L'
evolucio de les aus
probablement comenca al
periode
Jurassic
i derivaren de
dinosaures
teropodes
. L'especie mes antiga que es coneix, tot i no ser una au amb totes les seves caracteristiques, es
Archaeopteryx lithographica
(
Jurassic superior
). Les
filogenies
modernes ubiquen les aus al
clade
dels
teropodes
dins dels dinosaures. Segons el consens actual, les aus i un grup germa, l'
ordre
dels
crocodilians
, junts formen els unics membres vivents d'un clade reptilia no graduat, els
arcosaures
.
Filogeneticament
,
Aves
se sol definir com tots els descendents de l'avantpassat comu mes recent de totes les
aus
, cosa que inclou des d'una especie d'au moderna (com el pardal,
Passer domesticus
) fins a fins i tot l'
arqueopterix
,
[1]
si l'anterior classificacio es utilitzada aleshores el grup es denomina
Avialae
.
Hi ha proves significatives que les aus evolucionaren dels
dinosaures
teropodes
, especificament, que les aus son membres dels
maniraptors
, un grup de teropods que inclou els
dromeosaures
i
oviraptorids
, entre altres.
[2]
A mesura que es descobreixen mes teropodes no-aviaris que estan estretament relacionats amb les aus, l'abans clara distincio entre no-aus i aus es torna menys clara. Descobriments recents al nord-est de la
Xina
(provincia de
Liaoning
), que demostren que molts petits
dinosaures teropodes tenien plomes
, contribueixen a aquesta ambiguitat.
[3]
L'au basal
Archaeopteryx
, del
Jurassic
, es ben conegut com un dels primers "
enllacos perduts
" en ser trobats en suport de l'
evolucio
a finals del segle
xix
, tot i que no es considerat un ancestre directe de les aus modernes.
Confuciusornis
es una altra au primerenca; visque al
Cretaci
inferior. Ambdos podrien ser precedits per
Protoavis texensis
, tot i que la naturalesa fragmentaria d'aquest fossil deixa oberts considerables dubtes que sigui un avantpassat d'aus. Altres aus
mesozoiques
inclouen els
enantiornites
,
Yanornis
,
Ichthyornis
,
Gansus
, i els
hesperornitiformes
, un grup de bussejadores sense ales semblants a
calabries
i
cabussons
.
El
dromeosaure
recentment descobert (2002)
Cryptovolans
(que pot ser un
Microraptor
) era capac de vol potent, tenia
quilla
a l'
estern
i tenia costelles amb
processos uncinats
. De fet,
Cryptovolans
constitueix una millor au que
Archaeopteryx
que manca d'alguna d'aquestes caracteristiques d'aus modernes. A causa d'aixo, alguns paleontolegs han suggerit que els
dromeosaures
son realment aus basals els membres mes grans de les quals son no voladors secundaris, es a dir que els dromeosaures evolucionaren d'aus i no a l'inreves. Les proves per aquesta teoria no son concloents, pero les excavacions continuen per desenterrar fossils (especialment a la Xina) dels estrany dromeosaures amb plomes. De totes maneres, hi ha bastant certesa que el vol utilitzant ales emplomallades existi en teropodes del Jurassic mitja i que fou "intentat" en diversos llinatges i variants pels del Cretaci mitja, com en
Confuciusornis
que tenia alguns caracters peculiars. Per exemple, el seu vestigi de cua era inadequat per timonejar, i la forma de les ales semblava una mica especialitzada tot i que l'esquelet del brac encara era "dinosauria".
Tot i que els dinosaures
ornitisquis
] (amb malucs d'au) tenen la mateixa estructura del maluc que les aus, les aus s'originaren realment dels dinosaures
saurisquis
(amb malucs de llangardaixos) si la teoria de l'origen dels dinosaures es correcta. Ells arribaren a la seva condicio d'estructura de maluc independentment. De fet, l'estructura de maluc similar a aus fou desenvolupada en una tercera ocasio en un grup peculiar de teropodes, els
terizinosaurids
.
