temps i el patro de separacio de llinatges correspon a l'evolucio dels "caracters" estudiats (tals com la sequencia d' ADN , trets morfologics, etc.), ≪no≫ als patrons evolutius reals dels llinatges; aquests idealment no haurien de diferir per molt, pero poden fer-ho a la practica.

Considerant aixo, es facil de veure que les dades fossils, comparades amb les dades moleculars, tendeixen a ser mes encertades en general, pero tambe tendeixen a subestimar les divergencies de temps: els trets morfologics, en ser el producte de xarxes genetiques de desenvolupament completes, usualment comencen a divergir un temps "despres" que un llinatge dividit es tornes aparent a la comparacio de sequencia d' ADN ? especialment si les sequencies utilitzades contenen moltes mutacions silents .

Classificacio d'especies modernes [ modifica ]

La classificacio filogenetica de les aus es un assumpte contencios. "La filogenia i classificacio de les aus" de Sibley i Ahlquist (1990) es una obra que marca epoca en la classificacio de les aus (tot i que debatuda sovint i constantment revisada). Una preponderancia de proves suggereixen que la majoria dels ordres d'aus constitueixen bons clades . Tanmateix, els cientifics no estan d'acord en la relacio precisa entre els ordres; les proves de l'anatomia d'aus modernes, els fossils i l'ADN han sigut aplicades per aportar sobre el problema pero no ha emergit un consens fort. Com que des de mitjans de la decada del 2000, noves dades fossils i moleculars proporcionen una imatge de creixent claredat sobre l'evolucio dels ordres d'aus modernes, i les seves relacions. Per exemple els caradriformes semblen constituir un llinatge antic i diferenciat, mentre que els mirandornites i cipselomorfs son recolzats per una riquesa de proves anatomiques i moleculars. La comprensio de les interrelacions dels nivells de taxons mes baixos tambe continua incrementant-se, particularment en el massivament divers ordre dels passeriformes (aus de perxa).

Cap al juny del 2008, fou publicat l'estudi de genetica d'aus mes ample que rebutja diverses relacions hipotetiques, i probablement caldra una reconstruccio completa de l'arbre filogenetic de les aus. ^[8]

Tendencies evolutives en aus [ modifica ]

L'evolucio generalment es produeix a una escala massa lenta per ser observada pels humans. Tanmateix, les especies d'aus estan extingint-se actualment a una velocitat molt mes gran que qualsevol possible especiacio o generacio d'altres noves especies. La desaparicio d'una poblacio, subespecie, o especie, representa una perdua permanent d'un rang de gens.

Una altra preocupacio amb implicacions evolutives es l'increment sospitat de la hibridacio . Aixo podria sorgir de l'alteracio humana dels habitats permetent a especies al·lopatriques establir-se en arees superposades. La fragmentacio forestal pot crear arees obertes extenses, connectant parts anteriorment aillades d'habitats oberts. Les poblacions que estaven aillades per temps suficient per divergir significativament, pero no suficient per ser incapaces de produir descendencia fertil podrien ara entrecreuar-se tan ampliament que la integritat de les especies originals podria veure's compromesa. Per exemple, els molts hibrids de colibris trobats a America del Sud podrien representar una amenaca per la conservacio de les diferents especies implicades. ^[9]

Moltes especies d'aus han sigut criades en captivitat per crear variacions de les especies silvestres. En algunes aus aixo es limita a variacio en els colors, mentre altres son criadas per produccions majors d'ous o carn, per discapacitat de vol o altres caracteristiques.

Algunes especies, com el colom roquer o diverses especies de corbs han estat vivint amb exit en ambients humanitzats. A causa del fet que aquests habitats son diferents dels seus de llarg menys nombrosos habitats "naturals" aquestes especies estan en certa manera adaptant-se a viure prop de l'home.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Conservacio dels ocells
• Taxonomia de Sibley-Ahlquist
• Classificacio dels dinosaures

Referencies [ modifica ]