Una teoria alternativa a l'origen dinosauria de les aus, exposada per uns pocs cientifics (notablement
Larry Martin
i
Alan Feduccia
), postula que les aus (incloent-hi els "dinosaures"
maniraptors
) evolucionaren d'
arcosaures
primerencs com
Longisquama
,
[4]
una teoria que es rebatuda per la majoria dels altres paleontolegs, i per experts en desenvolupament i evolucio de la ploma.
[5]
Radiacio adaptativa de les aus
[
modifica
]
Les aus modernes son classificades en
neornites
, les quals es coneix ara que evolucionaren en alguns llinatges basics cap al final del Cretaci (vegeu
Vegavis
). Els neornites son dividits en paleognats i neognats.
Palaeognathae
Els paleognats inclouen els
tinamus
(nomes existents a America del Sud i Central) i els
estrucioniformes
que avui en dia es troben gairebe exclusivament a l'hemisferi sud. Les ratites son aus no voladores grans, i inclouen estrucos, nyandus, casuaris, kiwis i emus. Uns pocs cientifics proposen que les ratites representen un agrupament artificial d'aus que han perdut independentment la capacitat de volar en un nombre de llinatges independents; en qualsevol cas, les dades disponibles respecte a la seva evolucio son encara molt confusos.
Neognathae
La divergencia basal dels neognats restants fou la dels
gal·loanseris
, el
superordre
que conte els
anseriformes
(
anecs
,
oques
i
cignes
) i els
gal·liformes
(
galls
,
galls dindis
,
faisans
i els seus relacionats).
Les datacions de la divisio son un assumpte de debat considerable entre els cientifics. Hi ha acord que els neornis evolucionaren al Cretaci i que la divisio entre els gal·loanseris i els altres neognats ? Les
neoaus
? es produi abans de l'
extincio massiva del Cretaci-Paleogen
, pero existeixen diferents opinions sobre si la radiacio adaptiva dels neognats restants es produi abans o despres de l'extincio dels altres dinosaures
[6]
Aquest desacord es causat en part per una divergencia en les proves, amb la datacio per analisis molecular suggerint una radiacio cretacica, un registre
fossil
neoaviari petit i equivoc al Cretaci, i la majoria de les families vivents apareixent durant el
Paleogen
. Els intents de reconciliar les proves moleculars i fossils han demostrat ser contradictoris.
[6]
[7]
D'altra banda, dos factors han de ser considerats: primer, els
rellotges moleculars
no poden ser considerats fiables en absencia d'un calibratge fossil consistent, mentre el registre fossil sigui naturalment incomplet. Segon, en els arbres filogenetics reconstruits, el temps i el patro de separacio de llinatges correspon a l'evolucio dels "caracters" estudiats (tals com la sequencia d'
ADN
, trets morfologics, etc.), ≪no≫ als patrons evolutius reals dels llinatges; aquests idealment no haurien de diferir per molt, pero poden fer-ho a la practica.
Considerant aixo, es facil de veure que les dades fossils, comparades amb les dades moleculars, tendeixen a ser mes encertades en general, pero tambe tendeixen a subestimar les divergencies de temps: els trets morfologics, en ser el producte de xarxes
genetiques de desenvolupament
completes, usualment comencen a
divergir
un temps "despres" que un llinatge dividit es tornes aparent a la comparacio de sequencia d'
ADN
? especialment si les sequencies utilitzades contenen moltes
mutacions silents
.
Classificacio d'especies modernes
[
modifica
]
La
classificacio
filogenetica
de les aus es un assumpte contencios. "La filogenia i classificacio de les aus" de
Sibley
i Ahlquist (1990) es una obra que marca epoca en la classificacio de les aus (tot i que debatuda sovint i constantment revisada). Una preponderancia de proves suggereixen que la majoria dels ordres d'aus constitueixen bons
clades
. Tanmateix, els cientifics no estan d'acord en la relacio precisa entre els ordres; les proves de l'anatomia d'aus modernes, els fossils i l'ADN han sigut aplicades per aportar sobre el problema pero no ha emergit un consens fort. Com que des de mitjans de la decada del 2000, noves dades fossils i moleculars proporcionen una imatge de creixent claredat sobre l'evolucio dels ordres d'aus modernes, i les seves relacions. Per exemple els
caradriformes
semblen constituir un llinatge antic i diferenciat, mentre que els
mirandornites
i
cipselomorfs
son recolzats per una riquesa de proves anatomiques i moleculars. La comprensio de les interrelacions dels nivells de taxons mes baixos tambe continua incrementant-se, particularment en el massivament divers ordre dels
passeriformes
(aus de perxa).
Cap al juny del 2008, fou publicat l'estudi de genetica d'aus mes ample que rebutja diverses relacions hipotetiques, i probablement caldra una reconstruccio completa de l'arbre filogenetic de les aus.
[8]
Tendencies evolutives en aus
[
modifica
]
L'evolucio generalment es produeix a una escala massa lenta per ser observada pels humans. Tanmateix, les especies d'aus estan extingint-se actualment a una velocitat molt mes gran que qualsevol possible
especiacio
o generacio d'altres noves especies. La desaparicio d'una poblacio, subespecie, o especie, representa una perdua permanent d'un rang de gens.
Una altra preocupacio amb implicacions evolutives es l'increment sospitat de la
hibridacio
. Aixo podria sorgir de l'alteracio humana dels habitats permetent a especies
al·lopatriques
establir-se en arees superposades. La
fragmentacio forestal
pot crear arees obertes extenses, connectant parts anteriorment aillades d'habitats oberts.
Les poblacions que estaven aillades per temps suficient per divergir significativament, pero no suficient per ser incapaces de produir descendencia fertil podrien ara entrecreuar-se tan ampliament que la integritat de les especies originals podria veure's compromesa. Per exemple, els molts hibrids de
colibris
trobats a America del Sud podrien representar una amenaca per la conservacio de les diferents especies implicades.
[9]
Moltes especies d'aus han sigut criades en captivitat per crear variacions de les especies silvestres. En algunes aus aixo es limita a variacio en els colors, mentre altres
son criadas per produccions majors d'ous o carn, per discapacitat de vol o altres caracteristiques.
Algunes especies, com el colom roquer o diverses especies de corbs han estat vivint amb exit en ambients humanitzats. A causa del fet que aquests habitats son diferents dels seus de llarg menys nombrosos habitats "naturals" aquestes especies estan en certa manera adaptant-se a viure prop de l'home.
- ↑
Padian K i Chiappe LM.
Bird Origins
, a Currie PJ i Padian K (ed.) 1997. Encyclopedia of Dinosaurs. Academic Press, San Diego pp. 41?96.
- ↑
Hou L,Martin M, Zhou Z & Feduccia A, (1996) "Early Adaptive Radiation of Birds: Evidence from Fossils from Northeastern China"
Science
274
(5290): 1164-1167
Resum
- ↑
Norell, M & Ellison M (2005)
Unearthing the Dragon, The Great Feathered Dinosaur Discovery
Pi Press, Nova York,
ISBN 0-13-186266-9
- ↑
Feduccia A, Lingham-Soliar T, Hinchliffe JR (2005) "Do feathered dinosaurs exist? Testing the hypothesis on neontological and paleontological evidence"
Journal of Morphology
266
(2): 125-166
- ↑
Prum R (2003) "Are Current Critiques of The Theropod Origin Of Birds Science? Rebuttal To Feduccia 2002"
Auk
120
(2) 550-561
- ↑
6,0
6,1
Ericson PGP, Anderson CL, Britton T, Elzanowski A, Johansson US, Kallersjo M, Ohlson JI, Parsons TJ, Zuccon D, Mayr G (2006)"Diversification of Neoaves: integration of molecular sequence data and fossils"
Biology Letters
2
(4): 543-547
- ↑
Brown JW, Payne RB, & Mindell DP (2007) "Nuclear DNA does not reconcile ‘rocks' and ‘clocks' in Neoaves: a comment on Ericson
et al.
Biology Letters
3
(3): 257-259
- ↑
Science Daily, 27 de juny del 2008
- ↑
Fjeldsa, Jon i Krabbe, Niels (1990). Birds of the High Andes: A Manual to the Birds of the Temperate Zone of the Andes and Patagonia, South America. Apollo Books
ISBN 87-88757-16-1